6408
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[Image:Lluis_vives.JPG|right|thumb|<center>'''Lluis Vives i March'''</center>]]
[[Image:Lluis_vives.JPG|right|thumb|<center>'''Lluis Vives i March'''</center>]]
'''Joan Lluis Vives i March''', el gran filosof i humaniste del Renaiximent europeu, naixque en [[Valéncia]], el [[6 de març]] de [[1492]], en la casa dels Vives, ubicada en la plaça que hui porta son nom, junt als palaus dels Cardona i Vilarrasa, rere l'esglesia de Sant Marti. Sos pares foren Lluis Vives i Valeriola i Maria Blanca i March, parent del poeta [[Ausiàs March]], i abdos judeus conversos i comerciants. Muigue en Bruges ([[Belgica]]) el 6 de maig de [[1540]].
'''Joan Lluis Vives i March''', el gran filosof i humaniste del Renaiximent europeu, naixque en [[Valéncia]], el [[6 de març]] de [[1492]], en la casa dels Vives, ubicada en la plaça que hui porta son nom, junt als palaus dels Cardona i Vilarrasa, rere l'iglésia de Sant Marti. Sos pares foren Lluis Vives i Valeriola i Maria Blanca i March, parent del poeta [[Ausiàs March]], i abdos judeus conversos i comerciants. Muigue en Bruges ([[Belgica]]) el 6 de maig de [[1540]].
==Biografia==
==Biografia==
La seua biografia es caracterisa per ser gran amant de la ciencia i molt desafortunat en la vida, gran part de la qual estigue inmers en una cadena d'episodis trists, a pesar dels quals no s'amilanà. La principal preocupacio que reflexà en sos tractats i escrits va ser la reforma de l'ensenyança i de costums. Lluis Vives feu sos estudis primaris i universitaris en Valencia, en una epoca en que els universitaris s'alçaven a les quatre de la matinada i tenien la primera classe a les cinc. Als 17 anys es traslladà, fart de la persecucio que patien sos pares per ser judeus i despres de la mort de sa mare, a [[París]]. En part fon un exili voluntari. Cansat de la mediocritat imperant a son voltant, i perque una epidemia de pesta que assotà [[Valéncia]] en el [[1508]] paralisà totes les activitats academiques. En la [[Sorbona]] estudià Humanitats i Filosofia. Es doctorà i tornà a [[Valéncia]] al trobar-se malament son pare. Al faltar son pare, es quedà per un curt espai de temps, donat classes en la catedra de Gramatica i Lliteratura de l'Universitat, sent-ne un de sos alumnes Honorat Joan. Marchà a [[Flandes]] en [[1512]] i establi sa residencia en Bruges, on es guanyà la vida, al principi, donant classes particulars. Es quan escriu: Christi Jesu Triumphus. Bruges fon per ad ell la segona Valencia, a la que enyorava en devocio. A pesar de l'acossament de l'Inquisicio a sa familia, sempre guardà un bon recort d'ella i la nomenava Patria Meua. Sa fama com a pedagoc començà a extendres. En [[1517]] el primer ministre de [[Carles V]] li feu preceptor del princip Guillem de Croy, qui als 10 anys havia segut nomenat bisbe de Cambray. En [[1519]] era professor de l'Universitat de [[Lovaina]], intimant en el decà de la mateixa, qui despres seria Papa en el nom d'[[Adrià VI]]. Conegue a [[Erasmo de Rotterdam]], en qui mantingue una bona amistat i abundant correspondencia, i preparà l'edicio de les obres de Sant Agusti. Viajà a [[Paris]], Bruges, [[Ambers]] i tornà a [[Lovaina]], residint alternativament en Bruges i [[Brusseles]].
