Image mèdica

Image mèdica en medicina nuclear.

Es diu image mèdica al conjunt de tècniques i processos usats per a crear imàgens del cos humà, o parts d'ell, en propòsits clínics (procediments mèdics que busquen revelar, diagnosticar o examinar malaltiaés) o per a la ciència mèdica (incloent l'estudi de l'anatomia normal i funció).

Com a disciplina en el seu sentit més ampli, és part de l'image biològica i incorpora la radiologia, les ciències radiològiques, l'endoscopia, la termografía mèdica, la fotografia mèdica i la microscopía (per eixemple, per a investigacions patològiques humanes). Les tècniques de mesura i gravació, que no estan dissenyades en principi per a produir imàgens, tals com l'electroencefalografia (EEG) i la magnetoencefalografía (MEG) i unes atres que no obstant produïxen senyes susceptibles de ser representats com a mapes (puix contenen informació relacionada en la posició), poden considerar-se també imàgens mèdiques.

En el context clínic, l'image mèdica s'equipara generalment a la radiologia o a la "image clínica" i al professional de la medicina responsable d'interpretar (i a voltes d'adquirir) les imàgens, que és el radiòlec. La radiografia de diagnòstic designa als aspectes tècnics de l'image mèdica i en particular l'adquisició d'imàgens mèdiques. El radiógrafo o el tecnólogo de radiologia és responsable normalment d'adquirir les imàgens mèdiques en calitat de diagnòstic, encara que algunes intervencions radiològiques són desenrollades per radiòlecs.

Com a camp d'investigació científica, l'image mèdica constituïx una subdisciplina de la ingenieria biomèdica, la física mèdica o medicina, depenent del context: investigació i desenroll en l'àrea d'instrumentació, adquisició d'imàgens (i.g. radiografia), la modelació i la quantificació són normalment reservades per a l'ingenieria biomèdica, física mèdica i ciències de la computació; l'investigació en l'aplicació i interpretació de les imàgens mèdiques es reserva normalment a la radiologia i a les subdisciplines mèdiques rellevants en la malaltia mèdica o àrea de ciència mèdica (neurociencia, cardiologia, siquiatria, psicologia, etc) baix investigació. Moltes de les tècniques desenrollades per a l'image mèdica són també aplicacions científiques i industrials.

L'image mèdica a sovint s'usa per a designar al conjunt de tècniques que produïxen imàgens d'aspectes interns del cos (sense tindre que obrir-ho). En este sentit restringit, les imàgens mèdiques poden ser vistes com la solució del problema invers matemàtic. Açò significa que la causa (les propietats del teixit vivent) es deduïxen de l'efecte (la senyal observada). En el cas de la *ultrasonografía la sonda és el conjunt d'ones de pressió ultrasòniques que es reflectixen en el teixit, i que mostren la seua estructura interna. En el cas de la radiografia de proyecció, la sonda és radiació de rajos X, que són absorbits en diferent proporció per distints tipos de teixits, tals com els ossos, músculs o greix.

Tecnologia d'image moderna

Fluoroscopía

Artícul principal → Fluoroscopia.

La fluoroscopía produïx imàgens en temps real d'estructures internes del cos; açò es produïx d'una manera similar a la radiografia, pero ampra una entrada constant de rajos x. Els mijos de contrast, tals com el bari o el iodo, i el aire són usats per a visualisar cóm treballen òrguens interns.

La fluoroscopía és utilisada també en procediments guiats per image quan durant el procés es requerix una realimentació constant.

Image de resonància magnètica (*MRI)

Artícul principal → Image per resonància magnètica.

Cervell explorat en MRI.

Image combinada IRM/PET del cap.

Un instrument de imàgens per resonància magnètica (Scaner MRI) usa imans d'elevada potència per a polarisar i excitar núcleus d'hidrogen (protó únic) en molècules d'aigua en teixits humans, produint una senyal detectable que està codificada espacialment produint imàgens del cos. Resumint, MRI implica l'us de tres classes de camps electromagnètics: un camp magnètic estàtic molt fort per a polarisar els núcleus d'hidrogen, cridat el camp estàtic, d'un orde d'unitat de tesles; un camp variant (en el temps, de l'orde d'1 @kHz) més dèbil per a la codificació espacial, cridat el camp de gradient; i un camp de ràdio-freqüència dèbil per a la manipulació dels núcleus d'hidrogen per a produir senyals mesurables, recollides per mig d'una antena de ràdio-freqüència. Com CT, MRI crea normalment una image 2D d'una "tallada" prima del cos i per tant és considerada una tècnica d'image *tomográfica.

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Imagen médica de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.