Canvis

'''Jesús de Nazaret''', també conegut com '''Jesús''', '''Crist''' o '''Jesucrist''', és la figura central del [[cristianisme]]. Per a la majoria de les denominacions cristianes, és el [[Fill de Deu]] i, per extensió, una encarnació de Deu mateix. La seua importància consistix aixina mateix en la creència que, en la seua mort i posterior [[resurrecció de Jesús|resurrecció]], va redimir al [[gènero humà]]. En el [[islam]], a on és conegut pel nom de [[Isa]], ho consideren també com un dels seus [[profeta|profetes]] més importants. És un dels personages que han eixercit una major influència en la [[cultura]] [[Occident|occidental]].

'''Jesús de Nazaret''', també conegut com '''Jesús''', '''Crist''' o '''Jesucrist''', és la figura central del [[cristianisme]]. Per a la majoria de les denominacions cristianes, és el [[Fill de Deu]] i, per extensió, una encarnació de Deu mateix. La seua importància consistix aixina mateix en la creència que, en la seua mort i posterior [[resurrecció de Jesús|resurrecció]], va redimir al [[gènero humà]]. En l'[[islam]], a on és conegut pel nom de [[Isa]], ho consideren també com un dels seus [[profeta|profetes]] més importants. És u dels personages que han eixercit una major influència en la [[cultura]] [[Occident|occidental]].

La paraula '''Crist''' prové del [[llatí]] ''Christus'', i este del [[idioma grec|grec]] ''jristós'', 'χριστ' (la pronunciació actual es deu al fet de carir en el llatí del so "jota" [χ]). 'χριστoς'. Aixina puix, és una traducció del [[idioma hebreu|hebreu]] ''mashíaj'' (en [[idioma espanyol|espanyol]], '[[messies]], salvador').

La paraula '''Crist''' prové del [[llatí]] ''Christus'', i este del [[idioma grec|grec]] ''jristós'', 'χριστ' (la pronunciació actual es deu al fet de carir en el llatí del so "jota" [χ]). 'χριστoς'. Aixina puix, és una traducció del [[idioma hebreu|hebreu]] ''mashíaj'' (en [[idioma valencià|valencià]], '[[messies]], salvador').

Segons l'opinió majoritàriament acceptada en mitat acadèmics, basada en una llectura crítica dels texts sobre la seua figura,la majoria dels historiadors i experts bíblics opina que estes senyes poden donar-se per certes, donada la concordança de les fonts, si be una minoria d'estudiosos posa en tela de juí la historicitat de Jesús de Nazaret, a causa de la pràctica inexistència de mencions en fonts no cristianes.<br />

Segons l'opinió majoritàriament acceptada en mitat acadèmics, basada en una llectura crítica dels texts sobre la seua figura,la majoria dels historiadors i experts bíblics opina que estes senyes poden donar-se per certes, donada la concordança de les fonts, si be una minoria d'estudiosos posa en tela de juí la historicitat de Jesús de Nazaret, a causa de la pràctica inexistència de mencions en fonts no cristianes.<br />

Per citar només alguns autors que afirmen la historicitat de Jesús: Raymond E. Brown (''La mort del Messies'', ISBN 84-8169-485-1); John Dominic Crossan (''Jesús, vida d'un llaurador jueu'', 1994, ISBN 84-7423-655-X; ''Jesús desenterrat'', ISBN 84-8432-459-1); Bart Ehrman (''Jesús, el profeta jueu apocalíptic'', 2001, ISBN 84-493-1027-X); Gerd Theissen i Annette Merz (''El Jesús històric'', 2004, ISBN 84-301-1349-5); E.P. Sanders (''La figura històrica de Jesús'', 2000, ISBN 84-8169-400-2); Geza Vermes (''Jesús el jueu: els manuscrits llegits per un historiador'', 1994, ISBN 84-7669-213-7; ''La religió de Jesús el jueu'', 1996, ISBN 84-7979-201-9); Paul Winter (''El procés a Jesús'', 1983, ISBN 84-85501-50-0).<br />

