Edició de «Josep Alemany i Bolufer»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Biografia|
 
{{Biografia|
 
| nom = Josep Alemany i Bolufer
 
| nom = Josep Alemany i Bolufer
−
| image = [[Archiu:Josepa3.jpg|250px]]
+
| image = [[Archiu:Josepa3.jpg|thumb|250px]]
 
| peu =  
 
| peu =  
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
Llínea 10: Llínea 10:
 
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]  
 
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]  
 
}}
 
}}
−
'''Josep Alemany i Bolufer''' ([[Cullera]], [[1 de juny]] de [[1866]] - † [[Madrit]], [[26 d'octubre]] de [[1934]]). Fon un filòlec, heleniste, lexicógraf i traductor [[Comunitat Valenciana|valencià]].
+
'''Josep Alemany i Bolufer''' ([[Cullera]], [[1 de juny]] de [[1866]] - [[Madrit]], [[26 d'octubre]] de [[1934]]). Fon un filòlec, heleniste, lexicógraf i traductor [[Comunitat Valenciana|valencià]].
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
  
−
Va nàixer en una família de llauradors de Cullera, junt a la desembocadura del riu [[Xúquer]] en la [[mar Mediterràneu]] (a 38 km. de la capital [[Valéncia]]). Durant el servici militar ([[1886]]-[[1888]]) va estudiar tres anys de Filosofia i Lletres en l'Universitat de Barcelona, a on en posterioritat va realisar varis cursos de doctorat. El [[12 de març]] de l'any [[1890]] va obtindre la revàlida d'eixe títul de grau en [[Madrit]], en una tesis titulada ''Les idees religioses, polítiques i morals de Jenofonte''. El [[23 de març]] de 1890 es va casar en Dolores Selfa Adán, en qui va tindre catorze fills, entre ells Bernardo, Miguel, Antonio i José.
+
Va nàixer en una família de llauradors de Cullera, junt a la desembocadura del riu [[Xúquer]] en la [[mar Mediterràneu]] (a 38 km. de la capital [[Valéncia]]). Durant el servici militar ([[1886]]-[[1888]]) va estudiar tres anys de Filosofia i Lletres en l'Universitat de Barcelona, on en posterioritat va realisar varis cursos de doctorat. El [[12 de març]] de l'any [[1890]] va obtindre la revàlida d'eixe títul de grau en [[Madrit]], en una tesis titulada ''Les idees religioses, polítiques i morals de Jenofonte''. El [[23 de març]] de 1890 es va casar en Dolores Selfa Adán, en qui va tindre catorze fills, entre ells Bernardo, Miguel, Antonio i José.
  
 
En l'any [[1891]] es va presentar a un concurs per a obtindre la càtedra d'idioma grec en l'Universitat de Granada. Va tindre com a opositors a Ángel Ganivet ([[1865]]-[[1898]]) i [[Miguel de Unamuno]] ([[1864]]-[[1936]]); abdós jóvens s'havien fet amics mentres varen passar tot l'hivern estudiant grec per a accedir a eixa càtedra. Unamuno conseguiria el mateix lloc en l'Universitat de Salamanca. I com Ganivet ya tenia una mereixcuda fama pels seus escrits polítics, i ademés era de la pròpia ciutat de [[Granada]], el tribunal li va concedir la càtedra ad ell, aduint que si be no sabia molt [[grec]], seria capaç de deprendre-ho. Alemany va declarar incompetent al tribunal i ho va recusar. El nou tribunal va estar presidit per Juan Valera ([[1824]]-[[1905]]), [[Marcelino Menéndez Pelayo]] ([[1856]]-[[1912]]), la reina María Cristina ([[1858]]-[[1929]]) i [[Ramón Menéndez Pidal]] ([[1869]]-[[1968]]).
 
