Edició de «José Vicente Gómez Bayarri»

{{Biografia|
| nom = José Vicente Gómez Bayarri
| image = [[Archiu:Jvbayarri.jpg|200px]]
| peu = '''Josep Vicent Gómez Bayarri''', historiador valencià
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] 
| ocupació = Historiador, professor i escritor
| data_naix = [[3 d'octubre]] de [[1948]]  
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort =  
| lloc_mort =   
}}
'''José Vicente Gómez Bayarri''' ([[Valéncia]], [[3 d'octubre]] de [[1948]]), és un historiador, articuliste, conferenciant, escritor, professor i acadèmic [[Valencians|valencià]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), especialiste en temes històrics. 

==Biografia==

'''Josep Vicent Gómez Bayarri''' sempre ha estat lligat al [[valencianisme]] actiu, entenent per això, la definició clàssica. És una personalitat que en els seus estudis, llibres i publicacions, intenta traure a la llum els aspectes històrics més determinants dels valencians.

Des de la moderació, l'estudi, i la seua indubtable faceta pedagògica, ha contribuït a aclarir molts aspectes que des de determinats àmbits acadèmics intenten que passen desapercebuts, com tot allò que s'ha relacionat en la Llengua Valenciana<ref>Carles Ros i Hebrera. Vida i obra d'un fervent apologista de la llengua valenciana. [[Valéncia]], [[2001]]</ref> , la [[Valéncia]] de l'edat mija, el [[Regne de Valéncia]], e inclús més recentment la contradicció de l'Acadèmia Valenciana de nova creació.<ref>[http://jvgomezbayarri.iespana.Es Web de l'Acadèmic Gómez Bayarri]</ref>

Ya en l'any [[1982]] podem trobar a Bayarri escrivint en defensa de [[Valéncia]] davant de la "ofensiva propagandística" del [[nacionalisme català]] coneguda com  “crida a la solidaritat en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalana” 

En [[1999]] va participar en un sentit homenage al gran migevaliste [[Antonio Ubieto Arteta]], colaborant en un documental emés durant l'entrega dels premis de [[Lo Rat Penat]]. 

Des de [[1994]], colabora en la [[Revista de Filologia Valenciana]] publicada per l'editorial [[Acció Bibliogràfica Valenciana]] i [[Lo Rat Penat]].<ref>[http://www.loratpenat.org/index.php?option=com_content&task=view&id=56&Itemid=115 Història del Rat Penat pàgina 289, 376, 385 i 417]</ref>

== Currículum ==

'''Josep Vicent Gómez Bayarri''' és Doctor en [[Història]], Catedràtic en l'Institut “[[Lluís Vives]]” de [[Valéncia]], professor en l'“Universitat de l'Experiència” del [[Universitat CEU-Cardenal Herrera|CEU-Cardenal Herrera]] i en l'“Universitat Senior” de l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]]. 

Impartix cursos sobre distints temes relacionats en la faceta docent i d'actualisació de coneiximents per a  professors de [[Educació secundària|Secundària]] i [[Educació primària|Primària]], recolzats per la [[Conselleria]] d'Educació de la [[Generalitat Valenciana]].

Actualment és [[Acadèmic de Número]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV).

El professor Gómez Bayarri també va participar en la fundació i va dirigir  l'[[Escola d'Estudis Valencians]] de la mateixa [[RACV]].

==Premis==

'''Josep Vicent Gómez Bayarri''' ha segut premiat en reiterades ocasions  per distints organismes i associacions valencianes. Destacar  entre atres guardons,  el Premi extraordinari de l'Excm. [[Ajuntament de Valéncia]] en els “[[Jocs Florals]]” de [[1989]],  els Premis “[[Vinatea]]” ([[1990]]) i “Jaume I” ([[1999]]) o el “[[Jaume Roig]]” de [[2002]], convocat  per la [[RACV]]. No podem deixar de fer menció al “Premi [[Josep Mª Guinot]] i Galán dels Lletres Valencianes”, de l'Associació Cultural “[[Cardona i Vives]]” de Castelló l'any [[2002]], o el  “Vicente González Lizondo”, de  “Amics de la [[RACV]]” l'any [[2006]].
 