Per citar a soles alguns autors que afirmen la historicitat de Jesús: Raymond E. Brown (''La mort del Messies'', ISBN 84-8169-485-1); John Dominic Crossan (''Jesús, vida d'un llaurador jueu'', 1994, ISBN 84-7423-655-X; ''Jesús desenterrat'', ISBN 84-8432-459-1); Bart Ehrman (''Jesús, el profeta jueu apocalíptic'', 2001, ISBN 84-493-1027-X); Gerd Theissen i Annette Merz (''El Jesús històric'', 2004, ISBN 84-301-1349-5); E.P. Sanders (''La figura històrica de Jesús'', 2000, ISBN 84-8169-400-2); Geza Vermes (''Jesús el jueu: els manuscrits llegits per un historiador'', 1994, ISBN 84-7669-213-7; ''La religió de Jesús el jueu'', 1996, ISBN 84-7979-201-9); Paul Winter (''El procés a Jesús'', 1983, ISBN 84-85501-50-0).<br />

Hi ha  que destacar-se que inclús els defensors de la teoria de la inexistència de Jesús reconeixen que l'opinió generalisada és la contrària. Jesús de Nazaret fon un predicador [[judaisme|judeu]] que va viure al principi del [[sigle I]] en les regions de [[Galilea]] i [[Judea]] i fon [[Crucifixió de Jesús|crucificat]] en [[Jerusalem]] entorn de l'any [[30]].

Hi ha  que destacar-se que inclús els defensors de la teoria de la inexistència de Jesús reconeixen que l'opinió generalisada és la contrària. Jesús de Nazaret fon un predicador [[judaisme|judeu]] que va viure al principi del [[sigle I]] en les regions de [[Galilea]] i [[Judea]] i fon [[Crucifixió de Jesús|crucificat]] en [[Jerusalem]] entorn de l'any [[30]].

Lo que es coneix de Jesús depén quasi absolutament <ref>Les referències a Jesús en autors no cristians són molt concises, i en alguns cassos s'ha posat en dubte que es referixquen al mateix personage que descriuen els evangelis.</ref> de la tradició cristiana, especialment de la utilisada per a la composició dels [[evangelis sinòptics]], redactats, segons opinió majoritària, uns 30 o 40 anys, com a mínim, després de la seua mort. La majoria dels estudiosos considera que per mig de l'estudi dels evangelis és possible reconstruir tradicions que es remonten a contemporàneus de Jesús, encara que hi ha grans discrepàncies entre els investigadors en quant als mètodos d'anàlisis dels texts i les conclusions que d'ells poden extraure's.

Lo que es coneix de Jesús depén casi absolutament <ref>Les referències a Jesús en autors no cristians són molt concises, i en alguns cassos s'ha posat en dubte que es referixquen al mateix personage que descriuen els evangelis.</ref> de la tradició cristiana, especialment de la utilisada per a la composició dels [[evangelis sinòptics]], redactats, segons opinió majoritària, uns 30 o 40 anys, com a mínim, despuix de la seua mort. La majoria dels estudiosos considera que per mig de l'estudi dels evangelis és possible reconstruir tradicions que es remonten a contemporàneus de Jesús, encara que hi ha grans discrepàncies entre els investigadors en quant als métodos d'anàlisis dels texts i les conclusions que d'ells poden extraure's.

== Jesús en el cristianisme ==

== Jesús en el cristianisme ==

 

