Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
102 bytes afegits ,  14:20 29 gin 2020
m
perquè > perque; allo > allò
Llínea 20: Llínea 20:  
|mapa=
 
|mapa=
 
}}
 
}}
 
+
L<nowiki>'</nowiki>'''Eusquera''',<ref>També escrit ''euskera''</ref> '''vasc''', '''éuscar''', '''lingua navarrorum''' o '''aquità''' (estos dos últims térmens antiquats) i ''euskara'' en eusquera ademés de varietats dialectals com ''eskuara'' o ''üskara'' és una llengua aïllada (sense relació en ninguna família de llengües del món) i es considera l'única preindoeuropea supervivent en Europa occidental, i per tant, la de raïls més antigues d'esta regió i entre les més longeves de les llengües europees.
L<nowiki>'</nowiki>'''Eusquera''', '''euskera''', '''vascuence''', '''vasc''', '''èuscar''', '''vascongat''', '''lingua navarrorum''' o '''aquità''' (estos dos últims térmens antiquats) i ''euskara'' en eusquera ademés de varietats dialectals com ''eskuara'' o ''üskara'' és una llengua aïllada (sense relació en ninguna família de llengües del món) i es considera la única preindoeuropea supervivent en Europa occidental, i per tant, la de arrels més antigues d'esta regió i entre les més longeves de les llengües europees.
      
== Introducció ==
 
== Introducció ==
[[Image:extensioeuskara.png|thumb|right|200px|Suposta extensió del eusquera arcaic en el any 1 d.C.]]
+
[[Archiu:Percentage of basque speakers by municipalities.JPG|thumb|276px|Distribució dels parlants de vasc en el [[País Vasc]], [[Navarra]] i [[País Vasc francés]].]]
El eusquera és la única llengua no indoeuropea de la [[Península Ibèrica]] i de [[Europa]] Occidental. Tingué una marcà influència en la evolució del sistema fonètic del castellà. Després d'un periodo prolongat de decliu, estigué a punt de desaparéixer: sa llenta recuperació no començà fins finals de la década de [[1950]] i principis de la de [[1960]]. En la arribada de la democràcia, la [[Constitució de 1978]] i el Estatut de Guernica arrepleguen la seua cooficialitat en el [[País Vasc]] a on poc a poc a tornat a la vida pública. Aixina mateix en el artícul 9.2 de la Llei Orgànica de Reintegració i millorament del Règim Foral de [[Navarra]] de [[10 d'agost]] de [[1982]], es va establir la oficialitat del eusquera en la zona vascoparlant de Navarra. La posterior Llei Foral del Vasqüence de [[1986]] descriu la zonificació llingüística en la Comunitat Foral de Navarra i la reconeix com a llengua pròpia junt en el [[castellà]], aixina com la seua cooficialitat junt en aquell en la zona denominà "vascòfona". En el País vasc Francés, al igual que el rest de llengües regionals franceses, el eusquera no goja del estatus de llengua oficial.
+
L'eusquera és l'única llengua no [[indoeuropeu|indoeuropea]] de la [[Península Ibèrica]] i d'[[Europa]] Occidental. Tingué una marcada influència en l'evolució del sistema fonètic del castellà. Despuix d'un periodo prolongat de decliu, estigué a punt de desaparéixer: la seua lenta recuperació no començà fins a final de la década de [[1950]] i principi de la de [[1960]]. En l'arribada de la democràcia, la [[Constitució de 1978]] i l'Estatut de Guernica arrepleguen la seua cooficialitat en el [[País Vasc]] a on poc a poc ha tornat a la vida pública. Aixina mateix en l'artícul 9.2 de la Llei Orgànica de Reintegració i millorament del Règim Foral de [[Navarra]] de [[10 d'agost]] de [[1982]], se va establir l'oficialitat de l'eusquera en la zona vascoparlant de Navarra. La posterior Llei Foral del ''Vascuence'' de [[1986]] descriu la zonificació llingüística en la Comunitat Foral de Navarra i la reconeix com a llengua pròpia junt en el [[castellà]], aixina com la seua cooficialitat junt en aquell en la zona denominada "vascòfona". En el País vasc Francés, a l'igual que el restant de llengües regionals franceses, l'eusquera no goja de l'estatus de llengua oficial.
    
