Canvis

És en l'Acadèmia de Sant Carles on coneix a un atre alumne, Juan Antonio García, germà de qui més tart acabaria seent la seua esposa, Clotilde García. En [[1880]] va conseguir una Medalla de Plata per la seua obra ''Moro aguaitant l'ocasió de la seua venjança'' en l'exposició de la societat ''L'Iris''.

És en l'Acadèmia de Sant Carles on coneix a un atre alumne, Juan Antonio García, germà de qui més tart acabaria seent la seua esposa, Clotilde García. En [[1880]] va conseguir una Medalla de Plata per la seua obra ''Moro aguaitant l'ocasió de la seua venjança'' en l'exposició de la societat ''L'Iris''.

Acava la seua formació, i escomença a enviar les seues obres a concursos provincials i exposicions nacionals de belles arts, com la de Madrit en maig de 1881, on va presentar tres marines valencianes que passaren sense pena ni glòria perque no encaixaven en la pintura oficial, de temàtica històrica i dramàtica. L'any següent, va estudiar l'obra de [[Velázquez]] i atres autors en el [[Museu del Prat]]. Per fi, en 1883, conseguix una medalla en l'Exposició Regional de Valéncia i, en 1884, conquista la glòria rebent la Medalla de Segona Classe en l'Exposició Nacional gràcies a la seua obra ''Defensa del parc d'Artilleria de Montlleó'', obra melodramàtica i fosca feta expressament per a l'exposició, tal com li va dir a un colega seu: “Ací, per a donar-se a conéixer i guanyar medalles, cal fer morts.”[[Image:Critdelpalleter.jpg|right|thumb|''"Yo, Vicent Doménech, un pobre palleter, li declare la guerra a Napoleó. ¡Vixca Ferran VII i mort als traïdors!"'' - "El crit del palleter"]]

Acava la seua formació, i escomença a enviar les seues obres a concursos provincials i exposicions nacionals de belles arts, com la de Madrit en maig de 1881, on va presentar tres marines valencianes que passaren sense pena ni glòria perque no encaixaven en la pintura oficial, de temàtica històrica i dramàtica. L'any següent, va estudiar l'obra de [[Velázquez]] i atres autors en el [[Museu del Prat]]. Per fi, en 1883, conseguix una medalla en l'Exposició Regional de Valéncia i, en 1884, conquista la glòria rebent la Medalla de Segona Classe en l'Exposició Nacional gràcies a la seua obra ''Defensa del parc d'Artilleria de Montlleó'', obra melodramàtica i fosca feta expressament per a l'exposició, tal com li va dir a un colega seu: “Ací, per a donar-se a conéixer i guanyar medalles, cal fer morts.”[[Image:Critdelpalleter.jpg|right|thumb|''"Yo, Vicent Doménech, un pobre palleter, li declare la guerra a Napoleó. ¡Vixca Ferran VII i mort als traïdors!"'' - ''El crit del palleter'' (1884)]]

Collí un atre gran èxit en Valéncia en la seua obra ''El crit del palleter'' sobre la [[Guerra de la Independència Espanyola|Guerra de la Independència]]. D'esta manera, fon pensionat per la Diputació Provincial de Valéncia per a viajar a [[Roma]] on, al mateix temps que treballava, conegué l'[[art]] [[Classicisme|clàssic]] i [[Renaiximent|renaixentista]], aixina com els grans museus, contactant, ademés, en atres artistes.

Collí un atre gran èxit en Valéncia en la seua obra ''El crit del palleter'' sobre la [[Guerra de la Independència Espanyola|Guerra de la Independència]]. D'esta manera, fon pensionat per la Diputació Provincial de Valéncia per a viajar a [[Roma]] on, al mateix temps que treballava, conegué l'[[art]] [[Classicisme|clàssic]] i [[Renaiximent|renaixentista]], aixina com els grans museus, contactant, ademés, en atres artistes.

[[Image:Tràfic de blanques.jpg|thumb|left|200px|''Tràfic de blanques'' (1894).]]  

[[Image:Tràfic de blanques.jpg|thumb|left|200px|''Tràfic de blanques'' (1894).]]  

En [[1888]] contragué matrimoni en Clotilde García en [[Valéncia]], pero viurien un any més en [[Itàlia]], esta vegada en la localitat d'[[Assís]]. En [[1889]] s'instalaren en [[Madrit]] i, en a penes cinc anys, Sorolla conseguix una certa fama i prestigi com a pintor. En [[1894]] viajà de nou a [[París]], on desenrollà el [[lluminisme]], que seria característic de la seua obra a partir d'ara. Començà a pintar a l'aire lliure, dominant en mestrage la llum i combinant-la en escenes quotidianes i paisagístiques de la vida [[Mar Mediterràneu|mediterrànea]]. En obres com ''La volta de la peixca'', ''La plaja de Valéncia'' o ''Trista herència'', descrigué el sentiment que produïa la visió del [[mar Mediterràneu]], comunicant l'esplendor d'un matí de plaja en un colorit vibrant i un estil solt i vigorós.[[Image:tristeherenciasorolla.jpg|right|thumb|"Trista herència"]] En ''Trista herència'' rep, en [[1900]], el Grand Prix en el certamen internacional de [[París]]. Ademés seguix en la seua [[pintura]] de denúncia social que tants èxits li havia reportat en els últims anys en obres com ''I encara diuen que el peix és car'' ([[1895]]).

