Canvis

[[File:Tabarca Island-Alicante (Spain) - 48502403002 (cropped).jpg|thumb|300px|<center>Illa de Tabarca, enfront de la costa de [[Santa Pola]].</center>]]

[[File:Tabarca Island-Alicante (Spain) - 48502403002 (cropped).jpg|thumb|300px|<center>Illa de Tabarca, enfront de la costa de [[Santa Pola]].</center>]]

L''''illa de Tabarca''', '''de Nova Tabarca''' o '''Plana'''  és una [[illa]] de la [[mar Mediterrànea]] que es troba a uns vint quilómetros de la ciutat d'[[Alacant]], a uns 8 km del port de [[Santa Pola]] i a poc més de 4.300 metros del [[cap de Santa Pola]] (2,35 milles nàutiques), sent la més gran de la [[Comunitat Valenciana]] i l'única habitada.

L''''illa de Tabarca''', de '''Nova Tabarca''' o '''Plana''', és una [[illa]] de la [[mar Mediterrànea]] que es troba a uns vint quilómetros de la ciutat d'[[Alacant]], a uns 8 km del port de [[Santa Pola]] i a poc més de 4.300 metros del [[cap de Santa Pola]] (2,35 milles nàutiques), sent la més gran de la [[Comunitat Valenciana]] i l'única habitada.

== Geografia ==

== Geografia ==

Pertany a la ciutat d'[[Alacant]] i, encara que és considerada una partida rural, administrativament és part del districte sur de barris que comprén també el Palmerar, Aguamarga i Urbanova. Conta en 79 habitants ([[2008]]) i el seu [[còdic postal]] és 03138.  

Pertany a la ciutat d'[[Alacant]] i, encara que és considerada una partida rural, administrativament és part del districte sur de barris que comprén també el Palmerar, Aguamarga i Urbanova. Conta en 79 habitants ([[2008]]) i el seu [[còdic postal]] és 03138.  

Tota la població es troba en la part oest de l'illa, geogràficament una chicoteta [[península]] de la mateixa. En la part est a soles es troben una antiga torre i uns camps de cultiu.

Tota la població es troba en la part [[oest]] de l'illa, geogràficament una chicoteta [[península]] de la mateixa. En la part [[est]] a soles es troben una antiga torre i uns camps de cultiu.

Destaca la seua iglésia i el conjunt amurallat de la zona oest de l'illa, que és la part habitada. Les cases són baixes i les úniques edificacions d'altura són l'iglésia mencionada i el far.

Destaca la seua iglésia i el conjunt amurallat de la zona oest de l'illa, que és la part habitada. Les cases són baixes i les úniques edificacions d'altura són l'iglésia mencionada i el far.

== Història ==

== Història ==

Diverses poblacions han habitat l'illa o han estat en contacte en ella. Els [[Antiga Grècia|grecs]] la varen denominar ''"Planesia"'' i els [[Antiga Roma|romans]] ''"Planaria"''.

Diverses poblacions han habitat l'illa o han estat en contacte en ella. Els [[Antiga Grècia|grecs]] la varen denominar ''"[[Planesia]]"'' i els [[Antiga Roma|romans]] ''"Planaria"''.

Durant els atacs a la costa alacantina dels [[corsari]]s [[berberesc]]s venguts d'[[Alger]], fon ocupada en multitut d'ocasions per a organisar ''razzies'' des de [[El Campello]] fins a [[Guardamar del Segura]].

Durant els atacs a la costa alacantina dels [[corsari]]s [[berberesc]]s venguts d'[[Alger]], fon ocupada en multitut d'ocasions per a organisar ''razzies'' des de [[El Campello]] fins a [[Guardamar]].

Adés de l'any [[1700]] era coneguda com ''Illa de Sant Pau'' i ''Illa Plana'', a pesar que els cronistes insistixen en considerar-la ''Alerons Illa'' i, inclús, illot de ''Santa Pola''.  

Adés de l'any [[1700]] era coneguda com ''Illa de Sant Pau'' i ''Illa Plana'', a pesar que els cronistes insistixen en considerar-la ''Alerons Illa'' i, inclús, illot de ''Santa Pola''.  

El monarca espanyol els va reduir en l'any [[1768]], traslladant-los a la ciutat d'[[Alacant]] a on, provisionalment, varen quedar instalats en el Colege de la [[Companyia de Jesús]], buit despuix de l'expulsió dels [[jesuïtes]] ([[1767]]). Se'ls va instalar definitivament en l'illa de ''Sant Pau'', a on d'acort en un pla urbanístic de l'[[Ingenieria militar|ingenier militar]] [[Ferran Méndez]] es varen construir muralles, bateries, baluarts, almagasens i cases, que constituïxen una interessant i singular mostra de l'activitat colonisadora de [[Carles III]]. A partir de l'any [[1770]] l'illa va passar a denominar-se Nova Tabarca. L'orige genovés dels seus habitants actuals és fàcil de comprovar a través d'un seguiment històric dels llinages més comuns, alguns fonèticament hispanisats: Chacopino (Jacopino), Luchoro (Luccioro), Manzanaro (Mazzanaro), Salieto (Saglietto), Parodi, Pianello, Russo i alguns atres.  

El monarca espanyol els va reduir en l'any [[1768]], traslladant-los a la ciutat d'[[Alacant]] a on, provisionalment, varen quedar instalats en el Colege de la [[Companyia de Jesús]], buit despuix de l'expulsió dels [[jesuïtes]] ([[1767]]). Se'ls va instalar definitivament en l'illa de ''Sant Pau'', a on d'acort en un pla urbanístic de l'[[Ingenieria militar|ingenier militar]] [[Ferran Méndez]] es varen construir muralles, bateries, baluarts, almagasens i cases, que constituïxen una interessant i singular mostra de l'activitat colonisadora de [[Carles III]]. A partir de l'any [[1770]] l'illa va passar a denominar-se Nova Tabarca. L'orige genovés dels seus habitants actuals és fàcil de comprovar a través d'un seguiment històric dels llinages més comuns, alguns fonèticament hispanisats: Chacopino (Jacopino), Luchoro (Luccioro), Manzanaro (Mazzanaro), Salieto (Saglietto), Parodi, Pianello, Russo i alguns atres.  

Hi ha una série d'illots i [[escull]]s que rodegen Tabarca: La Nau, l'Escull Roig, Cap del Moro, La Galera, La Sabata i l'Escull Negre.

Hi ha una série d'illots i [[sec]]s que rodegen Tabarca: La Nau, el Sec Roig, Cap del Moro, La Galera, La Sabata i el Sec Negre.

D'atra banda, l'illa fon durant alguns anys una presó.

D'atra banda, l'illa fon durant alguns anys una presó.

* [[Plaja de Tabarca]]

* [[Plaja de Tabarca]]

* [[Far de Tabarca]]

* [[Far de Tabarca]]

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==