Jingoisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Es denomina jingoisme al nacionalisme exaltat partidari de l'expansió violenta sobre atres nacions.

Es tracta d'una forma d'imperialisme, en la forma de patriotisme extrem que justifica una política exterior agressiva.

El terme jingoism fon acunyat pel radical George Holyoake en una carta al periòdic britànic The Daily News el 13 de març de 1878.

El seu orige es troba en Gran Bretanya, a on el jingoísme era el mecanisme de movilisació popular de l'ultra nacionalisme militariste i expansioniste, utilisat per polítics que consideraven necessari l'Imperi, tant els tories (Benjamin Disraeli, Neville Chamberlain) com els whigs (Gladstone, Cecil Rhodes).

Este hipernacionalisme sentimental s'alimentava en l'acossament a l'hegemonia britànica que representaven les demés potències europees (França, Alemanyia, Rússia) i en menor medida els Estats Units (a on es va rebre a la seua volta el terme jingoísme, que escomençà a utilisar-se d'un modo similar).

Numerosos intelectuals es varen sentir atrets pel nomenat "darwinisme social", que extrapolaba les idees evolucionistes de Charles Darwin a les qüestions socials i polítiques, afirmant l'existència de nacions més capacitades per a la supervivència, pobles inferiors i superiors, i que el seu èxit o fracàs es devia a la seua capacitat d'aptitut i adaptabilitat, de la mateixa manera que en el restant dels sers vius. Tal volta el millor representant d'esta corrent siga l'escritor britànic Rudyard Kipling qui parlava de "la càrrega de l'home blanc".

Enllaços externs

Commons