106 840
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 1:
Llínea 1: − + − + + + + + + + + + + + − Va ser nomenat presbiter en l’Iglésia de Santa Eulalia de [[Barcelona]] en l’any [[1857]] i celebrà la primera misa el mateix any en l’archiprestal de Santa Maria de Castelló a l’edat de 43 anys. + − Gestione que les religioses de la congregacio de Nostra Senyora de la Consolacio atenguen als malalts en l’Hospital Provincial de [[Castelló]] en [[1858]]. + − El bisbe de [[Tortosa]] nomena a Joan B. Cardona Vives nou archipreste de [[Castelló]] i prior del santuari de la Mare de Deu del Lledo, també de [[Castelló]] en l’any [[1863]]. Baix el seu priorat es celebrà el centenari de la “Santa Troballa” de l’image de la Mare de Deu de Lledo, patrona de [[Castelló de la Plana]]. + − Va ser nomenat també membre de la Real Academia d’Història i Vicepresident de la comissió provincial de monuments històrics. + − Promou les obres de Santa Maria, baix la direccio dels arquitectes D. Manuel Montesinos Arlandis i D. Godofredo Ros de Ursinos, de retirada de revestiments barrocs i conservacio dels antics murs gotics del temple, també sufraga la construccio del nou altar major, l’organ i les reixes de la porta principal que encara hui permaneixen en la plaça Major de [[Castelló]] en l’any [[1869]]. + − En [[1874]] contribuix a alluntar de Castelló a la columna “Dabán” estalviant a la ciutat de greus :conseqüencies pel pronunciament pel rei [[Alfons XII]]. + − Per mig d’ell arriben a [[Castelló]] monges de la congregacio germanes dels desamparats per a fundar l’Asilo en [[1878]], i que hui en dia encara es troba en el carrer Governador de [[Castelló]]. + − Se publica en [[Valéncia]] un “Novenari a Nostra Senyora del Lledo”, escrit per D. Joan B. Cardona Vives, en el mateix any. + − En l’any [[1883]] redacte el seu testament, destinant diverses cantitats a congregacions :religioses i parroquies (relacionades les mateixes a continuació), ademés de tot això, promou la construccio dels temples Santissima Trinitat i Sagrada Família (conegut per els castellonencs com els frares) en la ciutat de Castelló, ordene també la construccio d’un colege per als Pares Escolapios (hui en dia encara s’impartixen classes), i l’alçada d’una escultura al Rei Jaume I el conquistador, que hui en dia permaneix :en la plaça del mateix nom. + − + + + + + − + + + Llínea 43:
Llínea 59: − + − + + + + + + − ''“D. Juan Cardona ha muerto, pero vive y vivirá perdurablemente su nombre en la memoria y en :el corazón de todos, del pobre, del rico, del monárquico, del republicano, del socialista.''+ − + − == Relacio de fets, despuix de la seua mort ==+ − − + − + − + − + − + − [[1990]] – Son traslladats el seus restos des del cementeri municipal a la cripta de l’Iglesia de la Trinitat i celebracio d’actes conmemoratius del I centenari de la seua mort.+ − == Relacio d’entitats beneficiades pel seu testament == Llínea 75:
Llínea 94: − + − + + Llínea 152:
Llínea 172: − + − + + Llínea 163:
Llínea 184: − [[Categoria:Valencianisme]] + +
→Nomenament de fill predilecte
[[File:Cardona i Vives.jpg|thumb|Joan Batiste Cardona i Vives]]
{{Biografia|
'''Joan Batiste Cardona i Vives''', ([[Castelló]], [[1814]] - Castelló, [[1890]]), fill del morellà Aurelio Cardona Beneyto i de la castellonera Josefa Vives Giner. Era el tercer de sis germans, va destinar els bens familiars al servici de l’Iglesia castellonenca.
| nom = Joan Batiste Cardona i Vives
| image = [[Image:Cardona i Vives.jpg|thumb|Joan Batiste Cardona i Vives]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Religiós
| data_naix = [[1855]]
| lloc_naix = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[1898]]
| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
'''Joan Batiste Cardona i Vives''', ([[Castelló]], [[1814]] - Castelló, [[1890]]), fon un religiós [[Valencians|valencià]]
== Biografia ==
Joan Batiste Cardona i Vives fon fill del morellà Aurelio Cardona Beneyto i de la castellonera Josefa Vives Giner. Era el tercer de sis germans, destinà els bens familiars al servici de l'Iglesia castellonenca.
