Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1048 bytes afegits ,  11:54 26 jul 2018
m
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Image:Sart.gif|thumb|right|300px|<center>Llengües de Sardenya.</center>]]
 
[[Image:Sart.gif|thumb|right|300px|<center>Llengües de Sardenya.</center>]]
El '''sart''' o '''llengua sarda''' (''sardu'' o ''limba sarda'' en sart) és una [[llengua romànica]] parlada en la illa i regió autònoma de [[Sardenya]]. Clasificada com a llengua romànica occidental, es tracta d'una macrollengua integrada per un conjunt de variants dialectals. És considerada la més conservadora de les llengües derivades del [[llatí]].
+
El '''sart''' o '''llengua sarda''' (''sardu'' o ''limba sarda'' en sart) és una [[llengua romànica]] parlada en la illa i regió autònoma de [[Sardenya]]. Clasificada com a llengua romànica occidental, se tracta d'una macrollengua integrada per un conjunt de variants dialectals. Està considerada com la més conservadora de les llengües derivades del [[llatí]].
    
== Història i orígens ==
 
== Història i orígens ==
La llengua sarda apareix, com el restant de les llengües romàniques o neollatines, de l’evolució del llatí importat durant l’ocupació romana de l’illa a partir del segle III a.C. Quan arribaren atres invasors, segles més tart, el llatí ya s’ha difòs per tota l’illa i manté el caràcter primari de la seua estructura llingüística. Davant esta unitat inicial dels seus caràcters constitutius, sembla ser que cap els volts del segon milenari comencen a apareixer diferenciacions arreu de l’illa en la parla. En tot cas, tot i les constants aparicions de llengües foranes en les successives onades invasores (catalans, castellans, piamontesos), el sart mantindrà la seua particularitat, incorporant en les diverses époques nou vocabulari que poc a poc l’anirà enriquint com a llengua no obstant això mantenint-se molt prospera a les formes del llatí originari.
+
La llengua sarda apareix, com el restant de les llengües romàniques o neollatines, de l’evolució del llatí importat durant l’ocupació romana de l’illa a partir del sigle III a.C. Quan arribaren atres invasors, sigles més tart, el llatí ya s’ha difòs per tota l’illa i manté el caràcter primari de la seua estructura llingüística. Davant esta unitat inicial dels seus caràcters constitutius, pareix ser que vora el segon mileni comencen a aparéixer diferenciacions arreu de l’illa en la parla. En tot cas i per les constants aparicions de llengües foranes en les successives onades invasores (catalans, castellans, piamontesos), el sart mantindrà la seua particularitat, incorporant en les diverses époques nou vocabulari que poc a poc l’anirà enriquint com a llengua no obstant això mantenint-se molt propenca a les formes del llatí original.
   −
Com passa en els Archius històrics catalans d’esta Alta edat mija, abundantíssims en documentació, a Sardenya hi ha un gran número de documents escrits en llengua autòctona dels [[segle XI|segles XI]] i [[segle XII|XII]]. Sembla ser que el llatí no era excessivament conegut i usat i per això els documents oficials de caràcter llegal van ser escrits i difosos entre els habitants en la seua llengua, el sart.
+
Com passa en els archius històrics catalans d’esta alta edat mija, molt abundants en documentació, en Sardenya hi ha un gran número de documents escrits en llengua autòctona dels [[sigle XI|sigles XI]] i [[sigle XII|XII]]. Pareix ser que el llatí no era excessivament conegut i usat i per això els documents oficials de caràcter llegal varen ser escrits i difosos entre els habitants en la seua llengua, el sart.
   −
Els primers testimonis escrits sobre la llengua sarda són de l'[[Edat mija]]. Concretament, fa la seua primera aparició pels volts de l’any [[1000]] com a llengua oficial del Jujat de Calaris (Casteddu), un dels quatre regnes independents en que es dividia l’illa de Sardenya. El primer document és un pergamí datat el [[1070]] i pertanyent a la Cancelleria del Jujat durant el regnat de Torquitori de Lacon-Gunale i està escrit en sart campidanés. Pot ser que este siga el primer document en sart i ya apareixen els elements de la llengua sarda en un acte de donació de [[1063]] del Juge de Torres Barisó I adreçat a l’abat Desideri.
+
Els primers testimonis escrits sobre la llengua sarda són de l'[[Edat mija]]. Concretament, fa la seua primera aparició vora l’any [[1000]] com a llengua oficial del Jujat de Calaris (Casteddu), un dels quatre regnes independents en que es dividia l’illa de Sardenya. El primer document és un pergamí datat l'any [[1070]] i pertanyent a la Cancelleria del Jujat durant el regnat de Torquitori de Lacon-Gunale i està escrit en sart campidanés. Pot ser que este siga el primer document en sart i ya apareixen els elements de la llengua sarda en un acte de donació de [[1063]] del Juge de Torres Barisó I adreçat a l’abat Desideri.
   −
Ya dels anys 80 del mateix segle existixen atres documents, estos en sart logudorés, com per eixemple el [[Privilegi Logudorés]]: ''Ego iudice Mariano de Lacon fazo ista carta ad onore de omnes homines de Pisas pro xu toloneu ci mi pecterunt''…
+
Ya dels anys 80 del mateix sigle existixen atres documents, estos en sart logudorés, com per eixemple el [[Privilegi Logudorés]]: ''Ego iudice Mariano de Lacon fazo ista carta ad onore de omnes homines de Pisas pro xu toloneu ci mi pecterunt''…
   −
D’entre el [1089] i [[1103]] destaca la Donació de Torquitori, en antic campidanés, provinent de l’església de Sant Saturní de la diòcesis de Casteddu, conservat actualment als Archius Departamentals de Marsella.
+
D’entre l'any [1089] i l'any [[1103]] destaca la Donació de Torquitori, en antic campidanés, provinent de l’iglésia de Sant Saturní de la diòcesis de Casteddu, conservat actualment als Archius Departamentals de Marsella.
    