==Llibres publicats==
[[Archiu:Rforalbayarri.jpg|thumb|180px|Portada del llibre '''“Reyes forales medievales del Reino de Valencia"''' [[Editorial del Senia al Segura]], (2000)]]

* ''La transició del món musulmà al cristià en el [[Regne de Valéncia]]''. Publicat en dos volums per la [[RACV]]. [[Valéncia]], [[1991]].
* ''Evolució o rupturisme en la [[Valéncia]] medieval'' [[Ajuntament de Valéncia]], [[1993]].
* ''Carlos Ros. Apologista de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]''. Discurs d'ingrés en la RACV el 4 de febrer de [[1998]]. [[Valéncia]], [[1998]]. 
* ''La lengua valenciana hasta Jaime I. Particularidades del Proceso histórico''. [[Diputació de Valéncia]], [[1998]]. 
* ''Una aproximació a Carlos Ros i la [[llengua valenciana]] del [[sigle XVIII]]''. Estudi preliminar d'una edició facsímil de cinc obres de dit autor. [[Diputació de Valéncia]], [[1999]].
* ''Estudi preliminar i notes històriques al Dietari del capellà d'[[Alfons el Magnànim]]''. Valéncia, [[1999]].
* ''Reis Forals Medievals del [[Regne de Valéncia]]''. [[Valéncia]], [[2000]]. 
* ''[[Carles Ros|Carlos Ros i Hebrera]]. Vida i obra d'un fervent apologista de la [[llengua valenciana]]''. [[Valéncia]], [[2001]].
* ''Les quatre grans cròniques migevals del Casal de la [[Corona d'Aragó]] i la tradició cronistica: [[Martí de Viciana]]''. [[Valéncia]], [[2002]].
* ''El poeta [[Ausias March]] i l'entorn  de la seua época''. Estudi preliminar als Poemes d'[[Ausias March]]. Edició de [[Valladolit]], [[1555]]-[[Valéncia]], [[2002]]. 
* ''L'Edat Mija. Manual de l'Història General del [[ Regne de Valéncia]]''. VV.AA. Valéncia, 2002.
* ''La [[Valéncia]] Medieval. Volum III de l'Història General del [[Regne de Valéncia]]''. [[RACV]]. Valéncia, [[2003]]. 
* ''El [[Valencià]], el dictamen  de la llengua i l'[[AVLL]]''. [[Valéncia]], [[2003]].
* ''Conquista, repoblació i fortificacions de la província de [[Castelló]]''. 
* ''Castellologia del camí del [[Cid]] en terres valencianes'' ([[2008]]).
* ''Disposiciones Forales sobre Cristianos, Sarracenos y Judíos en el Reino de Valencia (S. XIII-XV)'' ([[2015]])
* ''Intitulaciones de los reyes de la Corona de Aragón'' ([[2017]])
* ''Historiadors, cronistes i dietaristes valencians'' ([[2017]]) VV.AA. XXVI Jornades dels Escritors. Del 6 al 8 de novembre de 2017.

==Artículs de prensa==

[[Archiu:Sustrax.jpg|thumb|250px|Explicació de l'orige de la [[Llengua Valenciana]]]]
 