Fon nomenat presbíter en l'Iglésia de Santa Eulalia de [[Barcelona]] en l'any [[1857]] i celebrà la primera missa el mateix any en l'archiprestal de [[Concatedral de Santa Maria de Castelló|Santa Maria de Castelló]] a l'edat de 43 anys.
Gestionà que les religioses de la congregació de Nostra Senyora de la Consolació atengueren als malalts en l'[[Hospital Provincial de Castelló]] en l'any [[1858]].
El bisbe de [[Tortosa]] nomenà a Joan B. Cardona Vives nou archiprest de [[Castelló]] i prior del [[Basílica del Lledó|santuari de la Mare de Deu del Lledó]], també de Castelló, en l'any [[1863]]. Baix el seu priorat es celebrà el centenari de la “Santa Troballa” de l'image de la [[Mare de Deu del Lledó|Mare de Deu de Lledo]], patrona de [[Castelló de la Plana]].
Fon nomenat també membre de la Real Academia de l'Història i Vicepresident de la comissió provincial de monuments històrics.
Promogue les obres de Santa Maria, baix la direcció dels arquitectes D. [[Manuel Montesinos Arlandis]] i D. [[Godofredo Ros de Ursinos]], de retirada de revestiments barrocs i conservació dels antics murs gòtics del temple, també sufragà la construcció del nou altar major, l'organ i les reixes de la porta principal que encara hui permaneixen en la plaça Major de la ciutat de Castelló, en l’any [[1869]].
En l'any [[1874]] contribuix a alluntar de Castelló a la columna “Dabán” estalviant a la ciutat de greus conseqüències pel pronunciament pel rei [[Alfons XII]].
Per mig d'ell arriben a Castelló les monges de la Congregació Germanes dels Desamparats per a fundar l'Asil en [[1878]], i que hui en dia encara es troba en el carrer Governador de Castelló.
L'[[Ajuntament de Castelló]] nomena fill predilecte de la ciutat a '''Joan Batiste Cardona Vives''' en l’any [[1885]], en el mateix any Castelló patix una passera de colera i ajuda en l’atencio als malalts i persones pobres.
Se publica en la ciutat de [[Valéncia]] un “Novenari a Nostra Senyora del Lledó”, escrit per D. Joan B. Cardona Vives, en el mateix any.
En l'any [[1883]] redacte el seu testament, destinant diverses cantitats a congregacions religioses i parroquies, ademés de tot això, promou la construcció dels temples de la Santíssima Trinitat i la Sagrada Família (conegut per els castellonencs com "els frares") en la ciutat de Castelló, ordena també la construcció d'un colege per als Pares Escolapis (hui en dia encara s'impartixen classes), i l'alçada d'una escultura al Rei [[Jaume I]] el conquistador, que hui en dia permaneix en la plaça del mateix nom.
L'[[Ajuntament de Castelló]] el nomenà fill predilecte de la ciutat en l'any [[1885]], en eixe mateix any Castelló patix una passera de còlera i ajuda en l'atenció als malalts i persones pobres.
