Edició de «Idioma venecià»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 25: | Llínea 25: | ||
|iso3= vet | |iso3= vet | ||
|sil= | |sil= | ||
| − | |mapa=[[ | + | |mapa=[[Image:Llengues deitalia.png|300px]] En morat, el venecià |
}} | }} | ||
El '''idioma venecià'''<ref>{{DGLV|venecià}}</ref> (en venecià: ''vèneto'' o també ''łéngua vèneta'') és una [[llengua romanç]], parlada per 2.210.000 persones. La major part dels parlants de véneto se troben en les regions de Véneto i en unes zones de [[Friul]] en [[Itàlia]], existint minories en [[Eslovènia]], [[Croàcia]], en el sur de [[Brasil]] i en la comunitat de [[Chipilo]], en l'estat de [[Pobla]], [[Mèxic]], aixina com en atres zones d'est estat i del país a on han emigrat famílies provinents de Chipilo. A pesar que a voltes es referit com un dialecte de l'italià, no prové de l' idioma italià, i el véneto posseïx sa pròpia morfologia, sintaxis i lèxic. A voltes, se pareix a un híbrit entre italià i espanyol. | El '''idioma venecià'''<ref>{{DGLV|venecià}}</ref> (en venecià: ''vèneto'' o també ''łéngua vèneta'') és una [[llengua romanç]], parlada per 2.210.000 persones. La major part dels parlants de véneto se troben en les regions de Véneto i en unes zones de [[Friul]] en [[Itàlia]], existint minories en [[Eslovènia]], [[Croàcia]], en el sur de [[Brasil]] i en la comunitat de [[Chipilo]], en l'estat de [[Pobla]], [[Mèxic]], aixina com en atres zones d'est estat i del país a on han emigrat famílies provinents de Chipilo. A pesar que a voltes es referit com un dialecte de l'italià, no prové de l' idioma italià, i el véneto posseïx sa pròpia morfologia, sintaxis i lèxic. A voltes, se pareix a un híbrit entre italià i espanyol. | ||