== Us i distribució ==
 
== Us i distribució ==
Dins d'[[Espanya]] es parla en les tres províncies del País Vasc ([[Àlava]], [[Viscaya]] i [[Guipúscoa]]) i en la Comunitat Foral de Navarra. Dins de [[França]] es parla en una zona integrà dins del departament de Pirineus Atlàntics, en els territoris de Labort, Baixa Navarra i Sola; a estos trés últims comúnment se'ls nomena País Vasc francés (Iparralde en eusquera, "Nort").
+
Dins d'[[Espanya]], se parla en les tres províncies del País Vasc ([[Àlava]], [[Viscaya]] i [[Guipúscoa]]) i en la Comunitat Foral de Navarra. Dins de [[França]], se parla en una zona integrada dins del departament de Pirineus Atlàntics, en els territoris de Labort, Baixa Navarra i Sola; ad estos tres últims comunament se'ls nomena País Vasc francés (Iparralde en eusquera, "Nort").
   −
El eusquera era parlat per la majoria dels habitants de les zones vascoparlants històriques ans de la industrailisació. Segons les senyes de [[1867]] que utilisa el Ladislao de Velasco, el parlaven 170.000 dels 176.000 habitants de guipuscoa, 149.000 dels 183.000 viscains (dels que 6.000 eren estrangers i 28.000 vivien en el distrit de Valmaseda-Encartacions, a on no es parla des de temps remots), 12.000 dels 120.000 alavessos, 60.000 dels 300.000 habitants de la Navarra Espanyola i 80.000 dels 124.000 habitants del País Vasc francés.
+
L'eusquera era parlat per la major part dels habitants de les zones vascoparlants històriques ans de l'industrialisació. Segons les senyes de [[1867]] que utilisa el Ladislao de Velasco, el parlaven 170.000 dels 176.000 habitants de Guipúscoa, 149.000 dels 183.000 viscaïns (dels quals 6.000 eren estrangers i 28.000 vivien en el distrit de Valmaseda-Encartacions, a on no es parla des de temps remots), 12.000 dels 120.000 alavesos, 60.000 dels 300.000 habitants de la Navarra Espanyola i 80.000 dels 124.000 habitants del País Vasc francés.
   −
===Us actual del eusquera ===
+
===Us actual de l'eusquera ===
Segons senyes del estudi realisat en 2006 pel Eustat en la comunitat autónoma del País vasc, el 60% dels abitants entenia i parlava be o en alguna dificultat eusquera. 775.000 persones parlaven i entenien be la llengua mentres que 459.000 hu entenien pero heu parlaven en dificultat. Els vascoparlants ascendiren en 118.000 en el periodo de [[2001]] a [[2006]]. Per províncies, el 53% dels guipuscoans, el 31% dels viscains i el 25% dels alavessos es vascoparlant.
+
Segons senyes de l'estudi realisat en 2006 per l'Eustat en la Comunitat Autònoma del País vasc, el 60% dels habitants entenia i parlava be o en alguna dificultat eusquera. 775.000 persones parlaven i entenien be la llengua mentres que 459.000 l'entenien pero el parlaven en dificultat. Els vascoparlants ascendiren en 118.000 en el periodo de [[2001]] a [[2006]]. Per províncies, el 53% dels guipuscoans, el 31% dels viscaïns i el 25% dels alavesos és vascoparlant.
En [[2008]] es constatà un aument creixent de la población que estudiava eusquera en [[Navarra]], quedant en un 18% el percentage de persones que tenien coneiximents d’eixa llengua en Navarra, en el 52% en Guipúscoa, en Viscaya 3º% i en Àlava 25%.
+
En [[2008]] se constatà un aument creixent de la població que estudiava eusquera en [[Navarra]], quedant en un 18% el percentage de persones que tenien coneiximents d’eixa llengua en Navarra, en el 52% en Guipúscoa, en Viscaya 3º% i en Àlava 25%.
    
