Edició de «José Sanchis Bergón»

Home de vasta cultura, dedicat per sancer a la medicina, tant des de la clinica i com eminent propulsor del moviment medic colegial, i a la funció social i publica. Fon president del [[Colege Oficial de Meges de Valéncia]], fundador i president de la [[Federació Nacional de Coleges Oficials de Meges]] (1921 - 1926), fundador i president de la [[Associació Valenciana de la Caritat]] en l'any 1906,<ref>[http://www.casacaridad.com/web/historia.html Casa Caritat. Associacio Valenciana de Caritat.]</ref> fundador del [[Asil de Sant Eugeni]] en 1885,<ref>[http://books.google.es/books?id=1HP-IWSiD8C&pg=PA96&dq=El+Dr.Sanch%C3%ADs+Berg%C3%B3n,+a+la+saz%C3%B3n+m%C3%A9dico+municipal,+por+su+parte,+fue+el+inspirador+del+Asilo+de+San+Eugenio,+fundado+el+2+de+julio+de+1885,+durante+la+epidemia+col%C3%A9rica,+para+atender+a+la+lactancia+de+los+hu%C3%A9rfanos+cuyas+madres+mor%C3%ADan+v%C3%ADctimas+de+la+enfermedad,+bajo+la+direcci%C3%B3n+de+las+Hijas+de+la+Caridad+de+San+Vicente+Pa%C3%BAl.&hl=es&ei=GApTbTMEM274gbBv-y7CQ&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=1&ved=0CCYQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Irene Palau Lis, Candit Ruiz Encanye. Redimir l'inocencia: historia, marginación infantil i educació protectora. Valéncia: Universitat de Valéncia. Dpt. Educacio Comparada i Història de l'Educacio; 2002.]</ref> vocal de la Junta Provincial de Sanitat, i academic de número de la [[Real Academia de Medicina de Valéncia]] des de [[1917]], entre atres molts merits.  

Home de vasta cultura, dedicat per sancer a la medicina, tant des de la clinica i com eminent propulsor del moviment medic colegial, i a la funció social i publica. Fon president del [[Colege Oficial de Meges de Valéncia]], fundador i president de la [[Federació Nacional de Coleges Oficials de Meges]] (1921 - 1926), fundador i president de la [[Associació Valenciana de la Caritat]] en l'any 1906,<ref>[http://www.casacaridad.com/web/historia.html Casa Caritat. Associacio Valenciana de Caritat.]</ref> fundador del [[Asil de Sant Eugeni]] en 1885,<ref>[http://books.google.es/books?id=1HP-IWSiD8C&pg=PA96&dq=El+Dr.Sanch%C3%ADs+Berg%C3%B3n,+a+la+saz%C3%B3n+m%C3%A9dico+municipal,+por+su+parte,+fue+el+inspirador+del+Asilo+de+San+Eugenio,+fundado+el+2+de+julio+de+1885,+durante+la+epidemia+col%C3%A9rica,+para+atender+a+la+lactancia+de+los+hu%C3%A9rfanos+cuyas+madres+mor%C3%ADan+v%C3%ADctimas+de+la+enfermedad,+bajo+la+direcci%C3%B3n+de+las+Hijas+de+la+Caridad+de+San+Vicente+Pa%C3%BAl.&hl=es&ei=GApTbTMEM274gbBv-y7CQ&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=1&ved=0CCYQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Irene Palau Lis, Candit Ruiz Encanye. Redimir l'inocencia: historia, marginación infantil i educació protectora. Valéncia: Universitat de Valéncia. Dpt. Educacio Comparada i Història de l'Educacio; 2002.]</ref> vocal de la Junta Provincial de Sanitat, i academic de número de la [[Real Academia de Medicina de Valéncia]] des de [[1917]], entre atres molts merits.  

