Canvis

{{Infobox països

{{Infobox països

|nom = Imperi Romà

|nom = Imperi Romà

|Membre de: =  

|Membre de: =  

}}

}}

L''''imperi romà''' començà en el any 27 a. C., al otorgar-se-li a Octavi el títul  d'August. El Senat li va concedir el caràcter d'Imperator a perpetuïtat, pare de la pàtria i primer dels senadors (Prínceps Senatus). Fon considerat fill del César divinisat, i se li otorgà poder consular a perpetuïtat. Baix el manteniment de les formes republicanes, se va avançant paulatinament a un sistema de poder monàrquic i militariste.

L''''imperi romà''' començà en l'any [[27 a. C.]], a l'otorgar-se-li a Octavi el títul  d'August. El Senat li va concedir el caràcter d'Imperator a perpetuïtat, pare de la pàtria i primer dels senadors (Prínceps Senatus). Fon considerat fill del César divinisat, i se li otorgà poder consular a perpetuïtat. Baix el manteniment de les formes republicanes, se va alvançant paulatinament a un sistema de poder monàrquic i militariste.

Tenia potestat censora, que li permetia confeccionar la llista dels senadors, i contava en la autoritats, per la qual auxiliava a tots els demés funcionaris. Aixina dirigia la política exterior, dictava normes, dites constitucions imperials, acunyava moneda i proponia candidats per a les magistratures (que van desapareixent, a mida que les seues funcions van anar eixercint-se per nous funcionaris designats per l'emperador).

Tenia potestat censora, que li permetia confeccionar la llista dels senadors, i contava en la autoritats, per la qual auxiliava a tots els demés funcionaris. Aixina dirigia la política exterior, dictava normes, dites constitucions imperials, acunyava moneda i proponia candidats per a les magistratures (que van desapareixent, a mida que les seues funcions van anar eixercint-se per nous funcionaris designats per l'emperador).

Els Comicis pràcticament desaparegueren, adquirint el Senat, potestat llegislativa, ademés de triar als magistrats. La seua funció se va vore reduïda a consagrar, per aclamació, a l'Emperador i als magistrats, en un caràcter de mer formalisme.

Els Comicis pràcticament desaparegueren, adquirint el Senat, potestat llegislativa, ademés de triar als magistrats. La seua funció se va vore reduïda a consagrar, per aclamació, a l'Emperador i als magistrats, en un caràcter de mer formalisme.

Ad este periodo se li coneix en el nom d'Alt Imperi, succeint-se en acabant d'August, quatre dinasties d'emperadors: la dels Julius-Claudius, conformada per els successors d'August, la dels Flavis, la dels Antonins i la dels Severs.

Ad este periodo se li coneix en el nom d'Alt Imperi, succeint-se en acabant d'August, quatre dinasties d'emperadors: la dels Julius-Claudius, conformada per els successors d'August, la dels Flavis, la dels Antonins i la dels Severs.

Tots governaren en un poder casi absolut, basat fonamentalment en l'eixèrcit. Les fronteres de l'imperi s'anaren expandint, anexionant-se, Mauritània, en el nort d' [[Àfrica]] en el any 37, [[Anglaterra]] en l'any 84 i [[Dàcia]] en l'any 105.

Tots governaren en un poder casi absolut, basat fonamentalment en l'eixèrcit. Les fronteres de l'imperi s'anaren expandint, anexionant-se, [[Mauritània]], en el nort d' [[Àfrica]] en el any [[37]], [[Anglaterra]] en l'any [[84]] i [[Dàcia]] en l'any [[105]].

Durant el govern d'August, se posà fi a les guerres civils, i començà a viure's en orde, seguritat i prosperitat, en gran floriment artístic i cultural, coneixent-se esta etapa com de la "pax romana".

Durant el govern d'August, se posà fi a les guerres civils, i començà a viure's en orde, seguritat i prosperitat, en gran floriment artístic i cultural, coneixent-se esta etapa com de la "pax romana".

La màxima extensió de l'Imperi fon conseguida en Trajà, qui va véncer als parts i conquistà en el any 117, [[Armènia]] i la [[Mesopotàmia]].

La màxima extensió de l'Imperi fon conseguida en Trajà, qui va véncer als parts i conquistà en el any [[117]], [[Armènia]] i la [[Mesopotàmia]].