*“Postilles  a  l'història  toponímica  dels plans de  [[Vinaròs]]-[[Benicarló]]”.  I. Congrés  d'Història  del [[Maestrat]]. [[Vinaròs]] [[1985]].
*“Toponomàstica  de cinc  municipis del “Baix Maestrat: Calig, Canet lo Roig, [[Cervera del Maestrat|Cervera del Maestre]], [[La Jana]] i [[Traiguera]]”. II. Congrés  d'Història del  Maestrat.[[ Vinaròs]],  [[1987]]. Anals,  65.  (A.C.V.). [[Valéncia]], [[1990]]. 
*“Centralisació i reacció en el sigle XVIII. La  qüestió  llingüística”.  Anals  de  la  A.C.V.  núm.  66. [[Valéncia]], [[1990]].
*“Classificació i breu comentari de l'obra de  Vives”.  Catàlec Exposició V. Centenari de  [[Joan  Lluís Vives]], valentinus i el seu Temps ([[1492]]-1[[540]]). [[Valéncia]], [[1992]].
*“Proyecció actual de l'Obra Vivista”. Serie Filològica, núm. 10. [[R.A.C.V]]. [[Valéncia]], [[1993]]
*“Una visió de la narrativa valenciana migeval.  Sigles [[XIII]] i [[XIV]]”. Cresol. IV Jornades dels escritors en [[idioma valencià|llengua valenciana]]. [[Valéncia]], [[1995]]
*“Particularitats del procés històric de la llengua valenciana fins a [[Jaume I]]”. Revista de Filologia Valenciana, núm. 1. [[Valéncia]], [[1994]]. 
*“Tendències de l'[[idioma valencià]]”. Cresol Lliterari. Núm 1. V Jornades dels escritors al voltant de la narrativa valenciana. [[Valéncia]], [[1997]]
*“[[Alfons el Magnànim]] i [[Ausias March]]”. [[Ausias March]]. Estudis I. [[Valéncia]], [[1997]]. 
*“Context sociopolític i cultural de la [[Valéncia]] de [[Ausias March]] i el seu entorn personal”. Serie Filològica, núm. 17. [[RACV]]. Valéncia, [[1998]].
*“El poeta [[Ausias March]], cavaller [[valencià]]”. Cresol lliterari, núm. 2.  VI Jornades dels escritors al voltant de la narrativa valenciana. [[Valéncia]], [[1998]].
* “Sharq al-andalus. Del [[Califat]] als [[Regnes de Taifes]]”. La [[Valéncia]] Musulmana i Cristiana. [[Valéncia]], [[1998]]
*“Sociodemografia de la [[Valéncia]] Musulmana” La [[Valéncia]] Musulmana i Cristiana. [[Valéncia]], [[1998]]. 
*“L'Administració del [[Regne de Valéncia]]”. La [[Valéncia]] Musulmana i Cristiana. [[Valéncia]], [[1998]]
*“Les Institucions gremials. I. Les Confraries”. La [[Valéncia]] Musulmana i Cristiana. [[Valéncia]], [[1998]]
*“Les Institucions gremials. II. [[Els Gremis]]”. La Valéncia Musulmana i Cristiana. Valéncia, 1998
*“[[Valéncia]] en la gesta cidiana”. Serie Històrica, núm. 21. [[RACV]]. [[Valéncia]], [[2000]].
*“Toponomàstica de [[Sant Mateu]], [[Sant Jordi]], [[Sant Rafel del Riu]], Xert o [[Chert]], [[Salzedella]] i [[Rossell]]”. Anals  de la [[RACV]]., núm. 75. [[Valéncia]], [[2000]].
*“Context sociopolitic i cultural de la Valéncia d'Ausias March i el seu entorn personal”. [[Ausias March]] i la Valéncia tardomigeval.  [[Lo Rat Penat]]. [[Valéncia]], [[2000]].
* Figura i predicació del “pare [[Vicent Ferrer]]”. Anals de la [[RACV]]. Núm. 76. [[Valéncia]], [[2001]].
*“El joc de la [[pilota valenciana]] en els temps de [[Joan Lluís Vives]]”. Serie Històrica, núm. 26. [[RACV]]. [[Valéncia]], [[2004]].
*“L'esplendor del [[sigle XV]] [[valencià]]”. Cicle de Conferències Institut [[Lluís Vives]] de [[Valéncia]]. [[Valéncia]], [[2004]]
*“Conquista, repoblació i castellología de l'[[L'Alcalatén]]” Serie Històrica, núm. 27. [[RACV]] [[Valéncia]], [[2005]]. 
*“A manera d'introducció: Consideracions toponímiques a la toponímia mítica de A. Galmés de Fonts”. Estudis de llengües i epigrafia antigues.  E.L.E.A. Núm. 8  [[RACV]]. [[Valéncia]], [[2007]].