En l'any [[1891]] es va presentar a un concurs per a obtindre la càtedra d'idioma grec en l'Universitat de Granada. Va tindre com a opositors a Ángel Ganivet ([[1865]]-[[1898]]) i [[Miguel de Unamuno]] ([[1864]]-[[1936]]); abdós jóvens s'havien fet amics mentres varen passar tot l'hivern estudiant grec per a accedir a eixa càtedra. Unamuno conseguiria el mateix lloc en l'Universitat de Salamanca. I com Ganivet ya tenia una mereixcuda fama pels seus escrits polítics, i ademés era de la pròpia ciutat de [[Granada]], el tribunal li va concedir la càtedra ad ell, aduint que si be no sabia molt [[grec]], seria capaç de deprendre-ho. Alemany va declarar incompetent al tribunal i ho va recusar. El nou tribunal va estar presidit per Juan Valera ([[1824]]-[[1905]]), [[Marcelino Menéndez Pelayo]] ([[1856]]-[[1912]]), la reina María Cristina ([[1858]]-[[1929]]) i [[Ramón Menéndez Pidal]] ([[1869]]-[[1968]]).
  
−
En començar l'oposició es va suscitar una anècdota curiosa: Alemany venia vestit de soldat, ya que en eixe temps estava fent el servici militar i no tenia roba millor. En presidir la seua altea el tribunal, era obligatori anar d'etiqueta, per lo tant no deixaven passar a Alemany en la consegüent chiulada dels assistents i sobretot dels atres opositors. Alemany va fer passar a la seua majestat una nota per mig d'un ordenança dient que no ho deixaven passar per anar vestit de soldat. En rebre la nota, la reina va ordenar que ho feren passar immediatament, ya que per a un cavaller espanyol eixa era la millor vestimenta. Quan va començar l'examen, els ilustres membres del tribunal varen escomençar a fer-li preguntes i ell a contestar-les perfectament. Ademés ell mateixa va començar a preguntar al tribunal. Els tres filòlecs es varen alçar i varen dir que no podien contestar-li perque ell sabia més grec que ells. Li varen donar la càtedra de grec i la reina li va concedir el títul de ''cavaller cobert davant el rei''.
+
En començar l'oposició es va suscitar una anècdota curiosa: Alemany venia vestit de soldat, ya que en eixe temps estava fent el servici militar i no tenia roba millor. En presidir la seua altea el tribunal, era obligatori anar d'etiqueta, per lo tant no deixaven passar a Alemany en la consegüent chiulada dels assistents i sobretot dels atres opositors. Alemany va fer passar a la seua majestat una nota per mig d'un ordenança dient que no ho deixaven passar per anar vestit de soldat. En rebre la nota, la reina va ordenar que ho feren passar immediatament, ya que per a un cavaller espanyol eixa era la millor vestimenta. Quan va començar l'examen, els ilustres membres del tribunal varen començar a fer-li preguntes i ell a contestar-les perfectament. Ademés ell mateixa va començar a preguntar al tribunal. Els tres filòlecs es varen alçar i varen dir que no podien contestar-li perque ell sabia més grec que ells. Li varen donar la càtedra de grec i la reina li va concedir el títul de ''cavaller cobert davant el rei''.
  
 
Alemany es va mudar a [[Granada]] en la seua família. En els anys [[1895]] i [[1896]] va publicar les seues traduccions a l'espanyol de les versions franceses dels texts sànscrits ''Jitopadesha'' i ''Bhagavad guitá'' (1896). Va traduir a autors grecs, llatins i àraps. En [[1899]] va conseguir —per oposició— la càtedra de grec en l'Universitat Central de Madrit. En [[1902]] va publicar el seu ''Estudi elemental de gramàtica històrica de la llengua castellana''. En 1908 va publicar la seua traducció del text sànscrit ''Pañcha tantra''.  
 
Alemany es va mudar a [[Granada]] en la seua família. En els anys [[1895]] i [[1896]] va publicar les seues traduccions a l'espanyol de les versions franceses dels texts sànscrits ''Jitopadesha'' i ''Bhagavad guitá'' (1896). Va traduir a autors grecs, llatins i àraps. En [[1899]] va conseguir —per oposició— la càtedra de grec en l'Universitat Central de Madrit. En [[1902]] va publicar el seu ''Estudi elemental de gramàtica històrica de la llengua castellana''. En 1908 va publicar la seua traducció del text sànscrit ''Pañcha tantra''.  
Llínea 24: Llínea 24:
 
El 14 de març de l'any [[1909]], despuix de llegir el discurs titulat ''De l'orde de les paraules en la llengua indoeuropea'', va ingressar en la [[RAE|Real Acadèmia Espanyola de la Llengua]] ocupant la cadira S.
 