La seua biografia es caracterisa per ser gran amant de la ciencia i molt desafortunat en la vida, gran part de la qual estigue inmers en una cadena d'episodis trists, a pesar dels quals no s'amilanà. La principal preocupacio que reflexà en sos tractats i escrits va ser la reforma de l'ensenyança i de costums. Lluis Vives feu sos estudis primaris i universitaris en Valencia, en una epoca en que els universitaris s'alçaven a les quatre de la matinada i tenien la primera classe a les cinc. Als 17 anys es traslladà, fart de la persecucio que patien sos pares per ser judeus i despres de la mort de sa mare, a [[París]]. En part fon un exili voluntari. Cansat de la mediocritat imperant a son voltant, i perque una epidemia de pesta que assotà [[Valéncia]] en el [[1508]] paralisà totes les activitats academiques. En la [[Sorbona]] estudià Humanitats i Filosofia. Es doctorà i tornà a [[Valéncia]] al trobar-se malament son pare. Al faltar son pare, es quedà per un curt espai de temps, donat classes en la catedra de Gramatica i Lliteratura de l'Universitat, sent-ne un de sos alumnes Honorat Joan. Marchà a [[Flandes]] en [[1512]] i establi sa residencia en Bruges, on es guanyà la vida, al principi, donant classes particulars. Es quan escriu: Christi Jesu Triumphus. Bruges fon per ad ell la segona Valencia, a la que enyorava en devocio. A pesar de l'acossament de l'Inquisicio a sa familia, sempre guardà un bon recort d'ella i la nomenava Patria Meua. Sa fama com a pedagoc començà a extendres. En [[1517]] el primer ministre de [[Carles V]] li feu preceptor del princip Guillem de Croy, qui als 10 anys havia segut nomenat bisbe de Cambray. En [[1519]] era professor de l'Universitat de [[Lovaina]], intimant en el decà de la mateixa, qui despres seria Papa en el nom d'[[Adrià VI]]. Conegue a [[Erasmo de Rotterdam]], en qui mantingue una bona amistat i abundant correspondencia, i preparà l'edicio de les obres de Sant Agusti. Viajà a [[Paris]], Bruges, [[Ambers]] i tornà a [[Lovaina]], residint alternativament en Bruges i [[Brusseles]].
En [[1522]] faltà [[Nebrija]], autor de la primera gramatica espanyola, i l'Universitat d'[[Alcalà]] li oferi sa catedra, pero la rebujà perque no estava d'acort en el sistema d'ensenyança. Sa vida fon un continu malbe economic. Quan trobava un mecenes, al poc es moria. No obstant, est infortuni no li restà activitat intelectual, investigadora i docent. En l'intent d'eixir de la sossobra economica marchà a Londres, a on consegui que [[Tomas Moro]], a qui conegue en Bruges, li presentara al rei [[Enric VIII]]. El rei i la reina, [[Catalina d'Arago]] -filla dels [[Reis Catolics]]- tenien noticia de sa fama intelectual i li nomenaren preceptor de sa filla, la princesa Maria, llector de la Reina i catedratic en el colege Corpus Christi d'[[Oxford]]. Ya en sa nova situacio laboral, en un viage de vacacions a [[Flandes]] se casà en Margarita Valldaura, antiga alumna seua, filla d'un procer [[valencià]] resident en Bruges, en l'any [[1524]]. Fon el d'[[Anglaterra]] un periodo fructifer per a Vives, qui aprofità per a escriure tractats filosofics i didactics. En [[1526]] li vingue atra desgracia, el rei repudià a la reina Catalina i es divorcià d'ella. Vives es ficà de part de la reina en el contencios, lo que li valgue l'enemistat del rei, mes i mig de presó i el desterro. Tornà a Bruges, a casa de la familia de sa dona, en el moment en que els Valldaura s'havien arruïnat. Conegue aci a [[Ignacio de Loyola]], qui mes tart fundaria la [[Companyia de Jesus]]. Es produgue una epidemia i se n'anà a [[Paris]] i despres a [[Lovaina]], tornant a donar classes en