Les distintes províncies incorporades a la dominació romana se varen dividir en senatorials  i imperials. Les primeres, estaven baix l'administració del senat, sent les ya pacificades. Les segones, estaven baix el control de l'Emperador, que designava als seus governants. Allí se trobaven les llegions.

Les distintes províncies incorporades a la dominació romana se varen dividir en senatorials  i imperials. Les primeres, estaven baix l'administració del senat, sent les ya pacificades. Les segones, estaven baix el control de l'Emperador, que designava als seus governants. Allí se trobaven les llegions.

A l'estar dividida la potestat provincial entre el Príncep i el Senat, s'ha parlat d'una diarquia (en grec: dos poders sobirans). En tot i això, al ser l'Emperador el que otorgava la funció senatorial, el controlava.

A l'estar dividida la potestat provincial entre el Príncep i el Senat, s'ha parlat d'una diarquia (en grec: dos poders sobirans). En tot i això, al ser l'Emperador el que otorgava la funció senatorial, el controlava.

La ciutat mes important de l'imperi, era [[Roma]], sa capital. En ella es manifestava una gran opulència, a on els membres de l'orde senatorial i els rics cavallers habitaven en els domus, residències molt luxoses, encara que la majoria de la població vivia molt modestament, en els insulae, cases d'inquilinat de fins quatre pisos, insegures i incómodes.

La ciutat més important de l'imperi, era [[Roma]], sa capital. En ella es manifestava una gran opulència, a on els membres de l'orde senatorial i els rics cavallers habitaven en els domus, residències molt luxoses, encara que la majoria de la població vivia molt modestament, en els insulae, cases d'inquilinat de fins quatre pisos, insegures i incómodes.

En la mort d'Alexandre, en l'any 235, termina la dinastia dels Svers, i l' imperi es va sumergir en l' narquia. El govern en molts casos, estigué a càrrec de caps militars, que governaven poc de temps, succeint-se gran cantitat de governants que de seguida eren derrocats, per atre cap militar més poderós.

En la mort d'Alexandre, en l'any [[235]], termina la dinastia dels Svers, i l' imperi es va sumergir en l' narquia. El govern en molts casos, estigué a càrrec de caps militars, que governaven poc de temps, succeint-se gran cantitat de governants que de seguida eren derrocats, per atre cap militar més poderós.

El Baix Imperi, o Dominat, dit aixina, perque al front del poder se trobava un Dominus (amo i senyor), un rei en característiques de divinitat, escomença en Dioclecià, que governà entre els anys 284 i 305, establint el sistema de la tetrarquia i pacificant el territori. L'imperi fon dividit en una zona occidental, baix el seu govern, i en atra oriental, a càrrec de Maximí, abdós en el títul de Augusts, pero triant un César, cada u, configurant-se quatre poders imperials.

El Baix Imperi, o Dominat, dit aixina, perque al front del poder se trobava un Dominus (amo i senyor), un rei en característiques de divinitat, escomença en Dioclecià, que governà entre els anys [[284]] i [[305]], establint el sistema de la tetrarquia i pacificant el territori. L'imperi fon dividit en una zona occidental, baix el seu govern, i en atra oriental, a càrrec de Maximí, abdós en el títul de Augusts, pero triant un César, cada u, configurant-se quatre poders imperials.

Després de vint anys de govern o a causa de sa mort, els Augusts foren reemplaçats pels Césars, que al mateix temps, trien els seus Césars. Per a evitar les disputes entre els poders polítics i militars, posà en la conducció dels eixèrcits, que duplicaren sos membres, a militars, independents del govern civil de les províncies.

Després de vint anys de govern o a causa de sa mort, els Augusts foren reemplaçats pels Césars, que al mateix temps, trien els seus Césars. Per a evitar les disputes entre els poders polítics i militars, posà en la conducció dels eixèrcits, que duplicaren sos membres, a militars, independents del govern civil de les províncies.

Durant el seu govern se va perseguir als cristians feroçment, disponent-se per edicte l'obligació del cult imperial. Temples i llibres foren destruïts i el cristians varen patir la presó i tortures.

Durant el seu govern se va perseguir als cristians feroçment, disponent-se per edicte l'obligació del cult imperial. Temples i llibres foren destruïts i el cristians varen patir la presó i tortures.

En l'any 311, Galerio, dictà l'Edicte de tolerància, i en any 313, se promulgà l'Edicte de Milà que proclamava la neutralitat de l'estat en matèria religiosa.