*Actualment contínua colaborant periòdicament en distints mijos com els periòdics ''[[Las Provincias]]'' i ''[[Valéncia Hui]]''.

== Cites ==

{{Cita|''Los idiomas del Reino de Valencia no son consecuencia determinante de la repoblación. La parla romanç fue la base fundamental en el desarrollo y consolidación de la lengua valenciana. El habla románica valenciana es mayoritariamente latín, con aportaciones de elementos íberos, celtas, fenicios, griegos, germánicos y arábigos.''|''Gómez Bayarri leyó su tesis doctoral en Zaragoza'', per [[Baltasar Bueno]] (''[[Las Provincias]]'', 11.11.1988)}}

{{Cita|Si s'afirma que la Llengua Valenciana naix del catala perque la dugueren els conquistadors, s'afirma necessariament -entre atres coses- que ningu en els antics Regnes moros de Valencia, Denia, Alpuente, etc..., parlava en Romanç Valencià. Demostrar aço es evidentment impossible, per lo que estem davant d'una d'estes hipotesis -mai lleis cientifiques, per incomprovables- a les que a soles els cal un bon «marketing cientifiste» per a impondre's en la societat. Bastaria, no obstant, que els investigadors donaren a coneixer els documents, proves i indicis de l'existencia d'eixe Romanç Valencià baix l'Islam, per a destruir una de les «condicions necessaries» per a mantindre l'hipotesis catalanista de l'orige de la Llengua Valenciana. Est es exactament el valor del llibre d'investigacio, «La lengua valenciana hasta Jaime I, particularidades del proceso histórico», de J. V. Gómez Bayarri.|'Les hipotesis catalanistes i l'investigacio' (2003 o anterior), per Juan Cano-Arribi Company, Alacant}} 

{{Cita|El [[Consell Valencià de Cultura]] presidit pel Dr. Grisolía, esquivant el ser i sentir d'una gran majoria de valencians que són els que sostenen econòmicament esta Institució, acull la presentació de les jornades que es denominen 'Trobades 2008' impulsades per la 'Federació d'Associacions per la Llengua', sense definir el seu nom.
Hauriem de recordar que consumada la fragmentació llingüística de la Romania, al trencar-se els lligaments que constrenyien el llatí cult, assistim al naiximent de llengües pròpies i a l'aparició de consciències idiomàtiques diferenciades. En l'àmbit de la Romania observem que el llatí cult es contraposa als romançs o llengües vulgars. A partir del sigle XIII la documentació valenciana refleixa la gradual substitució de l'ús del llatí pel romanç vernàcul valencià.|''Identificació onomàstica valenciana'' José Vte. Gómez Bayarri (''[[Valéncia Hui]]'', 25.4.2008)}}

{{Cita|En el procés històric de l'identificació onomàstica i específica 'valenciana' aplicada ad este 'romanç valencià' podem establir les següents etapes:

1ª Transició. (Des de 1238 a 1395). Comprendria des de la conquista de la ciutat de Valéncia per Jaume I (1238) fins al final del regnat de Joan I (1395). 

2ª Consolidació. (Des de 1395 a 1474). Comprén els regnats de Martí l'Humà (1395-1410); l'Interregne fins al Compromís de Casp (1412), i els regnats de Ferrando I d'Antequera (1412-1416), Alfons el Magnànim (1416-1458) i Joan II (1458-1479).

