107 008
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 1:
Llínea 1: − + − + Llínea 15:
Llínea 15: − + Llínea 24:
Llínea 24: − + − + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
{{llengua|
{{llengua|
|nom= Gapelic escocés
|nom= Gaèlic escocés
|nomnatiu= Gàidhlig
|nomnatiu= Gàidhlig
|pronunciació=
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|atresdenominacions=
|estats= {{flag|Escòcia}} [[Escòcia]]
|estats= {{flagicon|Escocia}} [[Escòcia]]
|regió= [[Gran Bretanya]]
|regió= [[Gran Bretanya]]
|parlants= 58.652
|parlants= 58.652
[[Llengües goidèliques|Goidèlic]]<br />
[[Llengües goidèliques|Goidèlic]]<br />
'''Gaèlic escocés'''<br />
'''Gaèlic escocés'''<br />
|nació= {{flag|Escòcia}} [[Escòcia]]
|nació= {{flagicon|Escocia}} [[Escòcia]]
|fontcolor=
|fontcolor=
|regulat= [[Bòrd na Gàidhlig]]
|regulat= [[Bòrd na Gàidhlig]]
|mapa=[[Image:Extensio_del_escoces.gif|200px|center]]
|mapa=[[Image:Extensio_del_escoces.gif|200px|center]]
}}
}}
El '''gaèlic escocés''' (''Gàidhlig'') és una [[Llengües indoeuropees|llengua indoeuropea]] de la rama [[Llengües celtes|celta]], membre de les llengües goidèliques, qeu arribà a [[Escòcia]] al rededor del sigle V, quan els escots d'étnia celta i provenents del nort d'[[Irlanda]] s'assentaren en la costa occidental, duguent una varietat del irlandés antic que va sustituir a la antiga llengua dels pictes parlada en la zona hasda llavors. D'ahi la seua similitut en el gaèlic parlat en [[Irlanda]] i la [[Illa de Man]]. Més tart, els prèstams llingüístics procedents dels anglos i les invasions vikingues anirien relegant cada volta més el idioma, fins que alrededor del 1500, durant el reinat de Jacobo IV, se crearen en les illes Hèbrides les corts locals i les escoles de barts, que foren cuna del Sistema de Calns de les Terres altes i un refugi per a la cultura i el idioma gaèlic, fortment reprimit durant sigles. Hui en dia és parlat per unes 60.000 persones en les regions nortenyes d'[[Escòcia]].
El '''gaèlic escocés''' (''Gàidhlig'') és una [[Llengües indoeuropees|llengua indoeuropea]] de la rama [[Llengües celtes|celta]], membre de les llengües goidèliques, que arribà a [[Escòcia]] alrededor del [[sigle V]], quan els escots d'étnia celta i provenents del nort d'[[Irlanda]] s'assentaren en la costa occidental, duguent una varietat del irlandés antic que va sustituir a la antiga llengua dels pictes parlada en la zona fins a llavors. D'ahi la seua similitut en el gaèlic parlat en Irlanda i la [[Illa de Man]]. Més tart, els prèstams llingüístics procedents dels anglos i les invasions vikingues anirien relegant cada volta més el idioma, fins que alrededor de l'any 1500, durant el reinat de Jacobo IV, se crearen en les illes Hèbrides les corts locals i les escoles de barts, que foren cuna del Sistema de Calns de les Terres altes i un refugi per a la cultura i el idioma gaèlic, fortment reprimit durant sigles. Hui en dia és parlat per unes 60.000 persones en les regions nortenyes d'[[Escòcia]].
Encara que manco del 1% de la població escocesa -d'un total de 5,1 millons- parlen este idioma- per als que el parlen, n'hi han varis periòdics i programes de ràdio disponibles. El 21 d'abril de 2005 s'aprovà en el Parlament d'Escòcia la llei que convertix al gaèlic escocés en una de les llengües oficials d'Escòcia, junt al anglés. Se nomena sempre gaèlic escocés i no gaèlic (per a diferenciar-lo del irlandés i el manés) o escocés (per a no confondre-ho en el escocés o en el dialecte escocés del anglés).
Encara que manco del 1% de la població escocesa -d'un total de 5,1 millons- parlen este idioma- per als que el parlen, n'hi han varis periòdics i programes de ràdio disponibles. El [[21 d'abril]] de l'any [[2005]] s'aprovà en el Parlament d'Escòcia la llei que convertix al gaèlic escocés en una de les llengües oficials d'Escòcia, junt al [[anglés]]. Se nomena sempre gaèlic escocés i no gaèlic (per a diferenciar-lo del [[irlandés]] i el manés) o [[escocés]] (per a no confondre-ho en l'escocés o en el dialecte escocés de l'anglés).
==Classificació==
El gaèlic escocés és una [[llengua indoeuropea]] que pertany a la branca [[Llengües goidèliques|goidèlica]] de les [[llengües cèltiques insulars]], dins de la família de les [[llengües cèltiques]]. A part de la nomenclatura ''gaèlic escocés'', esta llengua també es coneix, en el món anglosaxó, pel valor metonímic de ''gaèlic'', i l'irlandés (en anglés, ''Irish'') és la nomenclatura pròpia del ''gaèlic irlandés''. Al territori escocés, d'atra banda, el nom de la llengua es pronuncia [ˈgaːlikʲ], i fora d'Escòcia pren la fonètica de [ˈɡeɪlɨk].
El gaèlic escocés no s'ha de confondre en l'[[scots]], que es referix a la varietat llingüística anglesa de la qual forma part l'[[anglés]] parlat a les [[Terres baixes d'Escòcia|Terres Baixes escoceses]] (en anglés, ''Lowlands''; en gaèlic escocés, ''Ghalldachd''). Abans del [[sigle XV]], la parla anglesa de les Terres Baixes es coneixia com a ''Inglis'' (actualment, i en anglés, ''English''), mentres que el gaèlic escocés rebia el nom de ''Scottis'' (actualment, i en anglés, ''Scottish''). Tanmateix, a partir del sigle XV va prendre volada la forma ''Erse'' (en anglès, ''Irish'' 'irlandés') per referir-se al gaèlic escocés, i l'scots va rebre el nom de ''Scottis''.<ref>{{smallcaps|McArthur}}, Tom (1994). ''Companion to the Oxford English Dictionary''. Oxford: Oxford University Press</ref> Actualment, el gaèlic escocés és una llengua diferent que el [[gaèlic irlandés]], de manera que la forma ''Erse'' s'ha deixat d'utilisar per referir-se a la llengua cèltica d'Escòcia.
== Referències ==
<references/>
{{Llengües del Regne Unit}}
{{Llengües celtes}}
{{Llengües celtes}}
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llengües celtes]]
[[Categoria:Llengües celtes]]