Edició de «Jazperto de Botonach»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
Va recomençar les obres de l'[[Catedral de Valéncia|Iglésia Catedral]], iniciades pel seu antecessor, va concloure la porta d'arcs de mig punt, que es va començar en l'any [[1262]], aixina com atres obres noves del Temple Major. | Va recomençar les obres de l'[[Catedral de Valéncia|Iglésia Catedral]], iniciades pel seu antecessor, va concloure la porta d'arcs de mig punt, que es va començar en l'any [[1262]], aixina com atres obres noves del Temple Major. | ||
| − | Les | + | Les ordens religioses continuaven establint-se en les terres valencianes. En l'any [[1281]], el carmelita Arnaldo de Gasch, va conseguir autorisació per a construir un convent de la seua Orde en el barri dels ''Roteros''. |
[[Pere I]], coronat rei de Valéncia en successió de [[Jaume I]] en acabant de l'arribada del nou Bisbe, va dispondre que els moros que no es trobaven a gust en les normes que s'havien donat en el Regne, pogueren marchar a terres africanes. Per a facilitar el trasllat va dispondre que s'armara una flota, al mando de [[Roger de Lauria]]. D'esta manera va poder normalisar-se la difícil convivència, i va permetre als moros que s'havien quedat, continuar atenent l'agricultura, tan florent en Valéncia. | [[Pere I]], coronat rei de Valéncia en successió de [[Jaume I]] en acabant de l'arribada del nou Bisbe, va dispondre que els moros que no es trobaven a gust en les normes que s'havien donat en el Regne, pogueren marchar a terres africanes. Per a facilitar el trasllat va dispondre que s'armara una flota, al mando de [[Roger de Lauria]]. D'esta manera va poder normalisar-se la difícil convivència, i va permetre als moros que s'havien quedat, continuar atenent l'agricultura, tan florent en Valéncia. | ||