José Iturbi
| José Iturbi Báguena | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Pianista | ||
| Naiximent: | 28 de novembre de 1895 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 28 de juny de 1980 | ||
| Lloc de defunció: | Los Angeles, Estats Units | ||
José Iturbi Báguena (Valéncia, 28 de novembre de 1895 — Los Angeles, Estats Units, 28 de juny de 1980) fon un pianiste, compositor i director d'orquesta valencià de fama internacional.
Biografia
Naixcut en la ciutat de Valéncia, d'ascendents vascs per part de son pare. El 28 de novembre de 1895, mentres la seua mare embarassada, que assistia a la representació de “Carmen” va trencar aigües, la seua vida des del principi estava lligada a la música. Tant la seua mare, Teresa Báguena, com el seu pare, Ricardo Iturbi, que pels matins era cobrador de la companyia de Gas Lebón i per la vesprada afinava pianos, eren aficionats a la música clàssica.
Vivien en el carrer En Blanch en un dels barris antics de la ciutat de Valéncia, i José a l'edat de 5 anys va començar a prendre classes de piano en el seu mateix barri, en casa de la seua veïna María Jordán. I molt pronte es va convertir en soport econòmic de la família en començar a tocar com a pianiste en el Cine Turia. Un local a on es proyectaven películes mudes de l'época.
Va ser el seu pare qui li va inculcar el seu amor per la música i de qui va rebre la seua primera formació musical que va continuar en la seua ciutat natal en els mestres Bellver i Jordán. Iturbi estudià en Valéncia a on a la tendra edat de 3 anys ya demostrà els seus dots musicals, per a continuar la seua formació musical.
José va acabar els seus estudis en el conservatori de Música de Valéncia a l'edat de 14 anys, i posteriorment va continuar en el Conservatori de Música de París al qual va accedir per mèrits, i a pesar de que dit conservatori solament admetia dos estudiants estrangers per curs, i gràcies a una beca de la Diputació de Valéncia que li va permetre mantindre's allí en aportacions que conseguia tocant el piano per les nits en diversos Cafens Parisencs.
En l'any 1911, escomençà la seua carrera com a pianiste, de manera accidental durant dos concerts en Bilbao. Les seues gires al voltant del món escomençaren l'any 1912, foren un gran èxit. Va destacar com a intèrpret de francés, aixina com de música espanyola. Fon becat en el conservatori de París entre 1918 i 1923, gràcies a la Diputació de Valéncia, al mateix temps també va realisar estudis de tècnica i interpretació en Wanda Landowska.
Va ser professor en el conservatori de Ginebra i es va traslladar als Estats Units d'América al conseguir alguns contractes com a director, actor i compositor en distintes películes, aixina com director de la Rochester Philarmonic Orchestra de 1936 a 1944. Va fer la seua primera aparició com a director d'orquesta en la Ciutat de Mèxic en 1933 quan fon presentat per Don Ernesto de Quesada. El seu debut en Amèrica fon en la ciutat de Nova York en 1929.
El 24 de juny de 1949 tornà a Valéncia per a rebre un homenage dels músics i de l'Ajuntament de Valéncia, entre atres guardonats, per la seua dedicació i entrega a l'Orquesta Municipal de Valéncia, li otorguen el càrrec de director honorífic perpetu de la formació. Ademés, en l'any 1950, va conseguir que l'Orquesta Municipal de Valéncia anara de gira a l'estranger, conseguint ser la primera orquesta de l'estat que actuara fóra de l'àmbit nacional. La colaboració del mestre fon decisiva per a la confirmació d'esta agrupació com una de les més importants orquestes sinfòniques del panorama musical nacional i internacional.
Va estar molt relacionat en les terres castellonenques i, sobretot, en Burriana a on residia durant l'estiu en la seua casa denominada La Cotorra a on es retirava per a descansar rodejat de tarongers. En Burriana porta el seu nom una plaça i un colege públic.