En l'any [[311]], Galerio, dictà l'Edicte de tolerància, i en any [[313]], se promulgà l'Edicte de Milà que proclamava la neutralitat de l'estat en matèria religiosa.

En Constantí es dividix l'Imperi, per al seu millor govern, en quatre prefectures: Orient, Iliria, Itàlia i les Gàlies.

En Constantí es dividix l'Imperi, per al seu millor govern, en quatre prefectures: Orient, Iliria, [[Itàlia]] i les Gàlies.

Est emperador va seguir l'avanç cap a la Roma cristiana convocant al Concili de Nicea, primer concili ecumènic.

Est emperador va seguir l'avanç cap a la Roma cristiana convocant al Concili de Nicea, primer concili ecumènic.

En el any 395, Teodosi I, dividix l'Imperi entre els seus dos fills: Honori, a qui li va correspondre  l'imperi d'Occident, en capital en Roma i Arcadi, a qui li va correspondre el d'Orient, en capital en Costantinoble.

En l'any [[395]], Teodosi I, dividix l'Imperi entre els seus dos fills: Honori, a qui li va correspondre  l'imperi d'Occident, en capital en Roma i Arcadi, a qui li va correspondre el d'Orient, en capital en Costantinoble.

La crisis va sobrevindre a arrel de l'aument dels gastos originats en un estat burocràtic i militarisat i la presó dels pobles bàrbars per ingressar a les fronteres imperials, els que foren en molts casos admesos per a tasques rurals i prestar servicis militars.

La crisis va sobrevindre a arrel de l'aument dels gastos originats en un estat burocràtic i militarisat i la presó dels pobles bàrbars per ingressar a les fronteres imperials, els que foren en molts casos admesos per a tasques rurals i prestar servicis militars.

En el any 476, l'Imperi d'Occident, caigué en poder dels pobles bàrbars. El d'Orient, més sòlit econòmicament, va subsistir fins 1453, en que Costantinoble caigué en poder dels turcs otomans.

En l'any [[476]], l'Imperi d'Occident, caigué en poder dels pobles bàrbars. El d'Orient, més sòlit econòmicament, va subsistir fins a l'any [[1453]], en que Costantinoble caigué en poder dels turcs otomans.

== Economia ==

== Economia ==

[[Image:monedaromana.jpg|thumb|left|300px|[[Moneda]] Romana.]]

[[Image:monedaromana.jpg|thumb|left|300px|<center>[[Moneda]] Romana.</center>]]

L'economia de l'Imperi Romà era la pròpia d'un imperi esclaviste: els [[esclau|esclaus]] treballaven òbviament de forma gratuïta, lo qual produïa una enorme riquea. Les diferents ciutats i províncies estaven conectades per una ret de comunicacions, vies i ports, que fomentaven el comerç notablement.

L'economia de l'Imperi Romà era la pròpia d'un imperi esclaviste: els [[esclau|esclaus]] treballaven òbviament de forma gratuïta, lo qual produïa una enorme riquea. Les diferents ciutats i províncies estaven conectades per una ret de comunicacions, vies i ports, que fomentaven el comerç notablement.

Encara que la vida es centrava en les ciutats, la majoria dels habitants vivien en el [[camp]], a on cultivaven la terra i cuidaven el ganado. Els cultius més importants eren el [[blat]], la [[vinya]] i  les [[olivera|oliveres]], també arbres frutals, hortalices, llegums i lli. Els romans milloraren les tècniques agrícoles introduint l' aladre romà, molins més eficaços, com el gra, el prensat d'oli, tècniques de regadiu i l'us de fem..

Encara que la vida es centrava en les ciutats, la majoria dels habitants vivien en el [[camp]], a on cultivaven la terra i cuidaven el ganado. Els cultius més importants eren el [[blat]], la [[raïm|vinya]] i  les [[oliva|oliveres]], també arbres frutals, hortalices, llegums i lli. Els romans milloraren les tècniques agrícoles introduint l' aladre romà, molins més eficaços, com el gra, el prensat d'oli, tècniques de regadiu i l'us de fem..

== Societat ==

== Societat ==

[[Image:escalasocietatromana.png|thumb|right|500px|Societat Romana.]]

