Edició de «Jingoisme»

Es denomina '''jingoisme''' al [[nacionalisme]] exaltat partidari de l'expansió violenta sobre atres nacions.

Es tracta d'una forma d'[[imperialisme]], en la forma de [[patriotisme]] extrem que justifica una [[política exterior]] agressiva.

El terme ''jingoism'' fon acunyat pel radical George Holyoake en una carta al periòdic britànic The Daily News el [[13 de març]] de [[1878]].

El seu orige es troba en [[Gran Bretanya]], a on el jingoísme era el mecanisme de movilisació popular de l'ultra nacionalisme militariste i expansioniste, utilisat per polítics que consideraven necessari l'Imperi, tant els tories (Benjamin Disraeli, Neville Chamberlain) com els whigs (Gladstone, Cecil Rhodes).

Este hipernacionalisme sentimental s'alimentava en l'acossament a l'hegemonia britànica que representaven les demés potències europees ([[França]], [[Alemanyia]], [[Rússia]]) i en menor medida els [[Estats Units]] (a on es va rebre a la seua volta el terme jingoísme, que escomençà a utilisar-se d'un modo similar).

Numerosos intelectuals es varen sentir atrets pel nomenat &quot;darwinisme social&quot;, que extrapolaba les idees evolucionistes de Charles Darwin a les qüestions socials i polítiques, afirmant l'existència de nacions més capacitades per a la supervivència, pobles inferiors i superiors, i que el seu èxit o fracàs es devia a la seua capacitat d'aptitut i adaptabilitat, de la mateixa manera que en el restant dels sers vius. Tal volta el millor representant d'esta corrent siga l'escritor britànic [[Rudyard Kipling]] qui parlava de &quot;la càrrega de l'home blanc&quot;.

== Orige i etimologia ==
Durant l'[[era victoriana]], Rússia era vista com una amenaça tant per a l'[[equilibri europeu]] com per als interessos britànics en la [[Raj|Índia]]. Ya s'havia aplegat a la guerra oberta en ocasió de la [[Guerra de Crimea]] ([[1854]]-[[1856]]). En l'any 1878 l'enfrontament aplegà al punt de convertir-se en una [[crisis diplomàtica]], que es va resoldre gràcies al [[Congrés de Berlín]], en el qual un grup de potències, entre les que es trobava el Regne Unit, governat en eixe moment pel primer ministre [[Benjamin Disraeli]], varen forçar al recentment creat [[Bulgària|estat búlgar]] (recolzat per Rússia, que seguia una política [[paneslavista]]) a acceptar el [[Tractat de Sant Stefano]], en el que se cedia [[Macedònia (regió)|Macedònia]] a l'[[Imperi otomà]].

Encara que alguns han senyalat un improvable orige [[vasc]] (''jainko'', lliteralment «el senyor de dalt», en referència a [[Deu]]), la paraula ''jingoísme'' sorgí d'una cançó patriòtica del [[music-hall]] britànic de 1878, del compositor G. H. MacDermott, que sembla haver-ho pres d'un [[hipocorístic]] coloquial del nom de Jesús, usual en Anglaterra des de finals del [[sigle XVII]]. <ref>[http://www.etymonline.com/index.php?search=jingo&amp;searchmode=none ''Jingoism'' en etymonline.com]</ref> Dita cançó fon popularisada pel cantant G. W. Hunt. La traducció de la lletra és la següent:

{{cita|No volem barallar, pero per Jingo, si ho fem;
Tenim les naus, tenim els hòmens, també els diners;

Ya barallem en l'orso en el passat, i mentres sigam autèntics britànics;
Els russos no prendran Costantinoble.''}}

== Referències ==
<references/>

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Chauvinism}}

[[Categoria:Nacionalisme]]