Fruit del seu decantament cap al camp de la marginació infantil, desenrollà treballs importants, com la definició del concepte de “oicófobo”, classe especial de chiquet “psicópata rebordonit” caracterisat per la “fobia a la familia”, i la “oicofobia” o “fobia de la pròpia casa”, que Sanchis Bergón presentà en la ponencia titulada “Reformatoris”, en l'Assamblea de la Junta de Protecció a l'Infancia, en l'any [[1914]]. I una classificació d'anormals, que Sanchis Bargón expondra publicament davant la Real Academia de Medicina de Valéncia, en l'any [[1917]], en el discurs que pronunciarà en ocasió de la seua rebuda com academic, baix el titul “Valor etiológico de l'herencia en la delinqüencia infantil”; en el que expon la seua posició com partidari del [[regeneracionismo]], la seua proyecció social i “profilactica”, era eminentment [[Eugenesia|eugénica]], tal i com ell mateix expressa en la seua conclusió: “Tutelat els matrimonis i milloraréu l'herencia; milloreu l'herencia i perfeccionaréu organicament a l'individu; perfeccioneu a l'individu i podreu regenerar la societat”. Per a aplegar a estes conclusions desenrollarà un estudi sobre el concepte d'anormalidad i de degeneració, partint de la premissa: “El fisiologismo de les societats exigix una adequació perfecta de cada una de les seues parts al tot: una completa adaptació de l'individu al mig social”. Considera que l'inadaptado per causes internes és un anormal, i que per tant l'anormal és un malalt, i que l'herencia és la causa primera d'anormalidad. Aixo no impedix que critique els plantejaments generalisadors i absolutistes de l'escola antropologica de Lombroso aplicats a la delinqüencia. Per a Sanchis Bergón no tot delinqüent és un anormal mege: “L'herencia és freqüentment causa remota de la delinqüencia. El mig, millor que causa ocasional és causa determinant”.

Fruit del seu decantament cap al camp de la marginació infantil, desenrollà treballs importants, com la definició del concepte de “oicófobo”, classe especial de chiquet “psicópata rebordonit” caracterisat per la “fobia a la familia”, i la “oicofobia” o “fobia de la pròpia casa”, que Sanchis Bergón presentà en la ponencia titulada “Reformatoris”, en l'Assamblea de la Junta de Protecció a l'Infancia, en l'any [[1914]]. I una classificació d'anormals, que Sanchis Bargón expondra publicament davant la Real Academia de Medicina de Valéncia, en l'any [[1917]], en el discurs que pronunciarà en ocasió de la seua rebuda com academic, baix el titul “Valor etiológico de l'herencia en la delinqüencia infantil”; en el que expon la seua posició com partidari del [[regeneracionismo]], la seua proyecció social i “profilactica”, era eminentment [[Eugenesia|eugénica]], tal i com ell mateix expressa en la seua conclusió: “Tutelat els matrimonis i milloraréu l'herencia; milloreu l'herencia i perfeccionaréu organicament a l'individu; perfeccioneu a l'individu i podreu regenerar la societat”. Per a aplegar a estes conclusions desenrollarà un estudi sobre el concepte d'anormalidad i de degeneració, partint de la premissa: “El fisiologismo de les societats exigix una adequació perfecta de cada una de les seues parts al tot: una completa adaptació de l'individu al mig social”. Considera que l'inadaptado per causes internes és un anormal, i que per tant l'anormal és un malalt, i que l'herencia és la causa primera d'anormalidad. Aixo no impedix que critique els plantejaments generalisadors i absolutistes de l'escola antropologica de Lombroso aplicats a la delinqüencia. Per a Sanchis Bergón no tot delinqüent és un anormal mege: “L'herencia és freqüentment causa remota de la delinqüencia. El mig, millor que causa ocasional és causa determinant”.

== Publicacions ==

== Publicacions ==

Publicà varis treballs sobre patologia mental i medicina social:  

Publicà varis treballs sobre patologia mental i medicina social: