Edició de «Joan de Ribera»

{{fusionar|Sant Joan de Ribera}}

'''Sant Joan de Ribera''', també conegut com el '''Patriarca Ribera''', va nàixer en la ciutat de [[Sevilla]], i va morir en giner de [[1611]]. Abans de ser arquebisbe de Valéncia i patriarca de Antioquia havia segut bisbe de Badajoz, fon l'anima de la restauració espiritual de la diòcesis valentina a l'aplicar les directrius del Concili de Trent. Durant el seu pontificat en l'Arquebisbat de Valéncia fundà un total de 83 convents. Fon beatificat pel papa Joan XXIII el [[12 de juny]] de [[1960]]. 

El seu pare va ser virrei de [[Nàpols]] i sa mare va morir quan ell era molt chicotet. Joan de Ribera va estudiar en l'[[Universitat de Salamanca]]. 

Quan tenia 30 anys d'edat, el Papa [[Pio IV]] lo va nomenar bisbe de [[Badajoz]]. Allí se va dedicar en tota la seua ànima a ensenyar als catòlics i anar en contra del nou moviment dels protestants. 

Va ser nomenat [[Arquebisbe de Valéncia]], després el rei lo va nomenar [[Virrei de Valéncia]], i aixina va arribar a ser al mateix temps cap religiós i cap civil. Algunes font diuen que utilisar tot el seu poder civil i religiós per a pressionar el rei cap a l'[[expulsió dels moriscs]], que es va realisar en [[1609]], atres diuen que els va defendre i intentar que l'expulsió no arribara a termine.

Va crear i va fundar el [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia|Real Colege del Corpus Christi]], conegut entre els valencians en el nom de '''Colege del Patriarca''', que va tindre com a comés principal la formació de sacerdots segons l'espirit i les disposicions del [[Concili de Trento]], tal com arreplega el mateix fundador en les constitucions, i se va convertir així en un eixemple i paradigma de la [[Contrarreforma]] a València. El clima religiós de la Contrarreforma i la personalitat i el mecenage artístic del fundador, el va convertir en una de les figures més influents d'este periodo, que va arribar a ostentar els càrrecs d'arquebisbe de Valéncia, patriarca d'Antioquia, virrei, capità general, president de l'Audiència i canceller de la [[Universitat de Valéncia|Universitat]]. 

En [[1597]] va impulsar la fundació d'un orde religiós femení reformat, en la llinea de les [[carmelites descalces]]. En no conseguir que [[Teresa de Jesús]] fundara un convent en Valéncia (Joan de Ribera volia que quedara sota la jurisdicció episcopal, cosa que la santa fundadora volia evitar a totes les seues fundacions), ell mateix va fundar un orde, el de les [[Agustines Descalces]], que seguia la ''[[Regla de Sant Agustí]]'' i les [[constitució religiosa|constitucions]] de les [[carmelites descalces]]. La primera fundació va ser la d'[[Alcoy]], el 18 de decembre de 1597.

Va ser beatificat en [[1796]] i declarat Sant pel papa [[Joan XXIII]] en [[1960]].


==Vore també==
* [[Agustines Descalces]]
* [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia]]



