Canvis

{{Plantilla:uiquificar}}

{{Plantilla:uiquificar}}

Naixcut en el [[Grao de Valéncia]] el [[15 d'agost]] de [[1842]] en el llavors carrer Sant Antonio del Grau i fallit en el *Grao, el [[30 de setembre]] del [[1920]]. El lloc del seu decés va ser la seua casa de la calle Chapa, 15. De professió comerciant, *consignatari de bucs i exportador de frutes. Fill de Vicente Viet d'Aguirre i Bohigues, natural de les [[Vascongades]]i de la seua segona esposa María de l'Asunción Matiol i Amiguet, natural de [[Castelló]].

Naixcut en el [[Grao de Valéncia]] el [[15 d'agost]] de [[1842]] en el llavors carrer Sant Antonio del Grau i fallit en el Grau, el [[30 de setembre]] del [[1920]]. El lloc del seu decés va ser la seua casa del carrer Chapa, 15. De professió comerciant, consignatari de bucs i exportador de frutes. Fill de Vicente Viet d'Aguirre i Bohigues, natural de les [[Vascongades]]i de la seua segona esposa María de l'Asunción Matiol i Amiguet, natural de [[Castelló]].

El seu pare tenia un negoci en [[Valéncia]] de consignatari de bucs, en morir este i en a penes díhuit anys, José Aguirre va tindre que fer-se càrrec del negoci familiar. En [[1863]] marcha a [[Cuba]] a visitar i arreplegar un heretage d'un tio seu.

El seu pare tenia un negoci en [[Valéncia]] de consignatari de bucs, en morir este i en a penes díhuit anys, José Aguirre va tindre que fer-se càrrec del negoci familiar. En [[1863]] marcha a [[Cuba]] a visitar i arreplegar un heretage d'un tio seu.

En [[1867]] contrau matrimoni en Rosa Verdaguer Serrano de la que va tindre sis fills. En fallir esta, contrau nou matrimoni en [[1885]] en María Sirera Fenollós de la que va tindre cinc fills. José Aguirre sobreviuria a les seues dos esposes.

En [[1867]] contrau matrimoni en Rosa Verdaguer Serrano de la que va tindre sis fills. En fallir esta, contrau nou matrimoni en [[1885]] en María Sirera Fenollós de la que va tindre cinc fills. José Aguirre sobreviuria a les seues dos esposes.

Cap a [[1870]] s'associÀ en els germans Fournier (francesos d'orige) i començÀ l'exportació de [[taronges]] a [[França]] que per llavors no eren excessivament conegudes. Gràcies a la calitat del producte, a l'esmerada presentació i l'us de barcos de vapor que permetia un ràpit transport, l'èxit del negoci va ser marejant. Contínua l'expansió del seu negoci a [[Gran Bretanya]] i [[Holanda]], ampliant les exportacions, ademés de les taronges a atres productes agrícoles de la [[Regió Valenciana]]. Aguirre Matiol va ser el creador de l'envoltura individual de la taronja en paper de seda, tècnica que hui en dia encara se seguix utilisant.

Cap a [[1870]] s'associà en els germans Fournier (francesos d'orige) i començà l'exportació de [[taronges]] a [[França]] que per llavors no eren excessivament conegudes. Gràcies a la calitat del producte, a l'esmerada presentació i l'us de barcos de vapor que permetia un ràpit transport, l'èxit del negoci va ser marejant. Contínua l'expansió del seu negoci a [[Gran Bretanya]] i [[Holanda]], ampliant les exportacions, ademés de les taronges a atres productes agrícoles de la [[Regió Valenciana]]. Aguirre Matiol va ser el creador de l'envoltura individual de la taronja en paper de seda, tècnica que hui en dia encara se seguix utilisant.

Ademés del negoci exportador, fon un amant de la poesia en [[llengua valenciana]]. En la seua casa de camp de [[Bétera]], reunia a un gran círcul de poetes i intelectuals de la societat valenciana, creant tertúlies i promovent activitats poètiques.  

Ademés del negoci exportador, fon un amant de la poesia en [[llengua valenciana]]. En la seua casa de camp de [[Bétera]], reunia a un gran círcul de poetes i intelectuals de la societat valenciana, creant tertúlies i promovent activitats poètiques.