[[Image:escalasocietatromana.png|thumb|right|500px|<center>Societat Romana.</center>]]

La població romana estàva constituïda per dos grans blocs humans: [[Home|hòmens]] lliures i [[esclau|esclaus]]. Els hòmens lliures podien ser ciutadans (cives) o estrangers (peregrini). Ad estos últims se'ls permet residir en [[Roma]], pero carixen de drets polítics. Els ciutadans posseïxen les civites o ciutadania, dels quals els seus elements son:

La població romana estàva constituïda per dos grans blocs humans: [[Home|hòmens]] lliures i [[esclau|esclaus]]. Els hòmens lliures podien ser ciutadans (cives) o estrangers (peregrini). Ad estos últims se'ls permet residir en [[Roma]], pero carixen de drets polítics. Els ciutadans posseïxen les civites o ciutadania, dels quals els seus elements son:

Estos drets poden adquirir-se per naiximent, per manumissió, per llei o per concessió especial de l'Estat; aixina mateix, poden pedre's total o parcialment.

Estos drets poden adquirir-se per naiximent, per manumissió, per llei o per concessió especial de l'Estat; aixina mateix, poden pedre's total o parcialment.

Els ciutadans es dividien, en un principi, en [[Patrici|patricis]] i [[Plebeu|plebeus]]. Els patricis eren els descendents dels primitius romans, i constituïxen l'aristocràcia de la sanc. Els plebeus formen la majoria de la població en Roma, i procedixen sobre tot dels pobles somesos i de la immigració; esta massa està separada dels patricis per carir del ius connubii, pero va conquistant poc a poc, després de  llargues i tenaces lluites, l'igualtat de drets cívics, sobre tot degut a la necessitat de la seua cooperació en el terreny militar.

Els ciutadans es dividien, en un principi, en [[Patrici|patricis]] i [[Plebeu|plebeus]]. Els patricis eren els descendents dels primitius romans, i constituïxen l'aristocràcia de la sanc. Els plebeus formen la majoria de la població en [[Roma]], i procedixen sobre tot dels pobles somesos i de l'immigració; esta massa està separada dels patricis per carir del ius connubii, pero va conquistant poc a poc, despuix de  llargues i tenaces lluites, l'igualtat de drets cívics, sobre tot degut a la necessitat de la seua cooperació en el terreny militar.

Després de l'expulsió dels reis (509 a. C.), escomencen les lluites socials entre patricis i plebeus, en l'exigència d'estos del reconeiximent dels seus drets polítics i civils. A partir del 302 a. C. la plebe conseguix l'accés a totes les magistratures.

Després de l'expulsió dels reis (509 a. C.), escomencen les lluites socials entre patricis i plebeus, en l'exigència d'estos del reconeiximent dels seus drets polítics i civils. A partir del 302 a. C. la plebe conseguix l'accés a totes les magistratures.

L'ordo equester integrà una rica burguesia dedicada a les activitats econòmiques i judicials. Com els senadors no podien dedicar-se al comerç´ ni als negocis, els cavallers es dedicaren al comerç a gran escala, al cobro d'imposts públics, a contractistes d'obres públiques, etc.

L'ordo equester integrà una rica burguesia dedicada a les activitats econòmiques i judicials. Com els senadors no podien dedicar-se al comerç´ ni als negocis, els cavallers es dedicaren al comerç a gran escala, al cobro d'imposts públics, a contractistes d'obres públiques, etc.

Atra categoria dins dels hòmens lliures la constituïen els dits clients. Es tractava de ciutadans lliures que voluntàriament es posaven baix la protecció d'una persona rica (patronus -patró-). En els primers temps, la clientela havia supost la relació íntima i casi sagrada entre patró i client, pero es va convertir durant l'imperi en una relació de lloguer: el client passà a ser una figura decorativa, mal pagada i pijor tractada, en el sèquit de son senyor. En el sigle II d. C. hi han uns 150.000 clients en Roma, procedents dels proletaris.

Atra categoria dins dels hòmens lliures la constituïen els dits clients. Es tractava de ciutadans lliures que voluntàriament es posaven baix la protecció d'una persona rica (patronus -patró-). En els primers temps, la clientela havia supost la relació íntima i casi sagrada entre patró i client, pero es va convertir durant l'imperi en una relació de lloguer: el client passà a ser una figura decorativa, mal pagada i pijor tractada, en el sèquit de son senyor. En el [[sigle II]] d. C. hi han uns 150.000 clients en Roma, procedents dels proletaris.