== Orige ==
 
== Orige ==
Encara que n’hi han moltes hipótesis sobre el orige i parentescs del eusquera, totes elles carixen de fundaments sòlits. L’única probà és la que heu relaciona en el antic aquità parlat en la regió inmediatament al nort del País Vasc, del qual sols es conserven breus inscripcions fúnebres.
+
Encara que hi ha moltes hipòtesis sobre l'orige i parentescs de l'eusquera, totes elles carixen de fonaments sòlits. L’única provada és la que el relaciona en l'antic [[aquità]] parlat en la regió immediatament al nort del País Vasc, del qual, a soles se'n conserven breus inscripcions fúnebres.
 
  −
*Històricament, una de les primeres hipótesis mítiques del orige del eusquera es el tubalisme. La teoría entronca en la creencia de que totes les llengües procedixen de [[Babel]] i sa famosa [[torre]]. El eusquera seria el idioma original, anterior a la confusió de les llengües. Alguns apologistes del eusquera en el [[sigle XVIII]] i principis del [[sigle XIX]] arribaren a dir que una lengua tan perfecta sols podría haver segut inspirà pel mateix ingeni de Deu. Entre aquells autors, destaquen Astarloa i Larramendi. Curisoament, el riu Araxes banya el mont Aralar, a on es trova la major concentració de dòlmens del Pirineu (n’hi han censats més de 400) i sigué el mont Ararat, a on Noé posà la seua arca, que es trova el riu també dit Araxes, lo que ha donaat lloc a no poques interpretacions sobre el orige del idioma.
  −
 
  −
*Durant la major part del [[sigle XX]], se li considerà emparentat en les llengües íberes prerromanes de la Península Ibèrica, a partir de les teories vasc-iberistes (tesis que defengué [[Miguel de Unamuno]]) de les que sols queden inscripcions en bronces i monedes pero els estudis no aportaren gran llum sobre el tema. Encara que no sigué el seu creador, el més conegut defensor d’esta teoría sigué el pare de la llingüística moderna, Wilhelm von Humboldt, que afirmava que el [[idioma íber]] era el antecesor del eusquera. Hui dia la teoría torna a tindre vigencia, encara que per a alguns investigadors la relació es llimitaria a ser de [[Sprachbund]] de les llengües íbera i eusquera, mentres que atres lo que consideren es que abdós llengües pertanyien a un mateix grup llingüístic, pero que el íber no seria el antepassat del eusquera.
  −
 
  −
 
  −
*En les dècades finals del sigle XX, prengué cos la hipótesis de que el eusquera era el únic supervivent d’una familia, quisà més extesa, de les llengües d’[[Europa]] que sigué granejà en l’arribà dels invasors indoeuropeus a partir del sigle XIII a. C. i del qual el seu orige seria caucàsic. Les semblances –encara limitaes- trobaes entre el eusquera i la llengua georgiana vindrien a apuntalar eixa teoría. De fet, la idea arribà inclus a recevir respalt polític en detallscom el germanament entre la capital viscaina, [[Bilbao]] i la georgiana, Tiflis (Georgià: zara, gw, ezer; eusquera: zara, gu, eder; [[valencià]]: cest, mosatros, hermós.)
  −
 
  −
 
  −
*A partir del [[sigle XX]], ha hagut una explosió de possibles origens i relacions llingüístiques. Les que més difusio han tengut hn segut la caucásica i la bereber, encara que alguns llingüistes lo que han relacinat tambe en les llengües fino-ugries com el finlandes i el hungar. La primer relaciona el eusquera en les llengües caucasiques i la segon en les llengües berebers. Ninguna ha guanyat la aceptacio de la comunitat científica. El desig de trovar un parient alluntat al eusquera ha fet inclus que alguns investigaors estrangers hagen realisat investigacions de dubtosa calitat, en tal d’arribar a la conclusio desijà. Certs estudis han arribat inclus a aplicar el método lexic-estadistic buscant semblances entre paraules vasques i berebers, utilsiant per a allo neologismes i prestams del [[llati]]; pese a existir alguna similitut en certs vocables, la sintaxis i la gramatica no tenen paregut algu.
  −
 
