Edició de «José Aparicio Pérez»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = | | lloc_mort = | ||
}} | }} | ||
| + | |||
'''José Aparicio Pérez''' ([[Anna]], [[28 de giner]] de [[1943]]) és un historiador, arqueòlec i investigador [[Valencians|valencià]]. | '''José Aparicio Pérez''' ([[Anna]], [[28 de giner]] de [[1943]]) és un historiador, arqueòlec i investigador [[Valencians|valencià]]. | ||
| Llínea 16: | Llínea 17: | ||
Llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Història per l'[[Universitat de Valéncia]], ha realisat més de cent campanyes d'excavació. Actualment és Secretari General de la Confederació Espanyola de Centres d'Estudis Locals del Consell Superior d'Investigacions Científiques, Acadèmic de Número de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) i Acadèmic Corresponent de la [[Real Acadèmia de l'Història]] des de l'any [[2006]]. | Llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Història per l'[[Universitat de Valéncia]], ha realisat més de cent campanyes d'excavació. Actualment és Secretari General de la Confederació Espanyola de Centres d'Estudis Locals del Consell Superior d'Investigacions Científiques, Acadèmic de Número de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) i Acadèmic Corresponent de la [[Real Acadèmia de l'Història]] des de l'any [[2006]]. | ||
| − | + | Funcionari del [[Museu de Prehistòria de Valéncia]], a finals de la [[Anys 1990|década de 1990]] José Aparicio va aspirar a la direcció del Museu despuix de la cessació de Bernat Martí. El seu enfrontament en els arqueòlecs varen portar a que en l'any [[2005]] la [[Diputació de Valéncia]], titular del museu, decidira canviar la Secció d'Estudis Arqueològics del Servici d'Investigació Prehistòrica, dependent del museu, per a transferir-la a la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, fundació de la que Aparicio era secretari i en la que des d'este moment va eixercir com a director de la Secció. | |
| − | |||
| − | Funcionari del [[Museu de Prehistòria de Valéncia]], a finals de la [[Anys 1990|década de 1990]] José Aparicio va aspirar a la direcció del Museu despuix de la cessació de Bernat Martí. El seu enfrontament en els arqueòlecs varen portar a que en l'any [[2005]] la [[Diputació de Valéncia]], titular del museu, decidira canviar la Secció d'Estudis Arqueològics del Servici d'Investigació Prehistòrica, dependent del museu, per a transferir-la a la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, fundació de la que Aparicio era secretari i en la que des d'este moment va eixercir com a director de la Secció | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Obres == | == Obres == | ||
| Llínea 82: | Llínea 77: | ||
Resistir, resistir i no passaran. ¿Lo farem? Ya vorem.|''Lengua Valenciana: resistencia'' (''[[Las Provincias]]'', 20.05.2010) per José Aparicio Pérez}} | Resistir, resistir i no passaran. ¿Lo farem? Ya vorem.|''Lengua Valenciana: resistencia'' (''[[Las Provincias]]'', 20.05.2010) per José Aparicio Pérez}} | ||
| + | |||
{{Cita|Pero des d'aquelles antigues llengües de gran extensió que comprenien tota Europa i part d'Àsia, foren sorgint atres noves llengües com el Llatí en el Lacio que, per efecte de l'expansió militar, política i del sincretisme en tots els aspectes que practicà l'imperialisme romà, permeté l'extensió del llatí per tots els seus dominis com a llengua dominant, encara que les autòctones es mantingueren en aspectes com la toponímia i l'antroponimia i uns atres, per a renàixer en quant acabà el seu domini polític militar, donant lloc al naiximent de les distintes llengües romàniques diferenciades entre si pel distint substrat mantingut de cadascuna d'elles. Com a paradigma el de la Llengua Valenciana pel seu substrat ibèric i la castellana pel seu cèltic|''Llengua, llengües: Passat, present i futur'' per José Aparicio Pérez (2018)}} | {{Cita|Pero des d'aquelles antigues llengües de gran extensió que comprenien tota Europa i part d'Àsia, foren sorgint atres noves llengües com el Llatí en el Lacio que, per efecte de l'expansió militar, política i del sincretisme en tots els aspectes que practicà l'imperialisme romà, permeté l'extensió del llatí per tots els seus dominis com a llengua dominant, encara que les autòctones es mantingueren en aspectes com la toponímia i l'antroponimia i uns atres, per a renàixer en quant acabà el seu domini polític militar, donant lloc al naiximent de les distintes llengües romàniques diferenciades entre si pel distint substrat mantingut de cadascuna d'elles. Com a paradigma el de la Llengua Valenciana pel seu substrat ibèric i la castellana pel seu cèltic|''Llengua, llengües: Passat, present i futur'' per José Aparicio Pérez (2018)}} | ||