Canvis

|Membre de: =  

|Membre de: =  

}}

}}

L''''imperi romà''' començà en l'any 27 a. C., a l'otorgar-se-li a Octavi el títul  d'August. El Senat li va concedir el caràcter d'Imperator a perpetuïtat, pare de la pàtria i primer dels senadors (Prínceps Senatus). Fon considerat fill del César divinisat, i se li otorgà poder consular a perpetuïtat. Baix el manteniment de les formes republicanes, se va alvançant paulatinament a un sistema de poder monàrquic i militariste.

L''''imperi romà''' començà en l'any [[27 a. C.]], a l'otorgar-se-li a Octavi el títul  d'August. El Senat li va concedir el caràcter d'Imperator a perpetuïtat, pare de la pàtria i primer dels senadors (Prínceps Senatus). Fon considerat fill del César divinisat, i se li otorgà poder consular a perpetuïtat. Baix el manteniment de les formes republicanes, se va alvançant paulatinament a un sistema de poder monàrquic i militariste.

Tenia potestat censora, que li permetia confeccionar la llista dels senadors, i contava en la autoritats, per la qual auxiliava a tots els demés funcionaris. Aixina dirigia la política exterior, dictava normes, dites constitucions imperials, acunyava moneda i proponia candidats per a les magistratures (que van desapareixent, a mida que les seues funcions van anar eixercint-se per nous funcionaris designats per l'emperador).

Tenia potestat censora, que li permetia confeccionar la llista dels senadors, i contava en la autoritats, per la qual auxiliava a tots els demés funcionaris. Aixina dirigia la política exterior, dictava normes, dites constitucions imperials, acunyava moneda i proponia candidats per a les magistratures (que van desapareixent, a mida que les seues funcions van anar eixercint-se per nous funcionaris designats per l'emperador).

Durant el govern d'August, se posà fi a les guerres civils, i començà a viure's en orde, seguritat i prosperitat, en gran floriment artístic i cultural, coneixent-se esta etapa com de la "pax romana".

Durant el govern d'August, se posà fi a les guerres civils, i començà a viure's en orde, seguritat i prosperitat, en gran floriment artístic i cultural, coneixent-se esta etapa com de la "pax romana".

La màxima extensió de l'Imperi fon conseguida en Trajà, qui va véncer als parts i conquistà en el any 117, [[Armènia]] i la [[Mesopotàmia]].

La màxima extensió de l'Imperi fon conseguida en Trajà, qui va véncer als parts i conquistà en el any [[117]], [[Armènia]] i la [[Mesopotàmia]].

Les distintes províncies incorporades a la dominació romana se varen dividir en senatorials  i imperials. Les primeres, estaven baix l'administració del senat, sent les ya pacificades. Les segones, estaven baix el control de l'Emperador, que designava als seus governants. Allí se trobaven les llegions.

Les distintes províncies incorporades a la dominació romana se varen dividir en senatorials  i imperials. Les primeres, estaven baix l'administració del senat, sent les ya pacificades. Les segones, estaven baix el control de l'Emperador, que designava als seus governants. Allí se trobaven les llegions.

A l'estar dividida la potestat provincial entre el Príncep i el Senat, s'ha parlat d'una diarquia (en grec: dos poders sobirans). En tot i això, al ser l'Emperador el que otorgava la funció senatorial, el controlava.

A l'estar dividida la potestat provincial entre el Príncep i el Senat, s'ha parlat d'una diarquia (en grec: dos poders sobirans). En tot i això, al ser l'Emperador el que otorgava la funció senatorial, el controlava.

En Constantí es dividix l'Imperi, per al seu millor govern, en quatre prefectures: Orient, Iliria, [[Itàlia]] i les Gàlies.

En Constantí es dividix l'Imperi, per al seu millor govern, en quatre prefectures: Orient, Iliria, [[Itàlia]] i les Gàlies.