La figura de Jesús de Nazaret és el centre de totes les religions denominades cristianes, encara que hi ha diferents interpretacions sobre la seua persona.<ref>Atés que el cristianisme dista molt de ser una corrent uniforme de creències i pensament, per a parlar sobre Jesús en el cristianisme, caldria descriure les modalitats o concepcions cultivades per les distintes branques del cristianisme, també nomenades denominacions cristianes. Si be totes eixes concepcions són perfectament admissibles com a posicions de fe, expondre-les sense més en peu d'igualtat conduiria a cert relativisme que no donaria conte del fet innegable que unes són creències majoritàries i atres particulars, que unes van ser desestimades només després de llarcs debats i atres es van considerar heregies de manera contundent i des del primer moment.</ref> En general, per als cristians, Jesús de Nazaret és el protagoniste d'un acte únic <ref>La historicitat de la resurrecció de Jesús de Nazaret és un fet que diferència la religió cristiana de les religions gregues. Si, per a estes últimes, el temps és una entelèquia circular i repetitiva, que se succeïx a manera d'etern retorn, el cristianisme assumix des del principi una noció llineal del temps, en la qual la resurrecció és un fita històrica única sobre el qual s'ordena l'història passada i la futura. Vore Puech, Henry: ''El temps en el cristianisme''.</ref> i intransferible, pel qual l'home adquirix la possibilitat d'elevar-se per damunt de la seua naturalea caiguda i conseguir la salvació.<ref>En contraposició a les concepcions científiques que consideren l'home com la cima de l'evolució natural, la teologia cristiana considera que l'home és una espiritualitat ''caiguda''. Vore Josef Pieper: ''Les virtuts fonamentals''. Ed. Rialp Pp. 180.</ref> El dit acte es consumixc en la resurrecció de Jesús de Nazaret. La resurrecció és, per tant, el fet central del cristianisme i constituïx la seua esperança [[Soteriología|soteriológica]]. Com acte, és privatiu de la divinitat i inassequible a l'home. De forma més precisa, la ''encarnació'', la ''mort'' i la ''resurrecció'' compensen en tres actes successius els tres obstàculs que separaven, segons la doctrina cristiana, a Deu de l'home: la naturalea,<ref>La naturalea de Deu (increada) i la naturalea de l'home (criatura) estan separades per l'abisme ontològic de l'acte creatiu ''ex nihilo''</ref> el pecat<ref>La possibilitat del pecat és exclusiva de la voluntat de la criatura alluntada de Deu</ref> i la mort.<ref>Entendrit sobretot en el sentit ontològic (deixar de ser)</ref> Per la ''encarnació del Verp'', la naturalea divina es fa humana.<ref>{{Bíblia|Jn|1:14}}</ref> Per la ''mort'' de Crist, se supera el pecat i pel seu ''resurrecció'', la mort.<ref>Vladimir Lossky: ''Teologia mística de l'església d'orient''. Pp. 101</ref>

La figura de Jesús de Nazaret és el centre de totes les religions denominades cristianes, encara que hi ha diferents interpretacions sobre la seua persona.<ref>Atés que el cristianisme dista molt de ser una corrent uniforme de creències i pensament, per a parlar sobre Jesús en el cristianisme, caldria descriure les modalitats o concepcions cultivades per les distintes branques del cristianisme, també nomenades denominacions cristianes. Si be totes eixes concepcions són perfectament admissibles com a posicions de fe, expondre-les sense més en peu d'igualtat conduiria a cert relativisme que no donaria conte del fet innegable que unes són creències majoritàries i atres particulars, que unes varen ser desestimades a soles despuix de llarcs debats i atres es varen considerar heregies de manera contundent i des del primer moment.</ref> En general, per als cristians, Jesús de Nazaret és el protagoniste d'un acte únic <ref>La historicitat de la resurrecció de Jesús de Nazaret és un fet que diferència la religió cristiana de les religions gregues. Si, per a estes últimes, el temps és una entelèquia circular i repetitiva, que se succeïx a manera d'etern retorn, el cristianisme assumix des del principi una noció llineal del temps, en la qual la resurrecció és un fita històrica única sobre el qual s'ordena l'història passada i la futura. Vore Puech, Henry: ''El temps en el cristianisme''.</ref> i intransferible, pel qual l'home adquirix la possibilitat d'elevar-se per damunt de la seua naturalea caiguda i conseguir la salvació.<ref>En contraposició a les concepcions científiques que consideren l'home com la cima de l'evolució natural, la teologia cristiana considera que l'home és una espiritualitat ''caiguda''. Vore Josef Pieper: ''Les virtuts fonamentals''. Ed. Rialp Pp. 180.</ref> El dit acte es consumixc en la resurrecció de Jesús de Nazaret. La resurrecció és, per tant, el fet central del cristianisme i constituïx la seua esperança [[Soteriología|soteriológica]]. Com acte, és privatiu de la divinitat i inassequible a l'home. De forma més precisa, la ''encarnació'', la ''mort'' i la ''resurrecció'' compensen en tres actes successius els tres obstàculs que separaven, segons la doctrina cristiana, a Deu de l'home: la naturalea,<ref>La naturalea de Deu (increada) i la naturalea de l'home (criatura) estan separades per l'abisme ontològic de l'acte creatiu ''ex nihilo''</ref> el pecat<ref>La possibilitat del pecat és exclusiva de la voluntat de la criatura alluntada de Deu</ref> i la mort.<ref>Entendrit sobretot en el sentit ontològic (deixar de ser)</ref> Per la ''encarnació del Verp'', la naturalea divina es fa humana.<ref>{{Bíblia|Jn|1:14}}</ref> Per la ''mort'' de Crist, se supera el pecat i pel seu ''resurrecció'', la mort.<ref>Vladimir Lossky: ''Teologia mística de l'iglésia d'orient''. Pp. 101</ref>

