22 724
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Javier Errando Mariscal''', més conegut per '''Javier Mariscal''', (Valéncia, 9 de febrer de 1950) és un pintor i dissenyador Valencians|val...»
'''Javier Errando Mariscal''', més conegut per '''Javier Mariscal''', ([[Valéncia]], [[9 de febrer]] de [[1950]]) és un pintor i dissenyador [[Valencians|valencià]]. Des de l'any [[1970]] viu i treballa en la ciutat de [[Barcelona]].
== Biografia ==
Cursà els estudis de disseny en l'escola Elisava de Barcelona pero pronte ho va deixar per a deprendre directament de l'entorn i per a seguir els seus propis impulsos creatius. Els seus primers passos varen ser en el món del còmic ''underground'' en publicacions com ''El Rrollo enmascarado'' o ''Star'', junt a Farry, Nazario i Pepichek en els que despuix es trasllada a viure a un pis del carrer Comercio fins que la persecució policial de la ''Piraña Divina'' del sevillà va provocar la dispersió del grup, marchant-se en els germans Farriol a una casa rural en [[Eivissa]], on conviuen en dos amics valencians, Montesol i Onliyú i participa en l'àlbum ''Nasti de plasti'' ([[1976]]).
En els seus primers còmics o "tebeos" propis com ''Aa Valenciaa'' ([[1975]]) se li va atribuir una gran influència de Robert Crumb, extrem que el valencià negava, entroncat el seu estil en el de les [[Falles]]. La teòrica Francesca Lladó, en la seua classificació de dibuixants i guionistes del denominat boom del còmic adult en [[Espanya]], el considera un cas aïllat dins de la Nova escola valenciana a la que també pertanyen Mique Beltrán, Micharmut, Sento i Daniel Torres. Pronte compagina el seu treball en el món de l'historieta (en la que destaca la seua série ''Los garriris'') en l'ilustració, l'escultura, el disseny gràfic i l'interiorisme.
En l'any [[1979]] dissenya el logotip ''Bar Cel Ona'', un treball que li aporta popularitat. A l'any següent, obri en [[Valéncia]] el primer bar firmat per Mariscal, junt a Fernando Salas, ''El Dúplex'', per a el que dissenya una de les seues més famoses peces, el taburet ''Dúplex'', autèntic icon dels huitanta.
En [[1981]], el seu treball com a dissenyador de mobiliari li porta a participar en l'exposició "Memphis, and International Style", en [[Milà]]. En 1987 expon en el Centre Georges Pompidou de [[París]] i participa en la Documenta de Kassel.
A lo llarc de la década dels huitanta del [[sigle XX]] dissenya vàries coleccions de textil per a ''Marieta y Tráfico de Modas'' i expon en la sala Vinçon de [[Barcelona]]. En l'any [[1989]] ''[[Cobi]]'' és l'elegit com a mascota per als [[Jocs Olímpics de Barcelona de 1992]]. La mascota fon acollida en gran polèmica per la seua image rupturista, encara que el temps li donà la raó al seu creador i ara ''Cobi'' és reconeguda com la més rendable de l'història dels Jocs moderns. Més avant vindria la série d'animació ''The Cobi Troupe''.
Crea l'Estudi Mariscal en [[1989]] i colabora en diversos proyectes en dissenyadors i arquitectes com Arata Isozaki, Alfredo Arribas, Fernando Salas, Fernando Amat o Pepe Cortés. Entre els seus treballs més destacats estan les identitats visuals per al partit socialiste suec, Socialdemokraterna; la ràdio espanyola Onda Cero; el Zoo de Barcelona; l'[[Universitat de Valéncia]]; el centre de disseny i arquitectura Lighthouse en [[Glasgow]], el centre cultural GranShip ([[Japó]]) o l'empresa de postproducció [[Londres|londinenca]] Framestore.
En 1995 ''[[Twipsy]]'' és elegida mascota de la Expo 2000 de [[Hanòver]]. L'èxit d'esta mascota donarà lloc a la série ''Twipsy'', en la que el protagoniste és un mensager de l'espai virtual i l'acció se situa en [[Internet]]. ''Twipsy'' fon venuda a més de cent paisos. També en 1995 dissenya per a la productora italiana Moroso la colecció ''Muebles Amorosos'', que inclou un dels seus mobles més exitosos, el silló Alexandra, les formes orgàniques del qual i l'us que fa del color comuniquen l'estil vitaliste i extrovertit que caracterisa els objectes de Mariscal.
