Diferència entre les revisions de "Idioma valencià"
m (Revertides les edicions de 213.99.155.141 (discussió); s'ha recuperat la última versió de Revert) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{esbos}} | {{esbos}} | ||
| − | El '''Valencià''' és | + | El '''Valencià''' és una llengua romanç parlada per més de 2 millons de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. Es oficial segons l'artícul 7.1 de l'[[Estatut d’Autonomia Valencià]], junt al [[castellà]] i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la [[Comunitat Valenciana]]<ref>http://www.elmundo.es/elmundo/2004/11/06/espana/1099759852.html</ref>. |
| − | == | + | == Orige de la Llengua Valenciana == |
| − | + | {{AP|Orige del valencià}} | |
| + | Segons la teoria mossàrap de l'orige del valencià, este evolucionà en les terres valencianes a partir del romanç parlat pels valencians abans de la conquista de Jaume I, i incorporà influències de la llengua que parlava el poc percentage pobladors catalans que arribaren després de la conquista. Mostra d'això és que Jaume I en conquistar pacíficament la ciutat de Valéncia afirmà en la redacció dels furs ("Per a que els valencians de tot el regne els entenga'n i pogueren complir-los" ordenà que es traduïxqueren a la llengua que el poble parlava: el romanç). | ||
| − | + | La teoria de la repoblació (pancatalanista). Postula que lo Regne de Valéncia va ser colonisat íntegrament per catalans, en regions costeres i aragonesos, en comarques interiors. Segons esta idea, la invasió islàmica del segle VII a la Península Ibèrica va produir un tallat polític i cultural de tal envergadura que la població valenciana, va ser totalment assimilada, perdent els seus arrels i la seua llengua, lo qual es contrapon en les jarches mossàraps en llengua valenciana i el parlar romanç d'esta gent. Posteriorment, en la conquista de Valéncia per Jaume I se hauria produït una espècie de buit que va ser omplit en la arribada de pobladors d'orige aragonés, català i castellà, havent per ho tant un abans i un després sense solució de continuïtat, a la reconquista. Per ho tant, esta teoria defensa que lo valencià no seria més que el parlar català, a pesar de ser, l'idioma català, posterior a la reconquista, portada per els recents arribats en ingredients aragonesos i castellans. Esta teoria presupon que a la Taifa de Valéncia, no hi quedava ningun habitant després la conquista, a pesar de ser una conquista totalment pacífica, i a pesar de quedar abundants evidencies sobre la permanència d'estos mossàraps conversos i no conversos durant l'Edat Mijana i els seus descendents en segles posteriors. Baix esta idea, es troben grups que s'encarreguen de desprestigiar lo valencià conseguint que molta gent deixe de parlar-ho en públic perque pensa que es una llengua incorrecta. | |
| − | + | Segons la teoria occitanista, el valencià forma part d'un grup de llengües íntimament lligades entre sí i entre les quals existix un grau d'inteligibilitat que permet classificar-les baix la categoria de llengües occità-romàniques. | |
| − | |||
| + | == Extensió del Valencià == | ||
| + | [[Image:Extensió_del_valencià.png|200px|thumb|right|Extensió del Valencià]] | ||
| + | |||
| + | La Llengua Valenciana es parla en part de la [[Comunitat Valenciana]], i en el [[El Carche|Carche murcià]]. | ||
| + | |||
| + | La Comunitat Valenciana té declarats oficialment dos [[predominis llingüístics]] territorialment, el castellà i el valencià (o millor dit un català paregut al valencià). Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la [[Llei d'us i d'ensenyant del valencià]] i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la Comunitat Valenciana, i en l'àrea montanyosa de la província d'Alacant, abarcant aproximadament el 75% de la Comunitat Valenciana. | ||
| + | |||
| + | == Història del Valencià == | ||
=== Denominació === | === Denominació === | ||
| − | + | Es la llengua parlada principalment a la [[Comunitat Valenciana]], ans Regne Valencià. Es la llengua que parlaven per els [[mossàrap|mossàraps]] | |
| − | === | + | === Lliteratura === |
| − | + | [[Image: Llengua valenciana 1.jpg|200px|thumb|right|Text sobre la llengua Valenciana]] | |
| + | [[Image: Llengua valenciana 2.jpg|300px|thumb|right|Text referint-se a la llengua Valenciana]] | ||
| + | Esta llengua va tindre el primer segle d'or Lliterari d’una llengua neollatina europea durant el qual centenars d’autors van proclamar en el pròlec o en el colofó de les seues obres el seu “estic escribint en nostra vulgada llengua materna valenciana”. | ||
| + | Van fer traduccions, diccionaris i gramàtiques com: | ||
| + | * [[Bíblia de Frai Bonifaci Ferrer]] (1478) | ||
| + | * [[Gramàtica d'Andreu Sempere Alcoi|Gramàtica d’Andreu Sempere Alcoi 15]] | ||
| + | * [[Líber Elegantiarum]]..”el mes antic llegit d’una llengua romanç” del valencià Joan Esteve (1472) (Diccionari) | ||