La immensa majoria de la població de Roma pot ser englobada baix el nom de tercer estat (plebeus pobres), i en ella predominava en molt, sense dubte algú, el proletariat, del qual la seua existència girava en torn al lema panem et circenses. Pero al costat d'esta pobrea, hi havia entre les gents d'humil condició quins fruïen de benestar i riquea.

La immensa majoria de la població de Roma pot ser englobada baix el nom de tercer estat (plebeus pobres), i en ella predominava en molt, sense dubte algú, el proletariat, del qual la seua existència girava en torn al lema panem et circenses. Pero al costat d'esta pobrea, hi havia entre les gents d'humil condició quins fruïen de benestar i riquea.

Els esclaus eren a soles coses, no sers humans. El poder dels seus amos sobre ells era illimitat, podent inclús donar-los mort, si be en l'época de la república sa situació se fa més humana. L'esclau carix de bens personals i no pot contraure matrimoni llegal; podien triar una companyera d'esclavitut per a celebrar en ella un matrimoni entre esclaus (contubernium). Els esclaus treballaren en obres públiques, mines, pedreres, explotacions rurals, etc. Al costat dels serviprivati estaven també els servi publici, propietat del estat, que estaven empleats en els servicis públics, com personal de bomber, aigües, remers, ajudants de retors i magistrats, etc.

Els esclaus eren a soles coses, no sers humans. El poder dels seus amos sobre ells era illimitat, podent inclús donar-los mort, si be en l'época de la república sa situació se fa més humana. L'esclau carix de bens personals i no pot contraure matrimoni llegal; podien triar una companyera d'esclavitut per a celebrar en ella un matrimoni entre esclaus (contubernium). Els esclaus treballaren en obres públiques, mines, pedreres, explotacions rurals, etc. Al costat dels serviprivati estaven també els servi publici, propietat del estat, que estaven empleats en els servicis públics, com personal de bomber, aigües, remers, ajudants de retors i magistrats, etc.

Els esclaus podien recuperar sa llibertat (manumissió), be com recompensa a una bona conducta be perque el propi esclau li la comprava al seu amo. L'esclau manumitit se denominava liberto, que goja de drets llimitats i continua devent al seu antic amo respecte i fidelitat.

Els esclaus podien recuperar sa llibertat (manumissió), be com recompensa a una bona conducta be perque el propi esclau li la comprava al seu amo. L'esclau manumitit se denominava liberto, que goja de drets llimitats i contínua devent al seu antic amo respecte i fidelitat.

Les activitats comercials, com també les artesanals, estaven en sa major part en mans dels esclaus i libertos, perque els hòmens lliures, encara que foren pobres, consideraven estes professions com indignes d'ells.

Les activitats comercials, com també les artesanals, estaven en sa major part en mans dels esclaus i libertos, perque els hòmens lliures, encara que foren pobres, consideraven estes professions com indignes d'ells.

La dòna romana se casava generalment entre els tretze i els dèsset anys. Una vegada dins de sa casa, la dòna ocupava una posició prou independent, sobre tot en época imperial, quan es considerà a la dona com propietària dels bens que ella havia aportat al matrimoni. Aixina era llògic que les dònes empunyaren en freqüència els ramals de la casa, manant en elles més que el marit i inclús sobre ell.

La dòna romana se casava generalment entre els tretze i els dèsset anys. Una vegada dins de sa casa, la dòna ocupava una posició prou independent, sobre tot en época imperial, quan es considerà a la dona com propietària dels bens que ella havia aportat al matrimoni. Aixina era llògic que les dònes empunyaren en freqüència els ramals de la casa, manant en elles més que el marit i inclús sobre ell.

La posició independent que la dòna ocupava en Roma baix l'Imperi portava aparellada una forta tentació que la espentejava a voltes a trencar les traves impostes al seu sexe. Encara que no arribarien a fer-se freqüents els casos de dònes que participaven en tornejos gimnàstics o que barallaren com gladiadors, si foren més freqüents els casos de dones interessades per la marcha dels assunts del món i que prenien part activa d'ells.

La posició independent que la dòna ocupava en [[Roma]] baix l'Imperi portava aparellada una forta tentació que la espentejava a voltes a trencar les traves impostes al seu sexe. Encara que no arribarien a fer-se freqüents els casos de dònes que participaven en tornejos gimnàstics o que barallaren com gladiadors, si foren més freqüents els casos de dones interessades per la marcha dels assunts del món i que prenien part activa d'ells.

