Llínea 3: |
Llínea 3: |
| L''''indústria''' és la [[activitat]] que té com [[finalitat]] transformar les [[matèria primera|matèries primeres]] en [[manufactura|productes]] elaborats o semielaborats utilisant una font d'energia. Ademés de matèries primeres, per al seu desenroll, l'indústria necessita [[maquinària]] i [[recursos humans]] organisats habitualment en [[empresa]]s. Existixen diferents tipos d'indústries, segons siguen els productes que fabriquen. Per eixemple, l'[[indústria alimentària]] es dedica a l'elaboració de productes destinats a l'[[alimentació]], com, el [[formage]], els [[embotit]]s, les [[conserva]]s, etc. | | L''''indústria''' és la [[activitat]] que té com [[finalitat]] transformar les [[matèria primera|matèries primeres]] en [[manufactura|productes]] elaborats o semielaborats utilisant una font d'energia. Ademés de matèries primeres, per al seu desenroll, l'indústria necessita [[maquinària]] i [[recursos humans]] organisats habitualment en [[empresa]]s. Existixen diferents tipos d'indústries, segons siguen els productes que fabriquen. Per eixemple, l'[[indústria alimentària]] es dedica a l'elaboració de productes destinats a l'[[alimentació]], com, el [[formage]], els [[embotit]]s, les [[conserva]]s, etc. |
| | | |
− | Des de l'orige del ser humà, est ha tingut la necessitat de transformar els elements de la naturalea per a poder aprofitar-se d'ells, en sentit estricte ya existia l'indústria, pero és cap a finals del [[sigle XVIII]], i durant el [[sigle XIX]], quan el procés de transformació dels Recursos de la naturalea sofrix un canvi radical, que es coneix com [[revolució industrial]]. | + | Des de l'orige del ser humà, est ha tengut la necessitat de transformar els elements de la naturalea per a poder aprofitar-se d'ells, en sentit estricte ya existia l'indústria, pero és cap a finals del [[sigle XVIII]], i durant el [[sigle XIX]], quan el procés de transformació dels Recursos de la naturalea sofrix un canvi radical, que es coneix com [[revolució industrial]]. |
| | | |
| Este canvi es basa en la disminució del temps de treball necessari per a transformar un recurs en un producte útil, gràcies a l'utilisació d'en [[modo de producció capitalista]], que pretén la consecució d'un [[benefici econòmic|benefici]] aumentant els ingressos i disminuint les despeses. En la [[revolució industrial]] el capitalisme adquirix una nova dimensió, i la transformació de la naturalea alcança llímits insospitats fins llavors. | | Este canvi es basa en la disminució del temps de treball necessari per a transformar un recurs en un producte útil, gràcies a l'utilisació d'en [[modo de producció capitalista]], que pretén la consecució d'un [[benefici econòmic|benefici]] aumentant els ingressos i disminuint les despeses. En la [[revolució industrial]] el capitalisme adquirix una nova dimensió, i la transformació de la naturalea alcança llímits insospitats fins llavors. |
Llínea 12: |
Llínea 12: |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
− | L'indústria va ser el sector motor de l'economia des del sigle XIX i, fins a la [[Segona Guerra Mundial]], l'indústria era el sector econòmic que més aportava al [[Producte Interior Brut]] (PIB), i el que més mà d'obra ocupava. Des de llavors, i en l'aument de la productivitat per la millora de les màquines i el desenroll dels servicis, ha passat a un segon terme. No obstant, continua sent essencial, ya que no pot haver servicis sense desenroll industrial. | + | L'indústria va ser el sector motor de l'economia des del sigle XIX i, fins a la [[Segona Guerra Mundial]], l'indústria era el sector econòmic que més aportava al [[Producte Interior Brut]] (PIB), i el que més mà d'obra ocupava. Des de llavors, i en l'aument de la productivitat per la millora de les màquines i el desenroll dels servicis, ha passat a un segon terme. No obstant, contínua sent essencial, ya que no pot haver servicis sense desenroll industrial. |
| | | |
| El [[capital d'inversió]] en [[Europa]] procedix de l'acumulació de riquea en la [[agricultura]]. El capital agrícola s'invertirà en l'indústria i en els mijos de transport necessaris per a posar en el mercat els productes elaborats. | | El [[capital d'inversió]] en [[Europa]] procedix de l'acumulació de riquea en la [[agricultura]]. El capital agrícola s'invertirà en l'indústria i en els mijos de transport necessaris per a posar en el mercat els productes elaborats. |
| | | |
| En principi els productes industrials aumenten la [[productivitat]] de la terra, en lo que es disminuïx [[força de treball]] per a l'indústria i s'obtenen productes agrícoles *excedentarios per a alimentar a una creixent [[població urbana]], que no viu del camp. L'agricultura, puix, proporciona a l'indústria capitals, força de treball i mercaderies. Tot això és una condició necessària per al desenroll de la revolució industrial. | | En principi els productes industrials aumenten la [[productivitat]] de la terra, en lo que es disminuïx [[força de treball]] per a l'indústria i s'obtenen productes agrícoles *excedentarios per a alimentar a una creixent [[població urbana]], que no viu del camp. L'agricultura, puix, proporciona a l'indústria capitals, força de treball i mercaderies. Tot això és una condició necessària per al desenroll de la revolució industrial. |