{{Traduït de|ca|Joan_de_la_Ribera}}
[[Categoria:Bisbes de Valéncia]]
[[Categoria:Sants andalusos]]
[[Categoria:Sants fundadors de comunitats o órdens religiosos catòlics]]
[[Categoria:Sants morts al sigle XVII]]
[[Categoria:Sants de Valéncia]]
[[Categoria:Virreis de Valéncia]]
@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[File:El patriarca San Juan de Ribera (Museo del Prado).jpg|thumb|250px|Retrat de Sant Joan de Ribera ([[Museu del Prado]])]]
+{{fusionar|Sant Joan de Ribera}}
-'''Sant Joan de Ribera''' ([[Sevilla]], [[27 de decembre]] de [[1532]] - † [[Valéncia]], [[6 de giner]] de [[1611]]), fon un Sant Patriarca llatí d'Antioquia i home d'estat [[Espanya|espanyol]].
+'''Sant Joan de Ribera''', també conegut com el '''Patriarca Ribera''', va nàixer en la ciutat de [[Sevilla]], i va morir en giner de [[1611]]. Abans de ser arquebisbe de Valéncia i patriarca de Antioquia havia segut bisbe de Badajoz, fon l'anima de la restauració espiritual de la diòcesis valentina a l'aplicar les directrius del Concili de Trent. Durant el seu pontificat en l'Arquebisbat de Valéncia fundà un total de 83 convents. Fon beatificat pel papa Joan XXIII el [[12 de juny]] de [[1960]].
-== Biografia ==
+El seu pare va ser virrei de [[Nàpols]] i sa mare va morir quan ell era molt chicotet. Joan de Ribera va estudiar en l'[[Universitat de Salamanca]].
-'''Sant Joan de Ribera''', també conegut com el '''Patriarca Ribera''', naixqué en la ciutat de [[Sevilla]], i morí en [[giner]] de l'any [[1611]]. Abans de ser [[Arquebisbe de Valéncia]] i patriarca de Antioquia havia segut bisbe de [[Badajoz]], fon l'anima de la restauració espiritual de la diòcesis valentina a l'aplicar les directrius del Concili de Trento. Durant el seu pontificat en l'Arquebisbat de [[Valéncia]] fundà un total de 83 convents. Fon beatificat pel [[Papa]] [[Joan XXIII]] el [[12 de juny]] de [[1960]].
+Quan tenia 30 anys d'edat, el Papa [[Pio IV]] lo va nomenar bisbe de [[Badajoz]]. Allí se va dedicar en tota la seua ànima a ensenyar als catòlics i anar en contra del nou moviment dels protestants.
-De posició noble, son pare, Per Afán de Ribera, fon Duc d'Alcalà, Marques de Tarifa i posteriorment al nàixer Joan, Virrei de [[Nàpols]]. Es va quedar orfe de mare sent molt jove i, en este sentit, va créixer sense l'amor d'una mare.
+Va ser nomenat [[Arquebisbe de Valéncia]], després el rei lo va nomenar [[Virrei de Valéncia]], i aixina va arribar a ser al mateix temps cap religiós i cap civil. Algunes font diuen que utilisar tot el seu poder civil i religiós per a pressionar el rei cap a l'[[expulsió dels moriscs]], que es va realisar en [[1609]], atres diuen que els va defendre i intentar que l'expulsió no arribara a termine.
-Estudià en la prestigiosa per a l'época Universitat de [[Salamanca]], en teòlecs tals com Melchor Cano i Domingo de Soto. Quan tenia uns pocs anys de ser sacerdot i contava solament en 30 anys d'edat, en l'any [[1562]], en el [[Papa]] [[Pius IV]], fon nomenat bisbe de [[Badajoz]]. Allí es dedicà en tota la seua anima a adoctrinar als catòlics i anar en contra del nou moviment dels protestants.
+Va crear i va fundar el [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia|Real Colege del Corpus Christi]], conegut entre els valencians en el nom de '''Colege del Patriarca''', que va tindre com a comés principal la formació de sacerdots segons l'espirit i les disposicions del [[Concili de Trento]], tal com arreplega el mateix fundador en les constitucions, i se va convertir així en un eixemple i paradigma de la [[Contrarreforma]] a València. El clima religiós de la Contrarreforma i la personalitat i el mecenage artístic del fundador, el va convertir en una de les figures més influents d'este periodo, que va arribar a ostentar els càrrecs d'arquebisbe de Valéncia, patriarca d'Antioquia, virrei, capità general, president de l'Audiència i canceller de la [[Universitat de Valéncia|Universitat]].
-Va ser nomenat [[Arquebisbe de Valéncia]] en l'idea de que poguera afrontar els greus problemes plantejats pels moriscs valencians i Patriarca de Antioquía ([[1568]]), despuix el rei el va nomenar [[Virrei de Valéncia]], i aixina arribà a ser al mateix temps cap religiós i cap civil. Algunes fonts diuen que utilisà tot el seu poder civil i religiós per a pressionar el rei cap a l'[[expulsió dels moriscs]], que es va realisar en l'any [[1609]], atres diuen que els va defendre i intentar que l'expulsió no arribara a terme.
