Edició de «Joan Batiste Adsuara»

{{Biografia|
| nom = Joan Batiste Adsuara Ramos 
| image = [[Archiu:Jbadsuara.jpg|200px]]
| peu = 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] 
| ocupació = Escultor.
| data_naix = [[1891]]  
| lloc_naix = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[17 de giner]] de [[1973]]
| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] 
}}
'''Joan Batiste Adsuara Ramos''', conegut com a Joan Adsuara, ([[Castelló]], [[1891]] - † [[17 de giner]] de [[1973]]), fon un escultor [[Comunitat Valenciana|valencià]].

== Biografia ==

Va nàixer el [[31 de juliol]] de l'any 1893 en la ciutat de Castelló de la Plana, en la comarca de la [[Plana Alta]], en el sí d'una família de senzills comerciants en pocs recursos econòmics i sense cap tipo de precedents artístics.

Joan Batiste Adsuara tingué dos germans, Emilio, el major dels germans, faltà jove i fon pintor; Joan vixqué fins a giner de l'any [[1973]] i se dedicà per complet a l'escultura, la seua vida va transcòrrer en [[Madrit]]. Els periodos vacacionals els passà junt als seus germans en la població de [[Benassal]], un poble de la serra castellonenca. 

Conseguix una beca per a anar-se a estudiar a la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando|Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrit]], a on va treballar en un lloc de modelació en un taller de medalles commemoratives i més tart en els tallers Granda que es dedicaven a l'imagineria fins a l'any [[1920]] en que pot montar taller propi, puix ya a partir d'esta data el seu èxit va en aument i té encàrrecs de retrats i de monuments.

En l'any [[1932]] conseguix la càtedra de Dibuix de robages i del natural de l'Escola de Belles Arts de San Fernando, per a cobrir la vacant de [[Julio Romero de Torres]], càrrec que no abandona fins a la seua jubilació en [[1961]]. Va ser director de l'Escola des de [[1958]] fins a [[1963]] que presenta la seua renúncia. A partir d'ací, sobretot per problemes de salut, va treballant cada volta menys; la seua última exposició és la d'Artistes Socis d'Honor del Círcul de Belles Arts de Madrit en l'any [[1971]]. Dos anys més tart es trasllada a Castelló a on mor el [[17 de giner]] de 1973.

Adsuara fon un dels fundadors del [[Museu de Belles Arts de Castelló]].

Molt influït per l'escultor Victorio Macho, de gran expressivitat, la seua escultura presenta una preocupació per formes i volums. En les seues imàgens religioses s'acosta més a l'escultura castellana, mentres que en les seues figures femenines i les seues maternitats, són fresques i en uns plans plens de gràcia. Les seues obres de [[fusta]] tallada són exquisites.

Adsuara conseguiria convertir-se en un dels escultors de major èxit i proyecció del panorama escultòric espanyol de la primera mitat del [[sigle XX]]. Aixina, la seua etapa més lluenta coincidix en els últims anys de la [[Anys 1920|década dels vint]] i es prolongaria a lo llarc de la [[II República Espanyola]], moment en que conseguix una síntesis i depuració formal.

Adsuara fon un home de caràcter sério i taciturn, en una gran timidea, lo que l'impedí conseguir grans èxits i màximes condecoracions en concursos nacionals d'art.

Ademés, fon junt en el valencià [[Carmelo Vicent Suria]] ([[1890]]-[[1957]]) i l'alcoyà [[José Pérez Pérez]] "Peresejo" ([[1887]]-[[1978]]), el precursor de la corrent renovadora de l'escultura espanyola, la denominada renovació 'post-Benlliure', una corrent caracterisada per l'abandó de l'imperant burguesisme, aixina com del naturalisme en benefici de la recuperació dels valors purament escultòrics de la forma, el volum i la massa. 

Els seus huitantados anys de vida feren que l'escultor participara en moments i dates històriques importants: [[sigle XX|el canvi de sigle]], la [[II República Espanyola|segona República]], la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] i la [[Franquisme|dictadura franquista]]. Lo que influirà de manera esencial en l'ambient artístic en el que desenrollarà la seua vida i obra. Degut a la seua afició artística i simpatia republicana a partir de l'any [[1936]] i durant la Guerra Civil, fon membre de la Junta per a la conservació de les obres artístiques, residint en Castelló.

