109 260
edicions
Canvis
mLlínea 13:
Llínea 13: − + − + Llínea 21:
Llínea 21: − + − Mes tart colaborà, entre unes atres publicacions, en Martín Fierro, una de les revistes clau de l'història de la lliteratura argentina de la primera mitat del [[sigle XX]]. No obstant la seua formació europeista, reivindicà tematicament les seues raïls argentines.+ − + − + −
→Inicis de la seua carrera lliterària
== Inicis de la seua carrera lliterària ==
== Inicis de la seua carrera lliterària ==
El 24 de giner de [[1921]] va apareixer el primer numero de la revista lliterària Ultra, que -com el seu propi nom deixa entrevore- era l'orgue difusor del moviment ultraiste. Entre els colaboradors mes notables estaven el mateix Borges, [[Rafael Cansinos-Assens]], [[Ramón Gómez de la Serna]] i [[Guillermo de Torre]], qui mes tart es casaria en Norah Borges.
El [[24 de giner]] de [[1921]] va apareixer el primer numero de la revista lliterària Ultra, que -com el seu propi nom deixa entrevore- era l'orgue difusor del moviment ultraiste. Entre els colaboradors mes notables estaven el mateix Borges, [[Rafael Cansinos-Assens]], [[Ramón Gómez de la Serna]] i [[Guillermo de Torre]], qui mes tart es casaria en Norah Borges.
El 4 de març de [[1921]], els Borges embarcaren en el port de [[Barcelona]] en la nau "Reina Victòria Eugènia" que els tornaria a [[Buenos Aires]].
El [[4 de març]] de [[1921]], els Borges embarcaren en el port de [[Barcelona]] en la nau "Reina Victòria Eugènia" que els tornaria a [[Buenos Aires]].
El contacte en [[Buenos Aires]] dugué al poeta a una relació exaltada de "descobriment" en la seua ciutat natal, aixina començà a donar forma a la mitificació dels barris suburbans.
El contacte en [[Buenos Aires]] dugué al poeta a una relació exaltada de "descobriment" en la seua ciutat natal, aixina començà a donar forma a la mitificació dels barris suburbans.
Va publicar articuls en la revista Cosmópolis (espanyola), funda la revista mural Prisma (de la que nomes es publiquen dos números), i també publica en "Nosotros", dirigida per Alfredo Bianchi. En [[1922]] visita a [[Leopoldo Lugones]] junt a [[Eduardo González Lanuza]]; per a entregar-li el segon (i últim) numero de Prisma. En agost de [[1924]] funda "Proa" junt a [[Ricardo Güiraldes]], autor de [[Don Segundo Sombra]]; [[Alfredo Branden Caraffa]] i [[Pablo Rojas Paz]]. En l'any [[1931]] es publica el primer numero de Sur, dirigida per [[Victoria Ocampo]]; en este primer numero Borges colabora en un articul dedicat al coronel Ascasubi.
Va publicar articuls en la revista Cosmópolis (espanyola), funda la revista mural Prisma (de la que nomes es publiquen dos números), i també publica en "Nosotros", dirigida per Alfredo Bianchi. En [[1922]] visita a [[Leopoldo Lugones]] junt a [[Eduardo González Lanuza]]; per a entregar-li el segon (i últim) numero de Prisma. En agost de [[1924]] funda "Proa" junt a [[Ricardo Güiraldes]], autor de [[Don Segundo Sombra]]; [[Alfredo Branden Caraffa]] i [[Pablo Rojas Paz]]. En l'any [[1931]] es publica el primer numero de Sur, dirigida per [[Victoria Ocampo]]; en este primer numero Borges colabora en un articul dedicat al coronel Ascasubi.
En [[1923]], en vespres d'un segon viage a [[Europa]], Borges publicà el seu primer llibre de poesia, ''Fervor de Buenos Aires'', en el que es prefigura, segons paraules del propi Borges, tota la seua obra posterior. Fon una edició preparada afanyadament, en la que es posaren algunes errates i que, ademés, no tenia prolec. Per a la tapa sa germana Norah realisà un gravat. S'editaren uns trescents eixemplars; els pocs que es conserven son considerats tesors pels bibliofils i en alguns s'aprecien correccions manuscrites realisades pel mateix Borges.