+En [[1597]] va impulsar la fundació d'un orde religiós femení reformat, en la llinea de les [[carmelites descalces]]. En no conseguir que [[Teresa de Jesús]] fundara un convent en Valéncia (Joan de Ribera volia que quedara sota la jurisdicció episcopal, cosa que la santa fundadora volia evitar a totes les seues fundacions), ell mateix va fundar un orde, el de les [[Agustines Descalces]], que seguia la ''[[Regla de Sant Agustí]]'' i les [[constitució religiosa|constitucions]] de les [[carmelites descalces]]. La primera fundació va ser la d'[[Alcoy]], el 18 de decembre de 1597.
-Va escriure numeroses obres. Des de l'any [[1569]] fins a l'any [[1610]], va fer 2.715 visites pastorals a les parròquies i els resultats d'estes visites els va deixar en 91 volums en 91.000 pàgines. Celebrà set Sínodos, o reunions en tots el retors.
+Va ser beatificat en [[1796]] i declarat Sant pel papa [[Joan XXIII]] en [[1960]].
-Va crear i va fundar el [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia|Real Colege del Corpus Christi]], conegut entre els valencians en el nom de '''Colege del Patriarca''', que va tindre com a comés principal la formació de sacerdots segons l'espirit i les disposicions del [[Concili de Trento]], tal com arreplega el mateix fundador en les constitucions, i se va convertir aixina en un eixemple i paradigma de la [[Contrarreforma]] en [[Valéncia]]. El clima religiós de la Contrarreforma i la personalitat i el mecenage artístic del fundador, el va convertir en una de les figures més influents d'este periodo, que va arribar a ostentar els càrrecs d'arquebisbe de [[Valéncia]], patriarca d'Antioquia, virrei, capità general, president de l'Audiència i canceller de l'[[Universitat de Valéncia]].
-En ñ'any [[1597]] impulsà la fundació d'una orde religiosa femenina reformada, en la llinea de les [[carmelites descalces]]. En no conseguir que [[Santa Teresa de Jesús|Teresa de Jesús]] fundara un convent en Valéncia (Joan de Ribera volia que quedara baix la jurisdicció episcopal, cosa que la santa fundadora volia evitar en totes les seues fundacions), ell mateix va fundar un orde, el de les [[Agustines Descalces]], que seguia la ''[[Regla de Sant Agustí]] '' i les [[constitució religiosa|constitucions]] de les [[carmelites descalces]]. La primera fundació fon la d'[[Alcoy]], el [[18 de decembre]] de [[1597]].
-Fon beatificat en l'any [[1796]] i declarat Sant pel Papa [[Joan XXIII]] en [[1960]]. El Papa [[Sant Pius V]] el nomenà ''"Lumen totius Hispaniae"'' (Llumbrera de tota  Espanya).
 ==Vore també==
 * [[Agustines Descalces]]
 * [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia]]
-* [[Roca del Patriarca]]
-== Referències ==
-* [https://www.catholic-hierarchy.org/bishop/bderibera.html Joan de Ribera. Catholic-hierarchy.org]
-* García-Arenal Rodriquez, Mercedes; Gerard A. Wiegers (eds). The Expulsion of the Moriscos from Spain: A Mediterranean Diaspora (en [[anglés]]). BRILL, 2014-09-18, p. 134. ISBN 978-90-04-27935-3
-* Rodrigo Zarzosa, Carmen «Un programa iconográfico en torno a la Eucaristía: el Real Colegio de Corpus Christi de Valencia». Religiosidad y ceremonias en torno a la eucaristía: actas del simposium 1/4-IX-2003. Ediciones Escurialenses, 2003, pàg. 733–752
-== Bibliografia ==
-* Atienza López, Angela. Tiempos de conventos: una historia social de las fundaciones en la España moderna (en [[castellà]]). Marcial Pons Historia, 2008, p. 357. ISBN 978-84-96467-73-6.
-* [https://dialnet.unirioja.es/servlet/tesis?codigo=167400 Benito Doménech, Fernando. Arte de la contrarreforma en Valencia: San Juan de Ribera y el Real Colegio de Corpus Christi. Pinturas y pintores (Tesi) (en castellà). Universidad Complutense de Madrid, 1980]
-* Navarro Sorní, Miguel «La cultura del Patriarca Juan de Ribera a través de su biblioteca.». Studia philologica valentina, 15, 2013, pàg. 221–243. ISSN: 1135-9560
-== Enllaços externs ==
+{{Traduït de|ca|Joan_de_la_Ribera}}
-{{Commonscat| Juan de Ribera}}
+[[Categoria:Bisbes de Valéncia]]
+[[Categoria:Sants andalusos]]
-* [https://web.archive.org/web/20121128200033/http://www.parroquiasanjuanderibera.com/ Parroquia de Sant Joan de Ribera. [[Burjassot]]]
+[[Categoria:Sants fundadors de comunitats o órdens religiosos catòlics]]
+[[Categoria:Sants morts al sigle XVII]]
-[[Categoria:Biografies]]
-[[Categoria:Religió]]
-[[Categoria:Catolicisme]]
-[[Categoria:Sants]]
-[[Categoria:Sants catòlics]]
-[[Categoria:Sants d'Espanya]]
 [[Categoria:Sants de Valéncia]]
-[[Categoria:Sants andalusos]]
-[[Categoria:Sants fundadors de comunitats o ordens religioses catòliques]]
 [[Categoria:Virreis de Valéncia]]
-[[Categoria:Arquebisbes de Valéncia]]