Canvis

El gaèlic escocés és una [[llengua indoeuropea]] que pertany a la branca [[Llengües goidèliques|goidèlica]] de les [[llengües cèltiques insulars]], dins de la família de les [[llengües cèltiques]]. A part de la nomenclatura ''gaèlic escocés'', esta llengua també es coneix, en el món anglosaxó, pel valor metonímic de ''gaèlic'', i l'irlandés (en anglés, ''Irish'') és la nomenclatura pròpia del ''gaèlic irlandés''. Al territori escocés, d'atra banda, el nom de la llengua es pronuncia [ˈgaːlikʲ], i fora d'Escòcia pren la fonètica de [ˈɡeɪlɨk].

El gaèlic escocés és una [[llengua indoeuropea]] que pertany a la branca [[Llengües goidèliques|goidèlica]] de les [[llengües cèltiques insulars]], dins de la família de les [[llengües cèltiques]]. A part de la nomenclatura ''gaèlic escocés'', esta llengua també es coneix, en el món anglosaxó, pel valor metonímic de ''gaèlic'', i l'irlandés (en anglés, ''Irish'') és la nomenclatura pròpia del ''gaèlic irlandés''. Al territori escocés, d'atra banda, el nom de la llengua es pronuncia [ˈgaːlikʲ], i fora d'Escòcia pren la fonètica de [ˈɡeɪlɨk].

El gaèlic escocés no s'ha de confondre en l'[[scots]], que es referix a la varietat llingüística anglesa de la qual forma part l'[[anglés]] parlat a les [[Terres baixes d'Escòcia|Terres Baixes escoceses]] (en anglés, ''Lowlands''; en gaèlic escocés, ''Ghalldachd''). Abans del segle {{smallcaps|xv}}, la parla anglesa de les Terres Baixes es coneixia com a ''Inglis'' (actualment, i en anglés, ''English''), mentres que el gaèlic escocés rebia el nom de ''Scottis'' (actualment, i en anglés, ''Scottish''). Tanmateix, a partir del segle {{smallcaps|xv}} va prendre volada la forma ''Erse'' (en anglès, ''Irish'' 'irlandés') per referir-se al gaèlic escocés, i l'scots va rebre el nom de ''Scottis''.<ref>{{smallcaps|McArthur}}, Tom (1994). ''Companion to the Oxford English Dictionary''. Oxford: Oxford University Press</ref> Actualment, el gaèlic escocés és una llengua diferent que el [[gaèlic irlandés]], de manera que la forma ''Erse'' s'ha deixat d'utilisar per referir-se a la llengua cèltica d'Escòcia.

El gaèlic escocés no s'ha de confondre en l'[[scots]], que es referix a la varietat llingüística anglesa de la qual forma part l'[[anglés]] parlat a les [[Terres baixes d'Escòcia|Terres Baixes escoceses]] (en anglés, ''Lowlands''; en gaèlic escocés, ''Ghalldachd''). Abans del sigle {{smallcaps|xv}}, la parla anglesa de les Terres Baixes es coneixia com a ''Inglis'' (actualment, i en anglés, ''English''), mentres que el gaèlic escocés rebia el nom de ''Scottis'' (actualment, i en anglés, ''Scottish''). Tanmateix, a partir del sigle {{smallcaps|xv}} va prendre volada la forma ''Erse'' (en anglès, ''Irish'' 'irlandés') per referir-se al gaèlic escocés, i l'scots va rebre el nom de ''Scottis''.<ref>{{smallcaps|McArthur}}, Tom (1994). ''Companion to the Oxford English Dictionary''. Oxford: Oxford University Press</ref> Actualment, el gaèlic escocés és una llengua diferent que el [[gaèlic irlandés]], de manera que la forma ''Erse'' s'ha deixat d'utilisar per referir-se a la llengua cèltica d'Escòcia.

== Referències ==

== Referències ==