Canvis

'''Joana Maria Condesa Lluch''' ([[Valéncia]] [[1862]] - Valéncia 16 de [[giner]] de [[1916]]) fon una religiosa valenciana que descobrix en el món obrer femení del seu temps al Crist Crucificat.  

'''Joana Maria Condesa Lluch''' ([[Valéncia]] [[1862]] - Valéncia [[16 de giner]] de [[1916]]) fon una religiosa valenciana que descobrix en el món obrer femení del seu temps al Crist Crucificat.  

Lliure de pors i prejuïns abandona el seu acomodat estatuts social i enfrentant-se  a les dificultats i oposicions, inclús eclesials que troba, convençuda que la seua obra és obra de Déu,  en [[1884]] funda la [[Congregació de Religioses Esclaves de Maria Immaculada]] per a l'evangelisació del món obrer.

Lliure de pors i prejuïns abandona el seu acomodat estatuts social i enfrontant-se  a les dificultats i oposicions, inclús eclesials que troba, convençuda que la seua obra és obra de Dèu,  en [[1884]] funda la [[Congregació de Religioses Esclaves de Maria Immaculada]] per a l'evangelisació del món obrer.

==Senyes biogràfiques==

==Senyes biogràfiques==

Va sentir que Deu li demanava obrir una casa per a estes jóvens, en el fi d'ajudar-les a viure en dignitat, fomentant la seua educació i formació religiosa, donant-los un sostre, menjar i una miqueta d'amor. Aixina es com, en tan sols 20 anys, va sentir que havia de fundar una Congregació Religiosa dedicada a atendre a estes jóvens.  

Va sentir que Deu li demanava obrir una casa per a estes jóvens, en el fi d'ajudar-les a viure en dignitat, fomentant la seua educació i formació religiosa, donant-los un sostre, menjar i una miqueta d'amor. Aixina es com, en tan sols 20 anys, va sentir que havia de fundar una Congregació Religiosa dedicada a atendre a estes jóvens.  

Les dificultats arribaren pronpte, puix el [[Cardenal Monescillo]] se va mostrar poc entusiasmat en el seu proyecte. Pero, després de molt d'insistir-li, finalment, en l'any 1884, donà el permís per obrir una casa per a les obreres, encara que sense contemplar la possibilitat d'una Congregació.

Les dificultats arribaren pronte, puix el [[Cardenal Monescillo]] se va mostrar poc entusiasmat en el seu proyecte. Pero, després de molt d'insistir-li, finalment, en l'any 1884, donà el permís per obrir una casa per a les obreres, encara que sense contemplar la possibilitat d'una Congregació.

Fon el [[25 de març]] de [[1884]] quan va obrir les portes l'[[Asil protector d'Obreres]] en [[carrer Viana]] de [[Valéncia]] i una escola gratuïta per als fills de les obreres. En este proyecte van unir-se Na Teresa, la seua mestra, i dos amigues [[Rita Sancho]] i [[Maria Gil]].

Fon el [[25 de març]] de [[1884]] quan va obrir les portes l'[[Asil protector d'Obreres]] en [[carrer Viana]] de [[Valéncia]] i una escola gratuïta per als fills de les obreres. En este proyecte van unir-se Na Teresa, la seua mestra, i dos amigues [[Rita Sancho]] i [[Maria Gil]].

La fundació se consolidà , fins que el Cardenal Monescillo, abans de marchar a la seu com Primat de Toledo, autorisà el seu proyecte, mentrimentres que el Cardenal Sancha, nou Arquebisbe de [[Valéncia]], els va impondre l'hàbit el 10 de decembre de [[1892]]. En [[1895]], el [[19 de març]], Joaneta i les seues companyones emetien els seus Primers Vots en caràcter temporal. I, anys més tart, Joana Maria, junt en atres 18 germanes, van emetre els seus [[Vots Perpetus]] a Deu el 8 de setembre de [[1911]], any del que daten les Primeres Constitucions de la Congregació.

La fundació se consolidà , fins que el Cardenal Monescillo, abans de marchar a la seu com Primat de Toledo, autorisà el seu proyecte, mentrimentres que el Cardenal Sancha, nou Arquebisbe de [[Valéncia]], els va impondre l'hàbit el 10 de decembre de [[1892]]. En [[1895]], el [[19 de març]], Joaneta i les seues companyones emetien els seus Primers Vots en caràcter temporal. I, anys més tart, Joana Maria, junt en atres 18 germanes, van emetre els seus [[Vots Perpetus]] a Deu el 8 de setembre de [[1911]], any del que daten les Primeres Constitucions de la Congregació.

La seua obra, a poquet a poquet, se va anar escampant. En [[1897]], en [[Manises]], se va obrir una casa per a la formació de les obreres; en [[1900]] es fundà el Noviciat en [[Burjassot]]; en [[1906]], una atra casa per a la formació de les obreres a [[Ayora]] i, finalment, en [[1912]] se va obrir una casa a [[Almansa]] per a l'educació de chiquets i obreres.

La seua obra, a poquet a poquet, se va anar escampant. En [[1897]], en [[Manises]], se va obrir una casa per a la formació de les obreres; en [[1900]] es fundà el Noviciat en [[Burjassot]]; en [[1906]], una atra casa per a la formació de les obreres a [[Ayora]] i, finalment, en [[1912]] se va obrir una casa en [[Almansa]] per a l'educació de chiquets i obreres.

La malaltia poc a poc anà debilitant-la la vida de la Mare Joana Maria. L'any [[1916]], en la matinada del [[16 de giner]], en tan sol 54 anys, va morir Na Joana.

La malaltia poc a poc anà debilitant-la la vida de la Mare Joana Maria. L'any [[1916]], en la matinada del [[16 de giner]], en tan sol 54 anys, va morir Na Joana.

==Enllaços externs==

==Enllaços externs==

* [http://www.esclavasdemaria.org '' Pàgina web oficial de la Congregació].

* [http://www.esclavasdemaria.org '' Pàgina web oficial de la Congregació].

* [http://www.colegioesclavasdemaria.org '' Pàgina web oficial del Colegi Esclaves de Maria de Valéncia].

* [http://www.colegioesclavasdemaria.org '' Pàgina web oficial del Colege Esclaves de Maria de Valéncia].

{{Traduït de|ca|Joana_Condesa}}

{{Traduït de|ca|Joana_Condesa}}