==Obra==

=== Monuments ===
[[Image:Perot de.jpg|thumb|Perot de Granyana]]
* Monument a [[Francesc Tàrrega]]. [[1916]] [[Castelló]]
* Monument al pintor [[Francesc Ribalta|Ribalta]]. [[1926]]. [[Parc Ribalta]], Castelló
* Monument a la Reconquista. [[1943]] [[Vigo]]
* Decoració escultòrica de la Capella del Sant Espírit. [[1947]] [[Madrit]], per encàrrec del [[CSIC]].
* Monument a Vicente Manterola [[1949]] [[Sant Sebastià]]
* Monument a [[Perot de Granyana]]. [[1959]] Castelló
* Monument a [[Joan Batiste Cardona i Vives|Cardona Vives]]. [[1963]] Castelló
* Alegoria de les Arts i la Ciència en la frontera del Ministeri d'Educació de [[Madrit]]
* Relleus de l'edifici del Banc de Viscaya en Madrit
* Monument a Francisco Aguirre. La Serena ([[Chile]])
* Monument a la Pau, anys xixanta, plaça Maria Agustina de Castelló
* Panteó de la família Dàvalos, cementeri de Castelló.

=== Obres civils ===
[[Image:Fpeixcat.jpg|thumb|Font dels artistes]]
* La meua Mare (relleu) [[1916]]
* Madrilenya [[1917]]
* Cadència [[1920]]
* Dòna en capa [[1921]], [[Museu de Belles Arts de Castelló]] 
* La Càrrega (maternitat) [[1923]]
* Fauno [[1925]], [[Museu de Belles Arts de Castelló]] 
* Maternitat, talla en fusta [[1927]]
* Figura femenina [[1927]], Caixa d'Aforros de Castelló
* Figura femenina, talla en fusta de caoba [[1927]], [[Museu de Belles Arts de Castelló]] 
* Figura femenina [[1928]], [[Museu de Belles Arts de Castelló]] 
* Les Arts [[1929]]
* La Ciència 1929
* L'Orde, figura masculina [[1933]], [[Museu de Belles Arts de Castelló]]  
* Dòna del Cànter [[1934]]
* Banyista, figura femenina en bronze [[1935]], [[Museu de Belles Arts de Castelló]]
* Formentera [[1955]]
* Flora, figura femenina en marbre [[1955]], [[Diputació de Castelló]]

=== Obres religioses ===

* Sant Isidoro en l'Iglésia de l'Esperit Sant de Madrit
* Sant Pere en l'Iglésia de l'Esperit Sant de Madrit
* Trona en l'Iglésia de l'Esperit Sant de Madrit
* Baixrelleu frontal de l'altar major de l'Iglésia de l'Esperit Sant de Madrit
* Conjunt del presbiteri en l'Iglésia de l'Esperit Sant de Madrit
* Inmaculada Concepció Capella ''Villa Elisa'' en [[Benicàssim]]
* Verge del Carme. Museu Provincial Belles Arts de Castelló
* Monument al Sagrat Cor de Jesús en [[Bilbao]]
* Crist crucificat [[1941]], per a la Confraria de la Puríssima Sanc de Jesús de Castelló
* Dolorosa [[1942]], per a la Confraria de la Puríssima Sanc de Jesús de Castelló

== Reconeiximents ==

* [[1912]] Tercera Medalla en l'Exposició Nacional de Belles arts de Madrit
* [[1920]] Segona Medalla en l'Exposició Nacional de Belles arts de Madrit
* [[1923]] Primer premi en la Bienal de [[Venècia]] ([[Itàlia]])
* [[1924]] Primera Medalla en l'Exposició Nacional de Belles arts de Madrit
* [[1929]] Premi Nacional d'Escultura
* [[1947]] Acadèmic de la Real Acadèmia de San Fernando de Madrit
* [[1950]] Nomenament de Fill Predilecte de la ciutat de Castelló de la Plana. 

En la ciutat de Castelló n'hi ha una plaça en el seu nom.

== Bibliografia ==

* Gascó Sidro, Antonio José. ''Adsuara, el hombre y el artista'' (Castelló, 1977. Ediciones Armengot)

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Adsuara Joan Batiste Adsuara en Wikipedia]
* [https://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/castellon/juan-bautista-adsuara-escultor-ribalta-tarrega-perot-otros_1261266.html Juan Bautista Adsuara, escultor de Ribalta, Tárrega, Perot y otros - Salvador Bellés - ''Mediterráneo'']
* [https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/castellon/2023/01/17/63c6dbcd21efa0af368b458b.html El cincel de Adsuara cumple 50 años de silencio - ''El Mundo'']

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escultors]]
[[Categoria:Escultors valencians]]
[[Categoria:Castelló de la Plana]]