Canvis

Quan a penes contava en dos anys d'edat, moriren els seus pares a causa d'una epidèmia. Al quedar òrfens la seua germana Eugènia i ell, la seua tia Isabel, germana de sa mare, i el seu marit, de professió manyà, els recolliren. Passats els anys intentaren ensenyar-li, en va, l'ofici de la manyeria, advertint pronte que la seua verdadera vocació era la [[pintura]].

Quan a penes contava en dos anys d'edat, moriren els seus pares a causa d'una epidèmia. Al quedar òrfens la seua germana Eugènia i ell, la seua tia Isabel, germana de sa mare, i el seu marit, de professió manyà, els recolliren. Passats els anys intentaren ensenyar-li, en va, l'ofici de la manyeria, advertint pronte que la seua verdadera vocació era la [[pintura]].

En [[1874]] escomençà a estudiar en l'Escola Normal Superior a on li varen aconsellar matricular-se en les classes nocturnes de dibuix en l'Escola d'Artesans. En esta última rep, en [[1879]], una caixa de pintures i un diploma com a premi «per la seua constant aplicació en el dibuix de figura». Eixe mateix any ingressà en l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles]] al mateix temps que treballava en el taller del seu tio, qui estudià en pintors com Manuel Matoses, Benlliure o Guadalajara.

En l'any [[1874]] escomençà a estudiar en l'Escola Normal Superior a on li varen aconsellar matricular-se en les classes nocturnes de dibuix en l'Escola d'Artesans. En esta última rep, en [[1879]], una caixa de pintures i un diploma com a premi «per la seua constant aplicació en el dibuix de figura». Eixe mateix any ingressà en l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles]] al mateix temps que treballava en el taller del seu tio, qui estudià en pintors com Manuel Matoses, Benlliure o Guadalajara.

És en l'Acadèmia de Sant Carles a on coneix a un atre alumne, Juan Antonio García, germà de qui més tart acabaria seent la seua esposa, Clotilde García. En [[1880]] va conseguir una Medalla de Plata per la seua obra ''Moro aguaitant l'ocasió de la seua venjança'' en l'exposició de la societat ''L'Iris''.

És en l'Acadèmia de Sant Carles a on coneix a un atre alumne, Juan Antonio García, germà de qui més tart acabaria seent la seua esposa, Clotilde García. En [[1880]] va conseguir una Medalla de Plata per la seua obra ''Moro aguaitant l'ocasió de la seua venjança'' en l'exposició de la societat ''L'Iris''.

Acaba la seua formació, i escomença a enviar les seues obres a concursos provincials i exposicions nacionals de belles arts, com la de [[Madrit]] en maig de [[1881]], on va presentar tres marines valencianes que passaren sense pena ni glòria perque no encaixaven en la pintura oficial, de temàtica històrica i dramàtica. L'any següent, va estudiar l'obra de [[Velázquez]] i atres autors en el [[Museu del Prat]]. Per fi, en [[1883]], conseguix una medalla en l'[[Exposició Regional de Valéncia]] i, en [[1884]], conquista la glòria rebent la Medalla de Segona Classe en l'Exposició Nacional gràcies a la seua obra ''Defensa del parc d'Artilleria de Montlleó'', obra melodramàtica i fosca feta expressament per a l'exposició, tal com li va dir a un colega seu: “Ací, per a donar-se a conéixer i guanyar medalles, cal fer morts.”[[Image:Critdelpalleter.jpg|right|thumb|''"Yo, Vicent Doménech, un pobre palleter, li declare la guerra a Napoleó. ¡Vixca [[Ferran VII]] i mort als traïdors!"'' - ''El crit del palleter'' (1884)]]

Acaba la seua formació, i escomença a enviar les seues obres a concursos provincials i exposicions nacionals de belles arts, com la de [[Madrit]] en maig de [[1881]], a on va presentar tres marines valencianes que passaren sense pena ni glòria perque no encaixaven en la pintura oficial, de temàtica històrica i dramàtica. L'any següent, va estudiar l'obra de [[Velázquez]] i atres autors en el [[Museu del Prat]]. Per fi, en [[1883]], conseguix una medalla en l'[[Exposició Regional de Valéncia]] i, en [[1884]], conquista la glòria rebent la Medalla de Segona Classe en l'Exposició Nacional gràcies a la seua obra ''Defensa del parc d'Artilleria de Montlleó'', obra melodramàtica i fosca feta expressament per a l'exposició, tal com li va dir a un colega seu: “Ací, per a donar-se a conéixer i guanyar medalles, cal fer morts.”[[Image:Critdelpalleter.jpg|right|thumb|''"Yo, Vicent Doménech, un pobre palleter, li declare la guerra a Napoleó. ¡Vixca [[Ferran VII]] i mort als traïdors!"'' - ''El crit del palleter'' (1884)]]

Collí un atre gran èxit en [[Valéncia]] en la seua obra ''El crit del palleter'' sobre la [[Guerra de la Independència Espanyola|Guerra de la Independència]]. D'esta manera, fon pensionat per la [[Diputació Provincial de Valéncia]] per a viajar a [[Roma]] on, al mateix temps que treballava, conegué l'[[art]] [[Classicisme|clàssic]] i [[Renaiximent|renaixentista]], aixina com els grans museus, contactant, ademés, en atres artistes.

