Diferència entre les revisions de "Ignaci Villalonga i Villalba"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina redirigida a Ignaci Villalonga Villalba)
(Etiqueta: Redirecció nova)
 
(No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
{{Biografia|
+
#REDIRECCIÓ [[Ignaci Villalonga Villalba]]
| nom = Ignaci Villalonga i Villalba
 
| image =
 
| peu =
 
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]]
 
| ocupació = Polític i financer
 
| data_naix = [[13 de juliol]] de [[1895]]
 
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Espanya]]
 
| data_mort = [[4 de novembre]] de [[1973]] (als 78 anys)
 
| lloc_mort = Benicàssim, Espanya
 
}}
 
'''Ignaci Villalonga i Villalba''' ([[Valéncia]] [[1895]] - [[Benicàssim]], [[1973]]) fon un polític i financer de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Membre del Congrés dels Diputats, per la [[província de Castelló]] durant les dos últimes llegislatures en el periodo històric conegut com [[Segona República Espanyola]].
 
 
 
Es doctorà en Dret per l´Universitat de Deusto en [[1915]] i en [[1916]] fon editada la seua tesis doctoral "Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el Consejo". En [[1919]] publicà l´opúscul "Substantivitat del valencianisme". Va presidir la Cambra de Comerç de Valéncia ([[1927]]-[[1930]]) i la Junta d´Obres del Port ([[1935]]). La seua participació i actuació política es remarcable, com a dirigent de l´[[Unio Valencianista Regional]] i com a Diputat a Corts espanyoles per [[Castelló de la Plana]] i pel partit de [[Lluïs Lucia]], la [[Dreta Regional Valenciana]]. Fon membre destacat de [[Lo Rat Penat]] (vicepresident en [[1927]]) i del [[Centre de Cultura Valenciana]] en el qual ingressà en 1928. Fon un dels firmants de les [[Bases del 32]].
 
 
 
En [[1935]], durant el règim de suspensió de la Generalitat catalana, el govern espanyol el nomenà Governador General de la regió catalana. Villalonga dimití del càrrec despuix d´eixercir-lo dos semanes.
 
 
 
Fon una de les personalitats més internacionals i també més influents en el sector bancari, estant lligat al [[Banc de Valéncia]] i a nivell espanyol al Banc Central, del que fon president en [[1943]]. En [[1956]] li fon concedida la Medalla d´Or de la ciutat de [[Valéncia]] i, en motiu d´açò, li fon oferit el llibre d´homenage "Pensamiento y acción".
 
 
 
== Obres ==
 
* ''Substantivitat del valencianisme'' ([[1919]])
 
* ''Régimen municipal foral valenciano'' ([[1926]])
 
 
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Empresaris valencians]]
 
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Nacionalistes valencians]]
 

Última revisió del 18:00 12 jun 2021