− | En els paisos del [[Tercer Món]], i en alguns [[paisos d'industrialisació tardana]], el capital ho proporciona l'inversió estrangera, que monta les infraestructures necessàries per a extraure la riquea i les [[plusvalia]]s que genera la força de treball; sense lliberar de les tasques agrícoles a la mà d'obra necessària, sino solament a l'imprescindible. En un principi va haver de recórrer-se a la [[esclavitut]] per a garantisar la mà d'obra. Pero el canvi de l'estructura econòmica, i la destrucció de la societat tradicional, va garantisar la disponibilitat de suficients capitals. | + | En els països del [[Tercer Món]], i en alguns [[països d'industrialisació tardana]], el capital ho proporciona l'inversió estrangera, que monta les infraestructures necessàries per a extraure la riquea i les [[plusvalia]]s que genera la força de treball; sense lliberar de les tasques agrícoles a la mà d'obra necessària, sino solament a l'imprescindible. En un principi va haver de recórrer-se a la [[esclavitut]] per a garantisar la mà d'obra. Pero el canvi de l'estructura econòmica, i la destrucció de la societat tradicional, va garantisar la disponibilitat de suficients capitals. |
| | | |
| == La manufactura == | | == La manufactura == |
| {{@AP|Manufactura}} | | {{@AP|Manufactura}} |
| La manufactura és la forma més elemental de l'indústria; la paraula significa "fer a mà" | | La manufactura és la forma més elemental de l'indústria; la paraula significa "fer a mà" |
− | pero en [[economia]] significa transformar la [[matèria]] prima en un producte d'utilitat concreta. Casi tot lo que usem és un [[frut]] d'este procés, i casi tot lo que és manufactura s'elabora en grans [[fàbrica]]s. Els artesans també fabriquen mercaderies, be siga sols o en menuts grups. | + | pero en [[economia]] significa transformar la [[matèria]] prima en un producte d'utilitat concreta. Casi tot lo que usem és un [[frut]] d'este procés, i casi tot lo que és manufactura s'elabora en grans [[fàbrica]]s. Els artesans també fabriquen mercaderies, be siga sols o en chicotets grups. |
− | Hi ha mercaderies que necessiten fabricar-se en vàries etapes, per eixemple els [[automòvils]], que es construïxen en peces que s'han fet en unes atres, en general d'atres paisos i del mateix. | + | Hi ha mercaderies que necessiten fabricar-se en vàries etapes, per eixemple els [[automòvils]], que es construïxen en peces que s'han fet en unes atres, en general d'atres països i del mateix. |
| O està constituïda per empreses des de molt menudes (tortilleríes, forns i molins, entre atres) fins a grans conglomerats (armadores d'automòvils, embotelladoras de refrescs, empacadoras d'aliments, laboratoris farmacèutics i fàbriques de joguets). | | O està constituïda per empreses des de molt menudes (tortilleríes, forns i molins, entre atres) fins a grans conglomerats (armadores d'automòvils, embotelladoras de refrescs, empacadoras d'aliments, laboratoris farmacèutics i fàbriques de joguets). |
| | | |
Llínea 36: |
Llínea 36: |
| *''[[Indústria llaugera]]: transforma matèries primeres en brut o semielaborades en productes que es destinen directament al consum de les persones i de les empreses de servicis. | | *''[[Indústria llaugera]]: transforma matèries primeres en brut o semielaborades en productes que es destinen directament al consum de les persones i de les empreses de servicis. |
| *[[Indústria alimentària|Alimentació]]: utilisa productes agrícoles, peixquers i ganaders per a fabricar begudes, conserves, etc. | | *[[Indústria alimentària|Alimentació]]: utilisa productes agrícoles, peixquers i ganaders per a fabricar begudes, conserves, etc. |
− | *''[[Indústria aeroespacial|Aeroespacial]]: s'encarrega del disseny i construcció d'aeronaus; de l'equipament que requerixen i de l'estudi per a els qui les conduïxen. | + | *''[[Indústria aeroespacial|Aeroespacial]]: s'encarrega del disseny i construcció d'aeronaus; de l'equipament que requerixen i de l'estudi per als qui les conduïxen. |
| *''[[Indústria textil|Textil]]: S'encarrega de fabricar teixits i confecciona roba a partir de fibres vegetals, com el [[lli]] i el [[cotó]], i fibres animals com la [[llana]] i sintètiques com el *nailon i el polièster. | | *''[[Indústria textil|Textil]]: S'encarrega de fabricar teixits i confecciona roba a partir de fibres vegetals, com el [[lli]] i el [[cotó]], i fibres animals com la [[llana]] i sintètiques com el *nailon i el polièster. |
| * ''[[Indústria farmacèutica|Farmacèutica]]: dedicat a la fabricació, preparació i comercialisació de productes químics medicinals per al tractament i també la prevenció de les malalties. | | * ''[[Indústria farmacèutica|Farmacèutica]]: dedicat a la fabricació, preparació i comercialisació de productes químics medicinals per al tractament i també la prevenció de les malalties. |