1492
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + Llínea 28:
Llínea 28: − + − + − La iglésia docent és l'encarregada d'ensenyar als fidels.+ − + + + + + + + + + + + + + + + − + − +
sense resum d'edició
[[Archiu:Sãopedro1.jpg|300px|thumbnail|right|Basílica de Sant Pere, en el Vaticà.]]
[[Archiu:Sãopedro1.jpg|300px|thumbnail|right|Basílica de Sant Pere, en el Vaticà.]]
L''''Iglésia''' és el lloc de cult (temple) a on els cristians realisen veneracions públiques a [[Deu]]. Les iglésies poden tindre diferents categories i estils. Les iglésies també guarden els sants i solen estar acompanyades per u o varis campanars i campanes.
L''''iglésia''' o, antigament i hui de forma dialectal, '''església''' el temple o lloc de cult a on els cristians realisen veneracions públiques a [[Deu]]. Poden tindre diferents categories i estils. Les iglésies també guarden els sants i solen estar acompanyades per un o més campanars i campanes.
També existixen les [[ermita|ermites]], [[Basílica|basíliques]], [[Capella|capelles]] i [[santuari|santuaris]].
També existixen les [[ermita|ermites]], [[Basílica|basíliques]], [[Capella|capelles]] i [[santuari|santuaris]].
Els [[monasteri|monasteris]] solen dur una iglésia adossada.
Els [[monasteri|monasteris]] solen dur una iglésia adossada. Les órdens militars també tenen les seues pròpies iglésies. L'iglésia docent és l'encarregada d'ensenyar als fidels. Una iglésia freda és la d'[[asil sagrat]] que vol dir que pot acollir a malfactors.
Les órdens militars també tenen les seues pròpies iglésies.
== Etimologia ==
Una iglésia freda és la te [[asil sagrat]] que vol dir que pot acollir a malfactors.
Originalment en valencià esta classe d'edifici es denominava ''església'', <ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Església</ref> paraula que encara es diu en alguns llocs del territori llingüístic, pero la forma més usual actualment és ''iglésia''.<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Iglésia</ref>
El terme ''església'' (antigament també escrit ''sglésia)<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Sglésia</ref> aixina com la seua variant antiga ''esgleya''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Esgleya</ref> venen del llatí ''ecclesia'', que a l'hora ve del grec ''ἐκκλησία'', que vol dir "assamblea".
La paraula ''iglésia'' (antigament escrita ''yglésia'') té el mateix orige que ''església'', però va entrar per via del castellà durant el sigle XVI, per lo que és un castellanisme, però com que hui en dia és la variant més usada, pràcticament general, i es diu i s'escriu des de fa vora cinccents anys, actualment és la forma recomanada.
== Història de les iglésies ==
En els primers temps del [[cristianisme]], els creents celebraven missa en les [[sinagoga|sinagogues]] judeues o en llocs amagats perque patien persecució. Els primers edificis especialment construïts com a iglésies estaven orientats cap al [[Sol]], puix [[Crist]] és la llum autèntica per als seus seguidors. La [[planta (arquitectura)|planta]] tenia forma de [[creu]] llatina.
En l'[[edat mija]] les iglésies proliferen per Europa, seguint les convencions generals de l'[[art romànic]] i de l'[[art gòtic]] més avant. Les primeres eren chicotetes, usaven l'[[arc de mig punt]] i tenien un [[àpsit]] semicircular darrere de l'altar. Les gòtiques usaven l'[[arc ogival]], decoració en [[vidriera|vidrieres]] i ornaments en pedra. Totes elles consten de [[campanar]]s per a marcar el pas del temps o cridar a la missa als fidels.
Durant el [[Renaiximent]] i el [[Barroc]] va canviar sobretot l'ornamentació dels edificis, no tant la seua estructura principal. En l'[[Edat Contemporànea]] apareixen innovacions formals, s'abandona l'esquema de la creu en moltes ocasions i es busca l'integració de l'iglésia en el seu entorn.
Les iglésies orientals a voltes adopten una planta circular o de creu grega (en els quatre braços similars). El centre conté l'altar i està cobert de [[torre]]s o [[cúpula|cúpules]]. Els braços de la creu també poden estar davall de torres menors.
== Arquitectura ==
== Arquitectura ==
Les iglésies estan compostes per una planta i u o varis campanars en campanes.
Les iglésies estan compostes per una planta i un campanar o més en campanes.
Els estils que poden tindre són: [[estil paleocristià]], [[estil visigot]], [[estil mossàrap]], [[estil bizantí]], [[estil mudéixar]], [[estil romànic]], [[estil cistercenc]], [[estil gòtic]], [[estil renaixentiste]], [[estil barroc]], [[estil neoclàsic]], [[estil neogòtic]] i [[estil moderniste]].
Els estils que solen tindre són: [[estil paleocristià]], [[estil visigot]], [[estil mossàrap]], [[estil bizantí]], [[estil mudéixar]], [[estil romànic]], [[estil cistercenc]], [[estil gòtic]], [[estil renaixentiste]], [[estil barroc]], [[estil neoclàsic]], [[estil neogòtic]] i [[estil moderniste]].
<gallery>
<gallery>