| + | * [[Kempis]] , traduït del llatí per Miquel Pérez (1482) | ||
| + | === Política === | ||
| + | Actualment la llengua valenciana no es oficial i esta sent suplantada per el dialecte barceloní a la Comunitat Valenciana. | ||
| + | Partits com Coalició Valenciana intenten fer-la oficial i la seua Acadèmia més important es la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|RACV]] | ||
| − | == Dialectes del | + | == Dialectes del Valencià == |
[[Image:Dialectes del valencià.png|right|thumb|Dialectes del Valencià]] | [[Image:Dialectes del valencià.png|right|thumb|Dialectes del Valencià]] | ||
=== Valencià de Transició === | === Valencià de Transició === | ||
| Llínea 62: | Llínea 80: | ||
* Pas del [[diftonc]] [ow] a [au]: [ˈbaw] (''bou''), [ˈaw] (''ou''), [ˈpaw] (''pou''). | * Pas del [[diftonc]] [ow] a [au]: [ˈbaw] (''bou''), [ˈaw] (''ou''), [ˈpaw] (''pou''). | ||
* Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: ''grenyua'' (''grenyuda''), ''vençua'' (''vençuda''). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: ''roa'' (''roda''), ''caira'' (''cadira''), ''poer'' (''poder''). En el [[Baix Vinalopó]] casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien. | * Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: ''grenyua'' (''grenyuda''), ''vençua'' (''vençuda''). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: ''roa'' (''roda''), ''caira'' (''cadira''), ''poer'' (''poder''). En el [[Baix Vinalopó]] casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | {{reflist}} | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | *[[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] | ||
| + | *[[Normes del Puig]] | ||
| + | *[[Segle d'Or Valencià]] | ||
| + | |||
| + | == Enllaços Externs == | ||
| + | *[http://www.racv.es Real Acadèmia de cultura Valenciana] | ||
| + | *[http://www.racv.es/diccionari/diccionario.html Diccionari del Valencià] | ||
| + | *[http://www.valencian.org Proyecte per a la promoció exterior de la Llengua Valenciana] | ||
| + | *[http://www.idiomavalencia.com Proyecte en defensa de l'Idioma Valencià] | ||
| + | *[http://www.fileden.com/files/2008/3/3/1794593/idiomavalenciaparlat.pdf Estudi exaustiu sobre la llengua valenciana] | ||
| + | *[http://www.garciamoya.cjb.net Articuls de Ricart Garcia Moya sobre la Llengua Valenciana] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Valencià]] | ||
Revisió de 10:45 26 nov 2008
Plantilla:Esbos El Valencià és una llengua romanç parlada per més de 2 millons de persones en la Comunitat Valenciana. Es oficial segons l'artícul 7.1 de l'Estatut d’Autonomia Valencià, junt al castellà i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la Comunitat Valenciana[1].
Orige de la Llengua Valenciana
- Artícul principal → Orige del valencià.
Segons la teoria mossàrap de l'orige del valencià, este evolucionà en les terres valencianes a partir del romanç parlat pels valencians abans de la conquista de Jaume I, i incorporà influències de la llengua que parlava el poc percentage pobladors catalans que arribaren després de la conquista. Mostra d'això és que Jaume I en conquistar pacíficament la ciutat de Valéncia afirmà en la redacció dels furs ("Per a que els valencians de tot el regne els entenga'n i pogueren complir-los" ordenà que es traduïxqueren a la llengua que el poble parlava: el romanç).
La teoria de la repoblació (pancatalanista). Postula que lo Regne de Valéncia va ser colonisat íntegrament per catalans, en regions costeres i aragonesos, en comarques interiors. Segons esta idea, la invasió islàmica del segle VII a la Península Ibèrica va produir un tallat polític i cultural de tal envergadura que la població valenciana, va ser totalment assimilada, perdent els seus arrels i la seua llengua, lo qual es contrapon en les jarches mossàraps en llengua valenciana i el parlar romanç d'esta gent. Posteriorment, en la conquista de Valéncia per Jaume I se hauria produït una espècie de buit que va ser omplit en la arribada de pobladors d'orige aragonés, català i castellà, havent per ho tant un abans i un després sense solució de continuïtat, a la reconquista. Per ho tant, esta teoria defensa que lo valencià no seria més que el parlar català, a pesar de ser, l'idioma català, posterior a la reconquista, portada per els recents arribats en ingredients aragonesos i castellans. Esta teoria presupon que a la Taifa de Valéncia, no hi quedava ningun habitant després la conquista, a pesar de ser una conquista totalment pacífica, i a pesar de quedar abundants evidencies sobre la permanència d'estos mossàraps conversos i no conversos durant l'Edat Mijana i els seus descendents en segles posteriors. Baix esta idea, es troben grups que s'encarreguen de desprestigiar lo valencià conseguint que molta gent deixe de parlar-ho en públic perque pensa que es una llengua incorrecta.