== Nomenament de fill predilecte ==
== Nomenament de fill predilecte ==
Acort de l’Excm. [[Ajuntament de Castelló]] en l’any [[1885]] (en castellà i respectant la seua ortografia):
[[Archiu:Jbat.jpg|thumb|250px|Estatua de Cardona Vives]]
Acort de l'Excm. [[Ajuntament de Castelló]] en l'any [[1885]] (en castellà i respectant la seua ortografia original):
''*En la sesión de 20 de Agosto de [[1885]] acordóse lo siguiente:''
''*En la sesión de 20 de Agosto de [[1885]] acordóse lo siguiente:''
En l'any [[1890]] mor en sa casa del carrer Cavallers de la ciutat de Castelló, a l'edat de 76 anys.
En l'any [[1890]] mor en sa casa del carrer Cavallers de la ciutat de Castelló, a l'edat de 76 anys.
== Periodic republicà “El Clamor”. ==
== Periòdic republicà “El Clamor”. ==
El periodic republicà “El Clamor”, en aquell temps diguere lo següent (publicat en castellà, mantenim la seua versio original):
El periòdic republicà “El Clamor”, en aquell temps, digué lo següent (publicat en castellà, mantenim la seua versio original):
{{Cita|''D. Juan Cardona ha muerto, pero vive y vivirá perdurablemente su nombre en la memoria y en el corazón de todos, del pobre, del rico, del monárquico, del republicano, del socialista.''}}
{{Cita|''Era rico, sumamente rico y vivía en la indigencia, no le preocupaba el día de mañana. Amó mucho, enjugó muchas lágrimas, fué el amparador del desvalido, hizo mucho bien. Ya en vida Castellón le hizo justicia nombrándole hijo predilecto y bautizando una de sus calles para perpetuar más su memoria con el nombre de varón tan virtuoso. ¡¡Honor al Sacerdote ilustre!!''}}
== Relació de fets, despuix de la seua mort ==
'''Era rico, sumamente rico y vivía en la indigencia, no le preocupaba el día de mañana. Amó :mucho, enjugó muchas lágrimas, fué el amparador del desvalido, hizo mucho bien'''. Ya en vida Castellón le hizo justicia nombrándole hijo predilecto y bautizando una de sus calles para perpetuar más su memoria con el nombre de varón tan virtuoso. ¡¡Honor al Sacerdote :ilustre!!”
[[1894]] - Colocació de la primera pedra de l'[[Iglésia de la Santíssima Trinitat (Castelló)|Iglésia de la Santíssima Trinitat]], dirigint les obres l'arquitecte D. [[Manuel Montesinos Arlandis|Manuel Montesinos]].
[[1895]] – Comence la construcció de l'Iglésia de la Sagrada Família, baix la direcció de l'arquitecte D. [[Godofredo Ros de Ursinos]].
[[1894]] - Colocacio de la primera pedra de l’Iglesia de la Santissima Trinitat, dirigint les obres l’arquitecte D. [[Manuel Montesinos Arlandis|Manuel Montesinos]].
[[1895]] – Comence la construccio de l’Iglesia de la Sagrada Família, baix la direccio de l’arquitecte D. [[Godofredo Ros de Ursinos]].
[[1897]] – Inauguració de l'[[Monument a Jaume I en Castelló|estatua al Rei Jaume I]], l'escultura fon feta per D. [[José Viciano Martí]].
[[1897]] – Inauguracio de l’estatua al Rei Jaume I, l’escultura fon feta per D. [[José Viciano]].
[[1898]] – Colocació de la primera pedra del nou colege de les Escoles Pies, dirigit per l'arquitecte D. Manuel Montesinos.
[[1898]] – Colocacio de la primera pedra del nou colege de les Escoles Pies, dirigit per l’arquitecte D. Manuel Montesinos.
[[1922]] – El pintor D. [[Vicent Castell]] pinta un llenç del retrat de D. Joan B. Cardona Vives, destinat a la galeria de fills predilectes de la ciutat, el qual se conserva en el Saló de plens de l'[[Ajuntament de Castelló]].
[[1922]] – El pintor D. Vicent Castell pinta un llenç del retrato de D. Joan B. Cardona Vives, destinat a la galeria de fills predilectes de la ciutat, el qual se conserva en el salo de plens de l’[[Ajuntament de Castelló]].
