Joan Belda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca


Joan Belda es un gravador, dibuxant, dissenyador. Naix en el valencià barri de l'Olivereta en 1930.

Inicia els seus estudis en el colege Sant Josep de la Montanya. En 1935 son pare obri una fàbrica de baldoses hidràuliques, a on comença a adquirir coneiximents de dibuix i metalisteria.

En esclatar la Guerra Civil Espanyola, es van a viure a Ontinyent, Alacant i Crevillent, a on residixen fina a 1939, any en que finalisà la guerra.

De tornada a la seua Valéncia natal, comproven que totes les seues pertinences havien segut saquejades. El pare de Juan Belda, obri un taller de Trepes per a baldoses i la vida els somriu. Assistix a Sant Carles, al Conservatori de Música i al colege dels Maristes.

Dibuixa per a Vicent March, mestre orfebre i Medalla d'Or d'Espanya en orfebreria, del qual deprén eixe art. Donat el talent de Joan Belda per al dibuix, Vicent March ho presenta al mestre, Marià Benlliure, el qual en sa casa, hui museu, li oferix inoblidables consells per a perfeccionar el seu art pictòric.

El pare de Joan Belda emmalaltix i els seus fills deuen fer-se càrrec dels negocis familiars. Al ser el major dels fills, es veu obligat a abandonar els seus estudis en Sant Carles i en el Conservatori de Música.

Guanya el 1er. Concurs d'Harmòniques Cromàtiques i posteriorment queda Campeó d'Espanya en el mateix instrument. Com anècdota comentar que per una cançó tocada en els entreactes de cines i teatres, a on acodia per a guanyar alguns diners, cobrava més de lo que percebia en un mes en el Servici Militar obligatori.

En acabar la 'mili', agarra 12.000 pessetes i viaja fins a Veneçuela, i darrere 12 hores de viage, arriba a Caraques.

Concorre a una selecció per a dissenyador de roba interior de dòna per a la firma, “Exquisite Form de Veneçuela”, conseguint el post de cap del departament de propaganda i disseny, en numerós personal al seu càrrec entre models i decoradors. Sempre ha conservat molt dins d'ell les paraules que li digué el cap de l'empresa; “Tu no dibuixes, tu brodes en la llapissera”.

Recorregué tota Veneçuela, i fon en Valéncia del Rei a on troba la mort el cap de l'empresa, circumstància que aprofita per a establir-se pel seu conte, tot anà be fins a l'arribada de la democràcia en este país.

Torna a Espanya junt a la seua família i treballa en firmes tan reconegudes com Peris Aparicio, Añón o Litografia Ortega a on es jubila.

Al poc de temps de tornar a Valéncia s'unix al Grup d'Acció Valencianista, sent el seu president Joan Garcia Sentandreu, i baix la seua presidència i posteriorment baix la de Manuel Latorre, sempre ha lluitat per l'identitat valenciana. Continua en l'actualitat treballant fent quadros i es un actiu membre del Grup d'Accio Valencianista.