Canvis

}}

}}

El '''lleonés''' (en lleonés majoritariament denominat ''llingua llïonesa'') és la parla romanç vernàcula del domini llingüistic lleonés o asturlleonés en les províncies espanyoles de [[Lleó]], [[Samora]] i [[Salamanca]] i del nord-est Distrit de Braganza en [[Portugal]].

El '''lleonés''' (en lleonés majoritariament denominat ''llingua llïonesa'') és la parla romanç vernàcula del domini llingüistic lleonés o asturlleonés en les províncies espanyoles de [[Lleó]], [[Zamora]] i [[Salamanca]] i del nort-est Distrit de Bragança, en [[Portugal]].

El terme lleonés ha vingut també utilisant-se històricament com a el referit al domini llingüistic lleonés, que s'exten des de Cantàbria hasda [[Extremadura]] i que també es coneix com a domini llingüístic asturlleonés.

El terme lleonés ha vingut també utilisant-se històricament com el referit al domini llingüistic lleonés, que s'exten des de [[Cantàbria]] fins a [[Extremadura]] i que també es coneix com a domini llingüístic asturlleonés.

== Sociollingüistica ==

== Sociollingüistica ==

No existix consens definit sobre si dins del domini llingüístic lleonés o asturlleonés, els dominats lleonés, [[asturià]] o  [[mirandés]] poden considerar-se estrictament com a llengües diferents dins del concepte de ''Ausbausprache'', si el ''abstandschprache'' que les separa exigix que se genere un sistema de ''Abstandsprache'', o be si se pot equiparar domini llingüistic en idioma en forma de [[Dachsprache]].

No existix consens definit sobre si dins del domini llingüístic lleonés o asturlleonés, els dominats lleonés, [[asturià]] o  [[mirandés]] poden considerar-se estrictament com a llengües diferents dins del concepte de ''Ausbausprache'', si el ''abstandschprache'' que les separa exigix que se genere un sistema de ''Abstandsprache'', o be si se pot equiparar domini llingüistic en idioma en forma de [[Dachsprache]].

El cas del lleonés, per tant, podria enmarcar-se dins de lo que es coneix filològicament com a continuum dialectal dins de un domini llingüístic lleonés o asturlleonés (dins d'este grup, l'evolucio de els traços isoglòtics especialment en el vocalisme i evolucio de grups cults s'observa una evolucio desde el mirandés, mes proxim al portugues cara al nort el lleonés, qeu conserva trasos compartits en el portugues i en el castellà, pac al asturià a on la evolucio presenta majors semblances en el castellà) i del qeu trobem eixempes de les llengue sgermàniquies nordiques.

El cas del lleonés, per tant, podria enmarcar-se dins de lo que es coneix filològicament com a continuum dialectal dins d'un domini llingüístic lleonés o asturlleonés (dins d'este grup, l'evolucio dels traços isoglòtics especialment en el vocalisme i evolucio de grups cults s'observa una evolucio des del mirandés, mes proxim al portugues cara al nort, el lleonés, que conserva trasos compartits en el portugues i en el [[castellà]], cap a l'asturià, a on la evolucio presenta majors semblances en el castellà) i del que trobem eixemples de les llengües germàniques nordiques.

=== Percepció dels parlants ===

=== Percepció dels parlants ===

Asturians i lleonesos consideren als dos idiomes com a “llengües diferents”. Un 82,6% dels asturians consideren que no existix asturià més allà de les fronteres de la comunitat autónoma asturiana i més d’un 72% dels lleonessos de la provincia de Lleó afirmen que lleonés i asturià no són la mateixa llengua. Els mirandesos, ya des de la Convenció Ortogràfica de la Llengua Mirandesa de 1999, si be parlen de “zones lleonesses en Portugal”, identifiquen al mirandés com a un idioma diferenciat.

Asturians i lleonesos consideren als dos idiomes com a “llengües diferents”. Un 82,6% dels asturians consideren que no existix asturià més allà de les fronteres de la comunitat autónoma asturiana i més d’un 72% dels lleonessos de la provincia de Lleó afirmen que lleonés i asturià no són la mateixa llengua. Els mirandesos, ya des de la Convenció Ortogràfica de la Llengua Mirandesa de [[1999]], si be parlen de “zones lleonesses en Portugal”, identifiquen al mirandés com a un idioma diferenciat.

== Vocabulari ==

== Vocabulari ==

| crin

| crin

| sus

| sus

| porc/bacó

| porc/bacó

|-

|-

| vieyu

| vieyu

== Text en lleonés ==

== Text en lleonés ==

*‘’’Versió en lleonés’’’:  2. las outras llinguas hespañolas sedrán tamién ouficiales nas respeutivas Comunidaes Autónomas d'alcuerdu cunos sous Estatutos.

*‘’’Versió en Lleonés’’’:  2. Las outras llinguas hespañolas sedrán tamién ouficiales nas respeutivas Comunidaes Autónomas d'alcuerdu cunos sous Estatutos.

*‘’’Versió en asturià’’’:  2. Les otres llingües españoles sedrán tamién oficiales nes respeutives Comunidaes Autónomes d'alcuerdu colos sos estatutos.

*‘’’Versió en valencià’’’: 2. Les atres llengües espanyoles serán també oficials en les seues respectives comunitats autònomes d’acort en els seus estatuts.

*‘’’Versió en valencià’’’: 2. Les atres llengües espanyoles serán també oficials en les seues respectives comunitats autònomes d’acort en els seus estatuts.

== Veja's també ==

== Vore també ==

*[[País Lleonés]]

*[[País Lleonés]]

*[[Asturià]]

*[[Regne de Lleó]]

 

{{Llengües d'Espanya}}

{{Llengües d'Espanya}}

{{Llengües romàniques}}

{{Llengües romàniques}}

[[Categoria:Idiomes]]

[[Categoria:Idiomes]]