Edició de «José Castelló Tárrega»

{{Biografia|
| nom = José Castelló Tárrega
| image = 
| peu = 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] 
| ocupació = Periodiste i polític
| data_naix = [[1 de novembre]] de [[1866]]
| lloc_naix = [[La Vall d'Uxó]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[20 de febrer]] de [[1938]]
| lloc_mort = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] 
}}
'''José Castelló Tárrega''' ([[La Vall d'Uxó]], [[1 de novembre]] de [[1866]] - † [[Castelló de la Plana]], [[20 de febrer]] de [[1938]]), fon un periodiste i polític [[Valencians|valencià]].

== Biografia ==

José Castelló Tárrega naixqué el 1 de novembre de l'any 1866 en la localitat valenciana de La Vall d'Uxó, en la comarca de la [[Plana Baixa]], fon batejat en la parroquia del Sant Àngel. Fill de Vicente Castelló i Dolores Tárrega, matrimoni d'orige humil dedicat a l'artesania del [[Cànem|cànem]] i les [[Espardenya|espardenyes]]. Tingué dèu germans, encara que ningú d'ells sobrevixqué. 

Fon molt bon estudiant i molt despert en el colege, conseguí fàcilment el títul de Mestre en l'Escola Normal de la ciutat de [[Valéncia]] pero pronte sentí la vocació periodística. 

Inicià el seu camí periodístic en el seu poble natal, La Vall d'Uxó, en una publicació, primer semanal i despuix quinzenal, que ell mateix creà titulada ''Clar y Net'' en [[1885]] que estava escrita en [[llengua valenciana]]. També creà en l'any [[1890]] una publicació titulada ''El Anticosiero'', un semanari de caràcter polític i crític contra les forces polítiques i socials dominants, una lluita entre conservadors i lliberals. Tenia la seua sèu en carrer Sant Cristòfol número 50 de La Vall d'Uxó, durà a soles tretze números pero va armar molt de soroll en la seua grossa artilleria dialèctica.  

El [[7 de setembre]] de l'any [[1890]] fundà en Castelló el periòdic titulat ''El Liberal'' que començà sent l'orgue del partit polític lliberal-dinàstic. Sería el germen del periòdic ''El Heraldo de Castellón'' que naixeria el 31 de decembre de [[1894]] i aixina fins a la seua desaparició en l'any [[1938]], despuix d'haver estat controlat en els últims temps pel [[Front Popular]] per haver segut expropiat el [[1 de setembre]] de [[1936]].

''El Heraldo de Castellón'' fon un periòdic que alcançà les majors cotes entre els [[Sigle XIX|sigles XIX]] i [[Sigle XX|XX]], sent el seu director José Castelló Tárrega. En la ciutat de Castelló existien uns atres periòdics de més antiguitat, com: ''El Eco de Castellón'' ([[1856]]), ''El Eco del Mijares'' ([[1857]]) i ''El Maestrazgo'' ([[1858]]).

José Castelló alcançà a tindre el carnet nº 52 de la Federació de la Prensa d'Espanya, document professional datat en 1 de novembre de [[1926]]. 

S'afincà en Castelló quan creà ''El Liberal'' i conegué a la jove d'orige navarrés, Fidela Arroyo Marí, contragueren matrimoni en l'any [[1897]], el matrimoni tingué cinc fills.

== ''El Heraldo de Castellón'' ==  

El notable diari de la vesprà retratava el caràcter i la filosofia vital de José Castelló. Se presentava com a "Independent", sense cap compromís ni bandera política. Donava gran importància a l'informació local per mig de reportages i entrevistes. En corresponsals en [[Valéncia]] i [[Barcelona]] donava també als [[Castellonenc|castellonencs]] una ampla informació nacional a través d'un servici telefònic i telegràfic molt alvançat en la seua época. També tingué imprenta pròpia. Encara que tingué moltes vendes també passà moments de pèrdues que corregueren a càrrec d'ell com a empresari. ''El Heraldo de Castellón'' fon el periòdic de més fecunda vida en la seua época i també patrocinà ajudes durant la repatriació dels soldats de [[Cuba]] i atres causes benèfiques.

== La política ==

El periodiste també fon un bon polític. Encapçalà reivindicacions per a conseguir millores per a Castelló, especialment el [[Port de Castelló|Port]]. 

Des de [[1902]] fins a [[1909]] fon regidor síndic de l'[[Ajuntament de Castelló]], delegat de govern de la Junta d'Obres del Port i diputat provincial ([[1917]]-[[1923]]).

En l'any [[1922]] fon nomenat [[Governador Civil]] de [[Toledo]] fins a [[1923]] en que fon cessat pel colp d'Estat de [[Primo de Rivera]]. 

Des del 23 de març de [[1930]] fins al 21 d'abril de [[1931]] fon president de la [[Diputació de Castelló]].

En [[1934]] ocupà la direcció de l'antic Museu de Belles Arts Provincial. 

No li agradà la trayectòria política d'un dels seus fills, [[José Castelló-Tárrega Arroyo]] que fon un dels dirigents històrics del [[PSOE]] i alcalde de Castelló de novembre de [[1936]] fins a juny de [[1937]], en plena Guerra Civil, quan fon expropiat ''El Heraldo de Castellón''. 

== Homenages ==

El seu ploble natal, La Vall d'Uxó, li feu un homenage multitudinari el 26 de juny de [[1926]] al ser nomenat Fill Eixemplar i Varó Predilecte. 

== Referències ==

* ''José Castelló Tárrega. Desde "Clar y Net" de la Vall hasta el diario "El Heraldo de Castellón"'' - Salvador Bellés (''Mediterráneo'', 8.5.2010)
* [https://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/opinion/prensa-castellonense_973836.html ''La prensa castellonense'' - ''Mediterráneo'']

== Vore també ==

* [[Heraldo de Castellón]]

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Castell%C3%B3_y_T%C3%A1rrega José Castelló Tárrega en Wikipedia]

[[Categoria: Biografies]]
[[Categoria: Valencians]]
[[Categoria: Periodistes]]
[[Categoria: Periodistes valencians]]
[[Categoria: Polítics]]
[[Categoria: Polítics Valencians]]