  −
*Existix diversitat de teories que emparenten el eusquera en atres moltes llengües europees i la trobà de toponomia vasca en diverses zones europees inclus provocà la hipótesis de que la seua extensio fora a nivel europeu. El rus Karl Bouda emparentà el eusquera en diversos idimes parlats en [[Sibèria]] (chuche) i el argenti Gandía reflexà que “El poble vasc es el pobles mes vell d’[[Europa]]. Sal lengua es la que es parlava desde el [[Càucaso]] al [[Atlàntic]] i desde el nort d’[[Àfrica]] al nort d’Europa en els periodos paleolitic i neolitic. El saris o indoeuropeus, els etruscs, es ibers i atres pobles de l’antiguetat son posteriors als vascs.”
     −
*Els estudis efectuats per Theo Vennemann (catedratic de Llingüistica Teorica de la Universitt Ludwig-Maximilian de [[Múnich]]) en torn al orige dels toponims europeus apunten que a la llengua vasca actual està relacionà en la dels habitants prehistorics d’Europa, ans de l’arribà dels pobles indoeuropeus. Estos estudis venen a respaldar la tesis que ya a principis del [[sigle XIX]] exposava Juan Antonio Moguel en referencia a una llengua comu o families de llengúes en un tronc comu, eren les que se parlaven en tota la [[Península Iberica]] i en aprt d’[[Europa]] i que estaven emparentaes en el eusquera. Pero els estudis de Venneman han segut molt criticats pels vascolecs i no son aceptats per molts dels especialsites en llingüistica.
+
* Històricament, una de les primeres hipòtesis mítiques de l'orige de l'eusquera és el tubalisme. La teoria entronca en la creència de que totes les llengües procedixen de [[Babel]] i la seua famosa [[torre]]. L'eusquera seria l'idioma original, anterior a la confusió de les llengües. Alguns apologistes de l'eusquera en el [[sigle XVIII]] i principis del [[sigle XIX]] arribaren a dir que una llengua tan perfecta a soles podria haver segut inspirada pel mateix ingeni de Deu. Entre aquells autors, destaquen Astarloa i Larramendi. Curiosament, el riu Araxes banya el mont Aralar, a on se troba la major concentració de dòlmens del Pirineu (n'hi han censats més de 400) i va ser el mont Ararat a on Noé posà la seua arca, que es troba en el riu també dit Araxes, lo que ha donat lloc a no poques interpretacions sobre l'orige de l'idioma.
 +
* Durant la major part del [[sigle XX]], se'l considerava emparentat en les llengües íberes prerromanes de la Península Ibèrica, a partir de les teories vasc-iberistes (tesis que defengué [[Miguel de Unamuno]]) de les quals només queden inscripcions en bronzes i monedes pero els estudis no aportaren gran llum sobre el tema. Encara que no va ser el seu creador, el més conegut defensor d'esta teoria va ser el pare de la llingüística moderna, Wilhelm von Humboldt, que afirmava que l'[[idioma iber]] era l'antecessor de l'eusquera. Hui dia la teoria torna a tindre vigència, encara que per a alguns investigadors la relació es llimitaria a ser de [[Sprachbund]] de les llengües ibera i eusquera, mentres que atres lo que consideren es que abdós llengües pertanyien a un mateix grup llingüístic, pero que l'iber no seria el antepassat de l'eusquera.
 +
* En les dècades finals del sigle XX, prengué cos l'hipòtesis de que l'eusquera era l'únic supervivent d’una família, potser més extesa, de les llengües d'[[Europa]] que va ser granejada en l’arribada dels invasors indoeuropeus a partir del sigle XIII a. C. i del qual el seu orige seria caucàsic. Les semblances –encara llimitades- trobades entre l'eusquera i la llengua georgiana vindrien a apuntalar eixa teoria. De fet, l'idea arribà fins a rebre recolzament polític en detalls com el germanament entre la capital viscaïna, [[Bilbao]] i la georgiana, Tiflis (Georgià: zara, gw, ezer; eusquera: zara, gu, eder; [[valencià]]: basquet, nosatres, formós.)
 +
* A partir del [[sigle XX]], hi ha hagut una explosió de possibles orígens i relacions llingüístiques. Les que més difusió han tengut han segut la caucàsica i la bereber, encara que alguns llingüistes l'han relacionat també en les llengües fino-úgries com el finlandés i l'hongarés. La primera relaciona l'eusquera en les llengües caucàsiques i la segona en les llengües berebers. Ninguna ha guanyat l'acceptació de la comunitat científica. El desig de trobar un parient alluntat a l'eusquera ha fet fins que alguns investigadors estrangers hagen fet investigacions de dubtosa calitat, per a arribar a la conclusió desijada. Certs estudis han arribat fins a aplicar el método lèxic-estadístic buscant semblances entre paraules vasques i berebers, usant per ad allò neologismes i préstams del [[llatí]]; encara que existixca alguna similitut en algunes paraules, la sintaxis i la gramàtica no es pareixen gens.
 +
* Existix diversitat de teories que emparenten l'eusquera en atres moltes llengües europees i la trobada de toponomia vasca en diverses zones europees fins provocà l'hipótesis de que la seua extensió fon a nivell europeu. El rus Karl Bouda emparentà l'eusquera en diversos idiomes parlats en [[Sibèria]] (chuche) i l'argentí Gandía reflectí que “El poble vasc es el poble més vell d’[[Europa]]. La seua llengua és la que es parlava des del [[Càucas]] a l'[[Atlàntic]] i des del nort d’[[Àfrica]] al nort d’Europa en els periodos paleolític i neolític. Els aris o indoeuropeus, els etruscs, es ibers i atres pobles de l’antiguetat són posteriors als vascs.”