Segons la teoria occitanista, el valencià forma part d'un grup de llengües íntimament lligades entre sí i entre les quals existix un grau d'inteligibilitat que permet classificar-les baix la categoria de llengües occità-romàniques.
Extensió del Valencià
La Llengua Valenciana es parla en part de la Comunitat Valenciana, i en el Carche murcià.
La Comunitat Valenciana té declarats oficialment dos predominis llingüístics territorialment, el castellà i el valencià (o millor dit un català paregut al valencià). Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la Llei d'us i d'ensenyant del valencià i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la Comunitat Valenciana, i en l'àrea montanyosa de la província d'Alacant, abarcant aproximadament el 75% de la Comunitat Valenciana.
Història del Valencià
Denominació
Es la llengua parlada principalment a la Comunitat Valenciana, ans Regne Valencià. Es la llengua que parlaven per els mossàraps
Lliteratura
Esta llengua va tindre el primer segle d'or Lliterari d’una llengua neollatina europea durant el qual centenars d’autors van proclamar en el pròlec o en el colofó de les seues obres el seu “estic escribint en nostra vulgada llengua materna valenciana”. Van fer traduccions, diccionaris i gramàtiques com:
- Bíblia de Frai Bonifaci Ferrer (1478)
- Gramàtica d’Andreu Sempere Alcoi 15
- Líber Elegantiarum..”el mes antic llegit d’una llengua romanç” del valencià Joan Esteve (1472) (Diccionari)
- Kempis , traduït del llatí per Miquel Pérez (1482)
Política
Actualment la llengua valenciana no es oficial i esta sent suplantada per el dialecte barceloní a la Comunitat Valenciana. Partits com Coalició Valenciana intenten fer-la oficial i la seua Acadèmia més important es la RACV
Dialectes del Valencià
Valencià de Transició
El valencià de transició es parla al Maestrat i en Els Ports.
- Se elidix la -r final: cantar > cantà, fer > fe.
- La primera persona del present pren la desinència -o: yo pense > yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat > bato, sent > sento, córrec > corro.
- Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica lo i los, especialment en la zona costera del Baix Maestrat: el chiquet > lo chiquet, els pares > los pares.
- Conservació progressiva de la -d- intervocàlica.
Valencià Septentrional
El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'Els Ports, el Maestrat, la franja septentrional de l'Alcalatén i la Plana. Les seues característiques son:
- -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu.
- -às, -és, -ís de l'imperfecte de subjuntiu.
- Neutralisació de la b/v.
- Manteniment dels artículs lo/los.
- Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ada i -ador.
- No pronunciació de la -r final.
- Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (ell cante, ell cantave).
Valencià Apichat
L'apichat es parla en les comarques del Camp de Morvedre, l'Horta, el Camp de Túria i la Ribera Alta. També es parla en les ciutats de Gandia i Onda.
- Manteniment dels artículs lo/los.
- El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]
- L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.
- Es conserven les formes del plural que mantenen la n original llatina, com en hòmens o jòvens.
- Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].
- Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.
Valencià Meridional
El valencià meridional es parla en les comarques centrals i del Xúquer de la Comunitat Valenciana en las que no es parla el dialecte Apichat. Té les següents característiques:
- Predomini de la variant perifràstica del pasat sintètic: yo aní > yo vaig anar. Excepte en les zones no apichades de la Ribera i la Safor.
- El artícul plural, tant masculí com femení devé en "es" davant de paraula escomençada en consonant: es bou i es vaques; pero pren les formes els, les davant de paraules escomençades per vocal: els alacantins i les alacantines.
Valencià Alacantí
L'alacantí es parla en les comarques del sur de la Comunitat Valenciana. Té les següents característiques:
- Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (caixa).
- Pas del diftonc [ow] a [au]: [ˈbaw] (bou), [ˈaw] (ou), [ˈpaw] (pou).
- Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: grenyua (grenyuda), vençua (vençuda). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: roa (roda), caira (cadira), poer (poder). En el Baix Vinalopó casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.