3ª Puixança. (Des de 1474 a 1523). Periodo que s'estén des de l'aparició del primer llibre lliterari imprés en Valéncia fins a la sofocació de la sublevació de les Germanies. Comprén el final del regnat de Joan II (1458-1479); el de Fernando el Catòlic (1479-1516) i part del regnat de Carles I d'Espanya (1516-1556).
 
Els escritors valencians baix migevals s'expressen, i aixina ho fan constar, en múltiples ocasions, en 'llengua valenciana' particularisada i singularisada, perque constituïa un sistema llingüístic en alt grau de nivellació i capaç d'establir una forta tradició lliteraria.|''Identificació onomàstica valenciana'' (''[[Valéncia Hui]]'', 25.4.2008). José Vte. Gómez Bayarri.}}

{{Cita|En l'ultim terç del [[sigle XX]], l'apologiste de la llengua valenciana, [[Carles Ros i Hebrera|Carlos Ros i Hebrera]] (1703-1773), ha segut ignominiosament oblidat per una gran part de certa intelectualitat de la Comunitat Valenciana a pesar de ser el lexicolec, escritor i juriste del [[sigle XVIII]] que va tindre una actuacio més activa i vehement en defensa de la proteccio i recuperacio de la nostra llengua vernacula.

La filosofia politica dels [[Decrets de Nova Planta]] en el “Sigle de les Llums” o de “L'Ilustracio valenciana” va accelerar la marginacio i oblit de la nostra llengua autoctona. Carlos Ros va impulsar en els seus escrits un moviment reivindicatiu que desijava la preservacio del valencià. Ad esta propensio s'uniren els escritors [[Lluís Galiana|Luis Galiana]] (1740-1771), [[Juan Collado]] (1731-1813) i [[Marc Antoni d'Orellana|Marco Antonio d'Orellana]] (1731-1813) i, posteriorment, [[Juan Bautista Escorigüela]] (1757-1817) i [[Manuel Joaquim Sanelo|Manuel Joaquin Sanelo]] (1760-1827), entre atres, etc…; autors “pre-renaixentistes”, d'esperit romantic, les idees dels quals seran assumides pels “renaixentistes valencians”, en la segona mitat del [[Sigle XIX|XIX]]|Carlos Ros, un intelectual proscrit, per José Vicente Gómez Bayarri}}

{{Cita|La parla especificament valenciana reunix les premisses que otorguen a esta llengua el maxim nivell llingüistic i, que segons Stewart, son: 1. Estandarisacio, 2. Autonomia, 3. Historicitat, i 4. Vitalitat; condicions que determinen que se puga elevar una manera d´expressio a la categoria llingüistica d´idioma.|'Llengua i politica', per José Vicente Gómez Bayarri ([[Revista Renou]], nº 76, juliol 2013, editada per l'[[Cardona i Vives|associació cultural Cardona Vives de Castelló]])}}

== Referències ==
{{reflist}}

==Enllaços externs==

*[https://gomezbayarri.wordpress.com/ Pàgina personal de José Vicente Gómez Bayarri]
*[http://www.loratpenat.org/index.php?option=com_content&task=view&id=56&Itemid=115 Història del Rat Penat per a bibliografia i resenyes]
*[http://www.racv.es Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV)]
*[https://www.lasprovincias.es/20111210/comunitatvalenciana/valencia/entrevista-bayarri-gomez-cosas-201112102333.html La Valencia medieval por José Vicente Gómez Bayarri - ''Las Provincias'']
*[http://www.culturavalenciana.es/llengua/la-llengua-valenciana-se-gesta-entre-el-sigle-viii-i-el-xiii/ La llengua valenciana se gestà entre el sigle VIII i el XIII - Josep Vicent Gómez Bayarri - Cultura Valenciana]
*[http://www.cardonavives.com/documentos.asp?Writer=Jos%E9%20Vicente%20G%F3mez%20Bayarri Artículs de Josep Vicent Gómez Bayarri - Cardona Vives] 

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Historiadors]]
[[Categoria:Historiadors valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Acadèmics RACV]]
[[Categoria:Valencianisme]]