Collí un atre gran èxit en [[Valéncia]] en la seua obra ''El crit del palleter'' sobre la [[Guerra de la Independència Espanyola|Guerra de la Independència]]. D'esta manera, fon pensionat per la [[Diputació Provincial de Valéncia]] per a viajar a [[Roma]] on, al mateix temps que treballava, conegué l'[[art]] [[Classicisme|clàssic]] i [[Renaiximent|renaixentista]], aixina com els grans museus, contactant, ademés, en atres artistes.

[[File:Joaquín Sorolla y Bastida - White Slave Trade - Google Art Project.jpg |thumb|left|200px|<center>''Tràfic de blanques'' ([[1894]]).</center>]]  

[[File:Joaquín Sorolla y Bastida - White Slave Trade - Google Art Project.jpg |thumb|left|200px|<center>''Tràfic de blanques'' ([[1894]]).</center>]]  

En [[1888]] contragué matrimoni en Clotilde Garcia en [[Valéncia]], pero viurien un any més en [[Itàlia]], esta vegada en la localitat d'[[Assís]]. En [[1889]] s'instalaren en [[Madrit]] i, en a penes cinc anys, Sorolla conseguix una certa fama i prestigi com a pintor. En [[1894]] viajà de nou a [[París]], on desenrollà el [[lluminisme]], que seria característic de la seua obra a partir d'ara. Començà a pintar a l'aire lliure, dominant en mestrage la llum i combinant-la en escenes quotidianes i paisagístiques de la vida [[Mar Mediterràneu|mediterrànea]]. En obres com ''La volta de la peixca'', ''La plaja de Valéncia'' o ''Trista herència'', descrigué el sentiment que produïa la visió del [[mar Mediterràneu]], comunicant l'esplendor d'un matí de plaja en un colorit vibrant i un estil solt i vigorós.[[Image:tristeherenciasorolla.jpg|right|thumb|<center>''Trista herència'' ([[1899]])</center>]] En ''Trista herència'' rep, en [[1900]], el Grand Prix en el certamen internacional de [[Paris]]. Ademés seguix en la seua [[pintura]] de denúncia social que tants èxits li havia reportat en els últims anys en obres com ''I encara diuen que el peix és car'' ([[1895]]).

En [[1888]] contragué matrimoni en Clotilde Garcia en [[Valéncia]], pero viurien un any més en [[Itàlia]], esta vegada en la localitat d'[[Assís]]. En [[1889]] s'instalaren en [[Madrit]] i, en a penes cinc anys, Sorolla conseguix una certa fama i prestigi com a pintor. En l'any  [[1894]] viajà de nou a [[París]], a on desenrollà el [[lluminisme]], que seria característic de la seua obra a partir d'ara. Començà a pintar a l'aire lliure, dominant en mestrage la llum i combinant-la en escenes quotidianes i paisagístiques de la vida [[Mar Mediterràneu|mediterrànea]]. En obres com ''La volta de la peixca'', ''La plaja de Valéncia'' o ''Trista herència'', descrigué el sentiment que produïa la visió del [[mar Mediterràneu]], comunicant l'esplendor d'un matí de plaja en un colorit vibrant i un estil solt i vigorós.[[File:Triste herencia, por Joaquín Sorolla.jpg|right|thumb|<center>''Trista herència'' ([[1899]])</center>]] En ''Trista herència'' rep, en [[1900]], el Grand Prix en el certamen internacional de [[Paris]]. Ademés seguix en la seua [[pintura]] de denúncia social que tants èxits li havia reportat en els últims anys en obres com ''I encara diuen que el peix és car'' ([[1895]]).

