78 812
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − − Els [[Jardins de Monforte]], són uns jardins situats en el distrit del [[Pla del Real]], exactament en la plaça de la legió espanyola, en [[Valéncia]]. + − ==Descripció==+ − En una superfície aproximada de 12.000 metros quadrats, el jardí de Monforte -que en l'any [[1941]] va ser declarat Jardí Artístic Nacional, quedant baix la protecció de l'Estat- conta en una gran cantitat de belles estàtues (concretament 33), ademés de fonts ornamentals i figures de plantes retallades, arbres i arbusts de gran bellea i antiguetat, bardices i zones de flor que fan d'este jardí un dels més bells de la ciutat de Valéncia. − Els jardins daten del [[sigle XIX]] i conta en un palauet i zones de descans per a gojar i fruir de la pau i el païsage que emboliquen als jardins de Monforte. Tot dins de l'estil [[neoclassic]].+ − També és de resenyar el mur que guarda el jardí, històric i de gran valor cultural.+ − ==Història==+ − El seu orige es remonta a un dels horts existents en la zona de extramurs de Valéncia, concretament a l'hort de José Vic, Baró de Llaurí. En l'any [[1849]], el terreny va ser venut a Juan Bautista Romero, Marqués de Sant Joan, que va pagar per ell 80.000 reals. − Bautista Romero va ser qui va encarregar a l'arquitecte valencià Monleón Estellés la seua construcció. + − En morir el Marqués en l'any [[1872]], el jardí passa a mans de la seua esposa, que ho deixa en herència a una de les seues nebodes, Josefa Sancho Cortés. El matrimoni d'esta en Joaquín Monforte Parrés provoca que des d'eixe moment se li denomine Jardí de Monforte.+ − + − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
Text reemplaça - 'Referencies' a 'Referències'
[[File:Jardins de Monforte.jpg|thumb|Vista dels Jardins de Monforte]]
'''Sant Joan de Ribera''' ([[Sevilla]], [[27 de decembre]] de [[1532]] -[[Valéncia]], [[6 de giner]] de [[1611]]), fon un Sant Patriarca llatí d'Antioquia i home d'estat [[Espanya|espanyol]].
[[File:Palauet dels Jardins de Monforte.jpg|thumb|Palauet dels Jardins de Monforte]]
== Biografia ==
'''Sant Joan de Ribera''', també conegut com el '''Patriarca Ribera''', naixqué en la ciutat de [[Sevilla]], i morí en [[giner]] de l'any [[1611]]. Abans de ser [[Arquebisbe de Valéncia]] i patriarca de Antioquia havia segut bisbe de [[Badajoz]], fon l'anima de la restauració espiritual de la diòcesis valentina a l'aplicar les directrius del Concili de Trento. Durant el seu pontificat en l'Arquebisbat de [[Valéncia]] fundà un total de 83 convents. Fon beatificat pel [[Papa]] [[Joan XXIII]] el [[12 de juny]] de [[1960]].
De posició noble, son pare, Per Afán de Ribera, fon Duc d'Alcalà, Marques de Tarifa i posteriorment al nàixer Joan, Virrei de [[Nàpols]]. Es va quedar orfe de mare sent molt jove i, en este sentit, va créixer sense l'amor d'una mare.
Estudià en la prestigiosa per a l'época Universitat de [[Salamanca]], en teòlecs tals com Melchor Cano i Domingo de Soto. Quan tenia uns pocs anys de ser sacerdot i contava solament en 30 anys d'edat, en l'any [[1562]], en el [[Papa]] [[Pius IV]], fon nomenat bisbe de [[Badajoz]]. Allí es dedicà en tota la seua anima a adoctrinar als catòlics i anar en contra del nou moviment dels protestants.
Va ser nomenat [[Arquebisbe de Valéncia]] en l'idea de que poguera afrontar els greus problemes plantejats pels moriscs valencians i Patriarca de Antioquía (1568), despuix el rei el va nomenar [[Virrei de Valéncia]], i aixina arribà a ser al mateix temps cap religiós i cap civil. Algunes fonts diuen que utilisà tot el seu poder civil i religiós per a pressionar el rei cap a l'[[expulsió dels moriscs]], que es va realisar en l'any [[1609]], atres diuen que els va defendre i intentar que l'expulsió no arribara a terme.
Va escriure numeroses obres. Des de ñ'any [[1569]] fins a l'any [[1610]], va fer 2.715 visites pastorals a les parròquies i els resultats d'estes visites els va deixar en 91 volums en 91.000 pàgines. Celebrà set Sínodos, o reunions en tots el retors.
Va crear i va fundar el [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia|Real Colege del Corpus Christi]], conegut entre els valencians en el nom de '''Colege del Patriarca''', que va tindre com a comés principal la formació de sacerdots segons l'espirit i les disposicions del [[Concili de Trento]], tal com arreplega el mateix fundador en les constitucions, i se va convertir aixina en un eixemple i paradigma de la [[Contrarreforma]] en [[Valéncia]]. El clima religiós de la Contrarreforma i la personalitat i el mecenage artístic del fundador, el va convertir en una de les figures més influents d'este periodo, que va arribar a ostentar els càrrecs d'arquebisbe de [[Valéncia]], patriarca d'Antioquia, virrei, capità general, president de l'Audiència i canceller de l'[[Universitat de Valéncia]].
[[Categoria:Valéncia]]
En ñ'any [[1597]] impulsà la fundació d'una orde religiosa femenina reformada, en la llinea de les [[carmelites descalces]]. En no conseguir que [[Teresa de Jesús]] fundara un convent en Valéncia (Joan de Ribera volia que quedara baix la jurisdicció episcopal, cosa que la santa fundadora volia evitar en totes les seues fundacions), ell mateix va fundar un orde, el de les [[Agustines Descalces]], que seguia la ''[[Regla de Sant Agustí]] '' i les [[constitució religiosa|constitucions]] de les [[carmelites descalces]]. La primera fundació fon la d'[[Alcoy]], el [[18 de decembre]] de [[1597]].
[[Categoria:Parcs i jardins de Valéncia]]
Fon beatificat en l'any [[1796]] i declarat Sant pel Papa [[Joan XXIII]] en [[1960]]. El Papa [[Sant Pius V]] el nomenà ''"Lumen totius Hispaniae"'' (Llumbrera de tota Espanya).
==Vore també==
* [[Agustines Descalces]]
* [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia]]
* [[Roca del Patriarca]]
== Referències ==
{{Traduït de|es|Joan_de_la_Ribera}}
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Religió]]
[[Categoria:Catolicisme]]
[[Categoria:Sants]]
[[Categoria:Sants catòlics]]
[[Categoria:Sants d'Espanya]]
[[Categoria:Sants de Valéncia]]
[[Categoria:Sants andalusos]]
[[Categoria:Sants fundadors de comunitats o órdens religiosos catòlics]]
[[Categoria:Virreis de Valéncia]]
[[Categoria:Arquebisbes de Valéncia]]