El 14 de març de l'any [[1909]], despuix de llegir el discurs titulat ''De l'orde de les paraules en la llengua indoeuropea'', va ingressar en la [[RAE|Real Acadèmia Espanyola de la Llengua]] ocupant la cadira S.
  
−
En l'any [[1912]] va publicar la seua traducció (del francés i el sànscrit) de les Lleis de Manu.
+
En [[1912]] va publicar la seua traducció (del francés i el sànscrit) de les Lleis de Manu.
  
 
En la RAE va formar part, de les Comissions de Gramàtica, d'Autoritats i del Diccionari Vulgar, entre unes atres. També va eixercir els càrrecs de vocal adicte a la Junta Administrativa i censor. Va ser un membre molt actiu en els vinticinc anys de vida acadèmica, durant els quals «va conseguir contar més de mil assistències». Sobre els treballs lexicogràfics allí desenrollats, cal mencionar la participació en l'elaboració de les edicions 14.ª, 15.ª i 16.ª del diccionari usual i de la primera del diccionari manual (1927).
 
En la RAE va formar part, de les Comissions de Gramàtica, d'Autoritats i del Diccionari Vulgar, entre unes atres. També va eixercir els càrrecs de vocal adicte a la Junta Administrativa i censor. Va ser un membre molt actiu en els vinticinc anys de vida acadèmica, durant els quals «va conseguir contar més de mil assistències». Sobre els treballs lexicogràfics allí desenrollats, cal mencionar la participació en l'elaboració de les edicions 14.ª, 15.ª i 16.ª del diccionari usual i de la primera del diccionari manual (1927).
Llínea 43: Llínea 43:
  
 
Pòstumament, en l'any [[1941]], el seu fill Bernardo Alemany Selfa va revisar i va publicar la seua Gramàtica de la llengua grega.
 
Pòstumament, en l'any [[1941]], el seu fill Bernardo Alemany Selfa va revisar i va publicar la seua Gramàtica de la llengua grega.
−
 
−
== Resposta al discurs del Pare Fullana ==
 
−
 
−
Extracte de la resposta o contestació al discurs pronunciat per [[Lluís Fullana]] quan fon nomenat membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), el 11 d’octubre de [[1928]]:
 
−
 
−
{{Cita|''... la existencia del valenciano como lengua... no es como algunos dicen, una variante del catalán... [...] Y siendo esto así, creo que no debemos callar los valencianos, sino protestar, con todos los respetos debidos, de la tendencia y manera de discurrir de algunos escritores que niegan la existencia de nuestra lengua y de sus manifestaciones, atribuyendo a la suya como propio de ésta lo que no le pertenece por ser de aquella.''}}
 
−
 
−
== Sense cap reconeiximent ==
 
  
 
En Madrit mai se li va fer cap reconeiximent perque era valencià, i en Valéncia tampoc perque va viure en Madrit i amava profundament a l'idioma espanyol i a [[Espanya]] com a nació pluricultural. Alemany va defendre la llengua valenciana degut a tots els seus coneiximents lexicogràfics recriminant al [[Pare Fullana]] que no declarara l'independència del valencià ''de la manera expressa i contundent que el cas requerix per a que tots s'enteren''. Sobre estos temes, el filòlec i escritor pancatalaniste [[Manuel Sanchis Guarner]] recrimina en el seu llibre ''La llengua dels valencians'' el que Alemany, ''a pesar d'haver dedicat tota la seua vida a l'estudi de numeroses llengües d'Europa, Àsia i Amèrica, jamai haguera dedicat cap atenció a la llengua pròpia''. No obstant, cal remarcar que durant tota la seua vida es va comunicar en la seua dòna utilisant la llengua valenciana.
 
