Jordi Colomina Castanyer

Jordi Colomina Castanyer
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Filòlec i escritor.
Naiximent: 1952
Lloc de naiximent: Alcoy, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Jordi Colomina Castanyer (Alcoy, 1952) és un filòlec valencià d'ideologia pancatalanista.

BiografiaEditar

Jordi Colomina és catedràtic de Filologia catalana per l'Universitat d'Alacant i president de la Secció de Lexicografia de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).

Es va llicenciar en Filologia Romànica (especialitat de Filologia catalana) en l'Universitat de Barcelona l'any 1976 i es doctorà en Filologia Hispànica (especialitat Llinguística catalana) en l'Universitat d'Alacant en l'any 1983.

La seua investigació abarca diversos camps, com:

  • la gramàtica històrica
  • l'història de la llengua
  • la lexicografia i
  • la dialectologia valenciana-catalana-balear.

S'ha especialisat sobretot en l'estudi del català.

ObraEditar

Ha dirigit l'Atles Lingüístic de la Comunitat Valenciana (Generalitat Valenciana, 1994) i ha publicat mig centenar d'artículs en revistes científiques. Ha colaborat en obres colectives com Diccionari Valencià (1995) de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) i el Diccionari de la llengua catalana (1995) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Autor d'un capítul de la Gramàtica del català comtemporani (2002), dirigida per Joan Solà.

És autor de llibres, com:

  • L'alacantí: un estudi sobre la variació lingüística (1985)
  • El valencià de la Marina Baixa (1991)
  • Els valencians i la llengua normativa (1995)
  • Dialectologia catalana: Introducció i guia bibliogràfica (1999).

CitesEditar

Ahora creo que ha llegado la hora de actuar sobre los hábitos ortográficos de los valencianos. Ya hemos conseguido una cierta tradición valenciana de escribir el valenciano de una determinada manera desde hace unos años, y se actuó con prudencia, pues se temía que los valencianos no aceptaran determinados cambios. Yo creo que ahora es el momento de introducir más cambios. Por ejemplo, la acentuación. Tenemos que acentuar todos igual, por tanto propongo que los occidentales tenemos que aceptar la norma oriental. Dicho entre paréntesis, la morfología verbal es la única cosa que aún no podemos unificar. El momento no es bueno todavía, no podemos. Creo que puede ser en 15 o 20 años si la comunicación sigue aumentando entre los países catalanes podremos alcanzar esa unificación. Éstas son unas propuestas para que los valencianos nos adaptemos a la ‘norma barcelonesa'
  • "Actes de les Jornades sobre normes i planificació lingüístiques" (1994). Jordi Colomina. Citat per Josué Ferrer en l'artícul: "Els més grans intelectuals catalans han negat l'unitat de les llengües" (Valéncia hui, 3.6.2007).

Vore tambéEditar

Enllaços externsEditar