José Sanchis Bergón
Josep Sanchis Bergón (1860 - † 1926) fon medic neurolec, Alcalde de Valencia, i primer President de la Organisacio Medica Colegial d'Espanya (1921 – 1926).
Biografia
Personal
Josep Sanchis Bergón se cassà en Eugenia Banús Martínez, i tingueren quatre fills: Josefa i Eugenia (que serien religioses), Josep, i Mª Ampar, i se fa aixina mateixa carrec d'un nebot, Jaume, epileptic.
Fon fill d'un medic militar, Josep Sanchis Barrachina, que fon general de Sanitat Militar. Fon pare del tambe medic Josep Sanchis Banús.[1]
Professional
Desenrollà la seua professio en Valencia a on fon successivament medic municipal (Inspector General de Sanitat en Valencia en 1904),[2] director facultatiu del Hospital de Santa Ana, i subdirector del Loquera Provincial de Valencia, especialisant-se en malalties nervioses. Una senya curiosa es que assisti en Pariu a les classes de Charcot.
Prengue part activa en la politica del moment com membre del Partit Lliberal, en 1905 fon regidor de sanitat,[3] i alcalde del Ajuntament de Valencia des de giner de 1906 fins giner de 1907,[4] dinamisà servicis com l'higiena publica o fon promotor de societats com la Lliga Nacional contra la Tuberculosis.[5] Durant 1910 fon President de la Junta local de primera ensenyança de Valencia.[6]
Home de vasta cultura, dedicat per sancer a la medicina, tant des de la clinica i com eminent propulsor del moviment medic colegial, i a la funcio social i publica. Fon president del Colege Oficial de Medics de Valencia, fundador i president de la Federacio Nacional de Coleges Oficials de Medics (1921 - 1926), fundador i president de la Associacio Valenciana de la Caritat en 1906,[7] fundador del Asil de Sant Eugeni en 1885,[8] vocal de la Junta Provincial de Sanitat, i academic de numero de la Real Academia de Medicina de Valencia des de 1917, entre atres molts merits.
Fruit de la seua decantament cap al camp de la marginación infantil, desenrollà treballs importants, com la definicio del concepte de “oicófobo”, classe especial de chiquet “psicópata rebordonit” caracterisat per la “fobia a la familia”, i la “oicofobia” o “fobia de la propia casa”, que Sanchis Bergón presentà en la ponencia titulada “Reformatoris”, en l'Assamblea de la Junta de Proteccio a l'Infancia, en 1914. I una classificacio d'anormals, que Sanchis Bargón expondra publicament davant la Real Academia de Medicina de Valencia, l'any 1917, en el discurs que pronunciarà en ocasio de la seua rebuda com academic, baix el titul “Valor etiológico de l'herencia en la delinqüencia infantil”; en el que expon la seua posicio com partidari del regeneracionismo, la seua proyeccio social i “profilactica”, era eminentment eugénica, tal i com ell mateix expressa en la seua conclusio: “Tutelad els matrimonis i milloraréu l'herencia; milloreu l'herencia i perfeccionaréu organicament a l'individu; perfeccioneu a l'individu i podreu regenerar la societat”. Per a aplegar a estes conclusions desenrollarà un estudi sobre el concepte d'anormalidad i de degeneracio, partint de la premissa: “El fisiologismo de les societats exigix una adequacio perfecta de cada una de les seues parts al tot: una completa adaptacio de l'individu al mig social”. Considera que l'inadaptado per causes internes es un anormal, i que per tant l'anormal es un malalt, i que l'herencia es la causa primera d'anormalidad. Aixo no impedix que critique els plantejaments generalisadors i absolutistes de l'escola antropologica de Lombroso aplicats a la delinqüencia. Per a Sanchis Bergón no tot delinqüent es un anormal medic: “L'herencia es freqüentment causa remota de la delinqüencia. El mig, millor que causa ocasional es causa determinant”.
Activitat colegiala
En 1920 se crega la Federacio de Coleges Medics d'Espanya, de la que es impulsor el Dr. Sanchis Bergón, el qual sera elegit President de la mencionada Federacio. Sanchis Bergón iniciava aixina una campanya de regeneracio de la classe i politica sanitaries, que a la seua entendre, començaria des de la mateixa seleccio dels aspirants al “sacerdoci de la medicina”, reformant posteriorment l'ensenyança de la mateixa, i llimitant el numero de tituls expedits.[9]
Se conseguix aixina enfortir l'espirit de classe, i aunar les forces per a abordar aspectes relatius a estatuts, llegislacio sanitaria, o defensa dels interesses dels medics, en ocasions lesionats pel caciquisme. Com eixemple de l'impuls que la creacio d'esta federacio dona al moviment colegial, cap expondre les conclusions elevades al Ministre de Governacio despres de l'Assamblea portada veta en Madrit en 1926, i que se referixen a “l'urgent promulgacio d'una Llei de Sanitat, a la representacio dels Coleges Medics en el Real Consell de Sanitat, a la reglamentacio de la Beneficencia provincial, a la definicio del delit sanitari i l'inclusio en el Codic Penal de les sancions que origine i a la revisio tecnica del Registre d'Especialitats Farmaceutiques”. Ademes de propondre “una reforma be meditada de l'ensenyança de la Medicina (...) en la constitucio d'una Comissio Oficial de la que devia formar part el Consell General de Coleges Medics, la declaracio dels Reglaments dels Coleges Medics com Codics fonamentals d'estos ...” entre atres.
