Diferència entre les revisions de "Illa de Tabarca"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'l'Escull' a 'el Sec')
 
(No es mostren 24 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Illa de Tabarca.jpg|thumb|300px|<center>'''Illa de Tabarca''', enfront de la costa de [[Santa Pola]].</center>]]
+
[[File:Tabarca Island-Alicante (Spain) - 48502403002 (cropped).jpg|thumb|300px|<center>Illa de Tabarca, enfront de la costa de [[Santa Pola]].</center>]]
 
+
L''''illa de Tabarca''', de '''Nova Tabarca''' o '''Plana''', és una [[illa]] de la [[mar Mediterrànea]] que es troba a uns vint quilómetros de la ciutat d'[[Alacant]], a uns 8 km del port de [[Santa Pola]] i a poc més de 4.300 metros del [[cap de Santa Pola]] (2,35 milles nàutiques), sent la més gran de la [[Comunitat Valenciana]] i l'única habitada.
L''''illa de Tabarca''', '''de Nova Tabarca''' o '''Plana'''  és una [[illa]] del [[Mar Mediterràneu]] que es troba a uns vint quilómetros de la ciutat d'[[Alacant]], a uns 8 km del port de [[Santa Pola]] i a poc més de 4.300 metros del [[cap de Santa Pola]] (2,35 milles nàutiques), sent la més gran de la [[Comunitat Valenciana]] i l'única habitada.
 
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
Llínea 8: Llínea 7:
 
Pertany a la ciutat d'[[Alacant]] i, encara que és considerada una partida rural, administrativament és part del districte sur de barris que comprén també el Palmerar, Aguamarga i Urbanova. Conta en 79 habitants ([[2008]]) i el seu [[còdic postal]] és 03138.  
 
Pertany a la ciutat d'[[Alacant]] i, encara que és considerada una partida rural, administrativament és part del districte sur de barris que comprén també el Palmerar, Aguamarga i Urbanova. Conta en 79 habitants ([[2008]]) i el seu [[còdic postal]] és 03138.  
  
Tota la població es troba en la part oest de l'illa, geogràficament una chicoteta [[península]] de la mateixa. En la part est només es troben una antiga torre i uns camps de cultiu.
+
Tota la població es troba en la part [[oest]] de l'illa, geogràficament una chicoteta [[península]] de la mateixa. En la part [[est]] a soles es troben una antiga torre i uns camps de cultiu.
  
 
Destaca la seua iglésia i el conjunt amurallat de la zona oest de l'illa, que és la part habitada. Les cases són baixes i les úniques edificacions d'altura són l'iglésia mencionada i el far.
 
Destaca la seua iglésia i el conjunt amurallat de la zona oest de l'illa, que és la part habitada. Les cases són baixes i les úniques edificacions d'altura són l'iglésia mencionada i el far.
  
 
== Història ==
 
== Història ==
Diverses poblacions han habitat l'illa o han estat en contacte en ella. Els [[Antiga Grècia|grecs]] la varen denominar ''"Planesia"'' i els [[Antiga Roma|romans]] ''"Planaria"''.
+
Diverses poblacions han habitat l'illa o han estat en contacte en ella. Els [[Antiga Grècia|grecs]] la varen denominar ''"[[Planesia]]"'' i els [[Antiga Roma|romans]] ''"Planaria"''.
  
Durant els atacs a la costa alacantina dels [[corsari]]s [[berberesc]]s vinguts d'[[Alger]], fon ocupada en multitut d'ocasions per a organisar ''razzies'' des de [[El Campello]] fins a [[Guardamar del Segura]].
+
Durant els atacs a la costa alacantina dels [[corsari]]s [[berberesc]]s venguts d'[[Alger]], fon ocupada en multitut d'ocasions per a organisar ''razzies'' des de [[El Campello]] fins a [[Guardamar]].
  