l'Universitat. En [[1532]], l'Emperador, que sap de sa situacio, li concedix una pensio. En [[1533]] se li declarà la gota, malaltia que li causà molts problemes. [[Europa]] estava llavors inmersa en una serie de guerres de religio, que afectaren sa forma de ser. De [[1537]] a [[1539]] fon precetor de Mencia de Mendoza, Marquesa de Zenete, esposa d'Enric Nassau, qui mes tart seria Duquesa de Calabria, al casar-se en el Duc, Virrei de [[Valéncia]]. En [[1538]] escrigue el tractat filosofic Del alma y de la vida, despres Exercitatio linguae latinae i De veritate fidei christianae. La Exercitatio linguae latinae resulta deliciosa per quant en ella retracta la [[Valéncia]] de la seua infantea i joventut en minuciosa descripcio de sos carrers i places, cóm es vestien, a qué jugaven, cóm eren i es comportaven, la bellea de ses esglesies, etc... (*)
En [[1522]] faltà [[Nebrija]], autor de la primera gramatica espanyola, i l'Universitat d'[[Alcalà]] li oferi sa catedra, pero la rebujà perque no estava d'acort en el sistema d'ensenyança. Sa vida fon un continu malbe economic. Quan trobava un mecenes, al poc es moria. No obstant, est infortuni no li restà activitat intelectual, investigadora i docent. En l'intent d'eixir de la sossobra economica marchà a Londres, a on consegui que [[Tomas Moro]], a qui conegue en Bruges, li presentara al rei [[Enric VIII]]. El rei i la reina, [[Catalina d'Arago]] -filla dels [[Reis Catolics]]- tenien noticia de sa fama intelectual i li nomenaren preceptor de sa filla, la princesa Maria, llector de la Reina i catedratic en el colege Corpus Christi d'[[Oxford]]. Ya en sa nova situacio laboral, en un viage de vacacions a [[Flandes]] se casà en Margarita Valldaura, antiga alumna seua, filla d'un procer [[valencià]] resident en Bruges, en l'any [[1524]]. Fon el d'[[Anglaterra]] un periodo fructifer per a Vives, qui aprofità per a escriure tractats filosofics i didactics. En [[1526]] li vingue atra desgracia, el rei repudià a la reina Catalina i es divorcià d'ella. Vives es ficà de part de la reina en el contencios, lo que li valgue l'enemistat del rei, mes i mig de presó i el desterro. Tornà a Bruges, a casa de la familia de sa dona, en el moment en que els Valldaura s'havien arruïnat. Conegue aci a [[Ignacio de Loyola]], qui mes tart fundaria la [[Companyia de Jesus]]. Es produgue una epidemia i se n'anà a [[Paris]] i despres a [[Lovaina]], tornant a donar classes en l'Universitat. En [[1532]], l'Emperador, que sap de sa situacio, li concedix una pensio. En [[1533]] se li declarà la gota, malaltia que li causà molts problemes. [[Europa]] estava llavors inmersa en una serie de guerres de religio, que afectaren sa forma de ser. De [[1537]] a [[1539]] fon precetor de Mencia de Mendoza, Marquesa de Zenete, esposa d'Enric Nassau, qui mes tart seria Duquesa de Calabria, al casar-se en el Duc, Virrei de [[Valéncia]]. En [[1538]] escrigue el tractat filosofic Del alma y de la vida, despres Exercitatio linguae latinae i De veritate fidei christianae. La Exercitatio linguae latinae resulta deliciosa per quant en ella retracta la [[Valéncia]] de la seua infantea i joventut en minuciosa descripcio de sos carrers i places, cóm es vestien, a qué jugaven, cóm eren i es comportaven, la bellea de ses iglésies, etc... (*)
'''Lluis Vives''' muigue en maig de [[1540]] als 48 anys d'edat degut a la gota, i fon soterrat en la capella de Sant Josep de l'esglesia de Sant Donat de Bruges.
'''Lluis Vives''' muigue en maig de [[1540]] als 48 anys d'edat degut a la gota, i fon soterrat en la capella de Sant Josep de l'iglésia de Sant Donat de Bruges.
== Obra ==
== Obra ==