 +
* Els estudis fets per Theo Vennemann (catedràtic de Llingüística Teòrica de l'Universitat Ludwig-Maximilian de [[Múnich]]) en torn a l'orige dels topònims europeus apunten que la llengua vasca actual està relacionada en la dels habitants prehistòrics d’Europa, ans de l’arribada dels pobles indoeuropeus. Estos estudis venen a recolzar la tesis que ya a principi del [[sigle XIX]] exposava Juan Antonio Miguel en referència a una llengua comuna o famílies de llengües en un tronc comú, eren les que es parlaven en tota la [[Península Iberica]] i en part d’[[Europa]] i que estaven emparentades en l'eusquera. Pero els estudis de Venneman han segut molt criticats pels vascolecs i no son acceptats per molts dels especialistes en llingüística.
   −
== Unificacio del eusquera ==
+
== Unificació de l'eusquera ==
El [[eusquera batua|eusquera unificat]] o [[eusquera batua]] (del eusquera ‘’batua’’ unificat) sigue creat a partir del any 1968, impulsat per la necesitat de proporcionar als parlants una norma unificà per al registre cult, donà la inviabilitat de publicar en cada u dels dialectes. Encara que s’havia estat discutint sobre la normalisacio casi des dels inicis de la lliteratura vasca, sigue en la década de [[1950]] quan es vullgue abordar la qüestio definitivament, per consideraro necesari si se volia garantisar la qüestio definitivament, per consideraro necessari si que volia garantizar la supervivencia del idioma. Una corrent propon utilizar com a bas el “laborta classic” de Axular com a model en la mateixa funcio que tingue el toscà en la unificacio de la [[llengua italiana]] i en les decades de [[1950]] i [[1960]], Federico Krutwig sigue el principal defensor d’este model i sigue seguit per persones com Gabriel Aresti i Luis Villasante. Encara que en els seus inicis guanyà recolzaments, finalment la proposta acabà siguent rebujà per la majoria dels escritors i estudiosos per trovar-se massa alluntà de la base sociológica de la llengua.
+
L'[[eusquera batua|eusquera unificat]] o [[eusquera batua]] (de l'eusquera ‘’batua’’ unificat) va ser creat a partir de l'any 1968, impulsat per la necessitat de proporcionar als parlants una norma unificada per al registre cult, donada l'inviabilitat de publicar en cada u dels dialectes. Encara que s’havia estat discutint sobre la normalisació casi des dels inicis de la lliteratura vasca, va ser en la década de [[1950]] quan se volgué abordar la qüestió definitivament, per considerar-ho necessari si es volia garantisar la supervivència de l'idioma. Una corrent propongué d'utilisar com a base el “labortà clàssic” d'Axular com a model en la mateixa funció que tingué el toscà en l'unificació de la [[llengua italiana]] i en les décades de [[1950]] i [[1960]], Federico Krutwig va ser el principal defensor d’eixe model i va ser seguit per persones com ara Gabriel Aresti i Luis Villasante. Encara que en els seus inicis guanyà recolzaments, finalment la proposta fon rebujada per la major part dels escritors i estudiosos, per trobar-se massa alluntada de la base sociològica de la llengua.
   −
En el Congres de Arantzazu, celebrat en [[1968]] i convocat per la [[Real Acadèmia de la Llengua Vasca]] (‘’Euskaltzaindia), s’establiren les llínees maestres de lo que despres seria el eusquera batua, que actualmente es la versio normalisà del idioma, el mes empleat en la ensenyança, l’administracio publica, els mijos de comunicacio i en la major part de la produccio escrita en eixa llengua.
+
En el Congrés d'Arantzazu, celebrat en [[1968]] i convocat per la [[Real Acadèmia de la Llengua Vasca]] (''Euskaltzaindia''), s’establiren les llínees mestres de lo que despuix seria l'eusquera batua, que actualment és la versió normalisada de l'idioma, el més amprat en l'ensenyança, l’administració pública, els mijos de comunicació i en la major part de la producció escrita en eixa llengua.
Alguns critics sostenen qu el batua és una llengua artificial, com el [[esperant]], i que la seua existencia i impuls institucional seria letal per a lo que ells denominen el eusquera atentic, ya que la sua extensio eliminaría els diversos dialectes, que son la evolucio de la antiga llengua. No obstant, la majoria soste que el batua no es mes que la varietat destinà a ser utilisà en els ambits mes formals (com l’educacio, la televisio publica, els bolletins oficials…) i ve a complementar al rest dels dialectes, no a sustituir-los. Com el eusquera està recuperant espaís en el Pais Vasc, a través del sistema educatiu i la ensenyança per a adults, molts chiquets heu han depres com a llengua propia.
+
Alguns crítics sostenen que el batua és una llengua artificial, com l'[[esperanto]], i que la seua existència i impuls institucional seria letal per a lo que ells denominen l'eusquera autèntic, perque la seua extensió eliminaria els diversos dialectes, que són l'evolució de l'antiga llengua. No obstant, la major part sosté que el batua no és més que la varietat destinada a ser utilisada en els àmbits més formals (com ara l’educació, la televisió pública, els bolletins oficials…) i ve a complementar el restant dels dialectes, no a substituir-los. Com que l'eusquera està recuperant espais en el País Vasc, a través del sistema educatiu i l'ensenyança per a adults, molts chiquets l'han deprés com a llengua pròpia.
    