Adés de [[1700]] era coneguda com ''Illa de Sant Pau'' i ''Illa Plana'', a pesar que els cronistes insistixen en considerar-la ''Alerons Illa'' i, inclús, illot de ''Santa Pola''.  
+
Adés de l'any [[1700]] era coneguda com ''Illa de Sant Pau'' i ''Illa Plana'', a pesar que els cronistes insistixen en considerar-la ''Alerons Illa'' i, inclús, illot de ''Santa Pola''.  
  
La seua denominació actual és conseqüència de l'assentament de xixanta-nou famílies d'orige [[Ligurs|ligur]] durant el regnat de [[Carles III d'Espanya|Carles III]], procedents de la chicoteta illa [[Tunis|tunisenc]] de [[Tabarka]], la qual dista uns tres-cents metros de les costes nort-africanes. Dependent de la [[República de Gènova]], la Tabarka africana fon somesa en [[1741]] pel [[bei]] de [[Tunis]] i en [[1756]] va passar a dependre dels algerins.  
+
La seua denominació actual és conseqüència de l'assentament de xixanta-nou famílies d'orige [[Ligurs|ligur]] durant el regnat de [[Carles III d'Espanya|Carles III]], procedents de la chicoteta illa [[Tunis|tunisenc]] de [[Tabarka]], la qual dista uns tres-cents metros de les costes nort-africanes. Dependent de la [[República de Gènova]], la Tabarka africana fon somesa en l'any [[1741]] pel [[bei]] de [[Tunis]] i en [[1756]] va passar a dependre dels algerins.  
  
El monarca espanyol els va reduir en [[1768]], traslladant-los a la ciutat d'[[Alacant]] a on, provisionalment, van quedar instalats en el Colege de la [[Companyia de Jesús]], buit després de l'expulsió dels [[jesuïtes]] ([[1767]]). Se'ls va instalar definitivament en l'illa de ''Sant Pau'', a on d'acort en un pla urbanístic de l'[[Ingenieria militar|ingenier militar]] [[Ferran Méndez]] es van construir muralles, bateries, baluarts, almagasens i cases, que constituïxen una interessant i singular mostra de l'activitat colonisadora de [[Carles III]]. A partir de [[1770]] l'illa va passar a denominar-se Nova Tabarca. L'orige genovés dels seus habitants actuals és fàcil de comprovar a través d'un seguiment històric dels llinages més comuns, alguns fonèticament hispanisats: Chacopino (Jacopino), Luchoro (Luccioro), Manzanaro (Mazzanaro), Salieto (Saglietto), Parodi, Pianello, Russo i alguns atres.  
+
El monarca espanyol els va reduir en l'any [[1768]], traslladant-los a la ciutat d'[[Alacant]] a on, provisionalment, varen quedar instalats en el Colege de la [[Companyia de Jesús]], buit despuix de l'expulsió dels [[jesuïtes]] ([[1767]]). Se'ls va instalar definitivament en l'illa de ''Sant Pau'', a on d'acort en un pla urbanístic de l'[[Ingenieria militar|ingenier militar]] [[Ferran Méndez]] es varen construir muralles, bateries, baluarts, almagasens i cases, que constituïxen una interessant i singular mostra de l'activitat colonisadora de [[Carles III]]. A partir de l'any [[1770]] l'illa va passar a denominar-se Nova Tabarca. L'orige genovés dels seus habitants actuals és fàcil de comprovar a través d'un seguiment històric dels llinages més comuns, alguns fonèticament hispanisats: Chacopino (Jacopino), Luchoro (Luccioro), Manzanaro (Mazzanaro), Salieto (Saglietto), Parodi, Pianello, Russo i alguns atres.  
  
Hi ha una serie d'illots i [[escull]]s que rodegen Tabarca: La Nau, l'Escull Roig, Cap del Moro, La Galera, La Sabata i l'Escull Negre.
+
Hi ha una série d'illots i [[sec]]s que rodegen Tabarca: La Nau, el Sec Roig, Cap del Moro, La Galera, La Sabata i el Sec Negre.
  