Est emperador va seguir l'avanç cap a la Roma cristiana convocant al Concili de Nicea, primer concili ecumènic.

Est emperador va seguir l'avanç cap a la Roma cristiana convocant al Concili de Nicea, primer concili ecumènic.

En el any [[395]], Teodosi I, dividix l'Imperi entre els seus dos fills: Honori, a qui li va correspondre  l'imperi d'Occident, en capital en Roma i Arcadi, a qui li va correspondre el d'Orient, en capital en Costantinoble.

En l'any [[395]], Teodosi I, dividix l'Imperi entre els seus dos fills: Honori, a qui li va correspondre  l'imperi d'Occident, en capital en Roma i Arcadi, a qui li va correspondre el d'Orient, en capital en Costantinoble.

La crisis va sobrevindre a arrel de l'aument dels gastos originats en un estat burocràtic i militarisat i la presó dels pobles bàrbars per ingressar a les fronteres imperials, els que foren en molts casos admesos per a tasques rurals i prestar servicis militars.

La crisis va sobrevindre a arrel de l'aument dels gastos originats en un estat burocràtic i militarisat i la presó dels pobles bàrbars per ingressar a les fronteres imperials, els que foren en molts casos admesos per a tasques rurals i prestar servicis militars.

En el any [[476]], l'Imperi d'Occident, caigué en poder dels pobles bàrbars. El d'Orient, més sòlit econòmicament, va subsistir fins [[1453]], en que Costantinoble caigué en poder dels turcs otomans.

En l'any [[476]], l'Imperi d'Occident, caigué en poder dels pobles bàrbars. El d'Orient, més sòlit econòmicament, va subsistir fins a l'any [[1453]], en que Costantinoble caigué en poder dels turcs otomans.

== Economia ==

== Economia ==

Els esclaus eren a soles coses, no sers humans. El poder dels seus amos sobre ells era illimitat, podent inclús donar-los mort, si be en l'época de la república sa situació se fa més humana. L'esclau carix de bens personals i no pot contraure matrimoni llegal; podien triar una companyera d'esclavitut per a celebrar en ella un matrimoni entre esclaus (contubernium). Els esclaus treballaren en obres públiques, mines, pedreres, explotacions rurals, etc. Al costat dels serviprivati estaven també els servi publici, propietat del estat, que estaven empleats en els servicis públics, com personal de bomber, aigües, remers, ajudants de retors i magistrats, etc.

Els esclaus eren a soles coses, no sers humans. El poder dels seus amos sobre ells era illimitat, podent inclús donar-los mort, si be en l'época de la república sa situació se fa més humana. L'esclau carix de bens personals i no pot contraure matrimoni llegal; podien triar una companyera d'esclavitut per a celebrar en ella un matrimoni entre esclaus (contubernium). Els esclaus treballaren en obres públiques, mines, pedreres, explotacions rurals, etc. Al costat dels serviprivati estaven també els servi publici, propietat del estat, que estaven empleats en els servicis públics, com personal de bomber, aigües, remers, ajudants de retors i magistrats, etc.

Els esclaus podien recuperar sa llibertat (manumissió), be com recompensa a una bona conducta be perque el propi esclau li la comprava al seu amo. L'esclau manumitit se denominava liberto, que goja de drets llimitats i continua devent al seu antic amo respecte i fidelitat.

Els esclaus podien recuperar sa llibertat (manumissió), be com recompensa a una bona conducta be perque el propi esclau li la comprava al seu amo. L'esclau manumitit se denominava liberto, que goja de drets llimitats i contínua devent al seu antic amo respecte i fidelitat.

Les activitats comercials, com també les artesanals, estaven en sa major part en mans dels esclaus i libertos, perque els hòmens lliures, encara que foren pobres, consideraven estes professions com indignes d'ells.

Les activitats comercials, com també les artesanals, estaven en sa major part en mans dels esclaus i libertos, perque els hòmens lliures, encara que foren pobres, consideraven estes professions com indignes d'ells.