== Dialectes ==
 
== Dialectes ==
 
[[Image:Dialectesdelvasc.png|thumb|right|200px|<center>Mapa dialectal del eusquera.</center>]]
 
[[Image:Dialectesdelvasc.png|thumb|right|200px|<center>Mapa dialectal del eusquera.</center>]]
El eusquera és una llengua prou dialectalisà arribant al punt de que certs llingüistes la consideren un grup de diferents llengües. Actualment el idioma està unificat pel [[eusquera batua]].  
+
L'eusquera és una llengua prou dialectalisada arribant al punt de que certs llingüistes la consideren un grup de diferents llengües. Actualment l'idioma està unificat per l'[[eusquera batua]].  
    
Els seus dialectes son:
 
Els seus dialectes son:
 
*[[Dialecte viscaí]]
 
*[[Dialecte viscaí]]
 
*[[Dialecte guipuscoà]]
 
*[[Dialecte guipuscoà]]
*[[Dialecte Alt navarro]]
+
*[[Dialecte Alt navarrés]]
*[[Dialecte Baix navarro]]
+
*[[Dialecte Baix navarrés]]
 
*[[Dialecte labortà]]
 
*[[Dialecte labortà]]
 
*[[Dialecte Suletí]]
 
*[[Dialecte Suletí]]

Menú de navegació