Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | Joan Batiste Adsuara Ramos, conegut com a Joan Adsuara, (Castelló, 1893 - 1973), fon un escultor valencià. | + | {{Biografia| |
| + | | nom = Joan Batiste Adsuara Ramos |
| + | | image = |
| + | | peu = |
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] |
| + | | ocupació = Escultor. |
| + | | data_naix = [[1891]] |
| + | | lloc_naix = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] |
| + | | data_mort = [[1973]] |
| + | | lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] |
| + | }} |
| + | '''Joan Batiste Adsuara Ramos''', conegut com a Joan Adsuara, ([[Castelló]], [[1891]] - [[1973]]), fon un escultor [[Comunitat Valenciana|valencià]]. |
| | | |
| == Biografia == | | == Biografia == |
| | | |
− | Va nàixer el 31 de juliol de l'any 1893 en la ciutat de Castelló de la Plana. | + | Va nàixer el [[31 de juliol]] de l'any 1893 en la ciutat de Castelló de la Plana, en la comarca de la [[Plana Alta]], en el si d'una família de senzills comerciants en pocs recursos econòmics i sense cap tipo de precedents artístics. |
| | | |
− | Conseguix una beca per a anar-se a estudiar a la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrit, on va treballar en un lloc de modelació en un taller de medalles commemoratives i més tart en els tallers Granda que es dedicaven a l'imagineria fins a l'any 1920 en que pot montar taller propi, puix ya a partir d'esta data el seu èxit va en aument i té encàrrecs de retrats i de monuments.
| + | Joan Batiste Adsuara tingué dos germans, Emilio, el major dels germans, falta jove i fon pintor; Joan vixqué fins a giner de l'any [[1973]] i se dedicà per complet a l'escultura, la seua vida va trancòrrer en [[Madrit]]. Els periodos vacacionals els passà junt als seus germans en la població de [[Benassal]], un poble de la serra castellonenca. |
| | | |
− | En l' any 1932 conseguix la càtedra de Dibuix de robages i del natural de l'Escola de Belles Arts de San Fernando, per a cobrir la vacant de Julio Romero de Torres, càrrec que no abandona fins a la seua jubilació en 1961. Va ser director de l'Escola des de 1958 fins a 1963 que presenta la seua renúncia. A partir d'ací, sobretot per problemes de salut, va treballant cada volta menys; la seua última exposició és la d'Artistes Socis d'Honor del Círcul de Belles Arts de Madrit en l'any 1971. Dos anys més tart es trasllada a Castelló a on mor el 17 de giner de 1973.
| + | Conseguix una beca per a anar-se a estudiar a la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de [[Madrit]], on va treballar en un lloc de modelació en un taller de medalles commemoratives i més tart en els tallers Granda que es dedicaven a l'imagineria fins a l'any [[1920]] en que pot montar taller propi, puix ya a partir d'esta data el seu èxit va en aument i té encàrrecs de retrats i de monuments. |
| | | |
− | Molt influït per l'escultor Victorio Macho, de gran expressivitat, la seua escultura presenta una preocupació per formes i volums. En les seues imàgens religioses s'acosta més a l'escultura castellana, mentres que en les seues figures femenines i les seues maternitats, són fresques i en uns plans plens de gràcia. Les seues obres de fusta tallada són exquisites. | + | En l' any [[1932]] conseguix la càtedra de Dibuix de robages i del natural de l'Escola de Belles Arts de San Fernando, per a cobrir la vacant de Julio Romero de Torres, càrrec que no abandona fins a la seua jubilació en [[1961]]. Va ser director de l'Escola des de [[1958]] fins a [[1963]] que presenta la seua renúncia. A partir d'ací, sobretot per problemes de salut, va treballant cada volta menys; la seua última exposició és la d'Artistes Socis d'Honor del Círcul de Belles Arts de Madrit en l'any [[1971]]. Dos anys més tart es trasllada a Castelló a on mor el [[17 de giner]] de 1973. |
| + | |
| + | Molt influït per l'escultor Victorio Macho, de gran expressivitat, la seua escultura presenta una preocupació per formes i volums. En les seues imàgens religioses s'acosta més a l'escultura castellana, mentres que en les seues figures femenines i les seues maternitats, són fresques i en uns plans plens de gràcia. Les seues obres de [[fusta]] tallada són exquisites. |
| + | |
| + | Adsuara fon un home de caràcter sério i taciturn, en una gran timidea, lo que l'impedí conseguir grans èxits i màximes condecoracions en concursos nacionals d'art. |
| + | |