Històricament, el núcleu de la doctrina cristiana va quedar fixat en el [[Concili de Nicea]], en la formulació del [[Símbol Nicé]]. Este concili és reconegut per les principals denominacions cristianes: catòlics, ortodoxos i les diferents iglésies protestants.

Històricament, el núcleu de la doctrina cristiana va quedar fixat en el [[Concili de Nicea]], en la formulació del [[Símbol Nicé]]. Este concili és reconegut per les principals denominacions cristianes: catòlics, ortodoxos i les diferents iglésies protestants.

El text del credo Nicé pel que fa a Jesús és el següent:

El text del credo Nicé pel que fa a Jesús és el següent:

{{Cita|Y en un Senyor Jesucrist, el Fill de Deu; engendrat com l'Unigènit del Pare, és dir, de la substància del Pare, Deu de Deu; llum de llum; Deu verdader de Deu verdader; engendrat, no fet; consubstancial al Pare; per mig del qual totes les coses van ser fetes, tant les que estan en els cels com les que estan en la terra; qui per a nosatros els humans i per a la nostra salvació va descendir i es va fer carn, es va fer humà, i va patir, i va resucitar al tercer dia, i vindrà a jujar als vius i els morts.}}

{{Cita|Y en un Senyor Jesucrist, el Fill de Deu; engendrat com l'Unigènit del Pare, és dir, de la substància del Pare, Deu de Deu; llum de llum; Deu verdader de Deu verdader; engendrat, no fet; consubstancial al Pare; per mig del qual totes les coses varen ser fetes, tant les que estan en els cels com les que estan en la terra; qui per a nosatros els humans i per a la nostra salvació va descendir i es va fer carn, es va fer humà, i va patir, i va resucitar al tercer dia, i vindrà a jujar als vius i els morts.}}

Existixen, no obstant, iglésies no trinitàries que no reconeixen l'existència d'una trinitat de persones en Deu: [[Unitarisme]].

Existixen, no obstant, iglésies no trinitàries que no reconeixen l'existència d'una trinitat de persones en Deu: [[Unitarisme]].

Jesús de Nazaret és també considerat l'encarnació del Fill, segona persona o hipòstasis de la trinitat cristiana. És ''Fill'' per naturalea i no per [[adopcionisme|adopció]], lo que vol dir que la seua divinitat i la seua humanitat són inseparables. La relació entre la naturalea divina i humana va quedar fixada en el [[Concili de Calcedònia]] en estos termes:

Jesús de Nazaret és també considerat l'encarnació del Fill, segona persona o hipòstasis de la trinitat cristiana. És ''Fill'' per naturalea i no per [[adopcionisme|adopció]], lo que vol dir que la seua divinitat i la seua humanitat són inseparables. La relació entre la naturalea divina i humana va quedar fixada en el [[Concili de Calcedònia]] en estos térmens:

{{cita|Seguint en unanimitat als Sants Pares, nosatros ensenyem que s'ha de confessar un sol i mateix Fill, el nostre Senyor Jesucrist, perfecte en la seua divinitat i perfecte en la seua humanitat, verdader Deu i verdader home en ànima racional i cos; consubstancial en el Pare quant a la divinitat, i consubstancial en nosatros quant a la humanitat; en tot semblant a nosatros menys en el pecat, naixcut del Pare abans de tots els sigles segons la divinitat, i en els últims dies, per nosatros i per la nostra salvació, naixcut de Maria, la Mare de Deu, (mare) de Deu, segons la humanitat: un i el mateix Crist Senyor Fill Unigènit en dos naturalees ben distintes, immutables, indivisibles, inseparables; la diferència de naturalees en cap modo és suprimida per la unió, més be es conserven les propietats de cada naturalea i concorden en una persona i en un subjecte. No (està) dividit ni partit en dos persones, sino que un i el mateix és Fill únic, Deu, Verp, Jesús Senyor, com des del principi els profetes i el mateix Jesucrist mos va ensenyar i va transmetre el símbol dels pares.