== Cultura Romana ==

== Cultura romana ==

Les majors contribucions que Roma ha fet a la cultura han segut el dret i el [[llatí]], orige de moltes llengües modernes, i de moltes paraules en llengües no romàniques. Durant la república, i després de la conquista de Grècia, la cultura romana patix una profunda transformació, caracterisada per l'introducció de la civilisació helenística, no la grega clàssica, en la mentalitat romana. Entre les classes acomodades l'educació està en mans dels grecs.

Les majors contribucions que Roma ha fet a la cultura han segut el dret i el [[llatí]], orige de moltes llengües modernes, i de moltes paraules en llengües no romàniques. Durant la república, i despuix de la conquista de [[Grècia]], la cultura romana patix una profunda transformació, caracterisada per l'introducció de la civilisació helenística, no la grega clàssica, en la mentalitat romana. Entre les classes acomodades l'educació està en mans dels grecs.

Aixina, entren en Roma les últimes tendències de la filosofia grega, com els estoics de la mà de Paneci i Posidini. Historiadors grecs com Polibi, Estrabí i Plini. Els majors filòsofs romans serien Ciceró, Horaci, Séneca, Epicteto i Marc aureli. En Aleixandria destaquen Plotí i Ammoni Saccas. I ya en el sigle III Aleixandre de Afrodisisa, Simplici, Ammoni, Joan de Filòpon, etc. Tots ells comentaristes dels grans filòsofs grecs.

Aixina, entren en Roma les últimes tendències de la filosofia grega, com els estoics de la mà de Paneci i Posidini. Historiadors grecs com Polibi, Estrabí i Plini. Els majors filòsofs romans serien Ciceró, Horaci, Séneca, Epicteto i Marc aureli. En Aleixandria destaquen Plotí i Ammoni Saccas. I ya en el [[sigle III]] Aleixandre de Afrodisisa, Simplici, Ammoni, Joan de Filòpon, etc. Tots ells comentaristes dels grans filòsofs grecs.

Destacaren matemàtics com, Papo, Teó de Hipatia en Aleixandria, Nicòmac de Gerasa, Boeci i Diofant en Roma; meges com Heròfil i Erasistrato en Aleixandria, Asclepiades, Aulo Corneli i Galé en Roma; i geógrafs com Pomponi Mela i Claudi Tolomeu, el més influent en l'antiguetat.

Destacaren matemàtics com, Papo, Teó de Hipatia en Aleixandria, Nicòmac de Gerasa, Boeci i Diofant en Roma; meges com Heròfil i Erasistrato en Aleixandria, [[Asclepiades]], Aulo Corneli i Galé en Roma; i geógrafs com Pomponi Mela i Claudi Tolomeu, el més influent en l'antiguetat.

=== Art Romà ===

=== Art Romà ===

[[Image:Mosaicromà.jpg|thumb|right|300px|[[Mosaic]] Romà.]]

[[Image:Mosaicromà.jpg|thumb|right|300px|<center>[[Mosaic]] Romà.</center>]]

[[Image:Danae.gif|thumb|right|300px|[[Pintura]] romana de [[Dànae]].]]

[[Image:Danae.gif|thumb|right|300px|<center>[[Pintura]] romana de [[Dànae]].</center>]]

L'art romà, a l'igual que la seua arquitectura i ingenieria, se va estendre, com el seu imperi, a lo llarc i ample del perímetro del Mar Mediterràneu, sent u dels principals exponents de la alvançada civilisació romana.

L'art romà, a l'igual que la seua arquitectura i ingenieria, se va estendre, com el seu imperi, a lo llarc i ample del perímetro del [[Mar Mediterràneu]], sent u dels principals exponents de la alvançada civilisació romana.

L'art romà afona les seues arrels en diverses influències, especialment del món etrusc i del grec.

L'art romà afona les seues arrels en diverses influències, especialment del món etrusc i del grec.

No cap dubte de que l'art romà és la manifestació artística més significativa de l'història del món occidental, ya que la seua influència mai s'ha deixat de percebre a lo llarc dels molts sigles des de la seua desaparició en tota [[Europa]]. No ha hagut moment històric (a lo millor el gòtic és l'art i arquitectura més alluntat del cànon romà) que no haja patit en major o menor mida la seua influència.