« ''E inper(a)tor(e) ki l ati kastikari ista delegantzia e fagere kantu narat ista carta siat benedittu…'' »
 
« ''E inper(a)tor(e) ki l ati kastikari ista delegantzia e fagere kantu narat ista carta siat benedittu…'' »
    
També les cancelleries dels atres dos jujats sarts, el de Gaddura i Arbarèe, redactaven els documents en llengua sarda.
 
També les cancelleries dels atres dos jujats sarts, el de Gaddura i Arbarèe, redactaven els documents en llengua sarda.
 +
 +
== Llingüística==
 +
Algunes característiques notables del sart logudorés:
 +
* Compartix en el [[Llengua balear|balear]] i alguns dialectes del [[provençal]] i del [[valencià]] de [[Tàrbena]] i [[La Vall de Gallinera]] l'us de l'[[artícul salat]] (derivat del [[llatí]] ''ipse''). Els artículs són ''su'' i ''sa'' en singular, en plural varien segons els dialectes: ''is'' o bé ''sos'' i ''sas''.
 +
* Compartix en el [[català]], el [[castellà]], el [[portugués]] i l'[[occità]] l'us del [[subjuntiu]] per expressar l'[[imperatiu]] negatiu.
 +
* La V manté la seua pronuncia bilabial (''bolere''-voler).
 +
* Els grups kw i gw passen a bb i b (''abba''-aigua, ''limba''-llengua).
 +
* LY passa a zh i dz (''fidzu''-fill).
 +
* La L en grups oclusiva+L és rotatisa (''prenu''-ple).
 +
* Conserva els neutres en -us (''pettus''-pit).
 +
* La geminada LL llatina se convertix en l'oclusiva [[retroflexa|cacuminal]] dd (''casteddu''-castell).
 +
 +
Frase en sart que posa en relleu la proximitat al [[llatí]] clàssic:
 +
* ''Veni in domo mea'' (''Vine a casa meua'').
    
[[Categoria:Llingüística]]
 
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llengües_romàniques]]
+
[[Categoria:Llengües romàniques]]
    
{{Llengües romàniques}}
 
{{Llengües romàniques}}
106 840

edicions

Menú de navegació