Diferència entre les revisions de "Jaume Roig"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'literatura' a 'lliteratura')
m (Text reemplaça - 'llliteratura' a 'lliteratura')
Llínea 1: Llínea 1:
'''Jaume Roig i Perez''' (principis del [[segle XV]] — †[[Benimàmet]], [[1478]])  naixque en la ciutat de [[Valéncia]] a principis del [[segle XV]], fill de [[Jaume Roig el Vell]], mege i doctor en lleis i de [[Francesca Perez]]. Va ser conegut com a gran mege i poeta palati, escritor valencià del [[Segle d'Or Valencià]]. Es autor d'una de les grans obres de la llliteratura valenciana medieval, titulada ''L'Espill''.
+
'''Jaume Roig i Perez''' (principis del [[segle XV]] — †[[Benimàmet]], [[1478]])  naixque en la ciutat de [[Valéncia]] a principis del [[segle XV]], fill de [[Jaume Roig el Vell]], mege i doctor en lleis i de [[Francesca Perez]]. Va ser conegut com a gran mege i poeta palati, escritor valencià del [[Segle d'Or Valencià]]. Es autor d'una de les grans obres de la lliteratura valenciana medieval, titulada ''L'Espill''.
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==

Revisió de 14:33 10 jun 2013

Jaume Roig i Perez (principis del segle XV — †Benimàmet, 1478) naixque en la ciutat de Valéncia a principis del segle XV, fill de Jaume Roig el Vell, mege i doctor en lleis i de Francesca Perez. Va ser conegut com a gran mege i poeta palati, escritor valencià del Segle d'Or Valencià. Es autor d'una de les grans obres de la lliteratura valenciana medieval, titulada L'Espill.

Biografia

Completà els seus estudis en Paris i Lleida, obtenint els tituls de Mege i Mestre en Arts. Va ser cridat pel arquebisbe Dalmacio de Mur, qui el va introduir en la cort de Joan II.

Estigue casat en N’Isabel Pellicer i del seu matrimoni naixqueren els fills Gaspar, Jeronim, Jaume Honorato (que fon vicari general de Valencia), Batiste, Joan, Leonor i Violant (que es feren monges).

Dels anys 1450 a 1462 fon administrador de l'hospital d’En Clapers. En 1455 començà el llibre de “Fabrica de l’obra de Sant Nicolau i Sant Pere Martir", per lo que en l’iglesia de Sant Nicolau es conserva un manuscrit firmat per ell baix l'epigrafe: “Llibre de l’obra de la gloria i arcada de l'iglesia de Sant Nicolau

Jaume Roig era benefactor del monasteri de la Trinitat i de Sant Nicolau i en 1456 fon triat conseller de la ciutat per la parroquia de Sant Nicolau de la que era membre, ya que vixque i muigue en el carrer Cordellats, canto a Capsers, darrere de l’escola de la Companyia.

Als seus germans els dien: Pere, que fon eclesiastic, Joana i Maria i ad ell se li coneixia com a Jaume Roig el jove, per a no confondre-lo en son pare.

Tant es va distinguir en la seua professio de mege que tots el dien “Mestre” i com a mege de camara entrà al servici de la reina María de Castella, dona d’Alfons el magnanim en 1458.

Quan enviudà i fugint de la pesta, ana a Callosa d'En Sarria, a casa del seu nebot Baltasar Bou, a on escrigue la seua millor obra: “L'Espill” (1459-1460), que va ser publicat baix el titul de: “Llibre de les dones o Llibre de Consells”. Escrit en vers es considerat el precursor de la picaresca, i alguns critics l’han catalogat com obra satirica.

Va ser un llibre d’ampla difussio, en successives edicions: 1531-1532-1561-1562-1563-1573. Mes modernament s’han fet atres edicions, fins arribar als dies actuals.

Jaume Roig tambe es autor de “Noves rimades” I en 1474 participà en un certamen lliterari que donà lloc, junt ad atres treballs d’atres autors, a la consecucio del llibre “Les trobes en lahors de la Verge Maria”.

La caiguda des d’una mula va empijorar el seu estat de salut i el dissabte 4 d'abril de 1478 mori en sa casa de Valéncia.

L'Espill

Ha passat a la posteritat per ser autor de L'Espill, novela tambe coneguda com El Llibre de les Dones, integrament escrita en versos de quatre silabes. Solament se conserva un manuscrit, a pesar de que durant el segle XVI fon imprés tres vegades, proba del seu notable exit.

Vore tambe

Enllaços externs