1334
edicions
Canvis
→Exili i mort
== Exili i mort ==
== Exili i mort ==
En [[Buenos Aires]], i negant-se a intervindre en les lluïtes politiques, va decidir partir en sa filla cap al port de L'Havre, [[França]], el 10 de febrer de 1824. Degut a la declaracio de guerra entre l'[[Argentina]] i l'[[Imperi del Brasil]], intentà tornar per ad oferir els seus servicis, encara que no va arribar a desembarcar, per les lluïtes politiques i la finalisacio de la guerra, tornant novament a [[Europa]].
En 1831 es radicà en [[França]] en una propietat propenca a [[París]]. Anys mes tart i gracies als premis dels governs de [[Mendoza]] i [[Peru]], San Martín s'anà residir en Grand Bourg. Alli va rebre la visita d'exiliats argentins, i fins els seus ultims anys va mantindre correspondencia en el seu amic [[Tomás Guido]].
En març de 1848, es produix la revolucio en [[París]], es trasllada a la ciutat de Boulogne-sur-Mer, on va fallir a l'etat de 72 anys, a les tres de la vesprà del 17 d'agost de 1850. Segons conta la llegenda, el rellonge de la casa deixà de funcionar a eixa hora i encara seguix marcant les 3 en punt.
== Els seus restes ==
En 1861 els seus restes foren traslladats al cementeri de Brunoy (França), fins que el 28 de maig de 1880 arribaren a la ciutat de Buenos Aires, rebent sepultura en la seua Catedral.
Reconegut com llibertador de tres nacions, els americans recorden d'ell, lo que esta escrit en la seua tomba: «Triumfà en San Lorenzo, afirmà l'Independencia Argentina, va creuar els Andes, dugà la seua bandera emancipadora a Chile, al Peru i al Eauador».
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Guerra de l'Independència Argentina]]
[[Categoria:Guerra de l'Independència Argentina]]