Edició de «Joan Lluís Vives i March»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 47: | Llínea 47: | ||
A Vives se li ha nomenat pare de la sicologia moderna pel seu tractat ''De anima et vita'', on establix que la font de la vida és el cor, sense cor no hi ha vida. Per mig de la voluntat pot adherir-se al be que produïx la felicitat. L'ànima és un principi actiu essencial que habita en un cos apte per a la vida. La memòria és el depòsit de l'ànima. Tenia les seues pròpies teories sobre doctrina social, que expongué en ''De subventione pauperum'', obra tenguda en conte en el Senat de Bruixes i algunes de les seues idees dutes a la pràctica. Vives va sostindre que s'havia de combatre la vagància, la caritat que la fomenta, i l'avarícia com a causa de la desigualtat econòmica. Era partidari de prohibir la mendicitat a les persones que són aptes per al treball i no s'havia de donar almoina als pobres estrangers. En els seus famosos Diàlecs sorgix el Lluís Vives global, a on demostra lo útils que són la [[Gramàtica]] i la [[Retòrica]] i veu la [[Música]] dins de les [[Matemàtiques]], considerant-la de gran utilitat pedagògica. | A Vives se li ha nomenat pare de la sicologia moderna pel seu tractat ''De anima et vita'', on establix que la font de la vida és el cor, sense cor no hi ha vida. Per mig de la voluntat pot adherir-se al be que produïx la felicitat. L'ànima és un principi actiu essencial que habita en un cos apte per a la vida. La memòria és el depòsit de l'ànima. Tenia les seues pròpies teories sobre doctrina social, que expongué en ''De subventione pauperum'', obra tenguda en conte en el Senat de Bruixes i algunes de les seues idees dutes a la pràctica. Vives va sostindre que s'havia de combatre la vagància, la caritat que la fomenta, i l'avarícia com a causa de la desigualtat econòmica. Era partidari de prohibir la mendicitat a les persones que són aptes per al treball i no s'havia de donar almoina als pobres estrangers. En els seus famosos Diàlecs sorgix el Lluís Vives global, a on demostra lo útils que són la [[Gramàtica]] i la [[Retòrica]] i veu la [[Música]] dins de les [[Matemàtiques]], considerant-la de gran utilitat pedagògica. | ||
| − | Ideològicament, la filosofia de Vives reflectix l'actitut ideològica del [[Renaiximent]], alluntant-se de l'[[Edat Mija]]. Vives sentí en tot moment una gran inquietut reformista i preparà els estudis filosòfics per a entrar en una nova etapa, un nou periodo, com en una nova vida, en una mentalitat distinta, basada sempre en la tradició grega i cristiana. Per açò, és considerat el més important filòsof cristià del [[Renaiximent]], a l'hora que sociòlec, humaniste, teòlec, pedagoc i lliterat. '''Joan Lluís Vives i March''' ha segut definit pels | + | Ideològicament, la filosofia de Vives reflectix l'actitut ideològica del [[Renaiximent]], alluntant-se de l'[[Edat Mija]]. Vives sentí en tot moment una gran inquietut reformista i preparà els estudis filosòfics per a entrar en una nova etapa, un nou periodo, com en una nova vida, en una mentalitat distinta, basada sempre en la tradició grega i cristiana. Per açò, és considerat el més important filòsof cristià del [[Renaiximent]], a l'hora que sociòlec, humaniste, teòlec, pedagoc i lliterat. '''Joan Lluís Vives i March''' ha segut definit pels seud biógrafs com u dels valencians més universals de la cultura cristiana occidental. Allumenà intelectualment el pas de l'[[Edat Mija]] al [[Renaiximent]]. |
{{Cita|''Así es que por ignorancia de las lenguas de los grandes escritores, no entendimos lo que nos mandaban, lo que nos aconsejaban tocante al camino a seguir y la finalidad a conseguir. La ignorancia de esas lenguas nos privó casi en absoluto del conocimiento de aquellos autores que redactaron en lengua griega o latina sus monumentales producciones literarias y la entregaron a la posteridad. Estas lenguas con la no rompida continuidad de tantas guerras, caso cayeron en total desuso, cuando aquellas naciones que pueblan el Septentrión, extravándose, se derramaron por Italia y el Occidente todo. (...) Aquellas hordas bárbaras y bravías de suyo, y ajenas en absoluto a todo cultivo de la inteligencia, comenzaron por causar en las bibliotecas gigantescas destrucciones, por prender fuego en las ciudades y por asolar reinos enteros, y en aquella impía criminal conflagración quedaron reducidas a cenizas las obras de los grandes ingenios, con las que sus autores, malos agoreros, se habían prometido vida y robusta inmortalidad. (...) Mas la pérdida o el gran oscurecimiento de esas dos lenguas augustas, latina y griega, trajo forzosamente que en las mismas tinieblas y envilecimiento quedasen sumidas las artes y disciplinas que en aquellas lenguas había tenido su expresión y que las voces perdieran su sentido preciso y se introdujesen desconocidos y feos idiotismos.''|Traducció al castellà del llibre ''De disciplinis libri XX (Antuerpiae, 1531)'', Joan Lluís Vives}} | {{Cita|''Así es que por ignorancia de las lenguas de los grandes escritores, no entendimos lo que nos mandaban, lo que nos aconsejaban tocante al camino a seguir y la finalidad a conseguir. La ignorancia de esas lenguas nos privó casi en absoluto del conocimiento de aquellos autores que redactaron en lengua griega o latina sus monumentales producciones literarias y la entregaron a la posteridad. Estas lenguas con la no rompida continuidad de tantas guerras, caso cayeron en total desuso, cuando aquellas naciones que pueblan el Septentrión, extravándose, se derramaron por Italia y el Occidente todo. (...) Aquellas hordas bárbaras y bravías de suyo, y ajenas en absoluto a todo cultivo de la inteligencia, comenzaron por causar en las bibliotecas gigantescas destrucciones, por prender fuego en las ciudades y por asolar reinos enteros, y en aquella impía criminal conflagración quedaron reducidas a cenizas las obras de los grandes ingenios, con las que sus autores, malos agoreros, se habían prometido vida y robusta inmortalidad. (...) Mas la pérdida o el gran oscurecimiento de esas dos lenguas augustas, latina y griega, trajo forzosamente que en las mismas tinieblas y envilecimiento quedasen sumidas las artes y disciplinas que en aquellas lenguas había tenido su expresión y que las voces perdieran su sentido preciso y se introdujesen desconocidos y feos idiotismos.''|Traducció al castellà del llibre ''De disciplinis libri XX (Antuerpiae, 1531)'', Joan Lluís Vives}} | ||