En l'any [[2000]] participà en l'exposició organisada pel [[Impiva]] i el Ministeri d'Economia, ''Signes del sigle. 100 anys de disseny gràfic en Espanya'', mostra que reconeixia l'aportació dels dissenyadors espanyols a la calitat de vida, a l'èxit de molts productes i empreses, a la diversitat i a la creativitat. La participació de Javier Mariscal en dita exposició fon junt ad atres 18 dissenyadors valencians oferint una panoràmica del disseny realisat pels professionals valencians com: José Ramón Alcalá, Sebastián Alón, Arturo Ballester, Paco Bascuñán, Luis Dubón, Sandra Figuerola, Marisa Gallén, Pepe Gimeno, Luis García Falgá, Lavernia y asociados, Nacho Lavernia, Juan Nava, Daniel Nebot, Belén Payá, Rafael Ramírez Blanco, Josep Renau, Miguel Ripoll y Carlos Ruano.
En 2002, la seua trayectòria multidisciplinar culmina en el disseny integral del Gran Hotel Domine Bilbao, aguaitat al [[Museu Guggenheim]] de [[Bilbao]] i a la ria, el concepte creatiu del qual es basa en reflectir l'Història del disseny del sigle XX. Mariscal idea des dels uniformes a la frontera, passant per l'image gràfica, el seu lloc web i tendes online d'un producte tan valencià com les taronges ecològiques. L'interiorisme del GHDB ho fa junt a Fernando Salas, qui també colaborarà en Carrer 54 Club, un proyecte del que forma part [[Fernando Trueba]] i que aporta a [[Madrit]] un espai en directe on actuen els més prestigiosos músics del jazz llatí, com [[Bebo Valdés]] o Paquito d'Rivera. També en Madrit s'ubica l'Hotel Porta Amèrica (2003-2005), del grup Silken, un proyecte en el que participen els millors estudis d'arquitectura i disseny del moment. L'Estudi Mariscal i Fernando Salas s'encarreguen de l'interiorisme de la planta onze.
En [[2005]] fa varis objectes per a la colecció infantil ''Em Too'', de Magis, una fructífera colaboració que continua en l'actualitat. L'image de l'entitat financera valenciana [[Bancaixa]]; de la 32nd America's Cup, de la nova marca de bossos de Cámper, Camper Forhands, aixina com l'interiorisme del restaurant Ikea de [[Vitòria]] són alguns dels seus últims treballs, que seguix compaginant en la seua tasca artística.
En [[2006]] ha participat en ARCO en l'escultura ''Crash!'', un homenage al disseny optimiste dels anys 50 i una forma de dir que aquella confiança en el futur ha explosionat perque ara toca pensar en cóm fer possible que hi haja futur. També realisa la decoració del Teatro del Bosque en [[Mòstoles]] (Madrit).
En [[2007]], realisa el disseny del llibre “1080 receptes de cuina”, de [[Simone Ortega]], editat per Phaidon, és un treball molt personal, en més de quatrecentes ilustracions. Es presenta en el Saló del Mobile de [[Milà]] peces de mobiliari infantil per a ''Magis''. ''La cubertería de El País'' ha conseguit acostar el disseny de Mariscal a un públic molt ampli i divers. El nou banc per internet de Bancaixa, tubancaja.és, ha protagonisat el treball dels interactius.
En [[2008]], Mariscal presentà en Milà la colecció ''Uno Design para el contract''. En [[Londres]], la nova image de Framestore. S'inaugura la pèrgola escultòrica per a l'Hospital Río Hortega de [[Valladolit]], i obri la nova tenda de H&M en Portal de l'Àngel de Barcelona, dissenyada íntegrament per l'Estudi Mariscal.
En [[2009]], l'exposició sobre tota la trayectòria de Mariscal i l'Estudi, titulada ''Mariscal Drawing Life'', es va mostrar en el Design Museum de Londres. En paralel es va publicar el llibre monogràfic en el mateix títul, editat per Phaidon. Un atre llibre, esta volta dedicat al seu treball artístic, va eixir per les mateixes dates: ''Mariscal Sketches'', editat per Nova Era.
En [[2010]] presentà l'exposició retrospectiva del treball de Javier Mariscal i l'Estudi Mariscal, ''Mariscal en la Pedrera'', ompli de color i sorpreses, que rebé 150.000 visitants. Publicà la novela gràfica ''Chic & Rita'', editada per Sins Entido i la película d'animació ''Chic & Rita'' que viajà per festivals internacionals de cine de tot lo món. La película s'ha estrenat en [[Espanya]] el 25 de febrer de [[2011]]. En el Salone del Mobile di Milano 2011 presentà peces de mobiliari per a Artemide, Nemo*Cassina, Leuco, Un Design, Mobles 114 i Vondom.
Des de l'any [[2014]], Mariscal és membre del claustre de professors del Centre Universitari CESINE de [[Santander]] en els graus de disseny.
