Edició de «Jardí de les Hespèrides»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
El '''Jardí de les Hespèrides''', es troba situat en el carrer de Quart nº 80 de la ciutat de [[Valéncia]] i es propon com a un “hortus conclusus” a on el relat mitològic servix de fil argumental, interpretat per mig de diferents espècies vegetals i escultures, en el teló de fondo dels murs de [[Ciprés|ciprés o ciprer]] intermitents. | El '''Jardí de les Hespèrides''', es troba situat en el carrer de Quart nº 80 de la ciutat de [[Valéncia]] i es propon com a un “hortus conclusus” a on el relat mitològic servix de fil argumental, interpretat per mig de diferents espècies vegetals i escultures, en el teló de fondo dels murs de [[Ciprés|ciprés o ciprer]] intermitents. | ||
| − | La mitologia és qui centra tant l'orige com l'estructura i composició del Jardí de les | + | La mitologia és qui centra tant l'orige com l'estructura i composició del Jardí de les Hespérides, construït en l'any [[2000]] pels dissenyadors María Teresa Santamaría, Antonio Gallud, Miguel del Rei i Carlos Campos. |
| − | El | + | El jardí de les Hespérides es propon com un espai tancat, a on el relat mitològic ha servit de fil argumental i s'ha interpretat per mig de diferents espècies vegetals i escultures. |
| − | La llegenda d'[[Hèrcules]] fa les voltes de fil argumental entre els camins del jardí, en els que van apareixent escenes i personages del relat mitològic en forma de plantes i escultures, tot emmarcat per l'intermitent aparició dels murs de | + | La llegenda d'[[Hèrcules]] fa les voltes de fil argumental entre els camins del jardí, en els que van apareixent escenes i personages del relat mitològic en forma de plantes i escultures, tot emmarcat per l'intermitent aparició dels murs de ciprer i la presència d'aigua, que mana de la font acompanyant en el seu recorregut a una completa colecció de cítrics representada per 54 varietats diferents. |
La vegetació es recolza en escultures, que representen a Hèrcules, la metamorfosis de les Nimfes en arbres i a la Venus Afrodita, protectora dels jardins i horts. | La vegetació es recolza en escultures, que representen a Hèrcules, la metamorfosis de les Nimfes en arbres i a la Venus Afrodita, protectora dels jardins i horts. | ||
| − | + | “A través de les ones de la mar profunda varen aplegar a la bella illa dels deus, allí a on les Hespérides tenen la seua casa d'or“, resa la porta d'accés despuix de la que es presenten episodis icònics de la llegenda: l'arbre dels fruts d'or, la metamorfosis de les nimfes i el dragó, i fins al propi Hèrcules, de la mà de les espècies vegetals i el treball escultural de l'hongarés Miklos Pàlfy. | |
| − | El traçat | + | El traçat evidencia la racionalitat d'un espai de jardí de colecció que queda difuminat per la pròpia vegetació, aportant el component més pròxim al món de les sensacions. |
El jardí llinda en l'entancat del [[Jardí Botànic]], apropiant-se d'un tram del carrer Gaspar Bono que passa aixina a ser part del propi jardí. | El jardí llinda en l'entancat del [[Jardí Botànic]], apropiant-se d'un tram del carrer Gaspar Bono que passa aixina a ser part del propi jardí. | ||