No cap dubte de que l'art romà és la manifestació artística més significativa de l'història del món occidental, ya que la seua influència mai s'ha deixat de percebre a lo llarc dels molts sigles des de la seua desaparició en tota [[Europa]]. No ha hagut moment històric (a lo millor el gòtic és l'art i arquitectura més alluntat del cànon romà) que no haja patit en major o menor mida la seua influència.

Els romans penetraren en la Península Ibèrica en el 218 a. C. i sobre tot, a partir de la mitat del sigle II a. C. començaren a crear-se assentaments estables. No tardà en generar-se una pronta i intensa romanisació que durà més de cinc sigles  i que ha deixat en la nostra terra rests arqueològics de primer orde.

Els romans penetraren en la [[Península Ibèrica]] en el 218 a. C. i sobre tot, a partir de la mitat del sigle II a. C. començaren a crear-se assentaments estables. No tardà en generar-se una pronta i intensa romanisació que durà més de cinc sigles  i que ha deixat en la nostra terra rests arqueològics de primer orde.

L'Art Romà té sa principal manifestació en l'arquitectura, tant religiosa, com civil. Pero atres manifestacions de primer orde son la seua magnífica escultura i en menor mida la pintura.

L'Art Romà té sa principal manifestació en l'arquitectura, tant religiosa, com civil. Pero atres manifestacions de primer orde son la seua magnífica escultura i en menor mida la pintura.

=== Arquitectura Romana ===

=== Arquitectura Romana ===

[[Image:Coronacolumnatemple.jpg|thumb|right|300px|Corona d'una [[columna]] romana.]]

[[Image:Coronacolumnatemple.jpg|thumb|right|300px|<center>Corona d'una [[columna]] romana.</center>]]

[[Image:Coliseu2.jpg|thumb|right|300px|El [[Coliseu]] situat en [[Roma]].]]

[[Image:Coliseu2.jpg|thumb|right|300px|<center>El [[Coliseu]] situat en [[Roma]].</center>]]

El món grec fon fonamental per al desenroll de l'art romà junt a les aportacions de la cultura etrusca. En tot i això, també tingué una indiscutible personalitat, manifestada principalment en l' [[arquitectura]].

El món grec fon fonamental per al desenroll de l'art romà junt a les aportacions de la cultura etrusca. En tot i això, també tingué una indiscutible personalitat, manifestada principalment en l' [[arquitectura]].

*És una arquitectura caracterisada per la monumentalitat, no a soles per l'espai que ocupa sino també pel seu significat.

*És una arquitectura caracterisada per la monumentalitat, no a soles per l'espai que ocupa sino també pel seu significat.

Açò ve donat també per l'idea de la immortalitat de l'Imperi.

Açò ve donat també per l'idea de l'immortalitat de l'Imperi.

*És una arquitectura utilitària, pràctica, funcional. Per açò i també per la pròpia estructura del Estat, apareixen noves construccions, en un gran desenroll de l'arquitectura civil i militar: basíliques, termes, etc.

*És una arquitectura utilitària, pràctica, funcional. Per açò i també per la pròpia estructura del Estat, apareixen noves construccions, en un gran desenroll de l'arquitectura civil i militar: basíliques, termes, etc.

==== Els [[Temple|temples]] romans ====

==== Els [[Temple|temples]] romans ====

[[Image:Elpanteo.jpg|thumb|right|300px|El [[Panteó]].]]

[[Image:Elpanteo.jpg|thumb|right|300px|<center>El [[Panteó d'Agripa|Panteó]].</center>]]

El temple romà es conformà en base a la tradició de dos mons: l'etrusc i el grec. Estaven atesos per [[retor|retors]] adscrits que administraven el temple i tot lo concernint als ritos en els seus deus.

El temple romà es conformà en base a la tradició de dos mons: l'etrusc i el grec. Estaven atesos per [[retor|retors]] adscrits que administraven el temple i tot lo concernint als ritos en els seus deus.

=== Festes Religioses ===

=== Festes Religioses ===

El calendari religiós romà reflectia l'hospitalitat de Roma front als cults i divinitats dels territoris conquistats. Originalment eren poques les festivitats religioses romanes. Algunes de les més antigues sobrevixqueren fins al final de l'imperi pagà, preservant la memòria de la fertilitat i els ritos propiciatoris d'un primitiu poble agrícola. A pesar d'això, se varen introduir noves festes que senyalaren la assimilació dels nous deus. Arribaren a incorporar-se'n tantes festes que els dies festius eren més numerosos que els laborals. Les més importants eren les [[festes lupercals]], [[festes saturnals|saturnals]], [[equíria]] i dels [[jocs seculars]].  