{{cita|Seguint en unanimitat als Sants Pares, nosatros ensenyem que s'ha de confessar un sol i mateix Fill, el nostre Senyor Jesucrist, perfecte en la seua divinitat i perfecte en la seua humanitat, verdader Deu i verdader home en ànima racional i cos; consubstancial en el Pare quant a la divinitat, i consubstancial en nosatros quant a la humanitat; en tot semblant a nosatros menys en el pecat, naixcut del Pare abans de tots els sigles segons la divinitat, i en els últims dies, per nosatros i per la nostra salvació, naixcut de Maria, la Mare de Deu, (mare) de Deu, segons la humanitat: un i el mateix Crist Senyor Fill Unigènit en dos naturalees ben distintes, immutables, indivisibles, inseparables; la diferència de naturalees en cap modo és suprimida per l'unió, més be es conserven les propietats de cada naturalea i concorden en una persona i en un subjecte. No (està) dividit ni partit en dos persones, sino que un i el mateix és Fill únic, Deu, Verp, Jesús Senyor, com des del principi els profetes i el mateix Jesucrist mos va ensenyar i va transmetre el símbol dels pares.

Després d'haver segut regulades totalment per nosatros estes coses, en tota exactitut i harmonia, este Sant Sínodo ecumènic va definir que a ningú es permeta proferir una atra fe ni escriure-la, ni adaptar-la, ni pensar-la o ensenyar-la a atres.<ref>Esta traducció és obra de [[Usuari:RoyFocker|RoyFocker]], qui la va traduir directament del grec. [http://es.wikipedia.org/wiki/Usuario_Discusi%C3%B3n:Egaida#Textos_conciliares ''Traducció.'']</ref>}}

Després d'haver segut regulades totalment per nosatros estes coses, en tota exactitut i harmonia, este Sant Sínodo ecumènic va definir que a ningú es permeta proferir una atra fe ni escriure-la, ni adaptar-la, ni pensar-la o ensenyar-la a atres.<ref>Esta traducció és obra de [[Usuari:RoyFocker|RoyFocker]], qui la va traduir directament del grec. [http://es.wikipedia.org/wiki/Usuario_Discusi%C3%B3n:Egaida#Textos_conciliares ''Traducció.'']</ref>}}

==Enllaços externs==

==Enllaços externs==

*[http://www.vatican.va/archive/ESL0022/_INDEX.HTM Catecismo de la Iglesia Católica] Librería Editrice Vaticana

*[http://www.vatican.va/archive/ESL0022/_INDEX.HTM Catecismo de la Iglesia Catòlica] Librería Editrice Vaticana

*[http://www.historialago.com/jesucristo.htm HistoriaLago.com/Jesucristo.htm] (Jesús de Nazaret, visió d'un catòlic).

*[http://www.historialago.com/jesucristo.htm HistoriaLago.com/Jesucristo.htm] (Jesús de Nazaret, visió d'un catòlic).

*[http://www.enciclopediacatolica.com/j/jesucristo.htm Enciclopedia Católica] Documents Històrics relacionats en Jesucrist.

*[http://www.enciclopediacatolica.com/j/jesucristo.htm Enciclopedia Catòlica] Documents Històrics relacionats en Jesucrist.

{{Traduït de|es|Jesús_de_Nazaret}}

{{Traduït de|es|Jesús_de_Nazaret}}

 

[[Categoria:Jesús de Nazaret]]

[[Categoria:Jesús de Nazaret]]

[[Categoria:Personages del Nou Testament]]

[[Categoria:Personages del Nou Testament]]

[[Categoria:Fundadors i reformadors religiosos]]

[[Categoria:Fundadors i reformadors religiosos]]

[[Categoria:Judeus]]

[[Categoria:Judeus]]