També dirigí l'Orquestra Sinfònica de Valéncia per molts anys. A sovint apareixia en concerts en la seua germana, Ampar Iturbi, que fon també una reconeguda pianista.
Va fallir en la seua casa de Beverly Hills de Los Ángeles (EE.UU.) el 28 de juny de 1980.
Pianiste
Iturbi adquirí celebritat com a intèrpret de música llaugera i brillant, mentres que la seua faceta com a intèrpret clàssic no deixà tanta impressió. No obstant això, va asovintejar el repertori pianístic clàssic –Beethoven, Mozart, Liszt, Chopin, Brahms, Schumann o Mendelssohn– aixina com el repertori francès i espanyol –Isaac Albéniz, Enric Granados i Manuel de Falla. Va fer aparicions com a actor-intèrpret en diverses películes musicals dels anys 1940, escomençant en el film de 1943 Thousands Cheer, per a la MGM. Habitualment fea de si mateix. Posteriorment aparegué en Lleveu àncores!, també de la MGM, en Gene Kelly i Frank Sinatra, i en atres películes de la mateixa companyia. En la película biogràfica sobre Chopin, A Song to Remember, es varen amprar interpretacions d'Iturbi en les escenes en qué Cornel Wilde, com a Chopin, tocava el piano.
A pesar de tot i de que estes películes el varen fer molt popular, este exhibicionisme a l'estil de Hollywood va fer que molts melòmans tendiren a subestimar-lo com a intèrpret seri.
A sovint va aparéixer en concert en companyia de la seua germana, Amparo Iturbi, també una reputada pianista, i del violiniste argentí Carlos Pessina.
És autor de l'escomençament per a piano a dos mans de la Rapsody in Blue, de George Gershwin.
Vida personal
Es casà en Maria Giner de los Santos, en 1916 que faltà en 1928, varen tindre una filla, Maria. La seua companyera per molts anys fon Marion Seabury, la seua secretària, que va sobreviure a Iturbi i va crear la Fundació Josep Iturbi despuix de la seua mort.
Maria es va casar en Stephan Hero, un violiniste que havia segut un dels protegits de son pare. En 1936 varen tindre dos filles, Maria Antonia i Maria Teresa, abans de la separació, en l'any 1939. A l'edat dels 28 anys, la filla d'Iturbi es va suïcidar.
En divorciar-se, Maria Hero, va obtindre la custòdia de les seues filles, en 1941, al seu exmarit li pertocà tindre-les tres mesos a l'any a soles. Iturbi en 1943 va recorrer la custòdia de les netes. Hero es fugà en elles en 1947 mentres Iturbi estava de gira per Europa.
Despuix d'una batalla judicial, Iturbi i el seu exgendre resolen en última instància les seues diferències, i les chiquetes es queden en son pare.
Josep Iturbi contínua en les seues actuacions públiques en huitanta anys complits. Finalment ordenat pels seus meges es prengué un any sabàtic en març de 1980. Faltà als cinc dies de ser ingressat en l'Hospital Cedars-Sinai per problemes de cor, el 28 de juny de 1980.
Iturbi i la seua terra
La ciutat de Valéncia va voler subrallar la seua vinculació en la ciutat posant-li el seu nom al conservatori de la ciutat. També en Valencia es celebra en caràcter bianual un certamen internacional de piano. Iturbi no deixà d'estar en contacte en la seua terra, ya que estigué passant llargues temporades en la finca que tenia en Borriana, en la zona de Santa Bàrbara, a la vora del riu Millars, coneguda popularment com la finca de "La cotorra". Solia acodir acompanyat de Marion Seabury, a on passaven algunes de les seues vacacions. La ciutat de Borriana també vullgué destacar els seus vinculs en la ciutat posant-li el seu nom a un dels coleges de la ciutat, i també a una de les seues places més cèntriques. Ademés, ajudà a la ciutat i als pobles afetats per la riuada de l'any 1957, organisant en diverses ciutats de la geografia espanyola concerts per a ajudar als afectats.
Vore també
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre José Iturbi.- www.biografiasyvidas.com