En aquell moment, [[Valéncia]] li nomenà fill predilecte i meritori, i se li posà el seu nom a un carrer. Despuix de molts viages per [[Europa]], principalment [[Anglaterra]] i [[França]], celebrà una exposició en [[París]] en més de mig miler d'obres, que li donà un reconeiximent internacional inusitat, coneixent-se la seua obra pictòrica per tota [[Europa]] i [[Amèrica]]. Expongué la seua obra en [[Nova York]] en [[1909]] i collí un èxit sense cap precedent, en obres com ''Sol de vesprada'' o ''Nadadors'', entre moltes atres. També ho va fer, en [[1911]], en el City Art Museum de [[Saint Louis]] i en l'Art Institute de [[Chicago]]. En [[novembre]] d'eixe mateix any, firmà un encàrrec per a l'[[Hispanic Society of America]] per al que realisaria catorze murals que decorarien les sales de l'institució. En esta obra, realisada entre [[1913]] i [[1919]] i de tres metros i mig d'alt per setanta metros de llarc, alçà un imborrable monument a [[Espanya]], perque en ella se representaven escenes característiques de diverses províncies tant [[Espanya|espanyoles]] com [[Portugal|portugueses]]. Necessità quasi tot [[1912]] per a viajar per tot el territori, realisant esbossos i treballs de costums i paisages.

En aquell moment, [[Valéncia]] li nomenà fill predilecte i meritori, i se li posà el seu nom a un carrer. Despuix de molts viages per [[Europa]], principalment [[Anglaterra]] i [[França]], celebrà una exposició en [[París]] en més de mig miler d'obres, que li donà un reconeiximent internacional inusitat, coneixent-se la seua obra pictòrica per tota [[Europa]] i [[Amèrica]]. Expongué la seua obra en [[Nova York]] en [[1909]] i collí un èxit sense cap precedent, en obres com ''Sol de vesprada'' o ''Nadadors'', entre moltes atres. També ho va fer, en [[1911]], en el City Art Museum de [[Saint Louis]] i en l'Art Institute de [[Chicago]]. En [[novembre]] d'eixe mateix any, firmà un encàrrec per a l'[[Hispanic Society of America]] per al que realisaria catorze murals que decorarien les sales de l'institució. En esta obra, realisada entre [[1913]] i [[1919]] i de tres metros i mig d'alt per setanta metros de llarc, alçà un imborrable monument a [[Espanya]], perque en ella se representaven escenes característiques de diverses províncies tant [[Espanya|espanyoles]] com [[Portugal|portugueses]]. Necessità quasi tot [[1912]] per a viajar per tot el territori, realisant esbossos i treballs de costums i paisages.

[[Image:Peixcateres Valencianes.jpg|thumb|left|200px|<center>''Peixcateres Valencianes'' ([[1915]]).</center>]] D'esta obra destaquen els olis pintats en [[1916]] dedicats a chiquets i dones en [[plages de la Comunitat Valenciana#Valéncia, cap i casal|les plages de Valéncia]], on predomina la llibertat de pinzellada i la llum de la seua terra. Alguns eixemples són ''Mare i filla'' o ''Peixcateres valencianes''. També destacava, fora d'esta temàtica, el seu incommensurable llenç ''Visió d'Espanya''.

[[Image:Peixcateres Valencianes.jpg|thumb|left|200px|<center>''Peixcateres Valencianes'' ([[1915]]).</center>]] D'esta obra destaquen els olis pintats en [[1916]] dedicats a chiquets i dones en [[plages de la Comunitat Valenciana#Valéncia, cap i casal|les plages de Valéncia]], a on predomina la llibertat de pinzellada i la llum de la seua terra. Alguns eixemples són ''Mare i filla'' o ''Peixcateres valencianes''. També destacava, fora d'esta temàtica, el seu incommensurable llenç ''Visió d'Espanya''.

Una atra important faceta seua fon la de retratista, de figures importants com foren [[Juan Ramón Jiménez]], el rei [[Alfons XIII]], [[Blasco Ibànyez|Vicente Blasco Ibányez]], [[Ortega i Gasset]], etc. També, en [[1914]], havia segut nomenat acadèmic i, quan acabà els treballs per a l'[[Hispanic Society of America|Hispanic Society]], treballà com a professor de composició i color en l'Escola de Belles Arts de [[Madrit]]. La seua pintura representà l'aplicació directa del [[lluminisme]] en el païsage i la figura, acostant per tant esta tendència a la societat de l'época.

Una atra important faceta seua fon la de retratista, de figures importants com foren [[Juan Ramón Jiménez]], el rei [[Alfons XIII]], [[Blasco Ibànyez|Vicente Blasco Ibányez]], [[Ortega i Gasset]], etc. També, en [[1914]], havia segut nomenat acadèmic i, quan acabà els treballs per a l'[[Hispanic Society of America|Hispanic Society]], treballà com a professor de composició i color en l'Escola de Belles Arts de [[Madrit]]. La seua pintura representà l'aplicació directa del [[lluminisme]] en el païsage i la figura, acostant per tant esta tendència a la societat de l'época.