En [[1888]] contragué matrimoni en Clotilde García en [[Valéncia]], pero viurien un any més en [[Itàlia]], esta vegada en la localitat d'[[Assís]]. En [[1889]] s'instalaren en [[Madrit]] i, en a penes cinc anys, Sorolla conseguix una certa fama i prestigi com a pintor. En [[1894]] viajà de nou a [[París]], on desenrollà el [[lluminisme]], que seria característic de la seua obra a partir d'ara. Començà a pintar a l'aire lliure, dominant en mestrage la llum i combinant-la en escenes quotidianes i paisagístiques de la vida [[Mar Mediterràneu|mediterrànea]]. En obres com ''La volta de la peixca'', ''La plaja de Valéncia'' o ''Trista herència'', descrigué el sentiment que produïa la visió del [[mar Mediterràneu]], comunicant l'esplendor d'un matí de plaja en un colorit vibrant i un estil solt i vigorós.[[Image:tristeherenciasorolla.jpg|right|thumb|''Trista herència'' (1899)]] En ''Trista herència'' rep, en [[1900]], el Grand Prix en el certamen internacional de [[París]]. Ademés seguix en la seua [[pintura]] de denúncia social que tants èxits li havia reportat en els últims anys en obres com ''I encara diuen que el peix és car'' ([[1895]]).

En aquell moment, Valéncia li nomenà fill predilecte i meritori, i se li posà el seu nom a un carrer. Després de molts viages per [[Europa]], principalment [[Anglaterra]] i [[França]], celebrà una exposició en [[París]] en més de mig miler d'obres, que li donà un reconeiximent internacional inusitat, coneixent-se la seua obra pictòrica per tota [[Europa]] i [[Amèrica]]. Exposà la seua obra en [[Nova York]] en [[1909]] i collí un èxit sense cap precedent, en obres com ''Sol de vesprada'' o ''Nadadors'', entre moltes atres. També ho va fer, en [[1911]], en el City Art Museum de Saint Louis i en l'Art Institute de Chicago. En novembre d'eixe mateix any, firmà un encàrrec per a l'[[Hispanic Society of Amèrica]] per al que realisaria catorze murals que decorarien les sales de l'institució. En esta obra, realisada entre [[1913]] i [[1919]] i de tres metros i mig d'alt per setanta metros de llarc, alçà un imborrable monument a [[Espanya]], perque en ella se representaven escenes característiques de diverses províncies tant [[Espanya|espanyoles]] com [[Portugal|portugueses]]. Necessità quasi tot [[1912]] per a viajar per tot el territori, realisant esbossos i treballs de costums i paisages. D'esta obra destaquen els olis pintats en [[1916]] dedicats a chiquets i dones en [[plages de la Comunitat Valenciana#Valéncia, cap i casal|les plages de Valéncia]], on predomina la llibertat de pinzellada i la llum de la seua terra. Alguns eixemples són ''Mare i filla'' o ''Peixcadora valenciana''. També destacava, fora d'esta temàtica, el seu incommensurable llenç ''Visió d'Espanya''.

En aquell moment, Valéncia li nomenà fill predilecte i meritori, i se li posà el seu nom a un carrer. Després de molts viages per [[Europa]], principalment [[Anglaterra]] i [[França]], celebrà una exposició en [[París]] en més de mig miler d'obres, que li donà un reconeiximent internacional inusitat, coneixent-se la seua obra pictòrica per tota [[Europa]] i [[Amèrica]]. Exposà la seua obra en [[Nova York]] en [[1909]] i collí un èxit sense cap precedent, en obres com ''Sol de vesprada'' o ''Nadadors'', entre moltes atres. També ho va fer, en [[1911]], en el City Art Museum de Saint Louis i en l'Art Institute de Chicago. En novembre d'eixe mateix any, firmà un encàrrec per a l'[[Hispanic Society of Amèrica]] per al que realisaria catorze murals que decorarien les sales de l'institució. En esta obra, realisada entre [[1913]] i [[1919]] i de tres metros i mig d'alt per setanta metros de llarc, alçà un imborrable monument a [[Espanya]], perque en ella se representaven escenes característiques de diverses províncies tant [[Espanya|espanyoles]] com [[Portugal|portugueses]]. Necessità quasi tot [[1912]] per a viajar per tot el territori, realisant esbossos i treballs de costums i paisages. D'esta obra destaquen els olis pintats en [[1916]] dedicats a chiquets i dones en [[plages de la Comunitat Valenciana#Valéncia, cap i casal|les plages de Valéncia]], on predomina la llibertat de pinzellada i la llum de la seua terra. Alguns eixemples són ''Mare i filla'' o ''Peixcadora valenciana''. També destacava, fora d'esta temàtica, el seu incommensurable llenç ''Visió d'Espanya''.