Edició de «Jaén»

[[Image:Catedral de Jaén K11.jpg|thumb|250px|La [[catedral de Jaén]]]]

'''Jaén''' és una ciutat [[Espanya|espanyola]] pertanyent a la [[comunitat autònoma]] d'[[Andalusia]] i capital de la [[província de Jaén|província del seu mateix nom]]. 

Conta, en l'any [[2022]], en una població de 111.669 habitants segons el [[INE]], lo que supon aproximadament una sexta part de la població total de la província de Jaén.

La ciutat s'emmarca dins de la [[Comarca Metropolitana de Jaén|comarca de l'àrea metropolitana de Jaén]] de la que és capçalera, i absorbix . La seua superfície és de 424,30 km². També és sèu del partit judicial número 1 de la província i de la diòcesis homònima.

== Geografia ==
S'alça al peu del cerro de Santa Catalina, en carrers empinats i de pronunciades pendents que definixen el seu urbanisme, eixamplant-se cap a les zones més planes i àmplies dels nous barris i bulevars. En les seues afores abunden fèrtils terres de cultiu, i extensos [[Olivar|olivars]] que cobrixen gran part del seu terme. Cap al sur i el surest es troben les serres de Jaén i Jabalcuz, i al nort s'obri el pla del riu Guadalbullón, que passa a molt curta distància de la ciutat.

== Història ==
Per la seua situació, Jaén ha tingut una gran importància estratègica, havent-se trobat en el seu núcleu urbà varis dels assentaments humans més antics d'Europa. De la mateixa manera, va tindre gran importància en l'història del-Ándalus i del [[Regne de Castella]].

== Economia ==
L'activitat econòmica més important de la província de Jaén és la producció d'[[oli d'oliva]], sent la major productora mundial, lo que queda pantent baix el lema que rep la ciutat, com a «Capital mundial de l'oli d'oliva». En este sentit, la ciutat alberga des de l'any [[1983]] i de forma bienal Expoliva, una fira internacional de referent mundial dedicada al sector de l'oli d'oliva i indústries afins, celebrada actualment en l'Institució Ferial de Jaén. No obstant, l'economia també està basada en el sector servicis, l'administració, l'indústria agrícola i alimentària, la construcció, i un incipient turisme cultural.

== Patrimoni ==
Entre el seu patrimoni històric-artístic cal destacar la catedral de l'Asunción de la Verge, el castell en els seus tres alcassers, els Banys Àraps, el Museu Internacional d'Art Íbero i l'emblemàtic Monument a les Batalles, situat en la cèntrica plaça de les Batalles, que commemora la batalla de les Naus de Tolosa i la batalla de Bailén, abdós ocorregudes en la província de Jaén.

== Festivitats ==
Les festes populars més representatives de Jaén són les «Lumbres de Sant Antón», que se celebren la nit del 16 al 17 de [[giner]]. Durant eixa nit es corre la Carrera Urbana Internacional Nit de Sant Antón. En [[octubre]] se celebra la fira de Sant Lucas. El seu orige data del [[sigle XIV]], sent el seu dia gran el [[18 d'octubre]]. Especial menció té la [[Semana Santa]] de Jaén, declarada Festa d'Interés Turístic Nacional, tenint gran expectació la processó de «El Yayo», durant la matinada del Divendres Sant.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Jaén]]

== Referències ==
* [http://www.aytojaen.es/portal/p_1_principal1.jsp?codResi=1 Ajuntament de Jaén]
* [https://www.dipujaen.es/ Diputació Provincial de Jaén]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Jaén INE. Població de Jaén]
* [https://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadisticaycartografia/sima/ficha.htm?mun=23050 Jaén. Sistema de Información Multiterritorial de Andalucía]
* [https://guiadigital.iaph.es/municipio/3543/jaen Jaén. Instituo Andaluz del Patrimonio Histórico]
* Cano García, Gabriel. Geografía de Andalucía. Tomo VII. Divisiones territoriales y comarcalizaciones en Andalucía. Pasado y presente. Tartessos. Barcelona. 1990. p. 32. ISBN 8476630123. OCLC 627189965
* Díez Bedmar, Mª del Consuelo (1999). Jaén: Concejalía de Cultura, Servicio de Publicaciones, ed. El raudal de la Magdalena y el crecimiento urbano de Jaén. ISBN 84-88183-45-3
* Ortiz, Jesús (2003). «Jaén: inmensa montaña leonada.». Escritura pública (23): 54-56. ISSN 1695-6508

== Bibliografia ==
* Ceán Bermúdez, Juan Agustín (1832). Sumario de las antigüedades romanas que hay en España
* Cortes López, J.M. (1836), Diccionario Geográfico-Histórico de la España Antigua. Tarraconense, Bética y Lusitania, Tomo III, Madrid
* Madoz, Pascual. «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar». D. Madoz, 1845

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Jaén}}

{{Comarca Metropolitana de Jaén}}

{{Capitals de província}}

[[Categoria:Municipis de la província de Jaén]]
[[Categoria:Jaén]]
@@ Llínea 36: / Llínea 36: @@
 == Bibliografia ==
-* Cárdenas Muñoz, Andrés (1997). Jaén, la mirada de un siglo: 1900-1997. Diario Ideal Jaén. OCLC 431835704
 * Ceán Bermúdez, Juan Agustín (1832). Sumario de las antigüedades romanas que hay en España
 * Cortes López, J.M. (1836), Diccionario Geográfico-Histórico de la España Antigua. Tarraconense, Bética y Lusitania, Tomo III, Madrid
-* Chueca García, Fernando (1994). «El Jaén desaparecido». Boletín del Instituto de Estudios Giennenses 1 (153): 279-282. ISSN 0561-3590. OCLC 695313323
-* Chueca Goitia, Fernando (2003). «Alegoría de Jaén». Boletín del Instituto de Estudios Giennenses (185): 95-98. ISSN 0561-3590. OCLC 695308806
-* Jiménez Cobo, Martín (2000). Jaén romano. Publicaciones Obra Social y Cultural CajaSur. Córdoba. OCLC 43680626
 * Madoz, Pascual. «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar». D. Madoz, 1845
-* Porras Arboledas, Pedro Antonio (1997). La ciudad de Jaén (1246-1525). Avatares políticos e institucionales de una ciudad fronteriza. Universidad Complutense: Departamento de Historia Medieval. OCLC 278983727
 == Enllaços externs ==