El calendari religiós romà reflectia l'hospitalitat de [[Roma]] front als cults i divinitats dels territoris conquistats. Originalment eren poques les festivitats religioses romanes. Algunes de les més antigues sobrevixqueren fins al final de l'imperi pagà, preservant la memòria de la fertilitat i els ritos propiciatoris d'un primitiu poble agrícola. A pesar d'això, se varen introduir noves festes que senyalaren la assimilació dels nous deus. Arribaren a incorporar-se'n tantes festes que els dies festius eren més numerosos que els laborals. Les més importants eren les [[festes lupercals]], [[festes saturnals|saturnals]], [[equíria]] i dels [[jocs seculars]].  

Temps després, acabades les persecucions contra els cristians, el cristianisme es va convertir en la religió oficial de l'imperi, en l'emperador Constantí que tolerà les dos religions, ya que segons la llegenda, ans de una gran batalla va vore una creu en el cel, baix la qual una inscripció dia <<baix este símbol venceràs>>. A l'endemà gravà en els escuts de tots els seus soldats la creu i obtingué una gran victòria, si be assoles se batejà uns dies ans de sa mort. Algunes festivitats cristianes que se celebren actualment se basen en les festivitats que ya se celebraven en temps romans, soles que cristianisades per a fer-les compatibles en la nova religió. Inclús, en països de cultura cristiana, se mantenen algunes completament paganes com les [[Carnestoltes|carnestoltes]].

Temps despuix, acabades les persecucions contra els cristians, el [[cristianisme]] es va convertir en la religió oficial de l'imperi, en l'emperador Constantí que tolerà les dos religions, ya que segons la llegenda, ans d'una gran batalla va vore una creu en el cel, baix la qual una inscripció dia <<baix este símbol venceràs>>. A l'endemà gravà en els escuts de tots els seus soldats la creu i obtingué una gran victòria, si be assoles se batejà uns dies ans de sa mort. Algunes festivitats cristianes que se celebren actualment se basen en les festivitats que ya se celebraven en temps romans, soles que cristianisades per a fer-les compatibles en la nova religió. Inclús, en països de cultura cristiana, se mantenen algunes completament paganes com les [[Carnestoltes|carnestoltes]].

== Extensió de l'Imperi Romà ==

== Extensió de l'Imperi Romà ==

[[Image:extensioimperiroma.gif|thumb|right|Extensió de l'Imperi Romà.]]

[[Image:situacioimperiromà.png|thumb|right|<center>Extensió de l'Imperi Romà.</center>]]

En esta image se mostra l'enorme extensió que va atényer l'Imperi Romà, el qual passà de ser un poble de pastors assentada a vores del riu Tíber, en [[Itàlia]], a una enorme potència militar, colonial i política que dominà tota [[Europa]], el nort d'[[Àfrica]] i part d'[['Àsia]]. L' Imperi deixà un gran llegat a la cultura occidental. Assunts com la organisació política, l'idioma, el Dret, la planificació urbana i les obres públiques, per nomenar alguns, son herència de Roma per al món actual.

En esta image se mostra l'enorme extensió que va tindre l'Imperi Romà, el qual passà de ser un poble de pastors assentada a vores del riu Tíber, en [[Itàlia]], a una enorme potència militar, colonial i política que dominà tota [[Europa]], el nort d'[[Àfrica]] i part d'[['Àsia]]. L' Imperi deixà un gran llegat a la cultura occidental. Assunts com la organisació política, l'idioma, el Dret, la planificació urbana i les obres públiques, per nomenar alguns, són herència de Roma per al món actual.

== Enllaços Externs ==

== Enllaços Externs ==

*[http://web.upmf-grenoble.fr/Haiti/Cours/Ak The Roman Law Library] (En anglés)

*[http://web.upmf-grenoble.fr/Haiti/Cours/Ak The Roman Law Library] (en anglés).

[[Categoria: Història]]

[[Categoria:Història]]

[[Categoria: Edat Antiga]]

[[Categoria: Edat Antiga]]

[[Categoria: Imperi Romà]]

[[Categoria: Imperi Romà]]