En Madrit mai se li va fer cap reconeiximent perque era valencià, i en Valéncia tampoc perque va viure en Madrit i amava profundament a l'idioma espanyol i a [[Espanya]] com a nació pluricultural. Alemany va defendre la llengua valenciana degut a tots els seus coneiximents lexicogràfics recriminant al [[Pare Fullana]] que no declarara l'independència del valencià ''de la manera expressa i contundent que el cas requerix per a que tots s'enteren''. Sobre estos temes, el filòlec i escritor pancatalaniste [[Manuel Sanchis Guarner]] recrimina en el seu llibre ''La llengua dels valencians'' el que Alemany, ''a pesar d'haver dedicat tota la seua vida a l'estudi de numeroses llengües d'Europa, Àsia i Amèrica, jamai haguera dedicat cap atenció a la llengua pròpia''. No obstant, cal remarcar que durant tota la seua vida es va comunicar en la seua dòna utilisant la llengua valenciana.
Llínea 58: Llínea 50:
 
{{Cita|... el valencià naixqué i es desenrollà en el [[Regne de Valéncia]]...}}
 
{{Cita|... el valencià naixqué i es desenrollà en el [[Regne de Valéncia]]...}}
  
−
{{Cita| Encara que açò és aixina i estiga hui reconegut per tots els que es dediquen a estos estudis, hi ha certa tendència patrocinada... per alguns que no volen reconéixer l'independència del valencià i ho inclouen en la mateixa denominació de la llengua pròpia d'ells}}
+
{{Cita| Enara que açò és aixina i estiga hui reconegut per tots els que es dediquen a estos estudis, hi ha certa tendència patrocinada... per alguns que no volen reconéixer l'independència del valencià i ho inclouen en la mateixa denominació de la llengua pròpia d'ells}}
  
 
{{Cita|El valencià també en els seus orígens és diferència del català ... tot açò nos diu que el valencià és un romanç independent}}  
 
{{Cita|El valencià també en els seus orígens és diferència del català ... tot açò nos diu que el valencià és un romanç independent}}  
Llínea 71: Llínea 63:
  
 
{{Cita|''Insisto en la confusión que en muchas personas existe acerca de una supuesta identidad entre los idiomas catalán y valenciano, o mejor dicho, una absorción del segundo por el primero.''}}
 
{{Cita|''Insisto en la confusión que en muchas personas existe acerca de una supuesta identidad entre los idiomas catalán y valenciano, o mejor dicho, una absorción del segundo por el primero.''}}
−
 
−
{{Cita|''... la existencia del valenciano como lengua... no es como algunos dicen, una variante del catalán...''}}
 
  
 
Traducció al valencià:
 
Traducció al valencià:
  
 
{{Cita|Insistixc en la confusió que en moltes persones existix sobre una suposta identitat entre els idiomes català i valencià, o millor dit, una absorció del segon pel primer.}}
 
{{Cita|Insistixc en la confusió que en moltes persones existix sobre una suposta identitat entre els idiomes català i valencià, o millor dit, una absorció del segon pel primer.}}
−
 
−
{{Cita|... l'existència del valencià com a llengua... no és com alguns diuen, una variant del català...}}
 
  
 
== Obres ==  
 
== Obres ==  
Llínea 101: Llínea 89:
 
* [http://www.cervantesvirtual.com/obra/necrologia-don-jose-alemany-y-bolufer/ce6ca146-f81f-11e1-b1fb-00163ebf5e63.pdf Necrológica de don José Alemany - Cervantes virtual]  
 
* [http://www.cervantesvirtual.com/obra/necrologia-don-jose-alemany-y-bolufer/ce6ca146-f81f-11e1-b1fb-00163ebf5e63.pdf Necrológica de don José Alemany - Cervantes virtual]  
  
−
[[Categoria:Biografies]]
 
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Valencians]]
−
[[Categoria:Escritors]]
 
 
[[Categoria:Escritors valencians]]
 
[[Categoria:Escritors valencians]]
−
[[Categoria:Filòlecs]]
 
 
[[Categoria:Filòlecs valencians]]
 
[[Categoria:Filòlecs valencians]]
 
[[Categoria:Acadèmics RAE]]
 
[[Categoria:Acadèmics RAE]]
−
[[Categoria:Cullera]]
+
[[Categoria:Biografies]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina:

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Josep_Alemany_i_Bolufer»