 
D'atra banda, l'illa fon durant alguns anys una presó.
 
D'atra banda, l'illa fon durant alguns anys una presó.
  
 
== Llengua ==
 
== Llengua ==
Tabarca és l'única localitat del terme municipal d'Alacant en la que se conserva l'us cotidià del [[valencià]], ya que degut al seu aïllament la substitució llingüística a favor del [[castellà]] no ha segut tan acusada com en la capital. La situació de Tabarca és semblant a la de [[Tàrbena]] ya que la gent de Tabarca descen de genovesos que poblaren l'illa i parlaven [[Idioma ligur|ligur]] pero que al igual que en Tàrbena, substituïren la seua llengua per la llengua nacional, el valencià (En Tàrbena es va substituïr el [[mallorquí]] pel valencià) sense casi mantindre influències del ligur, a part per supost, dels llinages. En tot i això la llengua valenciana en esta illa està molt amenaçada degut a l'acusada emigració i a l'ausència de dotacions educatives.
+
Tabarca és l'única localitat del terme municipal d'Alacant en la que se conserva l'us cotidià del [[valencià]], ya que degut al seu aïllament la substitució llingüística a favor del [[castellà]] no ha segut tan acusada com en la capital.  
 +
 
 +
La situació de Tabarca és semblant a la de [[Tàrbena]] ya que la gent de Tabarca descen de genovesos que poblaren l'illa i parlaven [[Idioma ligur|ligur]] pero que a l'igual que en Tàrbena, substituïren la seua llengua per la llengua nacional, el valencià (En Tàrbena es va substituïr el [[mallorquí]] pel valencià) sense casi mantindre influències del ligur, a part per supost, dels llinages. A pesar d'això, la llengua valenciana en l'illa està molt amenaçada degut a l'acusada emigració i a l'ausència de dotacions educatives.
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
El turisme és la principal activitat econòmica de l'illa, visitada per gran número de turistes durant els mesos d'estiu gràcies als barcos que des d'[[Alacant]] i sobretot des de [[Santa Pola]] efectuen viages durant tot el dia.
+
El turisme és la principal activitat econòmica de l'illa, visitada per gran número de turistes durant els mesos d'[[estiu]] gràcies als barcos que des d'[[Alacant]] i sobretot des de [[Santa Pola]] efectuen viages durant tot el dia.
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
 
* [[Plaja de Tabarca]]
 
* [[Plaja de Tabarca]]
 
* [[Far de Tabarca]]
 
* [[Far de Tabarca]]
 +
* [[Planesia]]
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|Tabarca}}
 
* [http://maps.google.com/maps?ll=38.164255,-0.475159&spn=0.063725,0.120352&t=k&hl=en Tabarca en Google Maps]
 
* [http://maps.google.com/maps?ll=38.164255,-0.475159&spn=0.063725,0.120352&t=k&hl=en Tabarca en Google Maps]
* [http://www.alicante-ayto.es/medioambiente/rmtabarca.html Tabarca]
 
  
 
[[Categoria:Illa de Tabarca]]
 
[[Categoria:Illa de Tabarca]]

Última revisió del 23:32 28 set 2023

Illa de Tabarca, enfront de la costa de Santa Pola.

L'illa de Tabarca, de Nova Tabarca o Plana, és una illa de la mar Mediterrànea que es troba a uns vint quilómetros de la ciutat d'Alacant, a uns 8 km del port de Santa Pola i a poc més de 4.300 metros del cap de Santa Pola (2,35 milles nàutiques), sent la més gran de la Comunitat Valenciana i l'única habitada.

Geografia[editar | editar còdic]

Se situa a 38é 10' latitut nort i 0é 28' llongitut oest. Té una llongitut de màxima de 1.800 metros i una amplària de 380. El seu relleu tendix al pla, en una altitut màxima de 15 msnm. Prop de l'illa principal es troben els illots de la Nau, la Galera i la Pedrera.