Sanchis Bergón, en carta dirigida al Dr. Cortezo en relacio en un anteproyecto de Llei per a llimitacio de tituls en les facultats de Medicina, Farmacia i Dret, fa referencia a dos problemes que ell considera claus: la deficient preparacio en que s'inicien en l'eixercici professional els medics recién llicenciats, i la “remugada de medics que forgen les nostres universitats”. Abdos aspectes complementaris, ya que el nivell d'exigencia es tan escaso, que la consecucio del titul de medic s'obte sense esforç. Sanchis Bergón es partidari d'un examen d'aptitut per a ingressar en la facultat de Medicina, i posteriorment, d'una forma diferent d'evaluar als alumnes, separant la llabor d'examinar de la llabor docent, per a evitar que els catedratics siguen juge i part.
Publicacions
Publicà varis treballs sobre patologia mental i medicina social:
- Els sistemes penitenciaris davant l'higiena (tesis doctoral). Madrit: Facultat de Medicina de l'Universitat Complutense; 1882.
- Alcohol, alcoholisme agut i cronic. Bolleti de l'Institut Medic Valencià (BIMV). 1885; 19:76.
- Alienación, alienacio, oradura, demencia i idiocia. 1892.
- Etiologia i profilaxis de la criminalitat infantil. 1916.
- Valor etiológico de l'herencia en la delinqüencia infantil. Valencia: Imprenta d'Antoni López i Comp; 1917.
- Reformatoris. Ponencia presentada a la seccio 4ª de l'Assamblea Nacional de Proteccio a l'Infancia i Repressio de la Mendicitat. Valencia: Imp. Antoni López i Cia.; 1917.
- Encefalitis epidemica, cridada tambe letargica. Valencia: Imprenta Valenciana; 1920.
- Carta circular del President del Colege Oficial de Medics de Valencia. SM. 1923;(2):689-91.
- Reduccio de tituls. SM. 1923;(2):782-4.
- Consells als medics noveles.
- Herencia de la criminalitat.
- Els sistemes penitenciaris davant l'Historia.
Referencies
- ↑ Pérez Salmo C. L'obra psicológica de Josep Sanchis Banús (1893-1932). Madrit: Universitat Complutense de Madrit; 2009.
- ↑ Aganzo Eixit F. El cos d'Inspectors Veterinari de l'Excelentísimo Ajuntament de Valencia. Antecedents i balanç d'una centuria. VI Jornades Nacionals d'Historia de la Veterinaria. Valencia, 16 i 17 de novembre de 2001. p.14.
- ↑ Carme Barona Vilar. Les politiques de la salut: la sanitat valenciana entre 1855 i 1936. Valencia: Universitat de Valencia; 2006.
- ↑ Úbeda Balaguer VA. Real Societat Valenciana d'Agricultura i Deports. Valencia: Grafiques Vernetta; 2009.
- ↑ Lloret Pastor J. Chiquets desprotegidos. Un problema social i de salut en la prensa medica valenciana (1855-1939). En: Enric Perdiuer Gil (compilador). Salveu al chiquet: estudis sobre la proteccio a l'infancia en l'Europa mediterranea a començaments del segle XX. Valencia: Universitat de Valencia; 2004. p.199.
- ↑ R.D. nomenant Delegat Regi President de la Junta local de primera ensenyança de Valencia a D. Josep Sanchis Bergón. Gasseta de Madrit. 1910/01/09; (9):43.
- ↑ Casa Caritat. Associacio Valenciana de Caritat.
- ↑ Irene Palau Lis, Candit Ruiz Encanye. Redimir l'inocencia: historia, marginación infantil i educacio protectora. Valencia: Universitat de Valencia. Dpt. Educacio Comparada i Historia de l'Educacio; 2002.
- ↑ Francesc Villacorta Banys. Professionals i burocratas: Estat i poder corporatiu en l'Espanya del segle XX, 1980-1923. Madrit: Segle XXI d'Espanya Editors; 1989. p.303.