== Premis ==
En l'any [[1999]] rep el Premi Nacional de Disseny que concedix el Ministeri d'Indústria espanyol i la Fundació BCD en reconeiximent a tota una trayectòria professional.
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Javier_Mariscal Javier Mariscal en Wikipedia]
== Biografia ==
Cursà els estudis de disseny en l'escola Elisava de Barcelona pero pronte ho va deixar per a deprendre directament de l'entorn i per a seguir els seus propis impulsos creatius. Els seus primers passos varen ser en el món del còmic ''underground'' en publicacions com ''El Rrollo enmascarado'' o ''Star'', junt a Farry, Nazario i Pepichek en els que despuix es trasllada a viure a un pis del carrer Comercio fins que la persecució policial de la ''Piraña Divina'' del sevillà va provocar la dispersió del grup, marchant-se en els germans Farriol a una casa rural en [[Eivissa]], on conviuen en dos amics valencians, Montesol i Onliyú i participa en l'àlbum ''Nasti de plasti'' ([[1976]]).
En els seus primers còmics o "tebeos" propis com ''Aa Valenciaa'' ([[1975]]) se li va atribuir una gran influència de Robert Crumb, extrem que el valencià negava, entroncat el seu estil en el de les [[Falles]]. La teòrica Francesca Lladó, en la seua classificació de dibuixants i guionistes del denominat boom del còmic adult en [[Espanya]], el considera un cas aïllat dins de la Nova escola valenciana a la que també pertanyen Mique Beltrán, Micharmut, Sento i Daniel Torres. Pronte compagina el seu treball en el món de l'historieta (en la que destaca la seua série ''Los garriris'') en l'ilustració, l'escultura, el disseny gràfic i l'interiorisme.
En l'any [[1979]] dissenya el logotip ''Bar Cel Ona'', un treball que li aporta popularitat. A l'any següent, obri en [[Valéncia]] el primer bar firmat per Mariscal, junt a Fernando Salas, ''El Dúplex'', per a el que dissenya una de les seues més famoses peces, el taburet ''Dúplex'', autèntic icon dels huitanta.
En [[1981]], el seu treball com a dissenyador de mobiliari li porta a participar en l'exposició "Memphis, and International Style", en [[Milà]]. En 1987 expon en el Centre Georges Pompidou de [[París]] i participa en la Documenta de Kassel.
A lo llarc de la década dels huitanta del [[sigle XX]] dissenya vàries coleccions de textil per a ''Marieta y Tráfico de Modas'' i expon en la sala Vinçon de [[Barcelona]]. En l'any [[1989]] ''[[Cobi]]'' és l'elegit com a mascota per als [[Jocs Olímpics de Barcelona de 1992]]. La mascota fon acollida en gran polèmica per la seua image rupturista, encara que el temps li donà la raó al seu creador i ara ''Cobi'' és reconeguda com la més rendable de l'història dels Jocs moderns. Més avant vindria la série d'animació ''The Cobi Troupe''.
Crea l'Estudi Mariscal en [[1989]] i colabora en diversos proyectes en dissenyadors i arquitectes com Arata Isozaki, Alfredo Arribas, Fernando Salas, Fernando Amat o Pepe Cortés. Entre els seus treballs més destacats estan les identitats visuals per al partit socialiste suec, Socialdemokraterna; la ràdio espanyola Onda Cero; el Zoo de Barcelona; l'[[Universitat de Valéncia]]; el centre de disseny i arquitectura Lighthouse en [[Glasgow]], el centre cultural GranShip ([[Japó]]) o l'empresa de postproducció [[Londres|londinenca]] Framestore.
En 1995 ''[[Twipsy]]'' és elegida mascota de la Expo 2000 de [[Hanòver]]. L'èxit d'esta mascota donarà lloc a la série ''Twipsy'', en la que el protagoniste és un mensager de l'espai virtual i l'acció se situa en [[Internet]]. ''Twipsy'' fon venuda a més de cent paisos. També en 1995 dissenya per a la productora italiana Moroso la colecció ''Muebles Amorosos'', que inclou un dels seus mobles més exitosos, el silló Alexandra, les formes orgàniques del qual i l'us que fa del color comuniquen l'estil vitaliste i extrovertit que caracterisa els objectes de Mariscal.
En l'any [[2000]] participà en l'exposició organisada pel [[Impiva]] i el Ministeri d'Economia, ''Signes del sigle. 100 anys de disseny gràfic en Espanya'', mostra que reconeixia l'aportació dels dissenyadors espanyols a la calitat de vida, a l'èxit de molts productes i empreses, a la diversitat i a la creativitat. La participació de Javier Mariscal en dita exposició fon junt ad atres 18 dissenyadors valencians oferint una panoràmica del disseny realisat pels professionals valencians com: José Ramón Alcalá, Sebastián Alón, Arturo Ballester, Paco Bascuñán, Luis Dubón, Sandra Figuerola, Marisa Gallén, Pepe Gimeno, Luis García Falgá, Lavernia y asociados, Nacho Lavernia, Juan Nava, Daniel Nebot, Belén Payá, Rafael Ramírez Blanco, Josep Renau, Miguel Ripoll y Carlos Ruano.