Pertany a la ciutat d'Alacant i, encara que és considerada una partida rural, administrativament és part del districte sur de barris que comprén també el Palmerar, Aguamarga i Urbanova. Conta en 79 habitants (2008) i el seu còdic postal és 03138.

Tota la població es troba en la part oest de l'illa, geogràficament una chicoteta península de la mateixa. En la part est a soles es troben una antiga torre i uns camps de cultiu.

Destaca la seua iglésia i el conjunt amurallat de la zona oest de l'illa, que és la part habitada. Les cases són baixes i les úniques edificacions d'altura són l'iglésia mencionada i el far.

Història[editar | editar còdic]

Diverses poblacions han habitat l'illa o han estat en contacte en ella. Els grecs la varen denominar "Planesia" i els romans "Planaria".

Durant els atacs a la costa alacantina dels corsaris berberescs venguts d'Alger, fon ocupada en multitut d'ocasions per a organisar razzies des de El Campello fins a Guardamar.

Adés de l'any 1700 era coneguda com Illa de Sant Pau i Illa Plana, a pesar que els cronistes insistixen en considerar-la Alerons Illa i, inclús, illot de Santa Pola.

La seua denominació actual és conseqüència de l'assentament de xixanta-nou famílies d'orige ligur durant el regnat de Carles III, procedents de la chicoteta illa tunisenc de Tabarka, la qual dista uns tres-cents metros de les costes nort-africanes. Dependent de la República de Gènova, la Tabarka africana fon somesa en l'any 1741 pel bei de Tunis i en 1756 va passar a dependre dels algerins.

El monarca espanyol els va reduir en l'any 1768, traslladant-los a la ciutat d'Alacant a on, provisionalment, varen quedar instalats en el Colege de la Companyia de Jesús, buit despuix de l'expulsió dels jesuïtes (1767). Se'ls va instalar definitivament en l'illa de Sant Pau, a on d'acort en un pla urbanístic de l'ingenier militar Ferran Méndez es varen construir muralles, bateries, baluarts, almagasens i cases, que constituïxen una interessant i singular mostra de l'activitat colonisadora de Carles III. A partir de l'any 1770 l'illa va passar a denominar-se Nova Tabarca. L'orige genovés dels seus habitants actuals és fàcil de comprovar a través d'un seguiment històric dels llinages més comuns, alguns fonèticament hispanisats: Chacopino (Jacopino), Luchoro (Luccioro), Manzanaro (Mazzanaro), Salieto (Saglietto), Parodi, Pianello, Russo i alguns atres.

Hi ha una série d'illots i secs que rodegen Tabarca: La Nau, el Sec Roig, Cap del Moro, La Galera, La Sabata i el Sec Negre.

D'atra banda, l'illa fon durant alguns anys una presó.

Llengua[editar | editar còdic]

Tabarca és l'única localitat del terme municipal d'Alacant en la que se conserva l'us cotidià del valencià, ya que degut al seu aïllament la substitució llingüística a favor del castellà no ha segut tan acusada com en la capital.

La situació de Tabarca és semblant a la de Tàrbena ya que la gent de Tabarca descen de genovesos que poblaren l'illa i parlaven ligur pero que a l'igual que en Tàrbena, substituïren la seua llengua per la llengua nacional, el valencià (En Tàrbena es va substituïr el mallorquí pel valencià) sense casi mantindre influències del ligur, a part per supost, dels llinages. A pesar d'això, la llengua valenciana en l'illa està molt amenaçada degut a l'acusada emigració i a l'ausència de dotacions educatives.

Economia[editar | editar còdic]

El turisme és la principal activitat econòmica de l'illa, visitada per gran número de turistes durant els mesos d'estiu gràcies als barcos que des d'Alacant i sobretot des de Santa Pola efectuen viages durant tot el dia.

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons