Canvis

[[File:Islas Columbretes.JPG|thumb|rigth|450px|Illes Columbretes, front a les costes de [[Castelló]].]]

[[Archiu:Islas Columbretes 2.JPG|300px|miniaturadeimagen|Vista de l'[[illa Grossa]].]]

Les '''illes Columbretes''' són un conjunt de quatre grups d'[[illa volcànica|illes volcàniques]] que sumades posseïxen 0,19 [[km²]] situades a 30 milles (48.2 [[Km]]) a l'est del Cap d'Oropesa, integrades en el [[terme municipal]] de [[Castelló de la Plana]], en la [[província de Castelló]] ([[Comunitat Valenciana]]).

[[Archiu:Isla con agujero de Columbretes.JPG|300px|miniaturadeimagen|Illa [[La Foradada]], en les Columbretes.]]

Les '''illes Columbretes''' són un conjunt de quatre grups d'[[illa volcànica|illes volcàniques]] que sumades posseïxen 0,19 [[km²]] situades a 30 milles nàutiques (48.2 [[Km]]) a l'est del Cap d'Oropesa, integrades en el [[terme municipal]] de [[Castelló de la Plana]], en la [[província de Castelló]] ([[Comunitat Valenciana]]).

Els grups d'illes són: l''''Illot Gran''', '''La Ferrera''', '''La Foradada''' i el '''Carallot'''. Ademés, existixen en el [[archipèlec]] numerosos esculls i baixos.

Els grups d'illes són: l'[[Illa Grossa]], [[La Ferrera]], [[La Foradada]] i [[El Carallot]]. Ademés, existixen en el [[archipèlec]] numerosos secs i baixos.

Al mateix temps, les Illes Columbretes constituïxen un destí de primer orde per als aficionats al [[submarinisme]] de tot el món, a causa de la transparència de les seues aigües, a la bellea dels seus fondos i a la gran varietat i cantitat d'espècies animals i vegetals que alberga.

Al mateix temps, les Illes Columbretes constituïxen un destí de primer orde per als aficionats al [[submarinisme]] de tot el món, a causa de la transparència de les seues aigües, a la bellea dels seus fondos i a la gran varietat i cantitat d'espècies animals i vegetals que alberga.

== Geografia ==

== Geografia ==

Estan assentades sobre fondos de 80 metros de profunditat i conseguixen una cobertura de tres milles marines, representant un dels chicotets archipèlecs en major interés ecològic del [[mar Mediterràneu]].

Estan assentades sobre fondos de 80 metros de profunditat i conseguixen una cobertura de tres milles marines, representant un dels chicotets archipèlecs en major interés ecològic de la [[mar Mediterrànea]].

L'[[illa]] més gran, coneguda com l'"Illot Gran" o "l'illa Grossa", té un perfil en forma d'arc obert, característic d'una gran activitat volcànica submarina. El Carallot, en els seus 32 metros d'altura, representa els rests d'un fumeral central d'un [[volcà]].

L'[[illa]] més gran, coneguda com l'"Illot Gran" o "l'illa Grossa", té un perfil en forma d'arc obert, característic d'una gran activitat volcànica submarina. El Carallot, en els seus 32 metros d'altura, representa els rests d'un fumeral central d'un [[volcà]].

L'illa Grossa conta en un far, que situat en un [[cim]] de 67 metros d'altitut, conforma el punt més elevat de l'archipèlec.

L'illa Grossa conta en un far, que situat en un [[cim]] de 67 metros d'altitut, conforma el punt més elevat de l'archipèlec.

== Història ==

== Història ==

El nom de les illes ve dels primers navegants [[Grècia Antigua|grecs]] i [[antiga Roma|romans]] que les varen incloure en les seues cartes de navegació. Inicialment se'ls va donar el nom de ''Ophiusa'' o ''Colubraria'', a causa de les moltes serps que allí es trobaven. Durant sigles, varen ser domicili i refugi de [[pirata|pirates]] i [[contrabandiste]]s.  

El nom de les illes ve dels primers navegants [[Antiga Grècia|grecs]] i [[antiga Roma|romans]] que les varen incloure en les seues cartes de navegació. Inicialment se'ls va donar el nom de ''Ophiusa'' o ''Colubraria'', a causa de les moltes serps que allí es trobaven. Durant sigles, varen ser domicili i refugi de [[pirata|pirates]] i [[contrabandiste]]s.  

En el [[sigle XIX]] es va incendiar l'illa Grossa per a acabar en les serps, i es va instalar un [[far]] que va mantindre una població de farolers fins a [[1975]], any en que el far es va automatisar. Des de llavors, les illes estan habitades tan sols per personal pertanyent als servicis de vigilància establits per la [[Generalitat Valenciana]] en [[1987]].  

En el [[sigle XIX]] es va incendiar l'illa Grossa per a acabar en les serps, i es va instalar un [[far]] que va mantindre una població de farolers fins a [[1975]], any en que el far es va automatisar. Des de llavors, les illes estan habitades tan sols per personal pertanyent als servicis de vigilància establits per la [[Generalitat Valenciana]] en [[1987]].  

Fins que varen ser protegides, constituïen un camp de tir de l'aviació i de la marina, fet que va produir el deteriorament de molts dels esculls que les formen. Ad açò es varen unir les visites incontrolades i la peixca furtiva.

Fins que varen ser protegides, constituïen un camp de tir de l'aviació i de la marina, fet que va produir el deteriorament de molts dels secs que les formen. Ad açò es varen unir les visites incontrolades i la peixca furtiva.

== Flora i fauna ==

== Flora i fauna ==

La reserva natural de les Illes Columbretes té una extensió emergida de 19 [[Hectàrea|ha]] i sumergida de 5.543 ha. La situació geogràfica és 39é55'N,0é40'E.

La reserva natural de les Illes Columbretes té una extensió emergida de 19 [[Hectàrea|ha]] i sumergida de 5.543 ha. La situació geogràfica és 39é55'N,0é40'E.

== Referències ==

== Referències ==

 

<references />

* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=3017&tit=Columbretes,%20les%20nostres%20illes Columbretes, les nostres illes - Xavier Gimeno i Alonso - Cardona Vives]

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

{{commonscat|Columbretes Islands}}

{{commonscat|Columbretes Islands}}

{{Parcs naturals de la Comunitat Valenciana}}

{{Parcs naturals de la Comunitat Valenciana}}

[[Categoria:Illes de la Comunitat Valenciana|Columbretes]]

[[Categoria:Illes Columbretes]]

[[Categoria:Parcs naturals de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Parcs naturals de la Comunitat Valenciana]]