Independència de Veneçuela

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Firma de l'Acta d'Independència de Juan Lovera.

L'independència de Veneçuela fon el procés jurídic-polític en el que es va posar fi als llaços que existien entre la Capitania General de Veneçuela i l'Imperi espanyol. També va implicar la part de la monarquia absoluta per la república com forma de govern en Veneçuela.

L'independència de Veneçuela va produir el conflicte armat conegut com Guerra d'Independència de Veneçuela entre els eixèrcits independentiste i realiste.

El 5 de juliol de 1811 es firma l'acta d'independència, eixe dia és celebrat en Veneçuela com el seu dia nacional. En eixa data formalment, a través del document "Acta de declaració de l'independència", Veneçuela se separa d'Espanya. La Societat Patriòtica integrada per Simón Bolívar i Francisco de Miranda fon la pionera en l'impuls de la separació de Veneçuela de la corona espanyola.

El periodo històric entre els anys 1810 i 1830 ha segut dividit per la historiografia veneçolana en quatre parts: Primera República (1810-1812), Segona República (1813-1814), Tercera República (1817-1819) i la Gran Colòmbia (1819-1830).