En 2002, la seua trayectòria multidisciplinar culmina en el disseny integral del Gran Hotel Domine Bilbao, aguaitat al [[Museu Guggenheim]] de [[Bilbao]] i a la ria, el concepte creatiu del qual es basa en reflectir l'Història del disseny del sigle XX. Mariscal idea des dels uniformes a la frontera, passant per l'image gràfica, el seu lloc web i tendes online d'un producte tan valencià com les taronges ecològiques. L'interiorisme del GHDB ho fa junt a Fernando Salas, qui també colaborarà en Carrer 54 Club, un proyecte del que forma part [[Fernando Trueba]] i que aporta a [[Madrit]] un espai en directe on actuen els més prestigiosos músics del jazz llatí, com [[Bebo Valdés]] o Paquito d'Rivera. També en Madrit s'ubica l'Hotel Porta Amèrica (2003-2005), del grup Silken, un proyecte en el que participen els millors estudis d'arquitectura i disseny del moment. L'Estudi Mariscal i Fernando Salas s'encarreguen de l'interiorisme de la planta onze.
En [[2005]] fa varis objectes per a la colecció infantil ''Em Too'', de Magis, una fructífera colaboració que continua en l'actualitat. L'image de l'entitat financera valenciana [[Bancaixa]]; de la 32nd America's Cup, de la nova marca de bossos de Cámper, Camper Forhands, aixina com l'interiorisme del restaurant Ikea de [[Vitòria]] són alguns dels seus últims treballs, que seguix compaginant en la seua tasca artística.
En [[2006]] ha participat en ARCO en l'escultura ''Crash!'', un homenage al disseny optimiste dels anys 50 i una forma de dir que aquella confiança en el futur ha explosionat perque ara toca pensar en cóm fer possible que hi haja futur. També realisa la decoració del Teatro del Bosque en [[Mòstoles]] (Madrit).
En [[2007]], realisa el disseny del llibre “1080 receptes de cuina”, de [[Simone Ortega]], editat per Phaidon, és un treball molt personal, en més de quatrecentes ilustracions. Es presenta en el Saló del Mobile de [[Milà]] peces de mobiliari infantil per a ''Magis''. ''La cubertería de El País'' ha conseguit acostar el disseny de Mariscal a un públic molt ampli i divers. El nou banc per internet de Bancaixa, tubancaja.és, ha protagonisat el treball dels interactius.
En [[2008]], Mariscal presentà en Milà la colecció ''Uno Design para el contract''. En [[Londres]], la nova image de Framestore. S'inaugura la pèrgola escultòrica per a l'Hospital Río Hortega de [[Valladolit]], i obri la nova tenda de H&M en Portal de l'Àngel de Barcelona, dissenyada íntegrament per l'Estudi Mariscal.
En [[2009]], l'exposició sobre tota la trayectòria de Mariscal i l'Estudi, titulada ''Mariscal Drawing Life'', es va mostrar en el Design Museum de Londres. En paralel es va publicar el llibre monogràfic en el mateix títul, editat per Phaidon. Un atre llibre, esta volta dedicat al seu treball artístic, va eixir per les mateixes dates: ''Mariscal Sketches'', editat per Nova Era.
En [[2010]] presentà l'exposició retrospectiva del treball de Javier Mariscal i l'Estudi Mariscal, ''Mariscal en la Pedrera'', ompli de color i sorpreses, que rebé 150.000 visitants. Publicà la novela gràfica ''Chic & Rita'', editada per Sins Entido i la película d'animació ''Chic & Rita'' que viajà per festivals internacionals de cine de tot lo món. La película s'ha estrenat en [[Espanya]] el 25 de febrer de [[2011]]. En el Salone del Mobile di Milano 2011 presentà peces de mobiliari per a Artemide, Nemo*Cassina, Leuco, Un Design, Mobles 114 i Vondom.
Des de l'any [[2014]], Mariscal és membre del claustre de professors del Centre Universitari CESINE de [[Santander]] en els graus de disseny.
== Premis ==
En l'any [[1999]] rep el Premi Nacional de Disseny que concedix el Ministeri d'Indústria espanyol i la Fundació BCD en reconeiximent a tota una trayectòria professional.
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Javier_Mariscal Javier Mariscal en Wikipedia]