[[1957]] – El famós escultor castellonenc [[Joan Batiste Adsuara|Adsuara]] realise un bust de Cardona Vives, en bronze, i en [[1963]] s'inaugura el monument en la plaça de les Escoles Pies, fent-se una còpia per a l'Asil. En l'actualitat el seu bust es troba en la plaça Mont de Pietat del grup Cardona Vives, junt a l'avinguda de Valéncia, en la següent inscripció (en castellà): ''A D. Juan Cardona Vives. La Caja General de Ahorros y Monte de Piedad.''
[[1957]] – El famos escultor castellonenc [[Joan Batiste Adsuara|Adsuara]] realise un bust de Cardona Vives, en bronze, i en [[1963]] s’inaugura el monument en la plaça Escoles Pies, fent-se una còpia per a l’Asilo. En l’actualitat el seu bust es troba en la plaça Mont de Pietat del grup Cardona Vives, junt a l’avinguda de Valencia, dient el mateix (en castellà): ''A D. Juan Cardona Vives. La Caja General de Ahorros y Monte de Piedad.''
[[1990]] – Són traslladades les seues despulles des del cementeri municipal a la cripta de l'Iglésia de la Trinitat i celebració d'actes commemoratius del I centenari de la seua mort.
== Relació d'entitats beneficiades pel seu testament ==
Se destinen certes cantitats de diners a les següents entitats:
Se destinen certes cantitats de diners a les següents entitats:
:* Iglesia de Sant Miquel
:* Iglesia de Sant Miquel
:* Iglesia de la Purissima Sanc
:* Iglesia de la Purissima Sanc
:* Iglesia de Sant Agusti
:* Iglesia de Sant Agustí
:* Iglesia de Sant Pere del Grau de Castelló
:* Iglesia de Sant Pere del Grau de Castelló
:* Santuari de la Mare de Deu del Lledo
:* Santuari de la Mare de Deu del Lledo
== Semanari Catolic “La Cruz de Castellón”, Any IV, nº 191 de 27 de novembre de 1909 ==
== Semanari Catolic “La Cruz de Castellón”, Any IV, nº 191 de 27 de novembre de 1909 ==
Dit semanari fa un homenage a D. Joan Cardona i Vives i entre atres coses, resaltem la :següent poesia (mantenim l’ortografia original d’aquell temps):
Dit semanari fa un homenage a D. Joan Cardona i Vives i entre atres coses, resaltem la següent poesia (mantenim l'ortografia original d'aquell temps):
'''“A la Comisió de [[Lo Rat Penat]] de [[Valéncia]] '''
'''“A la Comisió de [[Lo Rat Penat]] de [[Valéncia]] '''
'''''Castelló 27 Novembre 1909.”'''''
'''''Castelló 27 Novembre 1909.”'''''
Podem dir, sense cap dubte, que ha segut un dels personages més importants de l’història de Castelló, i per tot això, esta associacio te el seu nom.
Podem dir, sense cap dubte, que ha segut un dels personages més importants de l'història de Castelló, i per tot això, esta associació te el seu nom.
Decembre [[2006]] – Assoc. Cult. “Cardona i Vives” de [[Castelló]].
Decembre [[2006]] – [[Cardona i Vives|Assoc. Cult. “Cardona i Vives” de Castelló]].
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
*[http://www.cardonavives.com Associacio Cardona Vives]
*[http://www.cardonavives.com Associacio Cardona Vives]
*[http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/opinion/fallecimiento-cardona-vives_704292.html El fallecimiento de Cardona Vives - ''Mediterráneo'']
*[http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/opinion/fallecimiento-cardona-vives_704292.html El fallecimiento de Cardona Vives - ''Mediterráneo'']
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Religiosos]]
[[Categoria:Religiosos valencians]]
[[Categoria:Religiosos valencians]]
[[Categoria:Valencianisme]]