Canvis

Cap a l'any [[1870]] s'associà en els germans Fournier (francesos d'orige) i començà l'exportació de [[Taronja|taronges]] a [[França]] que per llavors no eren excessivament conegudes. Gràcies a la calitat del producte, a l'esmerada presentació i l'us de barcos de vapor que permetia un ràpit transport, l'èxit del negoci fon marejant.  

Cap a l'any [[1870]] s'associà en els germans Fournier (francesos d'orige) i començà l'exportació de [[Taronja|taronges]] a [[França]] que per llavors no eren excessivament conegudes. Gràcies a la calitat del producte, a l'esmerada presentació i l'us de barcos de vapor que permetia un ràpit transport, l'èxit del negoci fon marejant.  

Els germans Fournier, dos aventurers i músics ambulants francesos, foren a visitar l'oficina de "Sagrista y Aguirre" despuix d'haver recorregut diferents pobles de la comarca de [[La Ribera|la Ribera]]. En [[Alzira]] i [[Carcaixent]] quedaren maravellats pels exuberants horts de [[Taronger|tarongers]] i la delícia dels seus fruts, que nomenaren "les pomes d'or". Impressionats per lo que havien vist i tastat, els germans Fournier estaven convençuts que sería un bon negoci vendre taronges a la seua terra, a on eren pràcticament desconegudes. Sagrista no cregué en dita empresa pero Aguirre sí.     

Els germans Fournier, dos aventurers i músics ambulants francesos, foren a visitar l'oficina de "Sagrista y Aguirre" despuix d'haver recorregut diferents pobles de la comarca de [[La Ribera|la Ribera]]. En [[Alzira]] i [[Carcaixent]] quedaren maravellats pels exuberants horts de [[Taronger|tarongers]] i la delícia dels seus fruts, que nomenaren "les pomes d'or". Impressionats per lo que havien vist i tastat, els germans Fournier estaven convençuts que sería un bon negoci vendre [[Taronja (frut)|taronges]] a la seua terra, a on eren pràcticament desconegudes. Sagrista no cregué en dita empresa pero Aguirre sí.     

Despuix de l'éxit de l'exportació de la taronja, Aguirre Matiol, decidí provar en l'exportació de les [[Mandarina|mandarines]], la seua producció havia segut introduïda feya pocs anys per [[José Polo de Bernabé]]. Elegí la producció de l'hort que tenia en [[Museros]] el seu millor amic, [[Teodor Llorente]] (cofundador i director del periòdic ''[[Las Provincias]]''), que dibuixà la seua propia marca: les seues inicials T.LL., a tampó, baix un [[Rata penada|rat penat]] en les seues ales esteses.

Despuix de l'éxit de l'exportació de la taronja, Aguirre Matiol, decidí provar en l'exportació de les [[Mandarina|mandarines]], la seua producció havia segut introduïda feya pocs anys per [[José Polo de Bernabé]]. Elegí la producció de l'hort que tenia en [[Museros]] el seu millor amic, [[Teodor Llorente]] (cofundador i director del periòdic ''[[Las Provincias]]''), que dibuixà la seua propia marca: les seues inicials T.LL., a tampó, baix un [[Rata penada|rat penat]] en les seues ales esteses.

Continuà l'expansió del seu negoci a [[Gran Bretanya]] i [[Holanda]], ampliant les exportacions, ademés de les taronges, ad atres productes agrícoles de la [[Comunitat Valenciana|Regió Valenciana]] com mandarines, cebes i melons.  

Continuà l'expansió del seu negoci a [[Gran Bretanya]] i [[Holanda]], ampliant les exportacions, ademés de les taronges, ad atres productes agrícoles de la [[Comunitat Valenciana|Regió Valenciana]] com mandarines, [[ceba|cebes]] i [[Meló|melons]].  

Aguirre Matiol fon el pioner de l'exportació de cítrics valenciana, també fon el creador de l'envoltura individual de la taronja en paper de seda, tècnica que hui en dia encara se seguix utilisant.

Aguirre Matiol fon el pioner de l'exportació de cítrics valenciana, també fon el creador de l'envoltura individual de la taronja en paper de seda, tècnica que hui en dia encara se seguix utilisant.