Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
m
sense resum d'edició
Llínea 168: Llínea 168:  
El temple té la planta típica de les iglésies parroquials valencianes d'época gòtica, en una sola nau i capelles entre els contraforts. El seu aspecte extern és molt sobri, destacant els contraforts arrematats per gàrgoles que descollen per damunt de la paret plana, la senzilla porta que dona a la plaça de Sant Esteve, i el campanar que s'alça als peus. [[Archiu:Església de Sant Esteve voltes.JPG|thumb|250px|Interior de l'iglésia de Sant Esteve.|esquerra]]En l'interior sorprén la seua recarregada decoració d'algeps i esgrafiats. A diferència d'atres iglésies barroques valencianes en la de Sant Esteve no es varen recobrir les voltes de creueria, que es varen alçar de nou en el sigle XVII entre arcs de mig punt. La decoració s'organisa per mig de pilastres d'algeps entre els arcs de les capelles que sostenen un entaulament, tot recobert de formes vegetals i d'angelots. El fondo en canvi es va pintar de colors, sobretot de blau, dibuixant-se sobre ell un esgrafiat blanc en ondulants formes vegetals.
 
El temple té la planta típica de les iglésies parroquials valencianes d'época gòtica, en una sola nau i capelles entre els contraforts. El seu aspecte extern és molt sobri, destacant els contraforts arrematats per gàrgoles que descollen per damunt de la paret plana, la senzilla porta que dona a la plaça de Sant Esteve, i el campanar que s'alça als peus. [[Archiu:Església de Sant Esteve voltes.JPG|thumb|250px|Interior de l'iglésia de Sant Esteve.|esquerra]]En l'interior sorprén la seua recarregada decoració d'algeps i esgrafiats. A diferència d'atres iglésies barroques valencianes en la de Sant Esteve no es varen recobrir les voltes de creueria, que es varen alçar de nou en el sigle XVII entre arcs de mig punt. La decoració s'organisa per mig de pilastres d'algeps entre els arcs de les capelles que sostenen un entaulament, tot recobert de formes vegetals i d'angelots. El fondo en canvi es va pintar de colors, sobretot de blau, dibuixant-se sobre ell un esgrafiat blanc en ondulants formes vegetals.
   −
Sant Esteve era l'iglésia dels notaris, i la seua confraria va patrocinar en 1682 la construcció de les capelles dels peus, en la pila batismal de [[Sant Vicent Ferrer]] i [[Sant Lluís Bertran]] en el centre, lloc preferit dels valencians per a batejar als seus fills, i a on es representa cada any el 22 de giner el batisme del sant.
+
Sant Esteve era l'iglésia dels notaris, i la seua confraria va patrocinar en [[1682]] la construcció de les capelles dels peus, en la pila batismal de [[Sant Vicent Ferrer]] i [[Sant Lluís Bertran]] en el centre, lloc preferit dels valencians per a batejar als seus fills, i a on es representa cada any el [[22 de giner]] el batisme del sant.
    
== Referències ==
 
== Referències ==
Llínea 178: Llínea 178:  
{{Commonscat|Church of Sant Esteve de Valéncia}}
 
{{Commonscat|Church of Sant Esteve de Valéncia}}
    +
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
 
[[Categoria:Bens d'interés cultural de la província de Valéncia|Valéncia, Iglésia Sant Esteve]]
 
[[Categoria:Bens d'interés cultural de la província de Valéncia|Valéncia, Iglésia Sant Esteve]]
[[Categoria:Iglésias de Valéncia|Esteve, de Sant]]
+
[[Categoria:Iglésies de la província de Valéncia|Esteve, de Sant]]
 
[[Categoria:Ciutat Vella (Valéncia)]]
 
[[Categoria:Ciutat Vella (Valéncia)]]
109 260

edicions

Menú de navegació