Edició de «Idioma gallec»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 49: | Llínea 49: | ||
Durant l'Edat Mija, el gallec-portugués sigué, junt en el occità, la llengua vehicular de la creació poètica trovadoresca en tota la [[Península Ibèrica]]. El rei de Castella Anfós X el Savi escrigué en gallec-portugués les seues Cantigas de Santa María. | Durant l'Edat Mija, el gallec-portugués sigué, junt en el occità, la llengua vehicular de la creació poètica trovadoresca en tota la [[Península Ibèrica]]. El rei de Castella Anfós X el Savi escrigué en gallec-portugués les seues Cantigas de Santa María. | ||
| − | La preeminència castellana, que sobrevingué en posterioritat a la influència sobre la noblea gallega de la castellana a finals de l'Edat mija, portà en la pràctica el abandono d'esta llengua del àmbit públic (diglòsia). L'influència del castellà, aixina com el aillament (que en gran mida va contribuir a mantindre térmens que en portugués passaren a ser clasificats com arcaismes), provocà que el gallec anara distanciant-se del portugués, la llengua oficial del regne de Portugal, que conegué ademés una important expansió ultramarina. En Galícia es coneix a esta época, que es prolonga dasta finals del [[sigle XIX]], com els ''séculos escuros'' (sigles | + | La preeminència castellana, que sobrevingué en posterioritat a la influència sobre la noblea gallega de la castellana a finals de l'Edat mija, portà en la pràctica el abandono d'esta llengua del àmbit públic (diglòsia). L'influència del castellà, aixina com el aillament (que en gran mida va contribuir a mantindre térmens que en portugués passaren a ser clasificats com arcaismes), provocà que el gallec anara distanciant-se del portugués, la llengua oficial del regne de Portugal, que conegué ademés una important expansió ultramarina. En Galícia es coneix a esta época, que es prolonga dasta finals del [[sigle XIX]], com els ''séculos escuros'' (sigles oscurs). |
A finals del sigle XIX es produïx un moviment lliterari conegut com Rexurdimiento, en el qual, gràcies a autors com Rosalía de Castro, Curros Enríquez, Valentín Lamas Carvajal o Eduardo Pondal, es convertix el gallec en llengua lliterària, encara que casi exclusivament utilisada en poesia. A començaments del [[sigle XX]] comença a ser utilisada en els mítins pels partits galleguistes. En l'any [[1906]] es fundà la Real Acadèmia Gallega, institució encarregada de la protecció i difusió del idioma. En el Estatut d'Autonomia de [[1934]] el gallec és reconegut com a llengua cooficial, junt en el castellà. Encara que, tras la [[Guerra Civil|guerra civil]] seguix un periodo de repressió llingüística, que fa que durant els anys quaranta casi tota la lliteratura gallega s'escriga en exili. No obstant, durant els anys xixanta té loc un important canvi, i des de l'any [[1978]] el gallec és reconegut com a oficial en Galícia per la Constitució Espanyola i pel Estaut d'Autonomia de [[1981]]. | A finals del sigle XIX es produïx un moviment lliterari conegut com Rexurdimiento, en el qual, gràcies a autors com Rosalía de Castro, Curros Enríquez, Valentín Lamas Carvajal o Eduardo Pondal, es convertix el gallec en llengua lliterària, encara que casi exclusivament utilisada en poesia. A començaments del [[sigle XX]] comença a ser utilisada en els mítins pels partits galleguistes. En l'any [[1906]] es fundà la Real Acadèmia Gallega, institució encarregada de la protecció i difusió del idioma. En el Estatut d'Autonomia de [[1934]] el gallec és reconegut com a llengua cooficial, junt en el castellà. Encara que, tras la [[Guerra Civil|guerra civil]] seguix un periodo de repressió llingüística, que fa que durant els anys quaranta casi tota la lliteratura gallega s'escriga en exili. No obstant, durant els anys xixanta té loc un important canvi, i des de l'any [[1978]] el gallec és reconegut com a oficial en Galícia per la Constitució Espanyola i pel Estaut d'Autonomia de [[1981]]. | ||