| + | Els seus huitantados anys de vida feren que l'escultor participara en moments i dates històriques importants: [[sigle XX|el canvi de sigle]], la [[II República Espanyola|segona República]], la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] i la [[Franquisme|dictadura franquista]]. Lo que influirà de manera esencial en l'ambient artístic en el que desenrollarà la seua vida i obra. Degut a la seua afició artística i simpatia republicana a partir de l'any [[1936]] i durant la Guerra Civil, fon membre de la Junta per a la conservació de les obres artístiques, residint en Castelló. |
| + | |
| + | ==Obra== |
| + | |
| + | === Monuments === |
| + | [[Image:Perot de.jpg|thumb|Perot de Granyana]] |
| + | * Monument a [[Francesc Tàrrega]]. [[1916]] [[Castelló]] |
| + | * Monument al pintor [[Francesc Ribalta|Ribalta]]. [[1926]]. [[Parc Ribalta]], Castelló |
| + | * Monument a la Reconquista. [[1943]] [[Vigo]] |
| + | * Decoració escultòrica de la Capella del Sant Espírit. [[1947]] [[Madrit]], per encàrrec del [[CSIC]]. |
| + | * Monument a Vicente Manterola [[1949]] [[Sant Sebastià]] |
| + | * Monument a [[Perot de Granyana]]. [[1959]] Castelló |
| + | * Monument a [[Joan Batiste Cardona i Vives|Cardona Vives]]. [[1963]] Castelló |
| + | * Alegoria de les Arts i la Ciència en la frontera del Ministeri d'Educació de [[Madrit]] |
| + | * Relleus de l'edifici del Banc de Viscaya en Madrit |
| + | * Monument a Francisco Aguirre. La Serena ([[Chile]]) |
| + | * Monument a la Pau, anys xixanta, plaça Maria Agustina de Castelló |
| + | * Panteó de la família Dàvalos, cementeri de Castelló. |
| + | |
| + | === Obres civils === |
| + | [[Image:Fpeixcat.jpg|thumb|Font dels artistes]] |
| + | * La meua Mare (relleu) [[1916]] |
| + | * Madrilenya [[1917]] |
| + | * Cadència [[1920]] |
| + | * Dòna en capa [[1921]], [[Museu de Belles Arts de Castelló]] |
| + | * La Càrrega (maternitat) [[1923]] |
| + | * Fauno [[1925]], [[Museu de Belles Arts de Castelló]] |
| + | * Maternitat, talla en fusta [[1927]] |
| + | * Figura femenina [[1927]], Caixa d'Aforros de Castelló |
| + | * Figura femenina, talla en fusta de caoba [[1927]], [[Museu de Belles Arts de Castelló]] |
| + | * Figura femenina [[1928]], [[Museu de Belles Arts de Castelló]] |
| + | * Les Arts [[1929]] |
| + | * La Ciència 1929 |
| + | * L'Orde, figura masculina [[1933]], [[Museu de Belles Arts de Castelló]] |
| + | * Dòna del Cànter [[1934]] |
| + | * Banyista, figura femenina en bronze [[1935]], [[Museu de Belles Arts de Castelló]] |
| + | * Formentera [[1955]] |
| + | * Flora, figura femenina en marbre [[1955]], [[Diputació de Castelló]] |
| + | |
| + | === Obres religioses === |
| + | |
| + | * Sant Isidoro en l'Iglésia de l'Esperit Sant de Madrit |
| + | * Sant Pere en l'Iglésia de l'Esperit Sant de Madrit |
| + | * Trona en l'Iglésia de l'Esperit Sant de Madrit |
| + | * Baixrelleu frontal de l'altar major de l'Iglésia de l'Esperit Sant de Madrit |
| + | * Conjunt del presbiteri en l'Iglésia de l'Esperit Sant de Madrit |
| + | * Inmaculada Concepció Capella ''Villa Elisa'' en [[Benicàssim]] |
| + | * Verge del Carme. Museu Provincial Belles Arts de Castelló |
| + | * Monument al Sagrat Cor de Jesús en [[Bilbao]] |
| + | * Crist crucificat [[1941]], per a la Confraria de la Puríssima Sanc de Jesús de Castelló |
| + | * Dolorosa [[1942]], per a la Confraria de la Puríssima Sanc de Jesús de Castelló |
| | | |
| == Reconeiximents == | | == Reconeiximents == |
| | | |
| + | * [[1912]] Tercera Medalla en l'Exposició Nacional de Belles arts de Madrit |
| + | * [[1920]] Segona Medalla en l'Exposició Nacional de Belles arts de Madrit |
| + | * [[1923]] Primer premi en la Bienal de [[Venècia]] ([[Itàlia]]) |
| + | * [[1924]] Primera Medalla en l'Exposició Nacional de Belles arts de Madrit |
| + | * [[1929]] Premi Nacional d'Escultura |
| + | * [[1947]] Acadèmic de la Real Acadèmia de San Fernando de Madrit |
| + | * [[1950]] Nomenament de Fill Predilecte de la ciutat de Castelló de la Plana. |
| + | |
| + | En la ciutat de Castelló n'hi ha una plaça en el seu nom. |
| + | |
| + | == Bibliografia == |
| | | |
− | == Obres ==
| + | * GASCÓ SIDRO, Antonio José. ''Adsuara, el hombre y el artista'' (Castelló, 1977. Ediciones Armengot) |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| + | |
| + | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Adsuara Joan Bastiste Adsuara en Wikipedia] |
| + | * [https://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/castellon/juan-bautista-adsuara-escultor-ribalta-tarrega-perot-otros_1261266.html Juan Bautista Adsuara, escultor de Ribalta, Tárrega, Perot y otros - Salvador Bellés - ''Mediterráneo''] |
| + | |
| + | [[Categoria:Biografies]] |
| + | [[Categoria:Valencians]] |
| + | [[Categoria:Escultors]] |
| + | [[Categoria:Escultors valencians]] |
| + | [[Categoria:Castelló de la Plana]] |