En l'any [[1923]], en vespres d'un segon viage a [[Europa]], Borges publicà el seu primer llibre de poesia, ''Fervor de Buenos Aires'', en el que es prefigura, segons paraules del propi Borges, tota la seua obra posterior. Fon una edició preparada afanyadament, en la que es posaren algunes errates i que, ademés, no tenia prolec. Per a la tapa sa germana Norah realisà un gravat. S'editaren uns trescents eixemplars; els pocs que es conserven son considerats tesors pels bibliofils i en alguns s'aprecien correccions manuscrites realisades pel mateix Borges.
Despuix d'un any en Espanya i instalat definitivament en la seua ciutat natal a partir de 1924, Borges colaborà en algunes revistes lliteraries i en dos llibres adicionals, ''Luna de enfrente'' e ''Inquisiciones''. En els trenta anys següents, Borges es transformaria en u dels mes brillants i mes polemic escritor d'[[Amèrica]].
Despuix d'un any en Espanya i instalat definitivament en la seua ciutat natal a partir de 1924, Borges colaborà en algunes revistes lliteraries i en dos llibres adicionals, ''Luna de enfrente'' e ''Inquisiciones''. En els trenta anys següents, Borges es transformaria en u dels mes brillants i mes polemic escritor d'[[Amèrica]].
Més tart colaborà, entre unes atres publicacions, en Martín Fierro, una de les revistes clau de l'història de la lliteratura argentina de la primera mitat del [[sigle XX]]. No obstant la seua formació europeista, reivindicà tematicament les seues raïls argentines.
En [[1930]] Borges publicà l'ensaig ''Evaristo Carriego'' i fiu el prolec d'una exposicio del pintor uruguayà Pedro Figari. Ademés, va coneixer a un jove escritor de nomes 17 anys, que despuix seria el seu amic i en el que publicaria numerosos texts: [[Adolfo Bioy Casares]].
En [[1930]] Borges publicà l'ensaig ''Evaristo Carriego'' i fiu el prolec d'una exposicio del pintor uruguayà Pedro Figari. Ademés, va coneixer a un jove escritor de nomes 17 anys, que despuix seria el seu amic i en el que publicaria numerosos texts: [[Adolfo Bioy Casares]].
En [[1935]] edità ''Historia universal de la infamia'', una serie de relats breus, entre ells, ''"Hombre de la esquina rosada"''. Al any següent es publicaren els ensajos d'''Historia de la eternidad'', a on —entre uns atres temes— Borges indaga sobre la metafora.
En l'any [[1935]] edità ''Historia universal de la infamia'', una serie de relats breus, entre ells, ''"Hombre de la esquina rosada"''. Al any següent es publicaren els ensajos d'''Historia de la eternidad'', a on —entre uns atres temes— Borges indaga sobre la metafora.
En la ajuda del poeta [[Francisco Luis Bernárdez]], va conseguir en [[1938]] treballar en la biblioteca municipal Miguel Cané del barri porteny d'Almagro. Alli, en els seus moments lliures, es dedica a llegir i ad escriure els seus primers contes.
En la ajuda del poeta [[Francisco Luis Bernárdez]], va conseguir en [[1938]] treballar en la biblioteca municipal Miguel Cané del barri porteny d'Almagro. Alli, en els seus moments lliures, es dedica a llegir i ad escriure els seus primers contes.
En [[1941]] publicà ''Antología Poética Argentina'' i edità el volumen de narracions ''El jardín de senderos'' que es bifurquen, obra en la que es fiu acreedor al Premi Nacional de Lliteratura d'[[Argentina]]. Al any següent aparegué ''Seis problemas para don Isidro Parodi'', llibre de narracions que escrigué en colaboracio en Bioy Casares.
En l'any [[1941]] publicà ''Antología Poética Argentina'' i edità el volumen de narracions ''El jardín de senderos'' que es bifurquen, obra en la que es fiu acreedor al Premi Nacional de Lliteratura d'[[Argentina]]. Al any següent aparegué ''Seis problemas para don Isidro Parodi'', llibre de narracions que escrigué en colaboracio en Bioy Casares.
== Madurea ==
== Madurea ==